2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA (1914-18) 2.0.- Característiques generals. 2.1.- L’esclat del conflicte. 2.2.- De la guerra de moviments a la guerra de trinxeres (1914-16). 2.3.- La mundialització del conflicte. 2.4.- Un nou tipus de guerra. 2.5.- De la crisi de l’any 1917 al final de la guerra.

2.0.- Característiques generals. Gran extensió: afecta a totes les grans potències, amb les seues colònies i lluitant en fronts de milers de quilòmetres per tot el món Llarga durada: més de quatre anys de guerra total, amb un esforç econòmic, social, demogràfic, ideològic i moral enorme Armament sofisticat: tancs, armes químiques, avions, dirigibles, cuirassats, submarins, nous fusells, metralladores, artilleria de gran calibre,... Pàg. 123 Doc. 8 Mobilització general de tota la població Ús intensiu de la propaganda: cartells, controls dels mitjans de comunicació,... Importància de la reraguarda: fabricació d’armes, hospitals, diners,... “Tant en França com en Alemanya s’esperava que les batalles serien lluitades i guanyades en poques setmanes. Es pensava que les reserves d’equipament i municions de temps de pau serien suficients per a les necessitats estratègiques que durien a la victòria. El resultat en França va ser que, el 15 de setembre, després de 30 dies d’operacions, els stocks estaven mig buits i els arsenals disposaven sols de 120.000 projectils per a canons de 75 mm. (...) Els ministres i els seus consellers militars pensaven que estaven portant a terme una guerra “com altra qualsevol”, esperant que el seu desenllaç es determinara en unes poques batalles d’anihilament. En realitat, havien entregat als pobles de les seues nacions a un llarg procés de desgast”. R. ARON: Un segle de guerra total.

2.1.- L’esclat del conflicte. Ultimàtum i declaració de guerra d’Àustria-Hongria a Sèrbia Assassinat de Francesc Ferran a Sarajevo Alemanya declara la guerra a Rússia i França i envaeix Bèlgica Rússia declara la guerra a Àustria-Hongria França declara la guerra a Alemanya i Àustria-Hongria Gran Bretanya declara la guerra a Alemanya i Àustria-Hongria Itàlia es manté neutral (en principi) DOS BLOCS

2.2.- De la guerra de moviments a la guerra de trinxeres (1914-16). Alemanya necessita una guerra ràpida: té dos fronts simultanis (est i oest) i està envoltada d’enemics Guerra de moviments (juliol-set. 1914) El Pla Schlieffen: atac ràpid per Bèlgica per envair França Els francesos aturen els alemanys en Marne → guerra de trinxeres Guerra de trinxeres (set. 1914–1918): el front occidental no es mou, però es produeixen sagnants batalles amb milions de morts (Verdun, Somme,...) Pàg. 123 Doc. 9 Front oriental: de l’inicial avanç rus a l’avanç alemany, ocupant Polònia i part de Rússia (1915) PROPAGANDA “Les bales alemanyes no maten. Els nostres soldats s’han acostumat a les bales alemanyes (...) i la ineficàcia dels projectils és l’objecte de totes les converses.” L’Intransigent, 17 d’agost del 1914. “Excepte cinc minuts al mes, el perill és mínim, fins i tot en les situacions crítiques. No sé com mes les vaig a arreglar sense pegar-me aquesta vida quan la guerra acabe.” Petit Parisien, 22 de maig del 1915. “La veritat és que alguns (dels refugis de Verdun) són relativament con- fortables: calefacció central i electricitat (...). La veritat és que no m’avo- rria molt.” Petit Journal, 1 de març del 1916. “Esperàvem l’hora de l’atac com qui espera una festa.” Petit Journal, 3 d’octubre del 1915. “A propòsit de Verdun: les pèrdues han estat mínimes.” Écho de Paris, 25 de febrer del 1916.

2.3.- La mundialització del conflicte. Itàlia entra en la guerra en favor de la Triple Entesa a canvi de promeses territorials (Tractat Secret de Londres, 1915) Japó participa a favor de la Triple Entesa → Xina, enemiga del Japó, a favor de les potències centrals Participació de les colònies: matèries primeres, aliments, tropes, mà d’obra i escenari de batalles (Togo, Camerun,...) Guerra submarina: els alemanys estenen el conflicte per tots els oceans Els alemanys enfonsen el Lusitània britànic amb ciutadans americans dins (1917) Pàg. 125 Doc. 12 Estats Units declara la guerra a Alemanya (1917), canviant el signe del conflicte

2.4.- Un nou tipus de guerra. La guerra afecta a tota la població: refugiats, destruccions, soldats mobilitzats, bombardeigos Economia de guerra: l’Estat controla l’economia i les fàbriques (fabricació d’armes) El paper de les dones a la reraguarda: treballen a les fàbriques, infermeres,... Tots els països s’endeuten molt per fer front a la guerra, sobretot França i Gran Bretanya

2.5.- De la crisi del 1917 al final de la guerra. En 1917 comencen les protestes contra la guerra en tots els països, a la reraguarda i als fronts El triomf bolxevic en la Revolució Russa fa que Rússia negocia la pau amb les potències centrals: pau de Brest-Litovsk (març 1918), per la qual Rússia perd Ucraïna, Polònia, Finlàndia Estònia, Letònia, Lituània i Bielorússia (Alemanya), Bessàrabia (Romania) i Armènia (Turquia) Front oriental: G.B. derrota a Turquia, França a Bulgària i Itàlia a Àustria-Hongria Els alemanys, amb el reforç de les tropes del front rus, inicien un atac DESENLLAÇ (1918) França, G.B. i EUA aturen l’atac i inicien una contraofensiva des de juliol (IIª batalla del Marne) que els portarà a la victòria Front occidental En novembre del 1918 Guillem II abdica i Alemanya es rendeix amb l’armistici de Rothondes → Fi de la Iª Guerra Mundial “En Anglaterra la resistència a l’autoritat va anar en augment. Fins i tot abans de votar-se la llei de reclutament, els tribunals ja enviaven a la presó a un nombre creixen de persones a causa de la guerra. En agost del 1915 van ser 15 treballadors, en juliol del 1916, 772. En França es va actuar contra els sindicalistes: quan algú especialment incòmode obtenia pròrroga d’incorporació per malaltia, se’l feia acudir a un tribunal de metges militars alliçonats, que el declarava útil i l’enviava al front (...). Des del 1917 a Itàlia es van succeir les grans manifestacions pacifistes i la consegüent repressió: 1000 detinguts l’1 de maig d’aquell any. La protesta pública de dones camperoles es va agreujar amb la petició de pau i tornada dels marits. En Torí, la repressió policial es saldà amb 50 morts, 800 ferits i 1500 detinguts. La resistència masculina també era evident. En 1917 va haver en Itàlia 49.282 pròfugs i 56.286 desertors, xifres que van anar en aug- ment fins el final de la guerra (...). Així, es va produir una onada de vagues en 1917: en Anglaterra es va passar dels 276.000 vaguistes del 1916 als 872.000 del 1917; en França de 41.000 a 294.000; en Itàlia de 136.000 a 170.000; en Alemanya de 129.000 a 667.000. En Rússia el descontent va ser més greu i el descontent arribà abans: ja en 1916 un milió de persones estava en vaga”. G. CARDONA: Els horrors de la guerra.