FitxaTècnica Fotos Castanyada La Riba Lletres i Cançons FESTA DE LA TARDOR FitxaTècnica Fotos Castanyada La Riba Lletres i Cançons SORTIR

Fitxa tècnica Dibuixos.................................Sandra Albi Fotografia....................Susagna Aróztegui Disseny del CD.............................Picarols Les veus dels personatges són: Instruments: Agraïments a: Dedicatòria:

Les veus dels personatges són: En Ramon i el Marrameu ....David Muñoz La Maria castanyera........... Càrol Caelles En Joan............................... Xavi Martín

Instruments Cadira flamenca, Jambé, percussió de destral i Serra: David Muñoz Acordió, flauta, teclats i castanyoles: Càrol Caelles Guitarra i xiulet: Xavi Martín

Agraïments a: Al Senyor i Senyora Besora, per deixar-nos desenvolupar la nostra tasca durant deu anys al seu Mas. A la Susagna, que ens ajuda indirectament amb assessoraments pedagògics i ens ensenya a fer anar l’ordinador. Al Jaume Moncusí, que ens ha enregistrat el CD i al mateix temps em après un munt de coses al seu costat. A tots els nens i pares, que ens escolten, ens segueixen i ens fan veure que la nostra animació a entrat, de forma positiva, dins les seves vides. A tots gràcies.

Dedicatòria Dedicat al “Picarolet” que porta la Susagna dins i que esperem tots aquesta primavera. Tardor del 2004

Fotos Castanyada La Riba (30-11-03)

Lletres i Cançons BAIXEM DE LA MUNTANYA FOC FOC MARRAMEU TINC CINC CASTANYES FOLLET DE LA TARDOR EL GEGANT DEL CASTANYER LA CASTANYERA SÓC UN MONIATO!

EL GEGANT DEL CASTANYER torra castanyes, torra castanyes. torra castanyes pel carrer. Tradicional catalana

FOC ,FOC Apropem la mà al foc , apropem la mà. Foc ,foc quan fa fred, apropem-nos una mica més. Foc, foc , si tens fred, apropa’t una mica més. Pop. Americana Adaptació: Xavi Martín

FOLLET DE TARDOR Hi ha una fulla dalt de l’arbre, Bufa el vent ben fort, cauen fulles, cauen fulles. Follet de tardor, llença fulles del sarró. No hi ha fulles dalt dels arbres, no hi ha fulles dalt dels arbres.   Ja no bufa el vent, no hi ha fulles, no hi ha fulles. hem donat pas a l’hivern. Tradicional Francesa Adaptació : Xavi Martín

LA CASTANYERA Quan ve el temps de menjar castanyes la castanyera, la castanyera, ven castanyes de la muntanya a la plaça de la ciutat. La camisa li va petita la faldilla li fa campana les sabates li fan cloc, cloc i al ballar sempre gira així. Pop. Catalana

SÓC UN MONIATO! Sóc un moniato turu,tu,tu sóc un moniato turu,tu,tu si m’ho proposes ara mateix ballaria amb tu... la hortalissa que vull incloure en el teu menú. Al igual que les patates, les pastanagues, raves i naps, creixo sota terra sóc un tubercle que em vaig fent gran. Fins que arribi aquell moment que estigui llest per ser cuinat, a la brasa o bé al forn o fins i tot ben triturat... si em vols menjar. (tornada) Al obrir el pagès la terra com sempre així dirà: “Guaita quin moniato faré negoci amb tu al mercat” – jo estic frisós d’anar a parar a les teves mans, per ballar aquesta " Rumba " i després ser devorat... només per tu. .. Lletra i música: Xavi Martín

MARRAMEU Marrameu torra castanyes a la voreta del foc, ja n’hi peta una als morros ja tenim Marrameu tort. Pica ben fort ,pica ben fort que piques fusta, pica ben fort. Marrameu i Marrameua s’embolica amb un llençol, feia veure que era un home i era una fulla de col. Pica ben ... Marrameu ara s’acosta A les castanyes del foc, Perquè ha vist que si les talles Ja no peten ni fan por. Pica ben fort ... Pica ben fluix.... Pica normal... Pica al teu gust... Pop. Catalana Adaptació de la última estrofa: Càrol Caelles

TINC CINC CASTANYES Tinc cinc castanyes que aviat em menjaré, en una paperina que està feta de paper. en una paperina que està feta de paper. Una, dues , tres , i quatre i cinc castanyes tinc, una, dues , tres , i quatre i cinc castanyes tinc. Tradicional Alemanya Adaptació: Xavi Martín

BAIXEM DE LA MUNTANYA visquem la castanyada cantant deu mil cançons Veïnat sortiu de casa a la festa de Tardor, visquem la castanyada cantant deu mil cançons lara,lara,la,la ... cantant deu mil cançons. Jo sóc la castanyera i porto per tothom castanyes i moniatos tocant l’acordió lara,lara ,la,la... tocant l’acordió. Baixem de la muntanya vivim en un maset envoltat de roures i alzines i un bosc de castanyers... El llenyataire sóc, el perruquer del bosc, netejo bé els arbres perquè no es cali foc lara,lara ,la,la... perquè no es cali foc. Endevineu qui sóc, a mi em toca llaura el camp, però amb la somera Clàudia ho fem en un instant lara,lara la,la...ho fem en un instant. Jo sóc en Miquelet cantar no és el meu fort, però si piqueu de mans jo trec totes les pors lara,lara,la,la...jo trec totes les pors. Lletra i Música: Xavi Martín