1r batxillerat Biologia

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
L´energia.
Advertisements

SÍNTESI DE PROTEÏNES Què? Qui? Quan? Com?.
REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
Javier Masiá Prieto Adrian Barrera Prieto
Adrian Barrera Prieto Javier Masiá Prieto
LA SALUT HUMANA Tema 7.
De DNA a proteïnes Durant molts anys el dogma central de la biologia molecular era aquest: Amb el temps han aparegut modificacions:
NUTRICIÓ CEL·LULAR Conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules obtenen la matèria i l’energia necessàries per fer les funcions vitals.
Diferència entre éssers vius i matèria inerta:
Biologia i geologia 4t ESO
La Recepta de la Vida Els elements químics que constitueixen majoritàriament als éssers vius són el C , H , O i N. Altres elements hi són en quantitats.
Tema 4. ADN i biotecnologia. Pàg 60
Els virus.
BIOTECNOLOGIA BACTERIANA
No tractar el càncer de pròstata, ¿és correcte?
DUPLICACIÓ DE L’ADN I TRANSCRIPCIÓ
UD IV. GENÈTICA. IV. 3. Dels gens a les proteïnes
LES PLANTES I LES SEVES PARTS
LA SALUT I LA MALALTIA Tema 7.
Pràctica 3. ELABORACIÓ D’UN MAPA GENÈTIC DE TRES MARCADORS.
Els éssers vius formats per cèl·lules
CONCEPTES BÀSICS DE GENÈTICA.
Que es un bacteri? Els bacteris són éssers unicel·lulars. Són tan petits que per poder-los observar cal un microscopi especial,anomenat microscopi electrònic.
ADN i GENS.
UD. IV. GENÈTICA. Ll. IV. 5. Biotecnologia
ESTUDIS ESPECIALS A BIOQUÍMICA CLÍNICA
NIVELLS D’0RGANITZACIÓ
1 Biologia i Geologia 1r ESO.
Tot el que ens envolta és matèria, però...
REPRODUCCIÓ ASSITIDA I CLONACIÓ
La funció de relació en els vegetals
LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA I (La resposta humoral)
TREBALLS D’ATENCIÓ AL PÚBLIC
Característiques de la biodiversitat:
MEDICINA REGENERATIVA: DE LA FICCIÓ A LA REALITAT
1 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
ENTRE L'ESPERANÇA i LA CONTROVÈRSIA
Fecundació de l’eriçó de mar IES Narcís Oller. Valls
UD2: La cèl·lula.
UD IV. GENÈTICA. IV. 2. ADN: la base de l’herència
UD IV. GENÈTICA. IV. 2. ADN: la base de l’herència
Virus i bacteris.
3. Aspectes nutricionals
La divisió cel·lular.
UNITAT 6 MALALTIA I SALUT. IMMUNOLOGIA.
Presentació de la proposta curricular de Biologia per al batxillerat
L’ANABOLISME HETERÒTROF
PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT
Recordem: Dogma Central de la Biologia molecular
SíNTESI DE PROTEÏNES Traducció.
Conceptes bàsics. Pàg 160 Organismes pluricel·lulars
TEMA 4 CMC MAGALI CASANOVA AIDA LAFITA 1rBATX
L’APARELL REPRODUCTOR
4. El problema de la moral: eudemonisme
La Fecundació. Tema 4 C.Medi. La reproducció..
ADN. Cromosomes i reproducció cel·lular
Enginyeria Genètica.
DNA als meus aliments??.
REAXYS.
Xavi Fabregat 4tA Karim Atsailali 4tA
Cicle cel·lular Definició.
Desenvolupament embrionari
La cèl·lula eucariota.
L’ ELEFANT.
LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA II (La resposta cel·lular)
Organització i creixement
LES LLEIS DE L’HERÈNCIA.
Mecanismes no específics Mecanismes específics
Curs: Avenços en Biologia Molecular
Transcripción de la presentación:

1r batxillerat Biologia ENGINYERIA GENÈTICA 1r batxillerat Biologia

Què és: modificació del genoma, d’un individu Què és: modificació del genoma, d’un individu. conjunt haploide dels gens - addició. d’un organisme. - eliminació. - alteració dels gens.

DNA extrany + DNA receptor enzims de restricció* *Enzims que poden tallar DNA per punts concrets: DNA passatger. Serà introduït per un vector a la cèl·lula (bacteri o virus) Per clonació, es faran còpies. DNA extrany + DNA receptor DNA recombinant

Introducció dels gens a les cèl·lules: Vectors de clonació. Plasmidis. Virus. 2. Mecanismes no biològics. electroporació. microinjecció. Tret de microbales.

Plasmidis: ADN bacterià al marge del principal Els plasmidis es poden transferir a un altre bacteri o a un altre organisme de manera “artificial”

Plasmidis La transformació bacteriana és un procés de transferència horitzontal de gens que ocorre de forma natural en alguns bacteris i que es pot provocar de forma artificial en altres bacteris i eucariotes. Els plasmidis bacterians no serveixen per a introduir gens a les cèl.lules animals

TraNSFORMACIÓ Un bacteri introdueix material genètic del medi Vídeo transformation

Virus Transducció: Pas de gens entre bacteris a través d’un virus Vídeo transducció

8.2- Inserció de gens Enzims de restricció: Poden tallar l’ADN per uns punts concrets. La seqüència reconeguda sol ser palindròmica i de 4 – 6 nucleòtids. (les Tipus II reconeixen sempre palíndroms). P.ex: P-5' GAATTC 3'-OH OH -3'CTTAAG 5'-P

