PRIMERS FREDS Miquel Blay.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ESCULTURA Segle XX. Obres Modernisme i simbolisme: Desconsol de Llimona Modernisme i simbolisme: Desconsol de Llimona Cubisme i expressionisme: El profeta.
Advertisements

Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
LECTURA D’IMATGES als Estanys de Sils
STABILE MOBILE Alexander Calder.
Éduard Manet.
El Guernica Pablo Picasso.
CUBISME ANALÍTIC PICASSO/BRAQUE.
Tableau II Piet Mondrian.
El Modernisme i Joan Maragall
Els primers freds Catalogació: Autor: Miquel Blay ( )
L’Art Europeu del S. XIX De Goya al Modernisme I
EDUARD MUNCH
Arquitectura racionalista espanyola
PAU PICASSO.
Amor i Psique Antonio Canova.
George Braque.
ELS PRIMERS FREDS Miquel Blay
Joan Puig i Ferreter.
Tableau II Piet Mondrian
1. La Segona Revolució Industrial
L'ART GREC.
Santa Victòria.
Un santuari d’art a Olost de Lluçanés (Barcelona)
El pensador EL PENSADOR AUGUSTE RODIN.
STABILE-MOBILE Alexander Calder Escultura segle XX.
L’ART A L’EDAT MODERNA.
STABILE-MOBILE Alexander Calder Escultura segle XX.
Les Avantguardes.
EL DESCONSOL. Josep Llimona
PALAU DE LA MÚSICA Domenech i Montaner.
MAJESTAT BATLLÓ Títol: Majestat Batlló. Autor: desconegut.
ESCULTURA ROMANA.
Figura ajaguda. H. Moore 1938.
Proposta 1.
Wassily Kandinsky 1866, Moscú – 1944, París
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Impressionisme i postimpressionisme
EL RENAIXEMENT s. XV
ELS PRIMERS FREDS Miquel Blay
BERNAT METGE.
CONJUNT ICONOGRÀFIC DE SANT CLIMENT DE TAÜLL
JUSTINIÀ I EL SEU SEGUICI
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
ESCULTURA GREGA.
MUTACIÓ Eduardo Chillida Escultura segle XX.
Història i Cultura de les Religions
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
El Pensador Auguste Rodin
Entrevista a Enric Larreula
a) Introducció: Catalogació - Breu aproximació biogràfica de l’autor
-FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA DIMECRES 9 -FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA SOMRIU, JA QUEDA POC PER CELEBRAR EL NAIXEMENT DE NEN JESÚS.
LA VIDA DE LES PERSONES.
L’escultura barroca Es la denominació historiogràfica de les produccions escultòriques de l’època barroca.
ERRORS FREQÜENTS A L'EXAMEN DE HISTÒRIA - PAU
DONA II DE KOONING.
Desconsol Josep Llimona.
La narrativa de la postguerra
Proposta 2.
SORTIDA PER BARCELONA CAIXAFORUM.
Proposta 8.
· Tema seleccionat: Compartir.
La Ratlla Verda Dídac Prat Galí 3r ESO C.
Proposta 14.
EL GÒTIC Andrea Soria Catalán..
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
Vincent Van Gogh.
Constantí: el primer emperador de la Roma Cristiana
El realisme americà Edward Hopper N.Y
Sobre l’esforç Anònim 2014 .
Transcripción de la presentación:

PRIMERS FREDS Miquel Blay

ÍNDEX Catalogació Anàlisi formal Interpretació Modernisme Miquel Blay Enllaços

Catalogació Obra: Primers freds Autor: Miquel Blay Cronologia: 1892 Dimensions: 138 x100 x70 cm Materials: marbre Tècnica: talla Tipus: grup Estil: Modernisme Localització: MNAC, Barcelona

Composició Anàlisi formal Figura Elements plàstics

Anàlisi formal Composició 2 Asimètrica Tancada Contrast entre els dos personatges: Nena: línies diagonals asimetria Vell: línies verticals i horitzontals simetria 2

Anàlisi formal Figures Vell Nena Expressió de tristesa Posició hieràtica Estudi realista del cos: musculatura fofa pell arrugada arrugues del rostre Nena Expressió adormissada Inestabilitat Estudi realista del cos: musculatura infantil pell suau i polida

Anàlisi formal Elements plàstics El tractament de la superfície varia: el vell: rugosa la nena: llisa Incidència de la llum és irregular, contrast de zones il·luminades i d’ombra. Punt de vista frontal. L’acabat d’algunes parts de l’escultura es esfumada (cara i cabell de la nena).

Relacions amb altres obres Interpretació Tema i iconografia. Context històric. Relacions amb altres obres

Interpretació Tema i iconografia L’escultura representa un vell i una dona asseguts en un banc. L’obra és un exemple de realisme social imperant en l’època.

