L’ Antic Règim 1

Introducció Durant el segle XVIII es van produir en el món un conjunt de canvis transcendentals que van assentar les bases del món contemporàni. Principals canvis: Transformacions polítiques: fi de l‘Antic Règim i inici de les revolucions burgeses. Transformacions demogràfiques: “boom demogràfic”. Transformacions econòmiques: inici de la Revolució industrial. Transformacions socials: aparició de les classes socials. 2

Concepte d’Antic Règim Podria definir-se Com el conjunt de trets polítics (monarquia absoluta), jurídics, socials (societat estamental) i econòmics (economia de subsistència basada en l’agricultura), que van caracteritzar a Europa i les seues colònies durant els segles XVII i XVIII. Origen del Terme El van emprar per primera vegada els revolucionaris francesos per a designar despectivament l'estructura política i social del seu país. Posteriorment, es va utilitzar per a designar eixa realitat política i institucional en altres estats. 3

Característiques de l’Antic Règim SOCIETAT ESTAMENTAL ECONOMIA PREINDUSTRIAL MONARQUIA ABSOLUTA Divisió en tres estaments Dues bases Predomini del sector primari Indústria artesana Impuls comercial Noblesa Clergat Classes populars Immobilisme vertical Privilegi Producció de subsistència Endarreriment tècnic Subsisteix el senyoriu Gremis Fàbriques reials Comerç exterior = Companyies comercials i MONOPOLI Comerç interior: problemes El rei controla tots els poders Les persones no tenen drets El rei és el representant de Déu PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS 4

ÍNDEX Situació espacial Característiques de l’Antic Règim. Demografia Societat estamental Economia Monarquia absoluta Monarquia parlamentària Crisis de l’Antic Règim La Il.lustració El Despotisme il.lustrat L’Antic Règim a Espanya La Guerra de successió Els Decrets de Nova Planta 5

Europa en el S. XVIII 6

Él món durant el s. XVIII 7

1. Característiques de l’Antic Règim 8

La demografia a principi del segle es caracteritzava per: 1.1 Demografia: Règim demogràfic antic La demografia a principi del segle es caracteritzava per: Un creixement vegetatiu molt baix Amb altes taxes de natalitat contrarestades per alts índexs de mortalitat (especialment infantil). Amb un fràgil equilibri entre població i recursos Els escassos rendiments agrícoles i la irregularitat de les collites desencadenen reiterades crisi de subsistència que desemboquen en fams canines i predisposen al desenrotllament de malalties epidèmiques.  La seqüela és una mortalitat catastròfica. 9

Mortalitat catastròfica 10

Principals canvis produits durant el segle XVIII Disminució de la mortalitat del 40-50 %0 al 20-25 %0 com a consequência de: En certes zones (Anglaterra, França) augmenten els excedents alimentaris, i una millor nutrició conduïx a la disminució de les fams canines i epidèmies. Un altre factor que va influir en eixos canvis, encara que de forma menys determinant, va ser el progrés de la medicina. També les guerres del S. XVIII van ser menys motíferes. 11

El resultat d’aquestes millores va ser (consequències): Un substancial creixement demogràfic, que no va afectar per igual a tot el continent. Inici del cicle demogràfic de transició. 12

Cicle demogràfic de transició 13

1. 2 Una estructura social estamental 14

Una estructura social estamental Característiques: Articulada en estaments Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per un comú estil de vida i anàloga funció. És de caràcter impermeable i està juridicament definit Cada membre de la societat pertany a un estament Este li nega o concedix privilegis, és a dir l'exempció d'obligacions o el dret a avantatges exclusius. A l'estament privilegiat s'accedix (excepte el clergat) per naixement o per concessió especial del monarca. La rígida societat estamental entra en crisi Arran dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució Francesa), obrint pas a la societat classista. 15

Piràmide social 16

Propietaris de negocis i terres Artesans: organitzats en gremis Societat estamental Privilegiats (una minoria) Noblesa: Propietaria de les terres Exentes de pagar impostos Ostenten càrrecs públics Privilegis jurídics i socials (2%-3% de la població) Clergat: Riquesa patrimonial Poder ideològic Prestigi social (1% de la població) No privilegiats: 3r Estat o Poble pla (la majoria) Burgesia: Propietaris de negocis i terres Artesans: organitzats en gremis Grups marginals Camperols: són la majoria (90%- 95%) Alt clergat Baix clergat: Noblesa de Cort Noblesa de províncies Nobleza de toga 17

