3.- ELS CONFLICTES AL PRÒXIM ORIENT (I). La diversitat de situacions, la importància del petroli i el seu control i les lluites religioses faran del Pròxim Orient un polvorí fins a l’actualitat Des del 1917 (Declaració Balfour) milers de jueus s’intal·len a Palestina (sionisme) “(...) El 29 de novembre del 1947, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució proclamant l’establiment de l’Estat jueu en Eretz-Israel; l’Assemblea General sol·licitava l’adopció pels Habitants d’Eretz-Israel de totes les mesures necessàries per a l’execució d’aquesta resolució. El reconeixement del dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat, fer per les Nacions Unides, és irrevocable. El dret és el dret natural del poble jueu a ser amo del seu propi destí, com totes les nacions, en el seu propi Estat sobirà. En conformitat, nosaltres, membres del Consell del Poble, representants de la comunitat jueva d’Eretz-Israel i del Moviment Sionista estem ací reunits en el dia final del mandat britànic sobre Eretz-Israel i, en virtut del nostre dret natural i històric i la força legal de la resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides per la present declarem l’establiment de l’Estat Jueu en Eretz-Israel, que serà conegut com Estat d’Israel. Declarem que, amb efecte des del moment de la fi del Mandat, que serà aquesta nit, vespra del Sabat, el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948), abans de l’establiment de les autoritats de l’Estat regularment elegides d’acord amb la Constitució que haurà d’adoptar-se per l’Assemblea Constituent elegida no més tard de l’1 d’octubre del 1948, el Consell del Poble actuarà com a Consell Provisional de l’Estat i el seu òrgan executiu, l’Administració del Poble serà el Govern Provisional de l’Estat Jueu, anomenat Israel. (...) Apel·lem a tot el poble jueu de la Diàspora per a que col·labore junt amb els jueus d’Eretz-Israel en la tasca d’immigració i de construcció i per a que estiguen units a ells en la gran lluita per la realització del somni dels temps de la redempció d’Israel. Posant la nostra confiança en el Totpoderós signem aquesta declaració en aquesta sessió del Consell d’Estat provisional en la terra de la nostra llar, en la ciutat de Tel-Aviv, en vespres del Sabat del dia 5 d’Iyar 5708 (14 de maig del 1948). A la fi de la IIª G.M. els jueus pressionen Gran Bretanya econòmicament i amb atemptats per a que descolonitze la zona i cree un Estat jueu (Israel) Foreign Office, 2 de novembre del 1917. Estimat Lord Rothschild: Tinc el plaer de dirigir-li, en nom del Govern de Sa Majestat, la següent declaració de simpatia vers les aspiracions dels jueus sionistes, que ha estat sotmesa al Gabinet i aprovada per ell. “El Govern de Sa Majestat contempla favorablement l’establiment a Palestina d’una llar nacional per al poble jueu i farà ús dels seus millors esforços per facilitar la realització d’aquest objectiu, quedant ben entès que no es farà res que puga perjudicar els drets civils i religiosos de les comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets i l’estatut polític de què gaudeixen els jueus en qualsevol altre país.” Li quedaré agraït si poguera posar aquesta declaració en coneixement de la Federació Sionista. Sincerament seu, Arthur James Balfour. 1948: Gran Bretanya se’n va i Ben Gurion proclama l’Estat d’Israel en terres palestines, estat que no serà reconegut pels veïns àrabs Israel expulsa els musulmans dels seus territoris i els reclou en camps de refugiats La Lliga Àrab ataca Israel i esclata la Iª Guerra arabo-israeliana (1948-49) Israel rebutja l’atac i amplia els seus territoris, ocupant el nord i el Negueb

3.- ELS CONFLICTES AL PRÒXIM ORIENT (II). Nasser proclama la república d’Egipte i, en 1956, nacionalitza el canal de Suez França i Gran Bretanya ocupen el canal i Israel ocupa el Sinaí L’URSS amenaça d’intervindre i francesos i britànics es retiren Conseqüències de la Iª guerra Es forma un moviment panarabista de cooperació i ajuda entre els països islàmics Comença un llarg conflicte a Iran entre els islamistes, partidaris de nacionalitzar la riquesa, i el govern prooccidental del Xa Aprofitant el conflicte a Egipte, Israel envaeix el Sinaí IIª Guerra arabo-israeliana (1956) Els àrabs creen l’OAP (1964), liderada per Arafat i recolzada per l’URSS, front a Israel, recolzada pels Estats Units IIIª Guerra arabo-israeliana o Guerra dels Sis Dies (1967): l’exèrcit d’Israel ocupa Betlem, Jerusalem, Jericó, Tiran i els alts del Golan, derrotant tots els seus veïns

3.- ELS CONFLICTES AL PRÒXIM ORIENT (III) Egipte proposa un acord a Israel Israel el rebutja Egipte i Síria ataquen Israel sense èxit IV Guerra arabo- israeliana o del Yom Kippur (1973) Els països àrabs enceten una guerra econòmica: es neguen a vendre petroli als aliats d’Israel i disminueixen la producció El preu del petroli es multiplica per deu (crisi mundial) Més de 300.000 refugiats palestins fora del país L’exèrcit d’Israel actua impunement (assassinats sense judici previ) als territoris de Gaza i Cisjordània Situació actual Els palestins han optat per la intifada, l’acció directa i el terrorisme Després de diverses negociacions de pau, l’actual “Fulla de Ruta” preveu la tornada de Gaza i Cisjordània a Palestina i la proclamació d’un Estat palestí a canvi de la pau La victòria de Hamàs (radicals) a les eleccions palestines ha paralitzat el procés de pau: EUA ha potenciat un colp d’estat d’Al-Fatah a Cisjordània i el govern de Hamàs s’ha refugiat a Gaza (divisió palestina)