● Aquest salm és un himne de lloança al Senyor, que va establir el seu tron a Sió per revelar-se a Israel com a Rei just i poderós (vv. 1-4). ● La benevolència i la justícia amb què el Senyor governa el seu poble es manifesta, de manera arquetípica, en les figures de Moisès, Aaron i Samuel: ells són, al mateix temps, els mitjancers de la Revelació divina i un exemple constant per als fidels (vv. 6-8). ● La triple aclamació al Déu "sant" (vv. 3,5,9) recorda el càntic dels serafins d'Is 6,3 i és un indici del caràcter marcadament litúrgic del salm. ● Si bé aquest poema pertany al grup d'"Himnes a la reialesa del Senyor" (Sl 46; 92; 95; 97), per la seva forma i el seu contingut difereix notablement dels altres.

▬ «El Senyor és rei». Aquesta aclamació, inici del salm 98, revela un tema fonamental i el seu gènere literari característic. Es tracta d'un cant del poble de Déu al Senyor, que governa el món i la història com a sobirà transcendent i suprem. ▬ De fet, en començar el dia, el fidel sap que no està abandonat a mercè de la casualitat cega i fosca, ni abocat a la incertesa de la seva llibertat, ni dependent de les decisions d'un altre, ni dominat per les vicissituds de la història. Sap que, per sobre de tota realitat terrenal, hi ha el Creador i Salvador en la seva grandesa, santedat i misericòrdia. ▬ El salm té el gust d'una lloança contemplativa que s'eleva cap al Senyor, assegut en la seva glòria celestial davant els pobles i la terra (v. 1). I tanmateix Déu es fa present en un espai i al mig d'una comunitat, és a dir, a Jerusalem (v. 2), mostrant que és «Déu-amb-nosaltres». ▬ Es podria dir que el salm 98 es realitza avui en l'Església, seu de la presència del Déu sant i transcendent. El Senyor no s'ha retirat en l'espai inaccessible del seu misteri, indiferent a la nostra història i a les nostres expectatives. «Ve el Senyor a judicar la terra. Judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb raó» (v. 9). ▬ Déu s'ha fet present entre nosaltres sobretot en el seu Fill, fet un de nosaltres per infondre’ns la seva vida i santedat. Per aquest motiu, ara no ens apropem a Déu amb terror, sinó amb confiança.

El Senyor és rei. Els pobles tremolen. Seu a la carrossa de querubins. La terra trontolla.

és excels davant de tots els pobles. El Senyor és gran a Sió, és excels davant de tots els pobles. Que reconeguin el vostre nom, gran i terrible: és un nom sant.

Vós sou el rei que estima la rectitud, vós heu posat els fonaments del dret, sou l’autor del dret i la justícia dins el poble de Jacob.

Exalceu el Senyor, el nostre Déu, venereu l’escambell dels seus peus: és cosa santa.

Moisès i Aharon amb els seus sacerdots, Samuel amb els qui invoquen el seu nom, invocaven el Senyor, i els responia; els parlava en la columna de núvol, i ells escoltaven l’aliança i els preceptes que els donava.

Senyor, Déu nostre, vós els responíeu, i éreu per a ells Déu de perdó, tot i castigar les seves culpes.

Exalceu el Senyor, el nostre Déu, venereu la muntanya sagrada: és sant el Senyor, el nostre Déu.

SANT, SANT, SANT! Començo l'oració de genolls. M'inclino fins a terra, tanco els ulls i adoro en silenci la majestat de la vostra presència infinita. Vós sou la santedat, Senyor, i els meus llavis estan tacats amb la polseguera de les mentides i l’alè de l'orgull. Vull expressar amb el meu gest i el meu silenci el sentit d'adoració total que m'omple quan em poso davant la vostra santa presència. Accepteu l'homenatge sincer de tot el meu ésser, Senyor. «És sant el Senyor, el nostre Déu.» Cada dia us tracto amb amistat i familiaritat, i estimo aquests moments i m’enriqueixo amb aquesta intimitat. Però mai no m'oblido que el meu lloc és aquí baix, en el fang de la terra, mentre que el vostre és al cel. Conec la distància, i per això precisament estimo molt més que se m'apropeu i em tracteu com un amic. M'aprofito de ple de la vostra oferta d'amistat, i la meva vida sencera és plena d'aquests diàlegs familiars amb vós, en plena llibertat i confiança, que són testimonis diaris de la vostra bondat i generositat. Però avui vull tornar al meu lloc d’ésser creat, d’ésser finit i limitat davant la vostra presència infinita, i oferir-vos la meva adoració silenciosa en la reverència del meu cos. «Exalceu el Senyor, el nostre Déu, venereu l’escambell dels seus peus: és cosa santa.»

Déu sant, el vostre Fill es va lliurar a si mateix, perquè també nosaltres fóssim sants davant vostre. Ajudeu-nos a proclamar amb les nostres obres la vostra grandesa i a viure del vostre perdó, no tacant la santedat que ens heu atorgat. Us ho demanem per Crist, Senyor nostre. Amén.