IMMUNOLOGIA 1

1. Sistema immunitari Les molècules que s’activen són els ANTÍGENS. Immunologia: ciència encarregada en estudiar tot el relacionat amb la immunitat. 1. Sistema immunitari Cèl·lules, teixits i molècules implicades en els processos d’immunització. Importància: Defensa de l’organisme davant infeccions microbianes. Davant de desordres cel·lulars patològics: tumors. Les molècules que s’activen són els ANTÍGENS. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21752&p_ex=immu nologia

Immunitat: fet de ser invulnerables a una malaltia infecciosa determinada. Característiques: És específica. A determinades malalties té memòria en els animals. A. Immunitat NATURAL. Animals exposats a una invasió microbiana anticossos específics contra els microbis. - ACTIVA: el propi sistema immunològic de l’animal aconsegueix la immunitat. - PASSIVA: els anticossos són produïts de l’exterior. Ex/ fetus dels mamífers. B. Immunitat ARTIFICIAL o ADQUIRIDA. Sèrums i Vacunes

Mètode de vacunació: injecció de bacteris morts o atenuats de la malaltia que es vol prevenir. Anticossos específics immunitat activa; és l’organisme qui produeix els Ac. Immunitat passiva (durarda limitada); la seroteràpia,amb finalitats curatives. L’individu està malalt.

VACUNES SÈRUMS Còlera Escarlatina Tuberculosi Botulisme Diftèria Tètanus Verins de serp Xarampió Meningitis Verola

Principals cèl·lules i funcions.

Granulòcits (Tenen enzims) Neutròfils: Tenen un nucli polilobular i principalment lluiten contra els bacteris. També poden fer fagositosis. Basòfils: Els seus enzims no permeten fer coaguls de sang. Eosinòfils: Tenen un nucli bilobular i principalment lluiten contra les al·lergies. Agranulòcits(No tenen enzims) Limfòcit: Sintetitzen anticossos específics per a cada patògen. Monòcit: Són el leucòcits més gran i fan la fagositosis.

LIMFÒCITS (20- 40% del total de glòbuls blancs) Es troben a la sang i la limfa. Nucli arrodonit i poc citoplasma.

Cèl·lules immunocompetents (immunitat humoral i cel·lular) Provenen de cèl·lules mare, que en adults es troben a la medul·la òssia vermella dels ossos.

Depenent de la seva maduració tenim: LIMFÒCITS T LIMFÒCITS B S’originen al tim En els ocell: Bossade Fabrici, en mamífers: medul·la òssia vermella. No produeixen anticossos Produeixen anticossos. Intervenen en la immunitat cel·lular No intervenen en la immunitat cel·lular, sí en la humoral. Els receptors de mb reconeixen petits fragmens d’antigen. Els seus receptors de mb reconeixen antígens intactes i aleshores es transformen en cèl·lules plasmàtiques. p.253 S’inactiven difícilment amb rajos X S’inactiven fàcilment amb els rajos X.

LIMFÒCITS T: CITOTÒXICS: destrueixen les cèl·lules infectades per virus o bacteris patògens endocel·lulars amb l’alliberació de citotoxines (perforines) COL·LABORADORS, HELPER: s’encarreguen d’activar els limfòcits B i d’iniciar la proliferació dels limfòcits T citotòxics per mitjà de la secreció d’unes molècules anomenades interleucines. Un tipus especial de cèl·lules limfocítiques: cèl·lules assassines o naturals killers (NK)

Quan maduren es transformen en cèl·lules plasmàtiques

Òrgans del SI o òrgans limfoides. Els que estan relacionats amb la formació, maduració o l’acumulació dels limfòcits. PRIMARIS: maduració definitiva dels limfòcits.

SECUNDARIS: els limfòcits exerceixen la seva funció, reaccionant contra els antígens.

MEDUL·LA ÒSSIA VERMELLA En altres parts del cos: fol·licles limfàtics, amígdales, apèndix i plaques de Peyer. MEDUL·LA ÒSSIA VERMELLA TIM MELSA GANGLIS LIMFÀTICS A l’interior dels ossos. S’hi troben les cèl·lules mare, es transformen en limfòcits B o van al tim i es transformen en limfòcits T. Òrgan atrofiat en adults. Important per a desenvolupar els limfòcits T. Filtra la sang; s’hi eliminen eritròcits i leucòcits defectuosos. Zones riques amb limfòcits T i altres amb B. Semblant a la melsa. A les engonals, axil·les,….

