EL MOVIMENT OBRER A ESPANYA Marta Martínez, María Rivera y Belén Beut

CAUSES DEL MOVIMENT OBRER El moviment obrer és conseqüència de la societat burgesa i capitalista. Al segle XIX, amb la revolució industrial, els burgesos van anar enriquint-se, el que va generar encara més desigualtats socials. La resistència i la lluita contra aquestes desigualtats socials és l’origen del moviment obrer al llarg del segle XIX.

COMENÇAMENTS DEL MOVIMENT OBRER Els començaments del moviment obrer van tenir un caràcter luddita (destrucció de les màquines i fàbriques). A Espanya, el primer cas va ocórrer a Alcoi a 1821, on van cremar telars i màquines de filar. També, a 1835 van cremar la primera fàbrica de vapor a Barcelona, la fàbrica de la família Bonaplata. Aquest moviment va sorgir en conseqüència de la reducció de llocs de treball i va ser castigat per l’exèrcit. La falta de força dels obrers els va portar a reivindicar els seus drets mitjançant la formació de sindicats. En un primer moment, a 1838 van demanar permís d’associació al capità general, però els empresaris es van negar; més tard, en 1840, van poder formar la Societat de Teixidors de Barcelona, considerat el primer sindicat d’Espanya. Aquestes associacions no van ser molt acceptades per les autoritats, i van tendir a prohibir-se.

EL MOVIMENT OBRER DURANT EL BIENNI PROGRESSISTA Durant el bienni progressista (1854-1856), que va ser un període molt liberal amb una constitució molt democràtica, els moviments obrers es van enfortir molt. Van continuar els episodis de luddisme a Catalunya, i revoltes camperoles com la de la Loja a 1861, que van ser molt reprimides.

EL MOVIMENT OBRER DURANT EL SEXENNI DEMOCRÀTIC Durant el sexenni democràtic va ser quan finalment es va reconéixer el dret d’associació i es va constituir una nova organització sindical a Catalunya, la “Federació de Les Tres Classes de Vapor”, que va unir tots els oficis tèxtils. També en aquest període, el moviment obrer va aconseguir que s’implantara a Espanya la “Primera Internacional”, primera organització que va tratar d’unir a tots els treballadors de diferents nacionalitats.

ANARQUISME Aquesta ideologia es desenvolupa verdaderament a mitjans del segle XIX, però ha estat present al llarg de tota l’història. En un primer moment, va ser defensat per Kropotkin i Bakunin. A Espanya, va ser introduït per l’italià Fanelli, membre de la Primera Internacional (AIT). Característiques: -Destrucció de l’estat i del capitalisme mitjançant ‘’l’accio directa’’ (revolució i atemptats). -Societat de classes. -Defensa de la propietat col·lectiva per a evitar les diferències socials. Alguns atemptats que es van realitzar van ser al Liceu de Barcelona (1893) i l’assasinat de Cánovas del Castillo (1897), ministre defensor del conservadurisme, política contraria al anarquisme. Degut a aquestos atemptats, alguns defensors de l’anarquisme es van inclinar per crear sndicats obrers per a aconseguir els seus idelas revolucionaris; d’aquesta manera va sorgir a l’any 1910 la ‘’Confederació Nacional de Treball (CNT)’’, que es va convertir en el principal sindicat entre els obrers catalans i els camperols andalusos.

MARXISME És una ideologia predominant en l’AIT, també es va difondre durant el sexenni democrátic, gràcies a la labor de Pablo Iglesias, fundador a l’any 1879, del “Partit Socialista Obrer Espanyol”. A l’any 1888 es creava el sindicat socialista “Unió General de Treballadors (UGT)”. Característiques: Defensa de la propietat col·lectiva per a evitar les diferències socials. Instaurar el socialisme Volen un estat al servei dels treballadors Reformistes violents. Participació en l’acció política amb la finalitat de portar als diputats obrers a les corts per a que impulsaren reformes favorables. Pablo Iglesias, es va convertir en el primer diputat a l’any 1910.

EL CATOLICISME SOCIAL Davant de l’avanç de les doctrines anarquistes i socialistes, el papat va impulsar el catolicisme social, és a dir, es va allunyar de les idees revolucionàries, imposant els principis bàsics de l’Esglèsia. Aquest corrent no va tenir molta força, però es va concretar en la constitució de cercles obrers i d’alguns sindicats catòlics que van tenir difusió a les àrees rurals.