Aquest és un dels salms més típics de la Quaresma Aquest és un dels salms més típics de la Quaresma. El temptador el cita a Jesús, en l'evangeli de la "temptació al desert", del primer diumenge de Quaresma. És un salm de peregrinació, que fa entrar en escena un rei, compromès en una guerra, alhora nacional i religiosa, contra nacions paganes, i per elles, contra els poders del mal que s’han desencadenat... Puja en peregrinació al temple per passar-hi la nit i ser afavorit amb una revelació divina, un oracle enmig de la seva oració. La lluita que està en joc és de naturalesa "escatològica". És la lluita del rei-Messies contra totes les forces que ens oprimeixen. És el combat de Jesús!

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS En hebreu, el verb "reposar" del segon versicle significa "passar la nit a l'ombra de l'Altíssim". Com Salomó quan venia a passar la nit a Gabaon (1Re 3,4-15), com Saül que sol·licitava un oracle (1Sa 28,5-6), abans de donar una batalla decisiva, el Rei d'Israel ve a passar una nit en oració al temple. I, cap al final de la nit d'oració, Déu pren la paraula per pronunciar un oracle solemne i anunciar al rei la victòria. 2. AMB JESÚS Després de quaranta dies d'oració i de dejuni passats al desert, prop de Déu, just abans d'emprendre el seu gran combat escatològic, Jesús és temptat pel mal. Satanàs li cita aquest salm: "Llança't daltabaix, perquè està escrit: ‘Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb cap pedra.’” Jesús va pregar realment aquest salm! I això és dir poc: El va viure. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS El mal es desplega, però Déu és present en el cor de la història, i el mal serà un dia definitivament vençut: certesa de la victòria de Déu a la qual estem associats. L'abundància d'"imatges" successives ens dóna idea de l'amplitud de la contesa: "el parany de l’ocellaire"... "El flagell de la pesta"... "La basarda de la nit"... "La fletxa que vola de dia"... "La pesta que s’esmuny a la fosca"... (és el més perillós, que no diu el seu nom, el mal encavalcat; la trampa nocturna). "L’epidèmia que a migdia fa estralls"... "La desgràcia"... "Els perills"... "Lleopards, escurçons, lleons, serpents"... Aquesta última paraula denomina eminentment el mal.

Tu que vius a recer de l’Altíssim i passes la nit a l’ombra del Totpoderós, digues al Senyor: «Sou la muralla on m’emparo, el meu Déu, en qui confio.»

Ell et guardarà del parany de l’ocellaire i del flagell de la pesta; t’abrigarà amb les seves plomes, trobaràs refugi sota les seves ales; et cobrirà fidelment com un escut.

No et farà por la basarda de la nit ni la fletxa que vola de dia, ni la pesta que s’esmuny a la fosca, o l’epidèmia que a migdia fa estralls.

Ni que en caiguin vora teu un miler o deu mil al teu costat mateix, a tu res no et tocarà.

veuràs com acaben els injustos. Quan deies: «M’emparo en el Senyor» Només obrint els ulls, veuràs com acaben els injustos. Quan deies: «M’emparo en el Senyor» feies de l’Altíssim el teu refugi.

No et passarà res de mal, ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia, perquè ha donat ordre als seus àngels de guardar-te en els camins;

et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres, trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i serpents.

«Ja que ell s’ha fet tan meu, jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom. Sempre que m’invoqui, l’escoltaré,

estaré vora d’ell en els perills, el salvaré, i tothom l’estimarà; saciaré el seu desig de llarga vida, i fruirà de la meva salvació.»

DÉU ES CUIDA DE MI La meva vida sencera està sota la vostra protecció, Senyor, i vull recordar-me’n a cada hora i a cada minut, mentre visc la meva vida en la plenitud de la meva activitat i el descans de la vostra cura. De dia i de nit, en la llum i en la foscor, vós esteu al meu costat, Senyor. Necessito aquesta confiança per a enfrontar-me als perills que em sotgen pertot arreu. Aquest món no és lloc segur ni per a l'ànima ni per al cos, i no puc aventurar-me sol en terreny enemic. Vull escoltar una vegada i una altra les paraules que m'asseguren la vostra protecció quan començo un nou dia en llevar-me i quan lliuro el meu cos al somni durant la nit, per sentir-me així segur en el treball i en el descans sota l'afecte de la vostra providència. «No et passarà res de mal, ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia, perquè ha donat ordre als seus àngels de guardar-te en els camins.» Boniques paraules plenes de consol. Bonic pensament d'àngels que vigilen els meus passos perquè no ensopegui en cap pedra. Bonica imatge de la vostra providència que es fa ales i voleteja sobre el meu cap amb missatge de protecció i amor. Gràcies pels vostres àngels, Senyor. Gràcies per la cura que teniu de mi. Gràcies pel vostre amor. I ara vull escoltar dels vostres propis llavis les paraules més belles que he sentit en la meva vida, que em porten el missatge de la vostra providència diària com a signe eficaç de la plenitud de la salvació que s’hi enclou. Digueu-les a poc a poc, Senyor, que les escolto amb el cor obert. «Ja que ell s’ha fet tan meu, jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom. Sempre que m’invoqui, l’escoltaré.»

Déu omnipotent, la nostra confiança consisteix a poder estar amb vós: us heu posat al costat nostre, ens deslliureu i ens escolteu quan us invoquem.