Interpretació Tema i iconografia «El grup representa un vell i una nena pobres, abandonats, arraulits de fred sobre un banc de mala mort, ambdós tremolant. Ella inclinada la testa sobre el pit del vell. (...) Més hi ha en l’Estudi de Blay una qualitat sorprenent que és l’expressió de les fisonomies, sobretot la del vell, on dins un modelat portentós d’execució i de modelisme, bateja la vida exposada, errant miserable, un sentiment de tristesa que arriba al fons de l’anima de l’espectador, que sense adonar-se’n, comença a compadir als dos sers abandonats, víctimes de la misèria, de la fam , tal volta pròximes a un terrible desenllaç dels que amb tanta freqüència tenen lloc en lo segle dels diners de les disbauxes i de les Bacanals inacabables» L’Olotí núm. 244, 1892 Tema i iconografia

Interpretació Context Durant la seva estada a Roma com a pensionat amb l’obligació de realitzar una sèrie d’escultura modela una primera versió dels Primers Freds amb els personatges vestits. Pensa tornar a fer l’escultura en una mida més gran amb els personatges nus per aprofundir en l’estudi anatòmic i després vestir l’escultura, però la deixà nua. Envia les dues escultures a l’Exposició Internacional de Belles Arts de Madrid, la primera amb el títol de “Primeros fríos” i la segona com “Estudio”.

Interpretació

Interpretació Significació L’obra guanyà el primer premi de L’Exposició Internacional de Belles Arts de Madrid en 1892. Es presenta, també, a L’Exposició General de Belles Arts de Barcelona en 1894, on obté el Premi Infanta Isabel i diploma de Mèrit. És una de les obres cabdals de l'escultura catalana i representa precisament el pas del realisme anecdòtic, que predomina aleshores a Catalunya, cap a la nova estètica adoptada pel modernisme, que s'inspira en el simbolisme de l'obra de Rodin.

Interpretació Relacions Hugues: Edip i Antígona 1882-1885.

Biografia Miquel Blay 1866 -1936 Estil Obres

Miquel Blay Biografia 1866 -1936 Blay neix a Olot al si d’una família modesta. Assisteix a l’Escola Pública de dibuix d’Olot i paral·lelament entra com aprenent al taller d'imatgeria religiosa El Art Cristià, fundada per J.Berga i els germans Vayreda. Els seus mestres el van proposar com a candidat a una Beca de la Diputació per estudiar a Paris i Roma. A Paris es deixeble de l’escultor Chapu, a la mort d’aquest continua els seus estudis a Roma on modela Els primers freds. Després d’una curta estada a Catalunya torna a Paris on resideix durant 12 anys. El 1906 s'instal·la a Madrid dedicant-se a escultures d’encàrrec i a la docència.

Miquel Blay Estil 1866 -1936 Primera etapa: Segona etapa: Influències de Josep Berga i Joaquim Vayreda, d’ideologia moralista. Temes religiosos i realistes. Segona etapa: Influència francesa, (Rodin i Meunier). Obres entre el realisme i el simbolisme. Tercera etapa: Coincideix amb la seva estada a Madrid. Escultura monumental i retrats.

Miquel Blay Obres 1866 -1936 Realisme social: Primers freds. Simbolisme i influència de Rodin: Perseguint a la il·lusió, 1903 Eclosió, 1905 Le boulet, 1906 Monuments: Víctor Chavarri, 1903 La cançó catalana, 1907 Alfons XII, 1919

Miquel Blay 1866 -1936 Obres Rodin: Eterna Primavera. Eclosió

Miquel Blay 1866 -1936 Obres Perseguint la il·lusió

Miquel Blay 1866 -1936 Obres La carrega Rodin: Adam

Miquel Blay 1866 -1936 Obres Monument a Alfons XII Grup: La pau

Miquel Blay 1866 -1936 Obres La cançó catalana

Miquel Blay 1866 -1936 Obres Victor Chavarri, Portugalete, 1903

Context Modernisme Característiques Tipologia

Modernisme Característiques Influència formal i simbòlica de Rodin. Predomini de la figura femenina. Contorns esfumats. Formes rodones. Representa un sentiment o una emoció. Actituds lànguides.

Modernisme Context L’escultura modernista està lligada als escultors del Cercle Artístic de St. Lluc. En un primer moment van preferir la idealització de les figures, lligada a la ideologia cristiana, i després van optar pel simbolisme de Rodin. Cap el 1907 va ser el moment d’esplendor de l’escultura, any de la celebració a Barcelona de la V Exposició Internacional de Belles Arts. Els principals escultors van ser Josep Llimona, Miquel Blay i Enric Clarasó que pertanyien al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Modernisme Tipologia L’escultura modernista es va desenvolupar seguint dues tendències: Com element decoratiu formant part dels edificis: Grup al·legòric de la Cançó catalana. Com a expressió d'una personalitat independent, lliure de compromisos arquitectònics: Espais públics, decoren fonts, places... : Víctor Chavarri. Espais privats: Eclosió

Enllaços http://esculturaurbana.iespana.es/paginas/blam.htm http://www.mnac.es/colleccio/col_modern.jsp?ambit=69&lan=001 http://bcnweb13.bcn.es/NASApp/gmocataleg_monum/CercaAc.do?idioma=ES http://www.gaudiallgaudi.com/CS001.htm