La transmissió dels caràcters Per què hem heretat alguns caràcters del nostre pare, de la nostra mare o fins i tot dels nostres avis o oncles?

Caràcter aquelles característiques que es poden heretar El fragment d’ADN que té la informació per a un caràcter s’anomena gen Cadascuna de les possibilitats que pot presentar un gen s’anomena al.lel

Les cèl.lules presenten parelles de cormosomes homòlegs  tindran 2 al.lels de cada gen (A i a)

Als individus homozigots (AA o aa) s’expresarà el caràcter que indica l’únic al·lel que posseeixen Als individus heterozigots (Aa) es manifestarà solament un dels dos caràcters  el dominant mentre que l’altre caràcter quedarà ocult  el recessiu

Genotip: és el conjunt de gens que té un individu Fenotip: és el conjunt dels caràcters que es manifesten però que no depenen solament del genotip sinó també de l’ambient en el que s’expressen

Com es transmeten els caràcters Com es transmeten els caràcters? o… per què hem parec als meues familiars? Els caràcters passen de pares a fills per què els gens passen de pares a fills en les gàmetes

Com es trasmeten els caràcters? El monjo austríac Gregor Mendel va dedicar part de la seua vida a fer experiments per comprobar com es transmetien el caràcters Plantes de pésol Es considerat el pare de la genètica

Encerts de Mendel Triar la planta del pésol Utilitzar mètodes estadístics

Experiments de Mendel considerant un únic caràcter

1ªllei o llei de la uniformitat de la 1ª generació F1 1r) Va triar races pures (homozigots AA, aa) per a un carácter (color de la llavor)  aquestos foren considerats la generació parental P Els va encreuar obtenint així la generació filial F1 Observà que tots eren heterozigots per a eixe caràcter (Aa) 1ªllei o llei de la uniformitat de la 1ª generació F1 Quan es creuen 2 races pures tots els descendents F1 són heterozigots i iguals al caràcter dominant dels progenitors

2n) Va encreuar entre si els individus de la F1 (Aa) Obtenint la 2ª generació filial F2 El caràcter recessiu que havia desaparegut a la F1 torna a apareixer a la F2 en un 25% dels descendents 2ª llei o llei de la segregació de la F2 Els caràcters (al.lels) que es troben junts a la F1 es separen quan es formen els gamets

Experiments de Mendel considerant dos caràcters

Mendel va realitzar encreuaments de races pures per a 2 caràcters (color i aspecte de la llavor ) Obtingué la F1 Creua F1 x F1 Obtingué F2

3ª llei o llei de la independència de la transmissió de caràcters Els caràcters es transmeten independentment un de l’altre i per tant poden aparèixer totes les possibles combinacions

Herència intermitja Codominancia Variacions de l’herencia mendeliana: casos en que NO es compleixen la 1ª llei de Mendel Herència intermitja Codominancia

Herència intermitja En l’herència intermèdia no hi ha un al·lel que domina sobre l’altre. Apareix un fenotip nou “intermedi” en els individus heterozigots. Exemple: Alt, baix: talla intermèdia Roig, blanc: rosa AA = s’expressa el dominant aa = s’expressa el recessiu Aa = s’expressa el carácter intermig

Codominància En la codominància els 2 al.lels és manifesten al mateix temps  els heterozigots presenten els trets dels dos progenitors No s’utilitzen lletres majúscules i minúscules per representar els al·lels.  Aquí s’utilitza una lletra majúscula per representar el caràcter ( C pel color, T per la talla…) acompanyada d’un superíndex que indica la particularitat d’aquesta característica. CB CBblanc CB CNgris CN CNnegre

Grups sanguinis: codominància Els humans tenim 4 tipus sanguinis: A,B,AB i 0

Les persones amb grup sanguini A tindrà: Antígens A No podrà rebre sang amb antígen Anticossos anti-B B ja que els seus anticossos l’atacarien Les persones del grup sanguini B tindran: Antígens B No podrà rebre sang amb Anticossos anti-A antígens A Les persones del grup sanguini AB tindran: Antígens A i B Podran rebre sang No tenen anticossos de tots els grups Les persones del grup sanguini 0 tindran: Ningun antígen Sols poden rebre sang sense Anticossos anti-A i anti-B antígens, és a dir del grup 0

L’al.lel A i B són codominants  A=B L’al.lel A > 0 i l’al.lel B > 0

Genètica del sexe: com s’hereta el sexe en diferents èssers vius?

Determinació cromosòmica Quan el desenvolupament d’un dels dos sexes ve determinada per un parell de cromosomes anomenats cromosomes sexuals Mamífers, equinoderms, mol·luscos i alguns artròpodes  XX = femella i XY = mascle Altres casos: Aus  XY = femella i XX = mascle Papallones  XX = mascle i X = femella

Determinació ambiental Es desenvolupa un o altre sexe depenent de algunes condicions ambientals (com temperatura o humitat)  rèptils, amfibis...

Determinació gènica Si el sexe ve determinat per un gen amb varios al.lels  cogombre del diable Determinació cariotípica El sexe depèn de si són haploides o diploides

Herència lligada al sexe Caràcters determinats per gens que es troben als cromosomes sexuals

Si una malaltia és recessiva (daltonisme o hemofilia): Com que les dones tenen 2 cromosomes X, es pot donar el cas que un dels dos tinga l'al·lel de la malaltia, però l’altre no portadora Als homes no existeixen portadors