Aquest salm presenta la figura d'un home que té la seva casa entre els gentils; els seus ulls, però, estan fermament fixos a Jerusalem, on, en el seu temple, reposa la glòria de Jahvè. És un càntic poètic, breu però molt profund, que expressa la situació dramàtica que, en no poques ocasions, es viu la fe. El nostre fidel israelita estima la veritat de Jahvè i el Jahvè de la veritat, però viu en un ambient en el qual la mentida i l'engany són la moneda corrent de la societat en totes les seves projeccions: social, política, econòmica, religiosa, etc. «Clamo al Senyor en la meva desgràcia, i ell em respon. Defenseu-me, Senyor, dels llavis mentiders, de la llengua impostora... Ai de mi, que he de viure a Mósoc, exiliat als campaments de Quedar!». Mósoc i Quedar són dos pobles que representen els gentils. Veiem com aquest home, que vol ser fidel a Jahvè, li demana que el deslliuri de la falsedat, de l'engany, sobretot de la mentida que provoca, hipòcritament, una relació fictícia i aparent de l'home amb Déu.

Clamo al Senyor en la meva desgràcia, i ell em respon. Defenseu-me, Senyor, dels llavis mentiders, de la llengua impostora.

¿Què et donarà Déu a mans plenes, llengua impostora? Les fletxes del guerrer, ben esmolades, i brases de ginesta.

Ai de mi, que he de viure a Mósoc, exiliat als campaments de Quedar. Fa massa temps que jo he de viure amb els qui no volen pau. Jo els parlo de pau i de justícia, i ells pensen en la guerra.

Avui sóc un desterrat per a arribar a ser ciutadà del cel per sempre. Prego per tots aquells que han estat privats del seu dret a viure a la seva terra, que han estat expulsats per la força, perseguits, separats, exiliats. Per tots aquells que han hagut de construir una casa lluny de la seva pròpia i han de viure en una cultura aliena a la seva. Per tots aquells que provenen d'un país, mentre que els seus fills neixen en un altre; que sofreixen en les seves pròpies famílies la tensió d'allotjar dues tradicions sota el mateix sostre. Per tots aquells que somnien en la terra promesa mentre acampen al desert. Prego per tots els desterrats del món, perquè preservin les seves arrels al mateix temps que donin flors noves; que trobin amistat i donin afecte; perquè els seus veïns esdevinguin els seus amics; i perquè les seves peregrinacions serveixin per a recordar-los a ells i a la humanitat que tots som u. Prego perquè no es considerin ja exiliats, sinó que es trobin de gust i a casa seva, siguin on siguin, i prosperin en qualsevol terra amb l’escalf de l'esperança i la força de la fe. Avui sóc un desterrat per a arribar a ser ciutadà del cel per sempre.

Déu totpoderós, Crist va venir a declarar la guerra als poderosos hostils a la vostra salvació: nosaltres, oprimits i desterrats, us demanem força per a proclamar el missatge de pau que ens va llegar el vostre Fill. Que viu i regna pels segles dels segles.