Video: Restriction endunuclease

Introducció de gens d’eucariotes a procariotes ADN eucariotes: introns i exons. L’ARN m ha de madurar S’utilitza l’enzim transcriptassa inversa (Virus): Capaç de transcriure l´ARN a ADN VIH: Reverse transcription Video: Com es passa d’un ARNm a una cadena doble de ADN

6.3- PCR Serveix per: Fer còpies d’una cadena d’ADN Necesitem: taqPolimerassa (resistent a elevades temperatures), DNA encebador, nucleòtids El procés fou descobert el 1983 per Kary Banks Mullis,[1] guardonat amb el Premi Nobel de Química. Vídeo PCR

9- Enginyeria genètica i teràpia de malalties humanes 3000 malalties genètiques No s’han identificat encara els gens responsables de les mateixes Moltes malalties genètiques depenen de l’expressió de més d’un gen

9.1- Substàncies humanes produïdes per bacteris Introdueixen els gens que codifiquen per les protëïnes que ens interessa produir dins bacteris: Creixen molt de pressa Fàcil manipulació del seu genoma

Insulina: hormona encarregada de regular el nivell de glucosa a la sang. Hormona de creixement Interferó: substància que limita o anul·la efectes de la infecció. Ha estat positiu el seu tractament en malalties víriques, i el aplicacions prolongades disminueix els efectes del càncer. Factor VIII de la coagulació: pel tractament de la hemofília.

9.2- Introducció de gens en cèl.lules humanes S’utilitzen retrovirus: Nens bombolla ( manca enzim adenosina-desaminasa): Aquests nens han de viure äïllats perquè no tenen limfòcits i per tant no es poden defensar contra les infeccions. Com es fa la teràpia en aquests nens Històries reals

Talàssemia: grup de malalties amb un ampli rang, des de tant sols anormalitat asimptomàtiques en l'hemograma fins a una severa i fatal anèmia

9.3- Vacunes recombinants D’aquesta menera s’introdueix a l’individu tan sols l’antigen productor de la malaltia per a què desencadeni la producció d’anticossos Ex: Vacuna Hepatitis B

Obetnció de vacunes recombinants

Varietats transgèniques de blat de moro. 2. AGRÍCOLA. Varietats transgèniques de blat de moro. Varietats transgèniques del blat. Varietat de tomàquet. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27423&p_ex=TOMAQUETS&p_num=3 Plantes de tabac transgèniques.

2. ANIMAL. La major aplicació ha estat en peixos, ja que la seva fecundació és externa: es poden introduir els gens abans de la formació del zigot. Assoliments: Carpes transgèniques que creixen més ràpidament (gen hormona creixement) Salmons transgènics que resisteixen millor les baixes temperatures. (gen proteïna anticongelant)

11. El Càncer : Malaltia genètica Metàstasi Cèl.lules canceroses: Es divideixen a gran velocitat i tenen proteïnes de membrana diferent ( “atacades” per anticossos) Inveeixen altres teixits (metàstasi)

Per què una cèl.lula normal es transforma en cancerosa? Factors ambientals que alteren alguns gens (Protooncogens: Regulen el creixement i diferenciació cel.lular) i esdevenen ONCOGENS: Originen proteïnes amb una funció alterada que afavorirà el creixement i la formació d’un tumor Altrens gens (Antioncogens o gens supressors) inhibeixen la divisió del.lular. Animació oncogens Video oncogens Alguns oncogens importants

Com es passa de porto-oncogen a oncogen Virus: Papiloma humà. Aquests virus introdueixen un oncogen viral en connexió amb un oncogen de la cèl.lula i la transformen en cancerígena Substàncies químiques i radiacions: Mutàgens. A més es necessita un procés promotor: que impliqui la transcripció que donarà lloc a proteïnes alterades Vídeo tabac

Càncer i resposta immunològica Cèl.lules canceroses: estimulen la producció d’anticossos, però la resposta immune no sempre és l’apropiada Els limfòcits B són els encarregats de produir anticossos específics contra antígens. Els anticossos monoclonals s’obtenen injectant a ratolins l’antigen que ens interessa. L’animal produirà limfòcits B contra l’antigen. En un cultiu es fusionen els limfòcits B produits per l’animal amb cèl.lules tumorals (hibridomes) : produiran molts anticossos

Video: Anticossos Monoclonals Actualment s’intenta aconseguir “vacunes” contra el càncer per aconseguir la immunitat activa dins le cèl.lules humanes Aliments anticancerígens: Bròquil (indol), llavors de lli (càncer colon), pell de raïm, mores, cacahuets (reservatiol)... 10 anticancerígens a la taula

Genoma humà. El Genoma és la totalitat de la informació genètica emmagatzemada a l’ADN de les cèl·lules. Cada persona té el seu propi genoma, el qual guarda una gran similitud (99,8%) amb tots els de la seva pròpia espècie i tan sols es diferencia de la del ximpanzé en un 1%. Aquesta informació, que es troba emmagatzemada en totes i cadascuna de les seves cèl·lules i que el defineix i l’identifica com a èsser únic i independent, és el que coneixem com a patrimoni genètic o genoma.

12- Projecte Genoma Humà 2003: Es va seqüenciar totalment el genoma humà Es va treballar amb RNAm (3% genoma codifica proteïnes) Gens: 25000 Complexitat: Maneres d’interaccionar els gens Usos: Teràpia gènica: Curar malalties de base genètica

RISCOS I IMPLICACIONS ÈTIQUES DE LA EG Límits per motius ecològics i de sanitat. Límits per motius ètics i morals. Límits per motius socials. Límits per motius polítics.