La revolució industrial Revolució industrial o industrialització?

Les revolucions Les dues revolucions de l’era contemporània: La revolució política: la Revolució Francesa La revolució social i econòmica: La Revolució Industrial El concepte “Revolució Industrial” versus “industrialització”.

El concepte de Revolució Industrial (cont...) El concepte “Revolució Industrial” versus “industrialització”. Revolució Industrial: concepte vinculat al model britànic d’industrialització basada en un canvi econòmic ràpid i sobtat el “take off” Industrialització: concepte que posa en relació la multiplicitat de canvis: demogràfics, tecnològics, agrícoles, mitjans de transport, ideològics,... que permeten la societat industrial en un procés de transformacions més lent i amb múltiples vies o models.

La Revolució Industrial (1780-1860) Es caracteritza per la multiplicitat de canvis: Demogràfics Agrícoles Tecnològics Mitjans de transport Socials  Societat de classes ... que convertiren Gran Bretanya en el primer centre industrial i financer mundial a la vegada que s’incrementava la renda per capita i la població.

La Revolució Industrial (1780-1860) L’element comú dels canvis associats a la Rev. Industrial fou la innovació: Associada a les grans fàbriques i a l’ús massiu de maquinària Simbolitzada per l’invent de la màquina de vapor de Watt (1769) que representa: El triomf de l’energia mecànica davant l’animal La utilització de minerals com a primeres matèries

La Revolució Industrial (1780-1860) La màquina de vapor fins el 1850 va tenir un ús restringit a uns pocs sectors i grans fàbriques. MOLT MÉS IMPORTANT FOREN: Els canvis en l’organització de la producció Els canvis en les xarxes i sistemes de comercialització El sistema financer i el crèdit a les empreses La millora dels transports i les infraestructures Que mitjançant ... permeteren la formació del Mercat Nacional  Productivitat  Qualitat productes  Preu

La Revolució Demogràfica 1750 inici de la Revolució Demogràfica. CAUSES CONSEQÜÈNCIES  Producció d’aliments Millora de la sanitat: medicina Millora de la higiene: Cases de pedra o totxo Roba de cotó Carbó per escalfar-se i cuinar Millora en l’alimentació  Fams  Mortalitat Extraordinària  Edat de matrimoni  Nupcialitat  Taxes de natalitat  Creixement Vegetatiu  Esperança de vida

La Revolució Demogràfica Pas del règim demogràfic antic al règim demogràfic modern a partir de la 2ª meitat de segle XIX. Característiques  Taxa Natalitat (control natalitat)  30-35 º/ºº  Taxa Mortalitat  25-20 º/ºº Causes vacuna verola Altres avenços mèdics

La Revolució Demogràfica

La Revolució Agrícola  de la productivitat agrícola i la producció d’aliments. CAUSES: Canvis en els sistemes de conreu: rotació quadriennal o sistema Norfolk que combina cereals amb naps o trèvols (ferratge). CONSEQÜÈNCIES:  cabana ramadera  Adobs naturals pels camps Nova Estructura de la propietat: enclosures o tancaments. Noves tècniques agrícoles: arada triangular i sembradora de Jethro Tull, conreu continu en solcs

Cotó i Ferro Els dos principals sectors industrials que lideraren les transformacions tecnològiques associades a la industrialització foren la indústria tèxtil i la siderúrgia. La indústria tèxtil formava part de la indústria de bens de consum o lleugera. La indústria siderúrgica formava part de la indústria de bens d’inversió o pesada.

Cotó i Ferro La indústria tèxtil Es desenvolupa per la substitució de la llana (fibra tradicional) pel cotó, matèria primera dels teixits d’indianes. El cotó provoca una autèntica revolució en les tècniques de producció, mitjançant la invenció de nous aparells i màquines: 1733 Llançadora volant de Kay 1767 Spinning Jenny de Hargreaves 1768 Water Frame d’Arkwright 1779 Mule Jenny de Crompton 1785 Teler mecànic de Cartwright

Cotó i Ferro La indústria tèxtil Es desenvolupa per la substitució de la llana (fibra tradicional) pel cotó, matèria primera dels teixits d’indianes. El cotó provoca una autèntica revolució en les tècniques de producció, mitjançant la invenció de nous aparells i màquines: 1733 Llançadora volant de Kay 1767 Spinning Jenny de Hargreaves 1768 Water Frame d’Arkwright 1779 Mule Jenny de Crompton 1785 Teler mecànic de Cartwright