1.5. Antigen- anticòs. ANTIGEN o IMMUNOGEN: substància que sigui capaç de desencadenar una resposta immunitària. Heteroantígens. Isoantígens. Autoantígens.

ANTICÒS ANTIGEN Determinant antigènic

1.5. Antigen- anticòs. ANTICÒS: Molècules proteiques produïdes pels limfòcits B que estan destinades a unir-se específicament als antígens. Poden actuar com: Anticossos de superfície receptors d’antígens. Anticossos lliures circulants en sang. Es poden addherir a d’altres cèl.lules (macròfags) Són del grup de les GLOBULINES (proteïnes)= IMMUNOGLOBULINES (Ig). 21

ESTRUCTURA BÀSICA 2 cadenes lleugeres (VL) 2 cadenes pesants (VH) Unides per ponts disulfur. Els extrems de les dues cadenes: porció variable, per a cada tipus d’anticòs. La resta de les cadenes: porció constant,no s’uneix als antígens. Radicals amino Radicals àcid 22

Tipus anticossos: Ig G,Ig M, Ig D, Ig A, Ig E. Ig G: Poden activar el sistema complement. Travessa placenta. Resposta secundària Ig M: 1rs anticossos que es formen davant l’exposició amb l’antigen (Resposta primària). Complement Ig A: es troba en sang i en secrecions com la llet, mucosa respiratòria, intestí, saliva, llàgrimes... Ig E. Alèrgies Ig D. 23

2. Mecanismes de defensa. No específics. A. Barreres primàries. B. Barreres secundàries ( Monòcits, neutròfils, mastòcits, cèl.lules dendrítiques) Específics. A. Resposta cel·lular (Limfòcits B) B. Resposta humoral (Limfòcits T) 24

microbis que poden travessar la pell o algun dels orificis del cos. No específics. A. Barreres primàries. microbis que poden travessar la pell o algun dels orificis del cos. B. Barreres secundàries. quan els microbis aconsegueixen vèncer les dificultats que representa travessar aquestes barreres primàries i penetren a l’interior dels animals. 25

Cèl.lules implicades en la resposta inespecífica: Monòcits-----macròfags (Fagositosi) Neutròfils------Fagocitosi Basòfils i mastòcits: Alliberen HISTAMINA: augmenta la permeabilitat vascular i el diàmetre dels vasos sanguinis: INFLAMACIÓ 26

Específics. A. Resposta cel·lular. Els limfócits T: Citotòxics (perforines): Destrueixen microorganismes Col.aboradors (interleucines): Activen els limfòcits B B. Resposta humoral. Limfòctis B en contacte amb l’antigen, es transformen en cèl·lules plasmàtiques i elaboren els anticossos. 27

3.2. Reacció antigen- anticòs. - els anticossos s’uneixen als antígens mitjançant forces de Van der Waals. Ag + Ab = Ag-Ab - és específica. - tipus de reaccions: 1. de precipitació: Antígens solubles 2. d’aglutinació: Antígens amb diferents determinants 3. opsonització: Els microorganismes recoberts d’anticossos són més fàcilment fagocitats. 28

3.3. Sistema complement. El sistema del complement és una cascada bioquímica del sistema immunitari que ajuda, o "complementa", la capacitat dels anticossos d'eliminar patògens o marcar-los per destrucció per altres cèl·lules. Aquesta cascada es compon de moltes proteïnes plasmàtiques, sintetitzades al fetge principalment per hepatòcits 29

3.4- Interferó Els interferons són proteïnes segregades per determinades cèl·lules dels vertebrats quan son infectades per un virus. S' uneixen a la membrana plasmàtica de les cèl·lules sanes i les immunitzen davant la infecció per al mateix o altres virus (Interferó a i b) Interferó d : Potencirar l’efecte dels limfòcits, NK i macròfags per destruir les cèl.lules infectades

Línies de defensa del Sistema Immunitari SI Innat SI Adaptatiu No específica Cel.lular i humoral Cap memòria Tots els organismes Específica Cel.lular i Humoral Memòria immunitària Vertebrats mandibulats

RESPOSTA -Resposta Humoral: Inflamació (Histamina) Complement INNATA ADAPTATIVA -Resposta Humoral: Inflamació (Histamina) Complement Resposta cel.lular: Cel. Fagocítiques (Macròfags, neutròfils, cel dendrítiques) NK Limfòcits T citotòxics i col.laboradors Limfòcits B (AC)

Memòria Immunitària Passiva Activa Nadons IgG Limfòcits T i B