INSTRUMENTS DEL ROMANTICISME

EL PIANO Capacitat per la realització de matisos dinàmics El piano és l’instrument característic del període Romàntic ja que s’adapta amb facilitat a les característiques musicals que apareixen en aquest període. Capacitat per la realització de matisos dinàmics (cosa que el clavicèmbal no podia fer) - Gran capacitat sonora.

HISTÒRIA: A principis del segle XVIII, va ser l’italià Bartolomeo Cristofori qui va desenvolupar el primer mecanisme d’aquest instrument. Al 1711 va donar conèixer el seu invent amb el nom de “Clavicèmbal fluix i fort”, més endavant amb el nom de piano. Aquest nou piano era un clavecí modificat, ja que les tecles en comptes de fer anar un plectre que puntejava les cordes eren colpejades per martellets que també s’accionaven a través del teclat. Segons la força amb què es premia el teclat, els martellets percudien més fort o més fluix les cordes, així s’obtenien canvis d’intensitat sonora durant la interpretació.

A partir del treball de Bartolomeu Cristofori i fins mitjan segle XIX, diferents constructors van anar aportant millores substancials al piano, tant internes com externes. De manera general, podem dir que l’època del piano no comença fins ben entrat el classicisme. El segle d’or del piano va ser el segle XIX, durant el Romanticisme, amb compositors com Beethoven, Chopin, Liszt, entre altres.

“Estudio en Mi mayor, Opus 10 núm. 3. COMPOSICIONS: Els tipus de composicions que trobem al Romanticisme on hi ha el piano són: Sonates ( piano com a instrument solista) ( piano + instrument) Obres de cambra Cançons Concerts Varietat de peces individuals per a piano. El compositor romàntic que va demostrar la comprensió del caràcter i les possibilitats del piano va ser Fryderyc Chopin. El seu estil és el d’una melodia expressiva tocada amb un estil de cant, i per sobre un acompanyament fluït. “Estudio en Mi mayor, Opus 10 núm. 3.

L’ORQUESTRA

EVOLUCIÓ DE L’ORQUESTRA Durant el període Romàntic, el registre i la mida de la orquestra es va expandir fins arribar a grans proporcions. SECCIÓ DE METALLS - Apareix la tuba. - Adquireix molta més importància, pes i sonoritat. - El registre i la flexibilitat augmenta gràcies a la intervenció del sistema de pistons i vàlvules. - La secció de metalls estarà composta per 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons i 1 tuba.

SECCIÓ DE FUSTA - Els compositors, en ocasions, escriuen per a instruments de fusta agrupats de 3 en 3 o fins a 4, afegint el picolo, el corno ingles, el clarinet baix i el contrafagot. - Això comporta una extensió de l’altura, el volum i el timbre d’aquesta secció. - La secció de fusta estarà composta per 1 flautí, 2 flautes, 2 oboès, 2 fagots, 2 clarinets, 1 contrafagot, 1 corno ingles i 1 clarinet baix. PERCUSSIÓ - Apareix gran varietat d’instruments, com és el bombo, el triangle, entre altres.

SECCIÓ DE CORDA - Apareix l’arpa - S’augmenta la qualitat d’instruments de corda per mantenir un equilibri amb la resta de seccions. - La secció de corda està composta per 16 primers violins, 14 segons violins, 12 violes, 10 violoncels, 8 contrabaixos i 1 arpa.