Agustín Tonda María Va Sonia Arruñada Carla Martín

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
FILOSOFIA MODERNA IMMANUEL KANT. 2 IMMANUEL KANT- XVIII (1) PRINCIPIS GENERALS  De formació racionalista, la lectura de l’obra de Hume li fa plantejar.
Advertisements

EL TEMPS. ¿QUÈ ÉS EL TEMPS? El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir.
El pensament d’Immanuel Kant.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
LA NOTÍCIA I LA PREMSA Realitzat per: Beatriz Gracia Lillo i
FILOSOFIA ANTIGA ELS SOFISTES I SÒCRATES
X. Amb Jesús, per sempre, a la casa del Pare
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
UNITAT 2 LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA CLÀSSICA: PLATÓ.
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
Sòcrates Treball realitzat per: Salvador Bosch Tania Gorri Ana Bellido
2. Sòcrates Les claus per entendre la filosofia de Sòcrates
Quina és la fórmula de la felicitat que ens dóna la paraula de Déu?
L’escola Pitagòrica i els filòsofs atomistes.
El Club de Futbol Femení de St.Roc DISSENYA EL BLOG DEL SEU EQUIP
EL CONTE DEL DOFÍ.
Jorge Porta 2ºBach B Filosofia
Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau!
ELS SOFISTES MARIA DE SANDE MARINA AUCEJO PAULA CUBEL LARA MARTINEZ
L´Escola pitagòrica. Els filòsofs atomistes: leucip i demòcrit.
3.4 El problema del coneixement
Diverses parts (òrgans)
Forma substancial (essència)
Guillermo Martí Nomdedeu
Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època QÜESTIÓ NÚM. 15.
2. L’idealisme absolut de Hegel
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
Aquest és un missatge especialment inspirador i bell
5. El problema de la moral: eudemonisme
Quin dinosaure!.
Projecte interdisciplinari:
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
Carta d’un infant als seus pares.
Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
EN EL VENTRE DE LA TEVA MARE
2. Sòcrates 2.1. La personalitat i la vida d’un filòsof singular
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
valors humans i socials
Sòcrates Treball fet per: Judith Zarcos, Amor Estrela, Sonia Valcárcel, Chema Roque, Carlos Gimeno y Pedro Lopez.
I vosaltres, qui dieu que sóc jo?
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
COMPARACIÓ DEL PENSAMENT DE PLATÓ I NIETZSCHE
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
2. Sòcrates 2.4. El problema del coneixement: el racionalisme socràtic
COM NEIX UN PARADIGMA?.
XIII a Setmana de la solidaritat
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
MARC AHICART TORT i ORIOL GONZÀLEZ SERRA
3.4 El problema del coneixement
Ser u amb totes les coses, aquesta és la vida de la divinitat, aquest és el cel dels homes. El castell dels Pirineus (1959)
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
HERÀCLIT D’EFES aC.
Cant espiritual Joan Maragall.
Hi ha totes les idees principals; totes són completes
Principi del canvi (immanent)
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
+ En aquest breu i bonic salm s’estableixen les condicions necessàries per a esdevenir “hoste” del Senyor, és a dir, per a entrar en el Santuari i.
LA TEORIA DEL SUPERHOME Friedrich Nietzsche
Una noia s’esperava en una sala d’un gran aeroport.
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
Què puc conèixer (2na part)
COM NEIX UN PARADIGMA?.
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
CONTE LA FADA EMPATIA VISITA UNA ESCOLA.
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
FESTA DEL PARE CLARET 2018.
Transcripción de la presentación:

Agustín Tonda María Va Sonia Arruñada Carla Martín Sócrates Agustín Tonda María Va Sonia Arruñada Carla Martín

Índex Biografia Defensa d’una concepció absolutista de la veritat i dels valors morals. L’educació i la dialèctica socràtica Maièutica Ironia . La recerca de les definicions essencials L'intel·lectualisme moral. Influència de Sòcrates en plató

1.Biografia Sòcrates, Es una figura capital del pensament antic, fins al punt de ser cridats presocràtics els filòsofs anteriors a ell. Va participar com a soldat d'infanteria en diverses batalles. Sòcrates va pensar que el fet de que existisca una varietat total en l'univers no és un accident

La major part de quant se sap sobre ell procedix de tres contemporanis seus: L'historiador Xenofont, El comediògraf Aristòfanes El filòsof Plató. La seua reflexió es va centrar en el ser humà, particularment en l'ètica, i les seues idees. Quant a la seua aparença, sempre es descriu com un home xaparro, amb un ventre prominent…

Sòcrates fou jutjat i condemnat a prendre cicuta, sota la falsa acusació de corrompre la joventut.

