Parts de l’aparell digestiu

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Sistema Digestivo FUNCIÓN DIGESTIVA
Advertisements

APARATOS IMPLICADOS EN LA NUTRICIÓN
Función de nutrición ESO.
FUNCIÓN DIGESTIVA.
INGRESO DE LOS ALIMENTOS HASTA LA ELIMINACIÓN DE LOS DESECHOS
CONCEPTO DE NUTRICION Conjunto de procesos a través de los cuales
El sistema digestivo.
3. Nutrición I. Aparatos digestivo y respiratorio
Sistema digestivo Colegio Santa Sabina Sexto año básico
es un proceso de transformación...
SISTEMA DIGESTIVO.
Biology: Life on Earth (Audesirk)
Maria José García Rodríguez
Biology: Life on Earth (Audesirk)
Aparato digestivo 1.- Tubo digestivo: 2.-Glándulas anejas: Funciónes:
Aparato Digestivo La digestión es el proceso de transformación de los alimentos, previamente ingeridos, en sustancias más sencillas para ser absorbidos.
Universidad Juárez Autónoma de Tabasco
DIGESTIÓN (MECÁNICA-QUÍMICA) ABSORCIÓN EGESTIÓN
Ciencias Biológicas 1 © 2006 Teresa Audesirk Gerald Audesirk Bruce E. Byres.
Sistema Digestivo.
Sistemas de Organismo: “Sistema Digestivo”
DIGESTIVO Y RESPIRATORIO.
Unidad 2: Sistema Digestivo
TEMA 2: ALIMENTOS Y NUTRIENTES:
¿Qué es el sistema digestivo? Es el conjunto de órganos encargados de la digestión y absorción de sustancias nutritivas FUNCIÓN: Transformar los alimentos.
EL SISTEMA DIGESTIVO Por Mª del Mar Cruz Langreo.
El aparato digestivo.
LA FUNCIÓN DE NUTRICIÓN: APARATO DIGESTIVO
Sistema Digestivo 5º Básico A –B-C
NUTRICIÓN.
¿Qué dos elementos necesitamos para funcionar correctamente?
L’aparell digestiu i aparell respiratori
EDUCACIÓ FARMACÈUTICA
APARELL DIGESTIU HUMÀ.
LA FUNCIÓN DE NUTRICIÓN: APARATO DIGESTIVO
Recorda: En la nutrició es produeix un intercanvi de substàncies entre les nostres cèl·lules i l'exterior del cos, gràcies a les superfícies d'intercanvi.
Què és la difusió a través de la membrana?
LA NUTRICIÓ Sisé de Primària.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
UD 2: NECESSITAT DE MENJAR I BEURE APARELL DIGESTIU: FISIOLOGIA
La respiració: Funció vital dels éssers vius.
L'Aparell digestiu.
EL SISTEMA DIGESTIU.
APARELL RESPIRATORI.
Energia i velocitat de les reaccions químiques
Arnau Pajares, Abril Roqué, Umaru Ceesay, Laia Planas Curs:
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
L’aparell respiratori
ESTÒMAC.
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
L’aparell circulatori
L’APARELL LOCOMOTOR.
QUÈ FA EL NOSTRE COS AMB L’AIRE QUE AGAFA QUAN INSPIREM?
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Parts de l’aparell digestiu
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
INTESTÍ PRIM Comença al pílor i s’estén fins a la vàlvula ileocecal.
L’APARELL DIGESTIU.
ESCOLA CERVANTES 4T.
L’Aparell Circulatori
FUNCIÓ DE NUTRICIÓ: Aparell digestiu.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Coneixement del Medi Natural
Coneixement del Medi 4t. de Primària L'aparell digestiu.
Sistema digestivo Objetivo de aprendizaje: Identificar y describir por medio de modelos las estructuras básicas del sistema digestivo (boca, esófago, estómago,
Sistema Digestivo.
El cos humà: Els aparells i els seus òrgans
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Bronquitis Aguda.
INGESTIÓ DIGESTIÓ ABSORCIÓ EGESTIÓ dents llengua Glàndules salivals
Transcripción de la presentación:

Parts de l’aparell digestiu Tub digestiu  des de la boca fins a l’intestí + Glàndules annexes  glàndules salivars, fetge i pàncrees

Conceptes inicials Digestió Física  processos físics de triturar, mesclar,… Química  processos químics  l’aliment es mescla en substàncies químiques que el transformen en més substàncies senzilles ENZIMS  tipus de proteïnes que “talla” les molècules més complexes de l’aliment i les transformen en altres més senzilles

BOCA 1. Ingestió de l’aliment 2. Digestió Física  masticació, amb les dents es tritura l’aliment Química  insalivació, l’aliment es mescla amb la saliva  3 glàndules salivars la saliva conté un enzim la amilasa salival que digerix el midó BOL ALIMENTICI

FARINGE Amb un procés de deglució l’aliment passa cap a la faringe espentat per la llengua De la faringe baixa cap al esòfag  l’epiglotis tapa l’entrada a la tràquea per a que no ens atragantem NO HI HA DIGESTIÓ

ESÒFAG Es un tub que duu el bol alimentici fins a l’estòmac NO HI HA DIGESTIÓ Ones peristàltiques (contraccions del múscul llis de les parets de l’esofag)

