5.- DE LENIN A STALIN (1924-28) La Revolució Russa té influència en tota Europa: espartaquistes (Al.), Hongria, França, Espanya,... Mort de Lenin (1924) Lluita successòria El triumvirat de Zinoniev, Kamenev i Stalin es fa amb el poder transitori i desplacen a Trotski En 1928 Stalin derrota a l’oposició radical (exili de Trotski, acusant-lo de contrarevolucionari), es fa amb tot el poder, abandona la NEP i orienta la política cap a l’abolició de la propietat privada Enterrament de Lenin

6.- L’ÈPOCA DE STALIN El govern de Stalin (1928-53) o estalinisme es caracteritza per un fort creixement econòmic, la transformació de la URSS en una superpotència mundial i la forta repressió a qualsevol intent d’oposició al seu poder. 6.1.- Política econòmica: col·lectivisme i planificació. 6.2.- El terror estalinista dels anys trenta. 6.3.- L’URSS i les tensions mundials fins 1941. Cartell pàg. 152

6.1.- Política econòmica: col·lectivisme i planificació. Col·lectivització del camp Fi de la NEP i aplicació del comunisme econòmic Propietat estatal de la indústria i el comerç Planificació total de l’economia a través dels plans quinquennals Col·lectivització del camp: les terres es col·lectivitzen en granges estatals (per la força en el cas dels camperols rics), es mecanitzen i es dirigeixen des de l’Estat Pàg. 147 Doc. 25 Propietat estatal de la indústria i el comerç: als industrial que s’oposen se’ls apliquen alts impostos, no se’ls donen matèries primeres i no es deixen accedir al transport. 1r pla (1928-32): indústria pesada, energia i col·lectivitzacions Planificació completa de l’economia amb plans quinquennals (Gosplan) 2n pla (1933-37): indústria lleugera, energia i transports 3r pla (1938-42): creixement equilibrat i formació de tècnics Valoració: creixement econòmic sense precedents: l’URSS es converteix en una gran potència industrialitzada en deu anys Creixement repartit socialment, encara que l’agricultura creix molt menys que la indústria

6.2.- El terror estalinista dels anys trenta. Stalin té cada vegada més poder i, en els anys trenta, elimina a tota l’oposició política del propi partit El terror estalinista i les “purgues”: judicis on s’acusa de contrarevolucionaris a tots aquells que s’oposen a Stalin (tortures prèvies) i s’els elimina físicament o políticament Processos de Moscou (1936-38): s’elimina tant als opositors d’esquerres (trotskistes) com als conservadors (Zinoniev, Kamenev, Bujarin,...). Pàg. 151 Doc. 7

6.3.- L’URSS i les tensions mundials fins 1941. Gran importància de l’URSS des de la revolució d’octubre: mostra als obrers que és possible el triomf de la revolució i tots els països capitalistes tenen por al contagi i aïllen l’URSS Es funda la IIIª Internacional o Internacional Comunista, controlada des de la URSS i que suposa la unió de tots els partits comunistes del món: la revolució mundial Amb la mort de Lenin (1924) l’URSS accepta les tesis de “socialisme en un sol país”, es mostra pacífica i l’admetran a la Societat de Nacions Pàg. 149 Doc. 30 L’ascens del feixisme i el seu anticomunisme (pacte Antikomintern) fa que l’URSS s’opose fortament a aquest feixisme: ajuda als republicans espanyol contra Franco en la guerra civil (1936-39) Rebutjada per Occident i amb el perill d’un atac nazi, signarà un pacte de no-agressió amb Alemanya (1939), però Alemanya l’atacarà i l’URSS entrarà en la IIª Guerra Mundial (1941)