La música al Classicisme

Índex Context històric Carácterístiques musicals Música vocal Música instrumental Principals autors Altres autors

Context històric Cronologia: 1750 – 1800 (aproximadament) El segle XVIII és conegut com el segle de les Llums, ja que en ell té lloc el moviment cultural de la Il.lustració Aqust moviment es caracteritza per la reafirmació del poder de la raó humana frente a la fe i la superstició Es produixen dos revolucions de gran importància: la revolució industrial i la francesa Com a conseqüència d’elles, les estructures socials, basades en el feudalisme y el vasallatge, pròpies de les monarquies absolutistes, acabaran substituint-se per estructures modernes basades en la república (França) o en la monarquia parlamentària (Anglaterra) En el pla artístic, estem en l’época del neoclassicisme, en el que es busquen novament les idees de simetria, simplicitat i equilibri que imperaren al Renaixement.

Característiques musicals La música del Classicisme tenia com objetius la senzillesa melòdica, la claredat, la proporció i la elegància. Les seues principals característiques són: Predomini total de la música instrumental. Naixement de les formes sonata, quartet, sinfonia i concert en la seua concepció actual. Profunda transformació de l’òpera, com a conseqüència de la reforma que feren Gluck (a nivell teòric) i Mozart (a nivell pràctic). La línia melòdica predomina sobre l’armonia. Es prescindix del baix continu del Barroc. Ritme regular dins d’una sencillesa natural. Armonia poc complexa. Equilibri formal. Aparició de nous timbres i matisos com a conseqüència del desenvolupament de l’orquestra, tant en nombre com en varietat.

Música vocal A nivell religiós, la producció es centra en les misas, encara que Haydn també té un oratori religiós (la Creació) A nivell profà, l’òpera monopolitza la producció. Principal diferències entre l’òpera barroca i la del classicisme: Barroc Classicisme Dirigida a Noblesa Burgesia Temàtica Histórica y mitológica Temes de la vida corrent Personatges Completament idealitzats Són de carn i ós, amb virtuts i defectes Relació música-drama La música té poc a veure amb la part dramàtica (castrati) La música se adapta perfectament al context dramàtic Música Excesivament recarregada Fluix de forma natural

Música instrumental (I) Finalment, la música instrumental supera en importància a la vocal. L’orquestra augmenta en nombre d’instruments i en diversitat dels mateixos. Ademés, es configura en seccions clarament diferenciades: corda, vent-fusta, vent-metall i percussió. Apareixen noves formes musicals (o es modernitzen*): Sonata* (solista o solista + teclat) Quartet (quartet de corda: 2 violins, viola i cello) Sinfonia (orquestra) Concert (orquestra+solista)

Música instrumental (II) Totes aquestes formes seguiran un mateix esquema, amb 3 o 4 moviments: Allegro de sonata Andante Minuetto (en la sonata i el concert no apareix aquest moviment) Rondó En quant a l’esquema formal, el més important és el de la forma sonata: EXPOSICIÓ DESENVOLUPAMENT REEXPOSICIÓ tema A tema B conjunt de variacions tema A tema B Ton. Pral. Ton. Secund. a partir dels temes A i B Ton. Pral. Ton. Pral.

Principals autors (I) Franz Joseph Haydn (1732-1809) 104 sinfonies, entre les que destaquen els cicles de sinfonies de París (82 a 87) i els de Londres (93 a 104) 21 concerts (on destaquen els 11 para piano, els 4 per violí, el de trompeta i el de violoncello) 68 quartets de corda 3 oratoris (les 7 últimes paraules de Crist, la Creació i les Estacions) 62 sonates per a piano 14 mises, entre les que destaquen la misa Nelson, la misa de Teresa o la misa en temps de guerra 13 òperes (si bé cap d’elles té importància en l’actualitat)

Principals autors (II) Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) 41 sinfonies, entre les que destaquen la 29, 31 (París), 35 (Haffner), 38 (Praga), 39, 40 i 41 (Júpiter) 27 concerts per a piano, 5 per a violí, 4 per a trompa, 1 per a flauta i arpa, 1 per a clarinet, 1 per a oboé 22 òperes, entre les que destaquen Cosí fan tutte, Les noces de Fígaro, Don Giovanni i La flauta màgica 23 quartets de corda 25 sonates per a piano (18 per a piano solo, 6 per a piano a 4 mans i 1 per a 2 pianos) 18 mises, entre les que destaquen la misa de la coronació i la misa de réquiem

Principals autors (III) Ludwig van Beethoven (1770-1827) 9 sinfonies, entre les que destaquen la 3 (Heroïca), 5 (Patètica), 6 (Pastoral) i 9 (Coral) 5 concerts per a piano 1 concert per a violí 1 triple concert per a piano, violí i violoncello 32 sonates per a piano 10 sonates per a violí i piano 16 quartets de corda 1 òpera (Fidelio) 2 mises, de les que destaca la Misa Solemnis

Altres autors Austria Alemanya Itàlia Espanya Leopold Mozart Michael Haydn Carl Ditters von Dittersdorf Alemanya Carl Philipp Emmanuel Bach Johann Christian Bach Christoph Willibald Gluck Johan Stamitz Carl Stamitz Itàlia Domenico Cimarosa Antonio Paisiello Antonio Salieri Muzio Clementi Espanya Luigi Boccherini Vicente Martín y Soler