Aquest salm és una súplica que tota la nació adreça al "Pastor d'Israel" (v. 2), en un moment de greu calamitat. El lirisme que caracteritza tot el poema apareix amb particular relleu en els vv. 9-12, on Israel és presentat com un "cep" que el Senyor va treure d'Egipte i va plantar acuradament a la Terra promesa. El record d'aquella sol·licitud fa més anguniosa la situació present (vv. 5-7, 13-14) i confereix major intensitat a la súplica de tota la comunitat, expressada particularment en la tornada dels vv. 4, 8 i 20.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS "Pastor d'Israel, veniu a salvar el vostre ramat"... Que bella és aquesta imatge del pastor que vetlla per les seves ovelles i les condueix a verds pasturatges. El rei d'Israel per excel·lència era David, el jove pastor de Betlem. Ara bé, aquí és Déu en persona qui és anomenat el "pastor", tal com havien anunciat ja molts profetes (Jr 31,10; Is 40,11; Ez 34). "La vinya que la vostra mà havia plantat." Una altra imatge admirable i tradicional: la "vinya" és una de les plantes el conreu de la qual reclama una gran cura. L'amor del vinyataire vers la seva vinya és una imatge de l'amor de Déu (Is 5,1-7; Jr 2,21; 5,10; 12,10; Ez 15,1-8; Os 10,1). 2. AMB JESÚS "Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles" (Jn 10,1 -21). "Jo sóc el cep i vosaltres les sarments" (Jn 15,1 -8). Jesús és la resposta de Déu a aquesta oració. El nom de "Jesús" significa "Déu salva". I Jesús és, veritablement, el "rostre" de Déu, l'únic rostre que podem veure. Jesús és el rostre somrient de Déu vers els pecadors, aquest rostre que salva. "No he vingut per als qui estan bons, sinó per als malalts i els pecadors" (Mt 9,12). 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Aquest salm és una "súplica col·lectiva". Senyor, estem abatuts! Salveu-nos! Cal recitar aquest salm en plural, en nom de tants homes que tenen com a pa llàgrimes abundants. "Per què alimentar el teu cos amb pa de llàgrimes?" "Desvetlleu-vos, Senyor, desvetlleu el vostre poder, veniu!"

Pastor d’Israel, escolteu-nos, vós que guieu com un ramat els fills de Josep. Vós que teniu querubins per carrossa, resplendiu davant d’Efraïm, de Benjamí i de Manasès; desvetlleu el vostre poder, veniu a salvar-nos.

Déu de l’univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats. Senyor, Déu de l’univers, ¿fins quan estareu irritat mentre us suplica el vostre poble?

Ha de pastar amb llàgrimes el pa, ha de beure a glops els seus plors. Ens heu deixat a les disputes dels veïns, els enemics es riuen de nosaltres.

Déu de l’univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats.

Un cep vau portar d’Egipte, per plantar-lo, traguéreu els nadius. Li havíeu deixat el terreny net, va arrelar-hi, va omplir tot el país. Els seus pàmpols cobriren d’ombra les muntanyes, amb la ufana dels sarments cobrí els cedres més alts; els seus brots van créixer fins al mar, els seus plançons, fins al Gran Riu.

¿Com és que heu derrocat la seva tanca, perquè l’esfulli qualsevol vianant? Hi entren els senglars a devastar-la i els animals salvatges hi pasturen.

Déu de l’univers, gireu des del cel els vostres ulls, veniu i visiteu aquesta vinya, que la vostra mà havia plantat i havia fet robusta i forta.

Una mirada vostra d’amenaça, i ni rastre quedarà dels qui la tallen i la cremen. Que la vostra mà reposi sobre l’home que serà el vostre braç dret, el fill de l’home a qui vós doneu la força. No ens apartarem mai més de vós; guardeu-nos vós la vida perquè invoquem el vostre nom.

Senyor, Déu de l’univers, renoveu-nos; feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats.

Sento alegria, Senyor, en veure que avui puc adreçar-me a vós amb les mateixes paraules que vau inspirar en altres èpoques; que puc resar per la vostra Església l'oració que el salmista va resar pel vostre poble, quan la vostra paraula es feia Escriptura i cada poeta era un profeta. Conec la imatge del cep i les sarments amb la tanca al voltant; la destrucció de la tanca i la seva restauració a compte vostre per protegir el cep. Em veig a mi mateix en cada paraula, en cada sentiment, i reso avui pel vostre cep amb paraules que han sonat en les vostres orelles des del dia en què el poble va començar a dir-se el vostre poble. «Un cep vau portar d’Egipte; per plantar-lo, traguéreu els nadius. Li havíeu deixat el terreny net, va arrelar-hi, va omplir tot el país.» Amb aquesta confiança reso, i gaudeixo tot unint els segles amb paraules d’un altre temps i vivències del meu. Beneïda continuïtat del poble de Déu que segueix en peregrinació pel desert del món. «Senyor, Déu de l’univers, renoveu-nos; feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats.»

Senyor, Pastor d'Israel, que heu plantat l'Església com a vinya fecunda enmig d'aquest món: feu que la seva ombra cobreixi les muntanyes, que estengui les seves sarments fins al mar i el seu brostatge fins als confins de la terra. Per Crist. Senyor nostre.