Cotó i Ferro La indústria tèxtil Paral·lelament a les innovacions tecnològiques també es produeix una revolució en l’organització del treball vinculada a la fàbrica i el taller amb:  productivitat  costos El qual permet...  demanda de tèxtils fàcils de rentar i resistents (roba de cotó)

Cotó i Ferro La indústria siderúrgica És l’altre pilar de la industrialització per la necessitat de construir les màquines de la indústria lleugera, edificis i altres instal·lacions industrials. Estimula la mineria de carbó, que és el combustible utilitzat en la fosa del ferro. Principals innovacions tecnològiques: 1732 Darby: ús del carbó de coc (sense sulfurs) en un alt forn. 1783 Cort: pudelació i laminació (elimina escòries) 1856 Bessemer: convertidor Bessemer de ferro fos en acer. El Desenvolupament de la indústria pesada afavoreix l’aparició de nous mitjans de transport.

La Revolució dels Transports El Ferrocarril i la Revolució dels transports: El 1829 Stephenson inventa la locomotora. El 1830 s’obre la primera línia de Ferrocarril Liverpool-Manxester vinculat a la indústria cotonera. El ferrocarril impulsa la mineria del carbó i el ferro, i la indústria siderúrgica. Paral·lelament el ferrocarril necessita grans inversions de capital que financen bancs d’inversió o companyies per accions.

La Revolució dels Transports El desenvolupament de la indústria siderúrgica i l’energia del vapor també va permetre millorar el transport marítim i fluvial primer amb vaixells moguts per vapor i posteriorment amb vaixells de casc d’acer. Els nous transports suposaren un augment de la velocitat de circulació de les mercaderies

La difusió de la indústria per Europa El primer estat en iniciar el procés d’industrialització fou la Gran Bretanya a finals de segle XVIII gràcies als seus recursos naturals propis: llana, carbó,... I els provinents de les colònies: cotó. I la seva xarxa de canals i vies fluvials. A primers de segle XIX el seguiren altres estats europeus com França i Bèlgica que tenien carbó, ferro i llana, i una important xarxa fluvial i de canals que aprofitaren tant pel transport com per generar energia hidràulica. Vers 1850 l’abundància de ferro i carbó va permetre Alemanya iniciar una industrialització molt ràpida basada especialment en la indústria pesada i el ferrocarril per integrar econòmicament la Alemanya unificada. El sud d’Europa va tenir un desenvolupament industrial més lent concentrat en unes poques àrees industrials: Catalunya, País Basc (Espanya), Piemont i Llombardia (Itàlia) Fora d’Europa només els EUA i el Japó seguiren l’exemple europeu.

La importància del Capital: societats i bancs. La indústria tèxtil necessitava invertir relativament poc capital i proporcionava alts beneficis (30-40%) La mineria, la siderúrgia i el ferrocarril necessitava grans inversions mitjançant: Societat anònimes (SA) que emeten accions i cotitzen en borsa. Financiació externa mitjançant l’emissió d’obligacions o crèdits bancaris (rol que assumiran els bancs d’inversió). Els bancs adquireixen noves funcions: Préstecs Inversió en borsa Accionistes d’empreses Emissió de paper moneda Transaccions comercials: lletres de canvi, xecs, pagarés,...

El liberalisme econòmic Teoria econòmica en que es basa el capitalisme industrial. Finals S. XVIII: Escola de Manchester o escola clàssica: Adam Smith, David Ricardo, Robert Malthus. Segle XIX: John Stuart Mill, Jean Baptiste Say. Obra clau: La riquesa de les nacions (1776) d’Adam Smith. Principals idees: Individualisme: la societat està formada per individus no per classes o grups. La mà invisible: l’interés personal que mou les activitats econòmiques s’acaba convertint en l’interés general.

El liberalisme econòmic Principals idees (cont...): En el mercat els diversos interessos individuals s’equilibren gràcies al mecanisme dels preus. Les variacions en el preu fan que l’oferta s’adapti automàticament a la demanda. La mà invisible que governa el mercat és perfecta no necessita cap pertorbació. L’estat no h d’intervenir en l’economia i ha d’eliminar les barreres proteccionistes i els monopolis que frenen el lliurecanvi.

