Aquest magnífic cant d'acció de gràcies celebra una victòria d'Israel, en la qual es va manifestar una vegada més l'amor del Senyor envers el seu poble (vv. 1-4) i el seu invencible poder (vv. 15-16). La referència explícita a dues accions cultuals –la litúrgia d'entrada al santuari (vv. 19-20) i la processó de la comunitat cap a l'altar (v. 27)– destaca amb particular relleu el caràcter litúrgic del salm. En aquesta litúrgia d'acció de gràcies, la funció principal correspon al rei, que descriu l'acció salvadora de Déu en primera persona del singular (vv. 5-14, 17-18, 21), mostrant així la seva condició de representant i portaveu de tot el poble. La litúrgia cristiana va conferir a aquest salm un significat "pasqual" i l'utilitza per a cantar la victòria de Crist.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Aquest salm va ser utilitzat per primera vegada l'any 444 abans de Crist, en la festa dels Tabernacles (Ne 8,13-18). Forma part del ritual actual d'aquesta festa. Segons M. Mannati, especialista en l'estudi dels salms, s'ha posat en evidència el diàleg entre els diversos actors de la celebració: els levites... el rei... la multitud... Podem imaginar el lirisme festiu, l'entusiasme comunicatiu, l'alegria rítmica, que irrompen en aquest cant a diverses veus. 2. AMB JESÚS Segons testimoni dels tres evangelistes sinòptics, Jesús es va aplicar explícitament aquest salm (Mt 21,42; Mc 12,10; Lc 20,17), per concloure la paràbola dels "vinyaters homicides": "la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici". El dia dels Rams, els mateixos evangelistes assenyalen acuradament que la multitud va aclamar Jesús amb les paraules del salm: "Hosanna, beneït el qui ve en nom del Senyor!" 3. AMB EL NOSTRE TEMPS És evident que el salmista no va conèixer Jesús de Natzaret, la seva mort o la seva resurrecció; però esperava el Messies, el Rei, l'Ungit, el Christós. Recitant aquest salm amb Jesús, el dia de Pasqua, cantem la victòria de Déu sobre el mal. Alegrem-nos per aquest dia de festa! Jesús va cantar la seva pròpia resurrecció, aquella tarda!

Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo, Perdura eternament el seu amor. Que respongui la casa d’Israel: perdura eternament el seu amor. Que respongui la casa d’Aharon: Que responguin els qui veneren el Senyor:

Enmig del perill vaig clamar al Senyor, i em va escoltar, i me’n va treure. Tinc el Senyor a favor, res no em fa por, els homes, ¿què em poden fer? ell em defensa, veuré caure els enemics.

Més val emparar-se en el Senyor, que posar confiança en els homes. que fiar-se dels poderosos.

Quan totes les nacions m’envoltaven, invocant el Senyor les he vençudes. Quan m’envoltaven i estrenyien el setge, Quan m’envoltaven com un eixam, i s’arboraven com foc d’argelagues,

M’empenyien tan fort que anava a caure, però el Senyor m’ha sostingut. Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat.

Escolteu, crits de festa i de victòria al campament dels justos: «La dreta del Senyor fa proeses, la dreta del Senyor em glorifica, la dreta del Senyor fa proeses.»

No moriré, viuré encara, per contar les proeses del Senyor. Els càstigs del Senyor han estat severs, però no m’ha abandonat a la mort. Obriu-me les portes dels justos; entraré a donar gràcies al Senyor. Aquest és el portal del Senyor, els justos hi poden entrar.

Gràcies, perquè vós m’heu escoltat i heu vingut a salvar-me. La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen.

Avui és el dia en què ha obrat el Senyor: alegrem-nos i celebrem-lo. Ah, Senyor, doneu-nos la victòria! Ah, Senyor, feu que prosperem!

Beneït el qui ve en nom del Senyor. Us beneïm des de la casa del Senyor. El Senyor és Déu: Que ell ens il·lumini. Porteu els rams, ordeneu la processó, fins a les vores de l’altar.

Vós sou el meu Déu, us dono gràcies, us exalço, Déu meu! Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo, perdura eternament el seu amor.

ALEGRIA PASQUAL Veus de Diumenge de Pasqua, crits de victòria sobre la mort, confiança en el poder de Déu, alegria en el triomf comú i proclamació d'aquest dia com el més gran que ha fet el Senyor. Això és aquest salm curull de glòria i de goig. «Obriu-me les portes dels justos… Tinc el Senyor a favor meu, res no em fa por... No m’ha abandonat a la mort... La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici... Avui és el dia en què ha obrat el Senyor: alegrem-nos i celebrem-lo.» Aquesta és la litúrgia de Pasqua al cor de l'any. Però, per al veritable cristià, cada diumenge és Pasqua i cada dia és diumenge. Per això cada dia és Pasqua, és «el dia que ha fet el Senyor, el dia en què ha obrat el Senyor». Cada dia és dia de victòria i lloança, d'alegria i acció de gràcies, dia d'assaig de la resurrecció final tot dominant el pecat, que és la mort, i obrint-se a l'alegria, que és l'eternitat. Crist ha ressuscitat!   «Avui és el dia en què ha obrat el Senyor.» Tant de bo que pogués dir jo això de cada dia de la meva vida! Sé que és veritat, perquè, si sóc viu, és perquè Déu està actuant en mi amb el seu infinit poder i la seva divina gràcia; però vull sentir-ho, palpar-ho, veure-ho en fe i experiència, reconèixer la mà de Déu en els esdeveniments del dia i sentir el seu alè a cada pas. «La dreta del Senyor em glorifica, la dreta del Senyor fa proeses. No moriré, viuré encara per contar les proeses del Senyor.»

Déu, Pare ple de bondat, que aquest dia de diumenge voleu que s'escoltin cants de victòria a les tendes dels justos, feu que l'Església, unida al triomf del vostre Fill, sigui per a tots els homes pedra angular i porta de triomf; perquè el món, fonamentat sobre aquesta pedra, tingui també part, amb el vostre poble, en la victòria de Crist sobre el dolor i la mort.