Text: La justificació de la societat estamental Qualsevol sistema que, davall d’una aparença d’humanitat o de beneficència, portara una monarquia ben ordenada a establir entre els homes una igualtat de deures i a destruir les diferències necessàries, conduiria ben prompte al desordre, conseqüència inevitable de la igualtat absoluta, i produiria la subversió de la societat. El noble consagra la seua dignitat a la defensa de l’estat i assisteix amb els seus consells al sobirà. L’última classe de la nació que no pot atorgar a l’estat serveis tan distingits, els supleix amb els tributs, la indústria i els treballs corporals. SOLENNELLES, Amonestacions del Parlament de París, 4 de març de 1776 18

A la pedra, hi posa «Impostos Caricatura: el tercer estament aixafat pels impostos A la pedra, hi posa «Impostos i joves». 19

20

1.3 Economia Agricultura Indústria Comerç 21

a. Agricultura 3/4 parts de la població activa estaven ocupades en l’activitat agrícola i ramadera. La principal font de riquesa és la terra. L’agricultura era de subsistència amb una productivitat molt baixa. Gran extensió del guaret (rotació biennal o triennal). La propietat de la terra estava en mans de grans propietaris: nobles i clergat. (“mans mortes”). 22

b. indústria La indústria és de caràcter artesanal Conserva encara trets gremials. Organització de la producció industrial: Tallers artesanals Manufactures Treball a domicili 23

Els tallers artesanals Els tallers artesans empraven un reduït nombre de treballadors, sent la maquinària escassa i les fonts d'energia humana, animal o la proporcionada per l'aigua o el vent. L'especialització era limitada, la qual cosa significava que el procés de treball invertit en la creació de mercaderies era controlat de principi a fi per una mateixa persona o un escàs nombre d'operaris. 24

25

Les manufactures Establiments que concentraven gran quantitat de treballadors en un espai de grans dimensions. La producció continuava sent manual. Producien objectes de luxe. Podien ser d’iniciativa pública (Fàbriques Reials) o privada. 26

“Domestic System" (treball a domicili) Era una indústria de caràcter rural que conjugava el treball agrícola amb la manufactura casolana de tèxtils. No es desenrotllava per tant en fàbriques. Caracterítiques: L'empresari era generalment un comerciant . Proporcionava matèria primera als llauradors, essèncialment dones, i estes la treballen en el seu llar. El llaurador no era amo ni de la matèria primera ni del producte resultant, encara que sí ho era dels estris de treball. La producció estava destinada a l'exportació. Es va concentrar essencialment en el sector tèxtil, amb la fabricació de mercaderies de llana o lli. 27

28

c. Comerç El comerç més relevant és el de llarga distància, especialment el marítim. Els intercanvis interns són escasos i complicats, a causa de les deficients comunicacions. 29

Característiques del comerç exterior Comerç marítim fonamentalment. L’objectiu era el comerç amb les colònies: comerç colonial. Destaca el Triangle comercial: Europa-Àfrica- Amèrica. Creació de les companyies comercials privilegiades amb monopoli d’un producte o una zona: companyes d’Índies Desenvolupament de les institucions financeres (bancs i companyes d’assegurances) encarregades de finançar les expedicions comercials. 30

31

PENSAMENT ECONÒMIC EN L’ANTIC RÈGIM Fins mitjan segle XVIII Des de mitjan segle XVIII FISIOCRÀCIA Quesnay LIBERALISME Adam Smith MERCANTILISME Colbert Explotació de la natura Agricultura Agricultors propietaris generen riquesa Defensa de l’ordre natural sense control estatal Llibertat econòmica Iniciativa privada No intervenció de l’estat Llei de l’oferta i la demanda Control estatal Acumulació d’or i plata Menys importacions Més exportacions MANUFACTURES COMPANYES 32

1.4 Un govern absolutista 33

Una monarquia absolutista Fonamentat ideològicament en la fórmula “monarquia de Dret Diví”. Bossuet afirma que el poder li és concedit al Rei per Déu i no té límits terrenals i el Rei és responsable només davant de Déu 34

Definició i característiques: L’absolutisme era el sistema polític que regia la major part d’Europa i consitia en la concentració de tots els poders (legislatiu, executiu, judicial, militar,..) en el rei o el cap de l’estat. Els instruments que utilitzen els reis absoluts són: Els Consells de ministres L'Exèrcit La Burocràcia i la Diplomàcia. En matèria econòmica practiquen el mercantilisme del que destaquen dues característiques: El proteccionisme comercial davant els productes estrangers. El foment de les indústries per part de l’estat. 35

Doc. 11, pàg 15 36

Paradigma de monarquía absoluta és la francesa, encarnada en la figura del rei Lluis XIV. 37

