LITERATURA FRANCESA DEL SEGLE XVIII

CONTEXT SOCIOHISTÒRIC Antic règim Del Rei Sol als regicides: Louis XIV (1700-1715), La Régence (1715-1723), Louis XV (1723-1774), Louis XVI (1774-1789) http://webpages.ull.es/users/joliver/LiterFran2/xviii.htm

CONTEXT INTEL·LECTUAL Crisi de la consciència europea (1680-1715) L’esperit filosòfic: la raó Influència d’Anglaterra Idea de llibertat Idea de felicitat Idea de natura Ciència Enciclopèdia Cosmopolitisme

CONTEXT CULTURAL Els escriptors es formen als collèges (oratorians i jesuïtes) El públic literari és encara molt restringit: només una tercera part dels habitants de França sap llegir La biblioteca “Bleue de Troyes”: recull relats meravellosos, novel·les de cavalleria, sàtires…

Espais culturals Els salons: Marquise de Lambert (1647-1733). Marivaux et Fontenelle Mme. de Tencin (1682-1749) Mme. du Deffand (1697-1780). Voltaire Mlle. de Lepinasse. D’Alembert Mme. de Geoffrin. Diderot, d’Alembert, Falconet, Helvétius... Mme. d’Épinay (1762). Grimm, Rousseau

Mme. de Necker (1764). Raynal, Buffon, Marmontel Baron d’Dolbach i Helvétius

Els cafès: Procope, Gradot, la Régence Les acadèmies de província L’ Acadèmia Francesa Periòdics i revistes literàries

Escriure en el segle XVIII Querelle d’auteurs: Voltaire, Piron, J-B Rousseau, Desfontaines, Fréron La censura La repressió

Gèneres literaris Teatre Conte, novel·la, història, relat, “entretien”, memòries... Triomf de la prosa La poesia?

Formes literàries Des de l’inici del segle XVIII es produeix una evolució i una reflexió sobre els gèneres literaris

El teatre El gènere dramàtic pateix una transformació: La tragèdia clàssica: « [La] tragédie néoclassique se différencie [de la tragédie classique] essentiellement sur trois points. En premier lieu, elle diversifie ses sujets. […] Deuxième trait nouveau, la pièce de théâtre tend à devenir une tribune, permet à l'auteur dramatique d'exposer ses idées politiques, philosophiques ou religieuses. […] Sur ce point l'évolution de la tragédie est inséparable du vaste mouvement des idées philosophiques. Il faut enfin souligner que sur le plan dramaturgique l'effort de renouvellement est sensible, surtout dans la seconde moitié du siècle. […]”. Pierre Larthomas, Le théâtre français au XVIIIe siècle

Creació de nous gèneres: “comédie larmoyante”, la comèdia seriosa i el drama burgès. Diderot, Beaumarchais et Mercier El drama burgès només té èxit durant 50 anys; ara bé, les formes dramàtiques del segle XIX s’inspiren d’aquest gènere que tradueix els ideals de al societat burgesa

La novel·la El dilema de la novel·la en el segle XVIII El rebuig de la novel·la Memòries, històries, contes meravellosos contes filosòfics, o contes morals Etapes de la consolidació del gènere novel·lesc:

- 1690-1715: període de recerca confús -          1690-1715: període de recerca confús. Continuació del període barroc i clàssic. En aquest moment apareix la novel·la de «mœurs», costums -          1715-1761: període de creació, d’organització: època fecunda de 1715 a 1740, i una època d’estagnació la qual acaba amb la publicació de La Nouvelle Héloïse, síntesi de la primera etapa i model de l’etapa posterior -          1761-1789 :  període de fermentació Les Liaisons dangereuses 

- Període revolucionari: un nou model de novel·la comença a sorgir

Les arts poètiques Proliferació de tractats sobre literatura on es tracten les qüestions literàries: gèneres, retòrica, traducció, art epistolari, crítica, novel·la, història, etc.