HERMES

iconografia Alessandro Romano: Mercurio alato Hermes Zeus i Maia Estatua romana de Hermes llevando el rayo de Zeus Hermes Crioforos Hermes en el firmamento Herma, Museu del luvre Louvre, París, Francia Nicolas Poussin: Os pastores da Arcadia Rubens: Mercuri i Argos Caracci: Mercuri i Apolo Caront i Hermes Hermes psicopompo condueix als pretendents morts cap al Hades Pan ensenya a Dafne A. Bocklin: Pan Dorothy Mullock: Pan i Eco Pan i Selene de Aachen Hans Von Hermafrodito rebutja a Salmacis, per Edward Burne-Jones (s. XIX) Las eugues de Diòmedes

Hermes es fill de del Déu Zeus i de Maia, una nimfa que es creu que pertanyia a les Pléiades.

En el segle VI l’Hermes tradicional barbut i fàl·lic va ser remodelat i adquirí el físic d’un jove atlètic.

Principalment era el Déu missatger Principalment era el Déu missatger. I es podia reconeixer per les sandalies alades, el seu petas i el caduceu.

Es creu que el seu nom procedeix de la paraula grega ἕρμα herma, que fa referència a un pilar cuadrat o rectangular amb el cap d`Hermes (normalment amb barba) adornat el seu extrem superior i amb genitals masculins a la part inferior.

De la asociació d’aquests elements Hermes va adquirir el patronatge sobre els viatjes per terra.

També era el Déu dels pastors, els mercaders, els pesos i mesures, la oratoria, la literatura, l’atletisme i els lladres.

Hermes, Déu dels lladres, va robar el ramat del seu germà Apol·lo Hermes, Déu dels lladres, va robar el ramat del seu germà Apol·lo. Zeus va intervenir en la discussió entre els dos germans i va decidir que Hermes era culpable i tenia que retornar el ramat. Mentre discutien, Hermes va tocar la lira. L’instrument encantà a Apol·lo, que va accedir a que el seu germà es quedès el ramat a canvi de la lira.

Hermes era l’encarregat de portar les ànimes recent mortes al inframón, l’Hades.

Hermes va ser molt lleial al seu pare Zeus, salvant-lo, quan es va enamorar de Ío, i més tard dormint a Argos.

En el panteó olímpic Pan es va convertir en el fill d’Hermes i la ninfa Dríope. Dríope va quedar horroritzada pel seu fill horrible, meitat home meitat cabra, i fugí, quedant sols Pan i Hermes.

Hermes portà el seu fill recent nascut al mont Olimp, on els Déus disfrutaren de la seva alegría i bon caràcter.

Pan va seduir una nit a Selene, la titànide de la lluna, disfrassat d’ovella. També va perseguir a la ninfa Eco i molts altres sers divins dels arbres, pero amb molt poc èxit.

Abdero, el segon fill d’Hermes, habia quedat encarregat de vigilar les eugues de Diomedes, les quals el van acabar devorant.

Hermafrodito era el tercer fill d’Hermes, i la seva mare era Afrodita Hermafrodito era el tercer fill d’Hermes, i la seva mare era Afrodita. Va ser transformat en hermafrodita quan els Déus van concedir a Salmacis el seu deig de no separar-se mai d’ell.