Coneixement del Medi Social i Cultural

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LES COMARQUES D’INTERIOR Les comarques d’ interior són les que estan a la zona menys muntanyosa de Catalunya i que no tenen costa. La majoria d’aquestes.
Advertisements

Els mapes: Un croquis Primers mapes de navegació o Portolans:
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE
Maria Fajardo Jordi Casado Pol Ayats Arnau Brunat Joel Rodriguez
EL RELLEU D’ESPANYA.
L’ACCIO DE LES GLACERES
MAPA DEL MÓN.
UNITAT 8 TELEDETECCIÓ. EL MAPA GEOLÒGIC.
UNITAT 8 TELEDETECCIÓ. EL MAPA GEOLÒGIC.
Scala era el nom que els romans donaven a una platja propera a Empúries.
EL SISTEMA SOLAR.
D: L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
5. Les costes i els rius d’espanya
LES AIGÜES SALVATGES Les aigües de torrentera procedeixen de la pluja
LES COMARQUES DE COSTA Les Comarques de litoral són les situades a la costa mediterrània. S’estenen de nord a sud, des dels Pirineus fins al delta.
OBSERVEM EL PAISATGE 3r Primària
LES COMARQUES DE MUNTANYA
Ciències socials ceip portal nou
ELS PAISATGES I ELS POBLES
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El Montgrí per camins de calç.
La Ràpita, platja i port.
El Planeta Terra.
Coneixement del Medi Social i Cultural
Els 13 animals carnívors més perillosos
TIPUS DE PAISATGES.
Per Robert Casal.
Les costes i els rius de Catalunya
LES COMARQUES D’INTERIOR
Coneixement del Medi Natural
Què hi ha a l'Univers?.
LES COMARQUES DEL LITORAL
Poblament rural i urbà Berta Romera. Imatges extretes de google.
La vegetació de Catalunya
8 TIPUS D'AQÜÍFERS El modelatge del relleu Biologia i geologia 3r ESO
Quin dinosaure!.
Unitat 1: L’escenari fisic de les activitats humanes
LES FORMES DEL RELLEU EL RELLEU CONTINENTAL.
Celebració FINAL DE CURS.
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
LA MUNTANYA.
L’AIGUA A LA NATURA.
Gèneres Musicals.
El petit príncep
ELS PROCESSOS GEOLÒGICS
Coneixement del Medi Social i Cultural
Introducció En aquest apartat haurem de treballar algunes dades sobre la vegetació, ja saps: el món de les plantes en el seu medi. Cal que penquis de valent.
LÍNIA DE DEFENSA L-2.
EL TERRITORI I EL RELLEU DE CATALUNYA
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
EL TURÓ DE L’ARBOCERA Massís de Céllecs
8.SISTEMES MORFOCLIMÀTICS
Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
L’ ELEFANT.
Tema 4: Clima i Vegetació d’europa
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS.
LES MÀQUINES.
El Montgrí per camins de calç.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
LA TERRA.
AINET DE CARDOS Situat a la carretera ,a 930 m. d’altitud i amb 46 habitants , podem trobar 1 hotel és diu Puitavaca, 1càmping.
L’AIGUA ÉS VIDA.
LA FONT DEL BASSALET FET PER EL GRUP DE LES “HAPPY FLOWERS”:
L’EMPORDÀ A VISTA D’OCELL 
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

Coneixement del Medi Social i Cultural 3r. de Primària El paisatge que ens envolta Pla de Bages

Paisatge natural Paisatge humanitzat El relleu de muntanya Aprendrem... Paisatge natural Paisatge humanitzat El relleu de muntanya El relleu de plana El relleu de costa Pantà de Sau des dels cingles de Tavertet

Paisatge natural Paisatge humanitzat Paisatge natural i humanitzat Hi ha paisatges molt variats. N’hi ha amb muntanyes altíssimes, d’altres amb boscos frondosos, amb platges, amb ciutats,... Segons si les persones hi han fet modificacions o no, el paisatge pot ser: Paisatge natural Paisatge humanitzat