ESTÒMAC A l’estomac hi han dos esfinters que regulen l’entrada i l’eixida de l’aliment CÀRDIES  ENTRADA PÍLOR  EIXIDA Dins de lestòmac es produix digestió: Física  moviment de les parets de l’estòmac Química  sucs gàtrics que contenen enzims digestius i àcid clorhídric

Un dels enzims més importants es la pepsina que sols pot funcionar quan hi ha àcid clorhídric que la torna activa QUIM

INTESTÍ PRIM Té 3 parts: duodé, jejú i ili Duodé  digestió química  degut a: Suc intestinal (intestí) Bilis  produit pel fetge i emmagatzemat a la vesícula biliar  ajuda a digerir els greixos dissolvent-los Suc pancreàtic (pancrees)  amilasa pancreàtica QUIL

INTESTI PRIM Jejú Absorció Ili  Absorció

INTESTÍ GROS Té 3 parts: Cec Colon Recte - Absorció d’aigua i sals minerals - Sintesis de algunes vitamines (B12, K) gràcies a bacteris simbionts

Ulceras péptidicas Hoy día las dos causas más frecuentemente relacionadas con esta enfermedad son: - la infección por Helicobacter pylori ( la mayoría de las personas con úlceras tienen este organismo viviendo en el tracto gastrointestinal, pero hay otras muchas que no tiene úlcera y sí que lo tiene viviendo en su interior) ---- contribuye no solo a destruir el manto mucoso protector del estómago sino que induce reacciones inflamatorias en la pared que daran lugar a úlceras gastroduodenales. - el consumo de fármacos antiinflamatorios, como por ejemplo la aspirina - otras causas menos frecuentes ( por ejemplo: tabaco, alcohol..)

APARELL RESPIRATORI

Alveols

El procés respiratori es pot dividir en varies fases: Ventilació pulmonar: inspiració i expiració Intercanvi de gasos: als pulmons i a les cèl.lules del cos Transport dels gasos: Dels pulmons a totes les cèl.lules del cos De totes les cèl.lules del cos als pulmons Respiració a les mitocòndries de cada cèl.lula

Inspiració Els músculs intercostals (entre les costelles) es contrauen  les costelles pugen El diafragma es contrau  baixa La caixa toràcica augmenta de volum L’AIRE ENTRA ALS PULMONS

Expiració Els músculs intercostals es relaxen  baixen tornant al lloc El diafragma es relaxa  puja tornant al lloc La caixa toràcica disminuix de volum L’AIRE IX DELS PULMONS

Frecuencia respiratoria normal por edad Recién nacidos: alrededor de 44 respiraciones por minuto Niño: 20–40 respiraciones por minuto Pre Adolescente: 20–30 respiraciones por minuto Adolescente: 16–25 respiraciones por minuto Adulto: 12–20 respiraciones por minuto Adultos a ejercicios moderados: 35–45 respiraciones por minuto Atletas: 60–70 respiraciones por minuto[1]

Diferències entre l’aire que entra (inspirat) i el que ix (espirat) Oxígen = 21 % Diòxid de carboni = 0% Nitrògen i altres = 79 % ESPIRAT Oxígen = 16 % Diòxid de carboni = 5 % Nitrògen i altres = 79 %

Intercanvi de gasos Als alvèols: L’oxígen (que ha entrat al inspirar) passa dels alvèols a la sang El diòxid de carboni (que ve de totes les cèl.lules del cos) passa de la sang als alvèols i d’ahí a l’exterior quan expirem

Transport de gasos L’O2 el transporta un pigment que hi ha dins dels glòbuls rojos anomenat hemoglobina (l’Hb s’unix a 4 molec d’ O2) El CO2 es transporta dissolt a la sang L’Hb té més afinitat pel CO que per l’O2 per tant si al medi hi ha més CO serà aquest el que es transportat  produirà mort per asfixia

Hemoglobina amb 4 grups hemo

Intercanvi de gasos A les cèl.lules: L’oxígen passa de la sang a les cèl.lules El diòxid de carboni (produit en la respiració cel.lular) passa de les cèl.lules a la sang

Respiració cel.lular Es fa dins de la mitocondria Molécules + O2  molécules + CO2 + ENERGIA Complexes senzilles

Enfisema: destrucció alveolar Intercanvi de gasos el O2 en la sang Qualsevol esforç deixa sense alé Augmenta el volum d’aire residual  augmenta el volum de la caixa  forma de “caixa en tonell” CAUSES: irritació crònica per fum del tabac, pols, pol.lució,etc

Bronquitis: inflamació de la mucosa dels bronquis per infecció Es produida sobretot pel tabac  que produix una secreció excesiva de moc i tos productiva

Asma: els bronquis es fan més estrets per inflamació, secreció de moc qie pot obstruir les víes respiratòries

Pneumònia: infecció aguda dels alveols Produida per una bactèria: Streptoccocus pneumoniae Alliberen toxines que junt amb la resposta inmunitària produixen: Lesions als alveols i mucoses bronquials Edema: líquid als alveols Disminuix la ventilació i l’intercanvi de gosos

Refredat: infecció per un virus

Efectes del tabac La nicotina contrau els bronquíols El CO s’unix a la hemoglobina i disminuix el tranport d’O2 El fum té productes irritants que augmenten la quantitat de moc impedint el flux aèri Els irritants impedixen el moviment dels cil.lis i els destruixen Enfisema