LA GEOGRAFIA D’ESPLUGUES

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL PROJECTE SANT ANDREU – LA SAGRERA: ESTACIÓ I CIUTAT
Advertisements

Imatges, Internet Sense finalitat comercial Compaginació M. Altimires Sant Martí del Canigó Pau Casals.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA I ESTRUCTURAL DE L’EDIFICI
LES COMARQUES D’INTERIOR Les comarques d’ interior són les que estan a la zona menys muntanyosa de Catalunya i que no tenen costa. La majoria d’aquestes.
PRESSUPOST 2017.
MONESTIR DE SANT PAU DEL CAMP
Maria Fajardo Jordi Casado Pol Ayats Arnau Brunat Joel Rodriguez
PLA D’ESPAIS VERDS DE TARRAGONA
EL DESPLAÇAMENT EN BICICLETA NO ÉS UN EXOTISME
Infraestructures ferroviàries a la comarca del Vallès Occidental
LES AIGÜES SALVATGES Les aigües de torrentera procedeixen de la pluja
Polítiques d’Ordenació Comercial
LES COMARQUES DE COSTA Les Comarques de litoral són les situades a la costa mediterrània. S’estenen de nord a sud, des dels Pirineus fins al delta.
OBSERVEM EL PAISATGE 3r Primària
EVOLUCIÓ DE LA PLANTA DE L’ESGLÉSIA DE SANTA CREU (O SANTA HELENA) DE RODA.
SANTA MARIA DEL MAR Santa Maria del Mar és una basílica que va ser construïda pels arquitectes Berenguer de Montagut i Ramon Despuig. La basílica és.
La Ciutat Vella de Jerusalem, la muralla, la mesquita de la Roca, al fons la Ciutadella; vista desde GETSEMANÍ.
MUSEU DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT DEL BRUC
Nou tram en servei Nou tram de línia de 3,7 km de via doble
Projecte de perllongament de l’L3
Plec de manteniment de les instal·lacions de baixa tensió Ignasi Vila Tècnic de Gestió Energètica Ajuntament de Mollet del Vallès Barcelona, 10 de.
MONESTIR DE PEDRALBES El Monestir de Pedralbes és un dels edificis més valuosos del gòtic català, que conserva el claustre gòtic considerat el més gran.
CALES DE L’ESCALA.
ELABORACIÓ D’UN PERFIL DE L’ÀREA METROPOLITANA
Projecte de perllongament de l’L3
Transformació de la carretera de Sentmenat en un Passeig
SANTA MARIA DEL MAR Es diu basílica de Santa Maria del Mar. És una catedral i és d’estil gòtic català. Es troba a la plaça de Santa Maria del Mar. S’hi.
L’eixample.
Santa Coloma de Gramenet!
La Caseta - Serveis Educatius . Servei Municipal d’Educació
AGULLENT Adela Espí Soler.
Castell de Castelldefels
LES COMARQUES D’INTERIOR
SITUACIÓ INICIAL D’UNA FUTURA ÀREA METROPOLITANA
SÒL INDUSTRIAL ANOIA OCTUBRE 2006.
MODEL DE CREIXEMENT DE LA CIUTAT ABANS DEL XIX
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TRAMVIA SALT-GIRONA
Comarques de Catalunya
CASTELL DE CORNELLÀ El castell de Cornellà és un dels edificis més importants de la ciutat de Cornellà, construït i reformat en diverses èpoques. Es.
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
AGENDA CATALANA DEL CORREDOR MEDITERRANI
VALLÉS ORIENTAL.
MODEL DE CREIXEMENT DE LA CIUTAT ABANS DEL XIX
Comarques de Catalunya
tap d – reHabitar etsav, setembre 2011
MODEL DE CREIXEMENT DE LA CIUTAT ESPANYOLA
DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX
MODEL D’ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI AL LLEVANT MEDITERRANI VALENCIÀ
EL TERRITORI I EL RELLEU DE CATALUNYA
Els alumnes de 3r ens presenten SANT HILARI SACALM
L’AIGUAT DELS 750 MILIONS DE LITRES (Nit del 31-7 al 1-8 del 2002)
SITUACIÓ INICIAL D’UNA FUTURA ÀREA METROPOLITANA
EL POBLAMENT AL MÓN 3r ESO
La Salut Pública al Baix Llobregat
EL BARRI DE SANT ANTONI.
MODEL D’ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI AL LLEVANT MEDITERRANI VALENCIÀ
VALLÈS OCCIDENTAL.
Sant Pere de les Puel·les
BARRI SAGRADA FAMÍLIA.
EL RIPOLLÈS.
Centre Excursionista de Catalunya Vall de Núria
GIRON ÈS.
Punts wifi Repte Barcelona Dades Obertes
EL BAGES.
EL BARCELONÈS.
VALLES ORIENTAL.
ELABORACIÓ D’UN ÍNDEX DE GENTRIFICACIÓ PER ALS BARRIS DE BARCELONA
Noves Sortides d’Emergència Túnel Sants-Sagrera
Estudi de la demografia i l’economia a la ciutat de Barcelona (2017)
PASSEIG DE GRÀCIA.
Transcripción de la presentación:

LA GEOGRAFIA D’ESPLUGUES

Unitats del relleu. La muntanya. El pla. Els torrents.

