Les amistats estan fetes de trossets...
Trossets de temps que vivim amb cada persona. No importa la quantitat, sinó la qualitat de temps que passem amb un amic. Alguns necessiten dies, i altres... Únicament cinc minuts.
Hi ha amistats fetes de riure o dolor compartit; altres d’hores d’escola; altres de jocs de joventut, sortides, cines, o diversions; altres d’un moment clau viscut en comú...; i també hi ha aquelles que neixen sense saber per què ... ... inclús de silencis compresos, o de simpatia mútua sense explicació.
N’hi ha que es troben bé comunicant-se així, però n’hi ha que no. Actualment, moltes amistats s’alimenten de correus electrònics i no per això són menys importants. N’hi ha que es troben bé comunicant-se així, però n’hi ha que no.
Saint-Exupéry diu en “El Petit príncep”: “El temps que vas perdre per la teva rosa fa que la teva rosa sigui tant important”. El temps que perdem amb cada amic, pensant en ell per enviar-li alguna cosa, fa a aquest amic important. És temps guanyat, aprofitat i viscut. Alguna cosa es conserva en aquesta comunicació, per uns minuts, per un any o... Per sempre... Sense veure’s ni sentir-se, però sabent de l’altre al mateix moment i podem riure o plorar amb ell.
Aquí també hi són els nostres amics. És important aprofitar al màxim el minut viscut, i guardar-lo després en aquell bagul dels records que és a l’arxiu de l’ordinador... Aquí també hi són els nostres amics.
Cada dia, a l’obrir l’ordinador, surten tots aquests trossets d’amistat del meu arxiu i…n’arriben de nous, marcats en negreta, que em fan molta il·lusió, a la safata d’entrada. Per mí, són un tresor, perquè em fan sentir estimat i recordat… encara que sigui només una mica… Gràcies pel teu trosset !!!