2. Defensa d’una concepció absolutista de la veritat i dels valors morals. Tant Sòcrates com Plató combateren el relativisme i el subjectivisme dels sofistes. No negaren que hi ha moltes opinions però, afirmaren que una cosa son les opinions i altra la veritat. Sòcrates creia que la veritat, el coneixement, la bellesa i la virtut absolutes existeixen eternament .

Segons esta teoria un enunciat és verdader si aconsegueix l'acord unànime en un diàleg racional. Esta teoria es basa en la idea que la raó és inseparable del diàleg. Sòcrates també creia en l'existència de veritats absolutes que l'home podia conèixer racionalment. Els absoluts dels quals Sòcrates parlava són essències, formes o idees. Sòcrates va pensar que el fet de que existisca una varietat total en l'univers no és un accident. Totes les coses tenen el seu propòsit

3. L’educació i la dialèctica socràtica Va ser en el seu temps un docent innovador, crític i humil, que va impulsar els seus deixebles a pensar, i açò li va valdre una condemna de mort. El seu pensament ho coneixem a través de l'obra de Plató, Sòcrates no va deixar cap text escrit. Va ser contemporani dels sofistes, però estos cobraven per les seues lliçons, mentres Sòcrates ensenyava gratuïtament.

El primer per a ell, era el coneixement personal, d'un mateix, després vindria el coneixement de l'univers exterior Ell creia que la verdadera virtut i la verdadera felicitat són una sola. L'home lliure és aquell que posseeix coneixements i l'home esclau és aquell que no té el coneixement.

Els errors es cometen a causa de la falta d'informació. Estava convençut de que l'autèntic coneixement sorgeix a través del diàleg, de preguntes i respostes. El coneixement genera comprensió, la qual porta a la virtut i a la bona vida. Els errors es cometen a causa de la falta d'informació. Estava convençut de que l'autèntic coneixement sorgeix a través del diàleg, de preguntes i respostes

La dialèctica socràtica consta de dues fases 3.1 Maièutica 3.2 Ironia

Sòcrates s'hauria dedicat a deambular per les places, on prenia les gents del comú (mercaders, llauradors o artesans) com a interlocutors per a sostindre llargues conversacions. Este comportament corresponia, a l'essència del seu sistema d'ensenyança, la maièutica.

En les seues conversacions filosòfiques, Sòcrates segueix una sèrie de pautes precises que configuren el cridat diàleg socràtic. Comença la conversació lloant la saviesa del seu interlocutor i presentant-se a si mateix com un ignorant tal fingiment és l'anomenada ironia socràtica, que presideix la primera meitat del diàleg.

4. La recerca de les definicions essencials Sòcrates pensava que hi ha havia d’haver una característica comuna a totes les coses que considerem justes (la justícia) Així com a totes les coses bones (el bé) A totes les coses belles (la bellesa)

5. L’intelectualisme moral. Concepció de la virtut com a coneixement, açò és, al seu intel·lectualisme moral Sòcrates, no accepta la possibilitat que algú puga obrar malament voluntàriament, perquè, per a ell, el coneixement de la virtut és condició necessària per a obrar amb rectitud. En conseqüència, tot aquell que obra malament ho fa per ignorància i desconeixement de la virtut

6. Influència de Sòcrates en plató La influència que va exercir Sòcrates sobre el seu deixeble Plató va ser decisiva. Es referix a alguns aspectos com: El concepte d'educación Intel·lectualisme moral La busca de les definicions essencials