Paisatge natural Un paisatge natural és aquell en què els elements de relleu, els rius, la vegetació...no han estat modificats per les persones. Les persones poden modificar el paisatge natural. Es pot alterar la vegetació plantant un bosc o canviar el curs d’un riu construint un embassament. En el pantà de Sau, per exemple, es va construir en una vall en la qual ja hi havia un poble. Massís del Pedraforca Cap de Creus. Costa Brava Desert del Sàhara

Paisatge humanitzat En un paisatge humanitzat, a més de tots els elements naturals, s’hi poden veure les modificacions que hi ha fet les persones: edificis, carreteres, ports... Mollet del Vallès Blanes Hi ha pocs llocs del planeta en els quals l’ésser humà no hagi fet cap modificació. Fins i tot a les selves tropicals més llunyanes o als cims de les muntanyes més altes, les persones hi ha deixat l’empremta del seu pas.

El relleu Paisatge de muntanya, quan hi ha ondulacions elevades Un dels elements que més caracteritzen el paisatge, sigui natural o humanitzat, és el relleu. Hi ha zones abruptes i escarpades i d’altres que són suaus i planes. Aquestes formes que adopta la superfície terrestre componen el relleu. Segons el relleu, un paisatge pot ser: Paisatge de muntanya, quan hi ha ondulacions elevades Paisatge de plana, en zones amb ondulacions suaus. Paisatge de costa, en zones properes al mar. Vall d’Aran Pla de Bages Costa Daurada

Cim Vessant Peu El relleu de muntanya Una muntanya és una elevació natural del terreny. Cim Vessant El cim n’és la part més alta i el peu, la més baixa. El vessant és la part que descendeix des del cim fins al peu. Peu

Serralada Serra Vall El relleu de muntanya És freqüent trobar una muntanya al costat d’una altra. La vall és la zona més baixa entre dues muntanyes. Les muntanyes s’alineen formant serres. Un conjunt de serres constitueix una serralada. Serralada Serra Vall Les localitats de muntanya solen ser petites i amb pocs habitants. Estan situades a les valls, al costat dels rius. La Cerdanya, per exemple, és una comarca de muntanya. Bellver de Cerdanya

Plana Turó Depressió Altiplà El relleu de plana Una plana és una superfície extensa de terreny sense elevacions o, si n’hi ha, amb elevacions de poca altura. Les elevacions de les planes reben el nom de turons. Quan la plana està elevada respecte del nivell del mar, s’anomena altiplà. Una depressió és una plana enfonsada respecte del nivell del mar. Plana Turó Depressió Altiplà

El relleu de plana Les localitats solen ser més grans que les de muntanya, i hi abunden les ciutats. La plana de Vic , a la comarca d’Osona, està situada en una zona de la plana.

El relleu de costa Costa alta Costa baixa La costa és la zona en la qual es troben la terra i el mar. La línia de la costa no sempre és igual. Costa alta Costa baixa És abrupta i escarpada. Es forma quan una zona muntanyosa arriba al mar. Aleshores sorgeix un penya-segat És més suau i arenosa. Es forma quan una zona plana arriba fins al mar. Aleshores s’origina una platja. Estartit Salou

illa Cap Golf El relleu de costa Un cap és una porció de terra que entra en el mar. Quan el cap es petit s’anomena punta. Una illa és una porció de terra envoltada d’aigua. Quan diverses illes són a prop les unes de les altres, es forma un arxipèlag. illa Cap Golf Un golf és una porció de mar que entra en la terra. Quan un golf és petit, s’anomena una badia.

El relleu de costa Els pobles de costa solen ser petits i,sovint, es dediquen a la pesca i l’explotació del mar. També hi ha ciutats grans i zones turístiques amb apartaments. Cadaqués Calella de Palafrugell Calafell