La confiança i el goig profund que sorgeixen de la intimitat amb Déu, són els sentiments que predominen en aquest Salm. Els vv. 5-6 permeten de suposar que el seu autor és un levita –és a dir, una persona consagrada al culte de Déu en el temple de Jerusalem- que es troba en un greu perill i acudeix al Senyor, font de vida (v. 11), perquè l’alliberi de la mort (v. 10).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Temptat, torbat pel món que l’envolta, el salmista demana a Déu que il·lumini el sentit de la seva existència com a “poble separat”, “poble escollit”. En el fons del seu cor sent la seguretat de “tenir la millot part”. La seva opció de creient i practicant, lluny de ser un pes, una obligació carregosa, és per a ell font pura de felicitat incomprensible per als pagans, i descriu la seva vida d’intimitat amb Déu. 2. AMB JESÚS Per a expressar la seva intimitat amb el Pare, Jesús utilitzà sovint la imatge d’”estatge”, de la “casa” de Déu. “Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres” (Jn 15,4). “Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20). 3. AMB EL NOSTRE TEMPS El costat dramàtic de la vida d’un creient de debò. Qui té fe és un home immers en un món que viu d’una manera molt diferent de la seva. “Nosaltres, per Crist, hem perdut el seny” (1Co 4,10). Podem, com el levita d’aquest salm, sentir-nos molt sols; el paganisme ens envolta per totes bandes. Mitjançant aquest salm demanem a Déu que no “absolutitzem” res: Déu és l’únic absolut! Ningú més!l

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi. Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç.» Però ells estan pels déus de la regió, pels sobirans que tenen en gran estima.

Multipliquen els seus ídols, s’entenen amb altres déus. Les meves mans no els duran cap ofrena, els meus llavis no diran els seus noms.

Senyor, heretat meva i calze meu, vós m’heu triat la possessió; la part que m’ha tocat és deliciosa, i m’encisa la meva heretat.

Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny. Fins a les nits m’amonesta el meu cor. Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré.

El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat:

no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu caure a la fossa el qui us estima.

M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència; al costat vostre, delícies per sempre.

Dic al Senyor: “Vós sou el meu Déu; ningú com vós no em fa feliç”. Repeteixo aquestes paraules. Us dic a vós, a tothom i a mi mateix que sóc realment feliç al vostre servei, que em fan llàstima els qui segueixen “altres déus”; els qui fan del diner o del plaer, de la fama o de l’èxit, la meta de les seves vides; els qui s’afanyen només pels béns d’aquest món i només pensen a gaudir dels goigs terrenals i dels guanys efímers. Jo no he d’adorar els seus “déus”. I, no obstant això, quan em sincero amb mi mateix, m’adono que també jo adoro aquests déus en secret i m’agenollo davant els seus altars. També jo cerco el plaer, les lloances i l’èxit, i fins arribo a tenir enveja dels qui gaudeixen dels “béns d’aquest món” que a mi em són vetats per fe. Sí que renovo la meva donació a vós, Senyor, però confesso que sentint la pena amagada de no poder gaudir d’allò que els altres gaudeixen. Encara cerco la felicitat fora de vós, malgrat saber perfectament que només es troba en vós. Per això les meves paraules avui no són ínfules, sinó continuo pregària; no són constància de victòria, sinó petició d’ajut. Feu-me trobar la vertadera felicitat en vós; feu-me sentir satisfet amb la meva “heretat”, el meu “lot” i la meva “sort”, com m’heu ensenyat a dir. “Senyor, heretat meva i calze meu, vós m’heu triat la possessió; la part que m’ha tocat és deliciosa, i m’encisa la meva heretat”.

Senyor, Déu nostre, que en els vostres inescrutables designis vau donar en heretat al vostre Fill la copa d’una mort molt amarga, però no vau deixar que el vostre fidel conegués la corrupció, sinó que li mostràreu el camí de la vida. Feu que també nosaltres cerquem només en vós la nostra heretat i puguem gaudir, el dia de la resurrecció universal, de l’alegria perpètua a la vostra dreta. Us ho demanem, Pare, per Jesucrist, Senyor nostre. Amén.