LA TULIPA ROSA
Hi havia una vegada una petita tulipa que vivia sota terra,a l'ombra d'una casa. S'estava molt bé allà, tota sola i tranquil·la,en la fosca i el silenci.
Un dia va sentir un suau “xap,xap”. - Qui hi ha? Sóc la pluja, que vull entrar - No t'obriré. - Respongué la tulipa.
Dos dies després, va sentir una fressa estranya, com un xiuxiueig “tx-tx”. - Qui és? - Va preguntar la tulipa, - Sóc el sol, que vull entrar. - No! No! No t'obriré.
Al cap d'uns quants dies la tulipa va sentir “s,s,s” una bufada a ran de terra, i va dir: - Qui hi ha, aquí? - Sóc el vent, que vull entrar. - No! No! No t'obriré – Va dir la petita tulipa.
Alguns dies més tard va sentir el “xap-xap”, el “tx-tx” i el “s,s,s”. - Qui hi ha? - Va cridar. - Som la pluja, el sol, i el vent – respongueren les tres veus - Volem entrar! - Bé, bé – va dir la tulipa-. Ara que heu vingut plegats us deixaré passar.
La pluja prengué la mà esquerra de la petita tulipa, el sol li agafà la mà dreta i el vent es va posar al seu darrera. Entre tots tres la van arrossegar, molt de pressa, fins la superfície del jardí.
La tulipa va treure el cap de la terra i ràpidament la pluja la va regar, el vent la va eixugar i el sol la va escalfar.
La tulipa es va trobar enmig d'un bonic jardí. Encara no hi havia gaires flors, però els ocells la van saludar amb els seus cants, i els raigs de sol es reflectiren al seu caparró color de rosa. (Sara Cone Bryant “El arte de contar cuentos” - Ed.Nova Terra)