LA PREHISTÒRIA lliurex LUCÍA GRANERO PERIS

EL PALEOLÍTIC El paleolític, és una etapa de la prehistòria caracteritzada per l'ús d'utensilis de pedra tallada, encara que també s'usaven altres matèries primeres orgàniques per a construir diversos utensilis: os, asta, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. És el període més llarg de la història que s'estén des de fa 2,5 milions d'anys fins a fa uns 9.000 aC. L'economia era caçadora-recol·lectora molt senzilla, amb ella aconseguien menjar, llenya i materials per a les seves eines, roba o cabanyes. La caça era escassament important al principi del Paleolític, predominant la recol·lecció i la carronya. A mesura que l'ésser humà progressa física i culturalment la caça va guanyant importància. Els humans caçadors són els neandertals.

EL NEOLÍTIC Després de llargues èpoques de clima molt fred vingueren temporades de clima càlid que comportaren un augment del cabal dels rius, creació de terrasses fluvials, augment del nivell de l'aigua del mar, etc. Al final de la darrera glaciació, i en el canvi cap al clima que hi ha actualment, es produeix un fet revolucionari que es deu al repte que l'espècie humana té al davant: o inventa noves formes de vida que no siguin només destructives i depredadores.

Revolució Neolític Naiximent de l´agricultura Naiximent de la ganaderia S´adonen que de les semilles dels arbres creixen nous arbres. Fa 13 mil anys Aumenta la temperatura Tornen a cultivar Els animals emigren a llocs mes fresquets Primers cultius Els homes els tanquen i retenen Primers animals domestics Blat, arròs i dacsa Ovella,buey,caball i gos SEDENTARISME

L´EDAT DELS METALLS Aquest periode comença al 3.500 a.C. fins l’any 5.000 a.C. Cap a final de la Prehistòria l’èsser humà va començar a utilitzar material nou per fabricar objectes: el metall. Els materials que feien servir eren: el coure després el bronze i més endavant el ferro que era el més abundant a la natura i el més resistent. Fabricaven eines (falçs, aixades...), armes (espases, llances...) i ornaments (fíbules, agulles...). Les utilitzaven generalment caçar i fer armes.

Fonien els metalls a uns recipients , després els ficaven a uns motllos per donar-li la forma que volien. Els invents més importants van ser: la roda, que va fer possible la construcció dels carros tirats per animals i la vela, que va facilitar el transport de mercaderies. L’augment de la producció agrària i el sorgiment de l’artesania. L’intercanvi de productes, és a dir, el comerç.

El primer metall que es va fer servir (al Pròxim Orient, a Egipte i a la Mediterrània Oriental) va ser el coure, i després el bronze, que és un aliatge de coure i estany. En un principi només es van fabricar amb els metalls objectes d’adornament. Més tard es van fabricar instruments i eines, i, finalment, armes. El coure va ser el primer metall amb el qual es va treballar. Es picava en fred per donar-li forma, però aviat va començar a modelar-se després d’esclafar-lo. A Europa, la presència del coure està lligada a l’anomenada cultura del vas campaniforme, caracteritzada per la seva ceràmica en forma de campana.

F I

LA PREHISTÒRIA