La primera estrofa d'aquest cant processional (vv La primera estrofa d'aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l'alegria i a l'acció de gràcies, adreçada a tota la comunitat cultual en el moment d'entrar al temple. En la segona estrofa, Israel reconeix amb gratitud la seva condició de "poble" i "ramat" de l'únic Déu (v. 3). L'estructura del salm sembla indicar que era cantat alternadament per dos cors.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS * Aquest salm 99 es classifica entre els salms del ritual de l'Aliança. La Bíblia ens refereix nombroses circumstàncies en les quals Israel va recelebrar l'Aliança. Cada vegada que un nou esdeveniment feia experimentar la protecció de Déu, o quan s'havia incorregut en una gran infidelitat, es refeia l'Aliança. 2. AMB JESÚS ** Si hi ha un salm que podem col·locar als llavis de Jesús, és aquest. Imaginem Jesús cantant aquest salm a Natzaret... O bé a la tarda després d'una predicació en la qual havia parlat del Pare a les multituds: "Aclameu el Senyor arreu de la terra, doneu culte al Senyor amb cants de festa, entreu davant d’ell amb crits d’alegria… Que n’és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles." 3. AMB EL NOSTRE TEMPS *** Tota època ha estat necessitada d'alegria. Però la nostra la desitja més que qualsevol altra; es troba amenaçada per la difusió massiva de catàstrofes a escala mundial.

Aclameu el Senyor, arreu de la terra, doneu culte al Senyor amb cants de festa, entreu davant d’ell amb crits d’alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus, som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Entreu als seus portals enaltint-lo, canteu lloances als seus atris, enaltiu i beneïu el seu nom:

és fidel per segles i segles.»" «Que n’és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles.»"

Sóc vostre, Senyor, perquè sóc ovella del vostre ramat Sóc vostre, Senyor, perquè sóc ovella del vostre ramat. Feu-me adonar que us pertanyo precisament perquè sóc membre del vostre poble a la terra. No sóc un individu aïllat, no tinc dret a reclamar atenció personal, no em salvo sol. És veritat que vós, Senyor, m'estimeu amb amor personal, teniu cura de mi i dirigiu els meus passos d’un a un; però també és veritat que la vostra manera d'obrar entre nosaltres és a través del grup que heu format, del poble que heu escollit. Us agrada de tractar amb nosaltres com un pastor amb el seu ramat. Feu que em senti ovella del vostre ramat, Senyor. Feu que em senti responsable, sociable, amable, germà dels meus germans i germanes i membre viu del gènere humà. Sóc membre del ramat, perquè vós sou el Pastor. Vós sou l'arrel de la nostra unitat. En dependre de vós, en vós cerquem refugi, i així ens trobem tots units sota el signe de la vostra vara . La meva lleialtat a vós es tradueix en lleialtat a tots els membres del ramat. Em fio dels altres, perquè em fio de vós. Estimo als altres, perquè us estimo a vós. Que tots els homes i dones aprenguem així a viure junts al costat vostre. «Reconeixeu que el Senyor és Déu, que ell nostre creador i que som seus, som el seu poble i el ramat que ell pastura ramat».

Som vostres, Senyor, perquè sou el nostre Déu i ens heu fet; concediu-nos de servir-vos sempre amb alegria i de beneir el vostre nom, fins que, acabat el nostre pelegrinatge per la terra, entrem a la vostra presència amb crits de joia, confessant que la vostra misericòrdia ha estat eterna. Per Crist, Senyor nostre. Amén.