1 L’Antic Règim ESQUEMA RECURSOS INTERNET

L’Antic Règim Agricultura Indústria Comerç Demografia Tercer Estatat Esquema de continguts L’Antic Règim Agricultura Indústria Comerç Demografia Estament no privilegiat Tercer Estatat Noblesa Clergat Absolutisme monàrquic Sistema parlamentari Societat estamental Sistemes polítics Població i economia Estaments privilegiats

Recursos Mapa d’Europa en la segona meitat del segle XVIII Gràfica de la població d’alguns països europeus en els segles XVII i XVIII Gràfic del putting out system Mapa del comerç transoceànic en el segle XVIII Esquema de la piràmide de la societat estamental Esquema de la forma ideal de la monarquia absoluta Esquema de l’absolutisme francès Esquema de la divisió de poders en el sistema polític anglès després de 1689 Mapa dels règims polítics europeus en el segle XVIII

Demografia Segle XVI: creixement lent però significatiu. Segle XVII: estancament demogràfic per un gran augment de la mortalitat. Segle XVIII: gran creixement demogràfic, especialment a partir del 1750 a causa del descens de la mortalitat.

Agricultura Base de l’economia durant l’edat moderna. Escassa productivitat agrícola, excepte en zones com ara Anglaterra, les Províncies Unides i el nord de França. Prevalença del règim senyorial a les zones rurals. Creixent pressió fiscal per als camperols.

Indústria Persistència del sistema gremial a les ciutats. Desenvolupament del treball a domicili a les zones rurals. Escassa innovació tecnològica i manteniment dels sistemes de producció artesanals.

Comerç Fort augment del comerç internacional a causa de la formació d’imperis colonials i del gran desenvolupament de la navegació. Manteniment de les zones urbanes com a centre del comerç regional i local per mitjà de fires i mercats.

Estaments privilgiats Noblesa Clergat S’hi pertanyia per naixement. Estava exempta del pagament de la majoria dels impostos. Tenia lleis i tribunals propis.Tenia molt poder social, polític i econòmic. Gran diversitat interna: hi havia nobles molt rics i poderosos i nobles pobres i mancats d’influència. S’hi pertanyia per adscripció. Estava exempt de la majoria dels impostos. Tenia lleis i tribunals propis. Tenia molt poder social, polític i econòmic. Es dividia en clergat regular (ordes religiosos) i clergat secular (els que no pertanyien a un orde). Gran diversitat interna.

Tercer estat No tenia cap privilegi jurídic o econòmic. Era el suport econòmic de la societat, perquè feia el treball productiu i pagava els impostos. Estava format per diversos grups: El camperolat: els camperols eren la immensa majoria de la societat. En aquest grup hi havia una gran diversitat econòmica, des de pagesos molt rics propietaris de multitud de terres fins a jornalers que només disposaven de la força del treball. En algunes zones perdurava la servitud. Grups urbans: artesans, comerciants, professionals liberals i marginats socials. En aquest grup també hi havia una gran diversitat interna. El sector més ric i poderós era la burgesia.

Absolutisme monàrquic Durant els segles XVI, XVII i XVIII els reis van intentar reunir a les seves mans tot el poder. L’absolutisme va topar amb la resistència dels diversos poders locals (ciutats, senyories, etc.) i dels diferents grups socials que no volien renunciar a la seva quota de poder. Els reis van veure limitat l’exercici del seu poder perquè no disposaven d’una administració prou forta. Per reforçar el seu poder van utilitzar diversos mitjans: Augmentar la influència a escala local. Incrementar els ingressos fiscals apujant els impostos i potenciant el creixement econòmic. Millorar l’administració i l’exèrcit. El segle XVIII va ser el període amb més expansió de règims absolutistes.

Sistema parlamentari En aquests sistemes eren els Parlaments o assemblees representatives els que reunien els màxims poders polítics. Els dos règims parlamentaris més representatius van ser: Anglaterra: durant el segle XVII els reis anglesos van intentar imposar l’absolutisme, però el Parlament va dur a terme dues revolucions i va aconseguir imposar-se com a principal poder polític. Províncies Unides: eren una república formada per set províncies que tenia cadascuna el seu propi Parlament. Les decisions comunes les prenien als Estats Generals.

El segle XVIII

Població La població d’alguns països europeus en els segles XVII i XVIII.

Indústria Gràfic del putting out system.

Comerç Comerç transoceànic en el segle XVIII.

Societat Piràmide de la societat estamental.

Monarquia absoluta Forma ideal de la monarquia absoluta.

Monarquia absoluta L’absolutisme francès.

Sistema parlamentari Divisió de poders en el sistema polític anglès després de 1689.

El segle XVIII Règims polítics europeus en el segle XVIII.

Enllaços d’interès Pàgina web d’Andreu Guiu, professor de Ciències Socials de l’IES Vescomtat de Cabrera (Hostalric). La pàgina conté una gran quantitat de recursos i enllaços. Dues presentacions dels professors Javier Osset i José Luis de la Torre sobre les característiques bàsiques de la crisi de l’Antic Règim Completa i clara exposició del tema per part de Julià Buxadera de l’IES Antoni Cumella de Granollers amb força enllaços d’interès. Unitat sobre l’Antic Règim del Projecte Kairós per al MEC (interessant material per treballar a l’aula d’informàtica).