JO HE SOMNIAT Petit homenatge a Martin Luther King en el 80è. aniversari del seu naixement

El 28 d’agost de 1963, al final d’una marxa sobre Washington a favor del treball i la llibertat, Martin Luther King, pronuncià un discurs esdevingut emblemàtic, i conegut per l’expressió “I have a dream”, “Jo he somniat”. Nascut a Alabama el 15 de gener de 1929, a més de clergue fervent i ardent, va ser un activista en pro dels drets dels negres. El 1964 rebé el Premi Nobel de la Pau. Fou un dels principals líders del moviment per a la defensa dels drets civils dels anys seixanta. Morí assassinat el 4 d’abril de 1968.

Jo he somiat que els homes, un dia, s'aixecaran i comprendran d'una vegada que han estat fets per viure junts com a germans.

Jo he somiat aquest matí que, un dia, cada negre d'aquest país, cada home de color de qualsevol lloc del món, serà jutjat per la seva vàlua personal i no pel color de la seva pell, i que tots els homes respectaran la dignitat de la persona humana.

Jo he somiat encara que, un dia, la justícia brollarà com l'aigua i l'honradesa com el gran torrent.

Jo he somiat també que, un dia, els ventres buits es podran omplir, que la fraternitat serà quelcom més que uns mots al final de la pregària, que serà el tema principal de l'ordre del dia dels governs.

Jo he somiat també avui que en totes les altes esferes de l'Estat i en tots els municipis hi entraran els ciutadans elegits que ens faran justícia, estimaran la pietat i caminaran humilment pels camins de llur Déu.

Jo he somniat també que, un dia, no hi haurà més guerra,

que els homes, de les espases en faran relles i de les llances falçs, que les nacions no s'aixecaran més l'una contra l'altra i que deixaran de fer-se la guerra.

Jo he somiat també que, un dia, jauran junts l'anyell i el lleó, que els homes podran descansar sota la parra i la figuera, i que ningú no tornarà a tenir mai més por.

Jo he somiat també avui que s'alçaran les fondalades i s'abaixaran les muntanyes i els turons, i el terreny escabrós serà una vall, que Déu es deixarà veure, que tots els homes, aplegats, el veuran...

Jo he somiat també que, gràcies a aquesta fe, vencerem les temptacions de desesper i encendrem una llum nova damunt de les tenebres del pessimisme.

Juntament amb Mahatma Gandhi, Helder Camara, Roger Schutz, Joan XXIII i altres més propers i sense tan renom, Martin Luther King és un dels referents de la 2ª meitat del s. XX que van suscitar i alimentar els ideals de la nostra joventut. Que no en faltin per al s. XXI. La cançó que acompanya aquest PPs també és un referent d’aquell temps: “We shall overcome”, de Pete Seeger, cantautor dels anys 60 als EEUU. 1. Tots junts vencerem .... demà. Oh! Dins del meu cor crec fermament que tots vencerem demà. 2. Lliures hem de ser ... avui. 3. Tot el món unit ... demà. 4. Blancs i negres junts ... demà. 5. Hem de viure en pau ... tots junts. 6. Déu ens acompanya ... acompanyarà. 7. Donem-nos les mans ... ben fort.