Què veiem ?

LES MUNTANYES. Turó d’En Ramoneda. 197 m. Turó del Temple. 262 m. Sant Pere Màrtir. 399 m.

Evolució dels topònims. Muntanyes. Evolució dels topònims. Turó d’En Ramoneda. Turó del Temple. Sant Pere Màrtir, Puig d’Ossa (fins el s.XVII).

Els colls. Coll de la Creu d’En Candeler. 180 m. Coll de la Plaça de les Bruixes. 230 m. Coll de Finestrelles. 130 m

LA PLANA O GAVARRA Terreny pla relativament elevat en relació al mar i lleugerament inclinat al sud. Composició del sòl: argiles toves. Superfície solcada per torrents. Usos humans: agricultura i urbanització.

El Pla: St. Pere Màrtir El Raval de St. Mateu Can Hospital.

El Pla: La Plana.

ELS TORRENTS Fins el s. XIX.

Els torrents avui. Finals del s.XX.

Torrents d’Esplugues: Imatges. Torrent de la Creu Torrent d’Esplugues

Torrents d’Esplugues: Imatges. Salt del Pi i Torrent d’Esplugues

Torrent d’Esplugues: Les argiles.

El torturà.

L’acció humana o antròpica. La natura, mitjançant l’erosió, triga molt temps en transformar l’espai natural. L’home té capacitat de transformar l’espai físic en un periode curt de temps.

LA GEOGRAFIA HUMANA La comarca Els veïns Les vies de comunicació El creixement urbà. El topònim.

Situació General: La comarca.

El Baix Llobregat Esplugues de Llobregat. 4,5 Km2

Regió Metropolitana de Barcelona. Maresme Vallès Oriental Vallès Occidental Barcelonès Baix Llobregat Esplugues de Llobregat

Les ciutats veïnes.

Els camins d’Esplugues: de poble a ciutat. Cami de Vallvidrera Via Augusta Camí de Pedralbes Camí de La Sagrera Camí de Can Clota Camí del Molí Camí de Sant Joan Camí de Cornella

Les vies de comunicació Un poble fins al S.XIX Camí de Pedralbes. Via Augusta. Carretera (1765).

De poble a ciutat: les vies actuals. S.XX. Carretera (1765) Carretera de Cornellà a Sarrià (1903) Autopista (1968) Ronda de Dalt (1991)

El CREIXEMENT URBÀ Síntesi evolutiva

Els orígens s.X al s.XVI El Raval de Sant Mateu La Sagrera Masies aillades

S.XVIII a principis del s.XIX El Raval de Sant Mateu La Sagrera Nou centre urbà Masies aillades

Principi S.XX. El Raval de Sant Mateu La Sagrera Nucli Urbà Barri Can Clota Barriada de St Llorenç i Can Biel Masies aillades

Mitjans S.XX. El Raval de Sant Mateu La Sagrera Nucli Urbà Barri Can Clota Barriada de St Llorenç i Can Biel Barriada de Can Vidalet i Pelegrí La Plana Finestrelles La Miranda

Finals S.XX. Plànol de l’any 2000.

Divisió administrativa: Els barris.

Esplugues de Llobregat (Del mitjans del segle XIX a l’actualitat) EL TOPÒNIM De Santa Magdalena de Splugues (Dels origens fins a principi del segle XVIII) a Esplugues de Llobregat (Del mitjans del segle XIX a l’actualitat)

Speluggs: plural de Spelunca. Evolució del topònim Spelunca: cova, balma, caverna, gruta o cavitat. Speluggs: plural de Spelunca. El topònim Speluggs derivà progressivament a Spelunges, Spelungues, Splugues i Esplugues.

S.XX. Municipi i Ajuntament d’Esplugues i/o d’Esplugues de Llobregat. Evolució del topònim S.X i XI. Escroptures de venda de terrenys. Santa Maria de Splugas 1358. Cens de Catalunya de Pere III el Cerimoniós. Santa Magdalene de Splugues. 1598. Acta municipal de la Parròquia de Santa Magdalena de Splugues. S.XIX. Terme municipal, Ajuntament i regidors de Splugues o Esplugues o de Santa Magdalena d’Esplugues. Parròquia de Santa Magdalena de Splugues. S.XX. Municipi i Ajuntament d’Esplugues i/o d’Esplugues de Llobregat.