El liberalisme econòmic Principals idees (cont...): Lliurecanvisme i divisió internacional del treball: cada país s’ha d’especialitzar en allò que produeixi millor. L’exemple dels alfilers: mostra la necessitat de la divisió del treball. Smith defensa la llibertat d’indústria i la prohibició dels gremis. Crítiques: No hi ha competència perfecta!!! L’equilibri entre oferta i demanda mitjançant el mecanisme dels preus no és automàtic. El lliurecanvisme britànic es basa en la seva superioritat industrial després de ser proteccionistes. No té en compte els desequilibris socials. La intervenció de l’estat pot corregir-los.

El liberalisme econòmic David Ricardo: El factor treball és una mercaderia més del sistema capitalista. Llei de bronze dels salaris: el salari sempre és el mínim necessari per garantir la supervivència del treballador. Robert T. Malthus, va escriure Assaig sobre el principi de la població (1798). La població sempre creix per sobre del ritme de creixement dels recursos: La població augmenta en progressió geomètrica. Els recursos augmenten en progressió aritmètica.

El capitalisme industrial Característiques: Propietat privada dels mitjans de producció Sistema Fabril Innovació tecnològica: mecanització. Societat de Classes: burgesos (propietaris capitalistes) i proletaris (assalariats) Llibertat d’empresa o industria Lliure mercat: llei de l’oferta i la demanda Crisis econòmiques cícliques de sobreproducció o subconsum

La Societat de classes La Burgesia Formada per: Industrials, banquers, propietaris agrícoles i urbans (grans propietaris) Controla el poder polític (sufragi censitari) i cultural mitjançant els valors burgesos: Propietat privada Estalvi i treball Exaltació del triomf individual La família i els seus valors: El matrimoni Llar domèstica El servei domèstic Educació elitista: institutriu i tutors pels infants. La classe mitjana: professions liberals i tècnics superiors: enginyers, empleats despatx, funcionaris (white-collars),... imita els gustos de la burgesia

La Societat de classes Els obrers Obrer (terme que incideix en el caràcter manual, qualificat o d’ofici del treballador) versus proletari (terme que fa referència als assalariats que l’únic que poden vendre és el seu treball: jornalers, peons,...) Condicions de treball: Baixos salaris Mala condició higiènica de fàbriques i tallers Dura disciplina laboral: multes, sancions, acomiadaments. Jornades de treball molt llargues: 12, 14, 16 hores Malalties laborals cròniques Treball de la majoria dels membres de la família: dona i fills o filles per cobrir el pressupost familiar. Manca de legislació laboral.

La Societat de classes Els obrers Condicions de vida: Males condicions barris populars sense aigua corrent, clavegueram, voreres i empedrat dels carrers. Habitatges en males condicions: sense aigua corrent, sense clavegueram, mal ventilats, sense llum natural, on són habituals l’amuntegament i la promiscuïtat. Epidèmies freqüents de còlera, febre groga, verola,... Manca de serveis mèdics i assistencials públics. Baixa Esperança de vida Altes taxes d’analfabetisme, especialment entre les dones.

La societat urbana Del camp a la ciutat La revolució agrícola va suposar l’expulsió dels camperols sense recursos cap a les ciutats on es converteixen en proletaris. La família extensa camperola es converteix en família nuclear a la ciutat, més adaptada als habitatges i els ritmes de treball industrials Entre 1750 i 1850 la població urbana augmenta fins a proporcions desconegudes. La ciutat industrial de segle XIX es caracteritza per la barreja entre zones residencials i zones industrials. L’obrer viu prop de la feina. La majoria de barris es caracteritzen per l’interclassisme social. No hi ha segregació horitzontal de l’espai (barris separats per classes socials, només el centre urbà és clarament burgès). La segregació social de l’espai és vertical.

La societat urbana Del camp a la ciutat A finals de segle XIX s’iniciarà la tendència a la segregació social de l’espai amb barris obrers i barris burgesos. Durant la segona meitat de segle XIX s’introdueixen millores urbanes: aigua, llum de gas, clavegueram, voreres, empedrat de llambordes en els carrers, tramvia, tren (metro), ... Les formes d’organització familiar i laboral de la societat industrial generen noves formes de lleure: Ball Teatre Cafès musicals (cabarets) Cinema (primers de segle XX) Esport (finals de segle XIX): futbol, ciclisme,...