Centre de govern en França: Palau de Versalles 38

Text: L’estat absolut L’estat absolut És tan sols en la meua persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi el qual és l’esperit de consell, de justícia i de raó; és a mi a qui deuen els cortesans l’existència i l’autoritat; la plenitud de la seua autoritat que ells no exerceixen més que en nom meu resideix sempre en mi i no es pot tornar mai en contra meu; només a mi em pertany el poder legislatiu sense dependència i sense divisió; és per la meua autoritat que els oficials de la cort procedeixen no a la formació, sinó al registre, a la publicació i a l’execució de la llei; l’ordre públic emana de mi, i els drets i els interessos de la nació, dels quals se sol fer un cos separat del monarca, estan units necessàriament al meu i no escansen més que en les meues mans. Discurs de Lluís XV al Parlament de París, 3 de març de 1766 39

Aquesta fòrmula de govern va encontrar resistència Essencialment, la que provenia dels defensors dels privilegis feudals ostentats per la noblesa i el clero, heretats de l’edat mitjana. Per mitjà del "Despotisme Il·lustrat“ els reis buscaran destruir eixa oposició i atraure's a altres sectors socials. 40

El seu màxim esplendor ho aconseguix Durant la 2a mitat del segle XVII i gran part del segle XVIII. El seu fi succeirà després de la revolució burgesa a França (1789) i els posteriors esclats del segle XIX. 41

Va haver-hi excepcions a esta forma de govern Les Províncies Unides (Holanda) La República de Venècia Anglaterra 42

1.5 El parlamentarisme anglés 43

REVOLUCIONS ANGLESES Durant el segle XVII van tenir lloc a Anglaterra un canvis polítics contra el poder absolut: Revolució de 1642 dirigida per Oliver Cromwell. En 1649 el rei Carles I (volia governar com un monarca absolut) va ser ajusticiat i es va proclamar la República. A la mort d’Oliver Cromwell es va restablir la monarquia. Revolució de 1688 va acabar amb la jura de la Declaració de Drets (The Bill of Rights) per part de Guillem d’Orange MONARQUIA PARLAMENTÀRIA 44

PARLAMENTARISME ANGLÉS PRINCIPALS PRINCIPIS IDEOLÒGICS: Estan inspirats en el liberalisme polític de John Locke: Llibertat Igualtat davant la llei La propietat és el criteri que permet a l’individu participar en política: sufragi censatari (15% de la població) Els habitants de les colònies no tenien repressentació parlamentària. 45

Doc. 13 , pàg 15 46

2. Crisis de l’Antic Règim 47

2.1 La Il.lustració Concepte Podria definir-se com el moviment filosòfic, literari i científic que es desenrotlla a Europa i les seues colònies al llarg del segle XVIII (“de les Llums”). Va suposar una important modernització cultural i l'intent de transformar les caduques estructures de l'Antic Règim. 48

Els antecedents del pensament il·lustrat: Cal buscar-los a Anglaterra i Provincies Unides durant el segle XVII i a mitjans del S. XVIII (1750) es va difondre per tot Europa. Destaquen les figures d’Isaac Newton i John Loock. 49

Idees fonamentals: La Raó És l'únic mitjà per a aconseguir la veritat i, junt amb el progrés, constituïx el camí per a aconseguir la felicitat. La crítica Permet questionar tot alló que va en contra de la raó. El Progrés A ell s'arriba gràcies a la Ciència; en combinació amb la tècnica, permet l'avanç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. La tolerància La Naturalesa És l'origen de tot el genuí, verdader i autèntic. La societat és la que falseja i corromp l'home, bo en estat natural. La Felicitat És un bé a què tot home té dret i constituïx un fi en si mateixa. 50

Vehicles de difusió Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics. Les societats d'amics del país, establides normalment en les principals ciutats i capitals de província. Els Salons. Tertúlies o reunions d'il·lustrats. L'Enciclopèdia: publicada en 1751 51

L’Enciclopèdia L’Enciclopèdia o Diccionari raonat de les ciències, de les arts i dels oficis va ser publicat el primer volum al 1751 i es va concloure al 1772. Els directors van ser Jean Le Rond d’Alambert i Denis Diderot. Hi van col.laborar els principals pensador i científics de França. 52

Saló il·lustrat Diderot Turgot Bust de Voltarire. A la dreta, d’Alember Rousseau Diderot Turgot Madame Geoffrin 53

El pensament il.lustrat En el seu vessant polític és desenrotllat en l'obra dels autors següents: Montesquieu. Teoritza sobre la divisió de poders. (Doc. 27) Voltaire. Indaga en la llibertat de pensament i advoca per una nova religió (deisme) que substituïsca a les revelades. Defenia la llibertat de conciència i la tolerància entre els homes i les idees. (Doc. 28) Rousseau. Defensava la necessitat d’un contracte social entre governants i governats que garantira els drets bàsic de l’individu. Va formular el principi de sobirania nacional. 54

