3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
Advertisements

3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
Tema 10: Dinàmica.
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana
3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.3 Els estoics
La teoria hilemòrfica d’Aristòtil
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
JOHN LOCKE EPISTEMOLOGIA.
regit per llei: el logos
1. L’empirisme de Locke 1.2. Els límits del coneixement
L´Escola pitagòrica. Els filòsofs atomistes: leucip i demòcrit.
Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.
3.4 El problema del coneixement
Pàgina John Stuart Mill ( ) 3.2 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà progressiu La seva concepció de l’ésser humà combina elements.
Diverses parts (òrgans)
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Forma substancial (essència)
Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.
La filosofia d' Aristòtil i les escoles hel·lenístiques
2. El problema de la realitat: la metafísica racionalista 2. 1
Impressions sensibles
2. L’idealisme absolut de Hegel
Què hi ha a l'Univers?.
Impressions sensibles
Els filòsofs presocràtics
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
Per tant, hi ha d’existir
5. El problema de la moral: eudemonisme
Intuïcions empíriques
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
Matemàtiques 3er E.S.O..
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Síntesi (ordenació i unificació)
Què existeix i què no existeix.
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
La revolució científica
2. Zenó de Cition i l'estoïcisme
1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 382
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
2. L’empirisme de Hume 2.4. La crítica dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 270 Posa en qüestió la realitat de la substància entesa tant.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
2. L’utilitarisme de Stuart Mill
Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Distinció entre idees i qualitats Idees en la ment. Qualitats.
1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
On estem a l’univers?.
3.4 El problema del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
5. Els pluralistes 39 Qui hi forma part?: Quins trets tenen en comú
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
HERÀCLIT D’EFES aC.
Principi del canvi (immanent)
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
Què puc conèixer (2na part)
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
Conceptes previs Lleis químiques Teoria cineticomolecular.
Transcripción de la presentación:

3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees Pàg. 65 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees B) Ontologia (I): La revisió de la teoria de les Idees Resultat dels debats a l’Acadèmia revisa les seves teories als diàlegs de vellesa: Objectiu: Aprofundir en la descripció de l’estructura i naturalesa del món de les Idees De quin tipus de coses hi pot haver Idees? Existeixen Idees de: Els objectes matemàtics (Igualtat, Unitat, Pluralitat, etc.) Els valors (el Bé, la Bellesa, la Justícia, etc.) Les coses sensibles (Ésser humà, Foc, Aigua, etc.) però NO de les coses vulgars (que són fruit de la imperfecció del món sensible: indeterminació de la matèria) Si admetem que a cada tipus de coses li correspon una Idea, potser existeixen també Idees «de coses que podrien semblar ridícules, com ara, el cabell, el fang, la brutícia o qualsevol altra cosa insignificant i menyspreable» Plató: Parmènides, 130 c

3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees Pàg. 65 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees B) Ontologia (I): La revisió de la teoria de les Idees Jerarquia de les Idees Punt de vista eticopolític (República) Punt de vista lògic (El Sofista) Ésser Identitat Moviment Alteritat Repòs Bé Justícia Bellesa

3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees CD 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees B) Ontologia (I): La revisió de la teoria de les Idees Crítica a les objeccions de Parmènides sobre la pluralitat i el no-ésser Com és possible vèncer les objeccions de Parmènides a la pluralitat de l’Ésser? Jerarquització de les cinc Idees fonamentals segons la seva amplitud predicativa: L’ésser es predica de totes les altres Idees (ja que cada una d’aquestes és) Cada una de les Idees és igual si mateixa (identitat) i diferent de les altres (alteritat) S’ha de distingir entre un No-ésser absolut [sentit existencial: no existir] i un No-ésser relatiu [sentit atributiu: no ser altre cosa (un quadrat a l’exemple)] “Cada Idea conté una certa quantitat d’ésser (identitat) juntament amb una quantitat infinita de no-ésser (alteritat)” Identitat “ÉS” (existencial) (absolut) Alteritat “No ÉS” (atributiu) (relatiu)

3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees Pàg. 66 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees C) Ontologia (II): estructura i naturalesa del món sensible Cosmogonia platònica: Quin és l’origen del món sensible Objectiu explicar: Quina és la relació entre els dos móns (sensible i intel.ligible; les Idees i les coses)? Per què hi ha ésser en les coses sense ser aquestes en un sentit ple? Narració versemblant al Timeu (ja que té per objecte el món sensible que està subjecte a constants canvis) Principi formal (model) Doten d’ésser a la matèria informe (determinació) Model teleològic: el Demiürg es fixa en la Idea del Bé amb la finalitat (telos) de fer el món el més bell i perfecte possible COSMOS: A causa de la seva constitució material hi ha una tendència natural al desordre que provoca un procés immediat de canvi i degradació: imperfecció i mal del món sensible L’univers no pot ser fruït de l’atzar (crítica Demòcrit) Principi ordenador (no creador) de la matèria Inspirat en el (Anaxàgores) Nous Eterna Indeterminada (informe) i en incessant moviment (principi d’indeterminació) = CAOS És (existeix) però no és pròpiament res Matèria Demiürg Idees coses Procés: el Demiürg prenent com a model les Idees (essències) les plasma en la matèria i sorgeixen les coses (reben el seu ésser a mesura que van participant de les diferents Idees)

3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees CD 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees C) Ontologia (II): estructura i naturalesa del món sensible Cosmologia platònica Trets generals que s’acceptaran en les cosmologies posteriors Geocentrisme Geoestatisme Homocentrisme Esfera dels estels fixos Constitució d’èter del món celest Dogmes platònics del moviment dels astres: Circular Uniforme Influències pitagòriques Els moviments celestes es produeixen seguint proporcions matemàtiques i harmonies musicals Il.lustració: Greek Cosmology de Dr. James Schombert, Assoc. Professor Ph.D. 1984, Yale http://www.allthingshealing.com/Cosmology/-Greek-Cosmology/4411 José Vidal González Barredo