La divisió de poders La divisió de poders Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una mateixa persona o corporació, no hi ha llibertat, perquè pot ser que el monarca o el Senat faran lleis tiràniques per executar-les de la mateixa manera. [...] En l’estat en què un home tot sol o una sola corporació d’eminents o de nobles, o del poble, administrara els tres poders i tinguera la facultat de fer les lleis, d’executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i les disputes dels particulars, es perdria tot completament. MONTESQUIEU, L’esperit de les lleis, 1748 Doc. 19. pàg. 19 55

Esquema divisió de poders 56

La sobirania La sobirania Què és, doncs, el govern? Un cos intermediari establit entre els súbdits i el sobirà per a una correspondència mútua […] En l’instant en què el govern usurpa la sobirania, el pacte social queda trencat. […] Els diputats del poble no són, per tant, ni poden ser els seus representants, no són sinó els seus mandataris; no poden concloure res definitivament. Tota llei no ratificada pel poble en persona és nul·la; no és una llei. El poble anglés creu ser lliure, i s’enganya molt; no ho és sinó durant l’elecció dels membres del Parlament; des del moment que aquests són elegits, el poble ja és esclau, no és res. ROUSSEAU, El contracte social, 1762 Doc. 20, pàg 19 57

Text: Els drets humans Els drets humans Si es busca en què consisteix el bé més preat de tots, que ha de ser objecte de tota legislació, es trobarà que tot es redueix a dues qüestions principals: la llibertat i la igualtat, sense la qual la llibertat no pot existir. Renunciar a la llibertat és renunciar a ser home, als drets i deures de la humanitat. La veritable igualtat no resideix en el fet que la riquesa siga absolutament la mateixa per a tothom, sinó que cap ciutadà no siga tan ric per a poder comprar-ne un altre i que no siga tan pobre per veure’s forçat a vendre’s. Aquesta igualtat, es diu, no pot existir en la pràctica. Ara bé, si l’abús és inevitable, vol dir això que hem de renunciar forçosament a regular-lo? Atés que, precisament, la força de les coses tendeix sempre a destruir la igualtat, cal fer que la força de la legislació tendisca sempre a mantindre-la. J. J. ROUSSEAU, El contracte social, 1762 58

En el seu vessant econòmic Es concreta en dos noves corrents: la fisiocràcia i liberalisme, que entren en col·lisió amb la tendència imperant del moment, el mercantilisme. Fisiocràcia Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d'un estat prové de la naturalesa, més exactament, de l'agricultura. El seu principal teòric és Quesnay. Liberalisme Per als seus defensors, la riquesa de l'Estat no radica ni en l'acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l'agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertat. L'Estat no ha d'intervindre en l'activitat econòmica. El seu principal teòric és Adam Smith. 59

2.2 El despotisme il.lustrat “Tot per al poble però sense el poble” Són monarques absoluts que realitzen reformes encaminades a conseguir la felicitat dels seus súbdits Polítiques: Centralització territorial i administrativa. Socials: abolició de la esclavitut i limitació dels privilegis de la noblesa Econòmiques: reformes en l’agricultura (fisiocràcia), creació de bancs nacionals, creació de les manufactures reials,… Culturals: creació de les Acadèmies en els diferents ámbits culturals, impuls de institucions de caràcter científic,.. Religioses: promou la llibertat religiosa i limita el poder del clergat i el Papat. 60

Principals dèspotes il.lustrats CATERINA II DE RÚSSIA CARLES III D’ESPANYA JOSEP II D’ÀUSTRIA FEDERIC II DE PRÚSSIA 61

3. L’Antic Règim en Espanya 62

63

3.1. Guerra de successió (1701-1714) Causes: Problemes en la successió al tron d'Espanya a la mort de Carles II. Oposició de les potències europees que França s'unificara amb Espanya. Desenvolupament: dos nivells: Internacional: (1701-1713) la coalició de la Haya (Gran Bretanya, Àustria, Països Baixos, Portugal, Prússia i Saboia) contra França i Espanya. Nacional: (1701-1714)conflicte intern: sublevació en la Corona d'Aragó i oposició d'alguns sectors de la societat. (València: botiflers (nobles) contra maulets (classes socials més baixes) Consequències: Internacional: Tractat d'Utrecht i Rastat (1713) Nacional : Decrets de Nova Planta: (Aragó i València 29 juny 1707, Mallorca 1715, Catalunya 1716) 64

65

66

3.2. DECRETS DE NOVA PLANTA Aragó i València 1707 Mallorca 1715 Catalunya 1716 Causes: Implantació del model polític administratiu centralista francés. Rebelió i derrota dels territoris de la Corona d'Aragó: batalla d'Almansa (1707) i conquista de Barcelona (1714) Conseqüències: Unificació territorial: eliminació de les fronteres interiors Implantació de les institucions de Castella. Eliminació de les lleis pròpies: furs, usos i costums. Imposició del la llengua castellana com a llengua oficial de l'administració. 67

68