4 Els canvis socials. Orígens i desenvolupament del moviment obrer ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Esquema de continguts Canvis socials Causes del naixement del moviment obrer Desenvolupament del moviment obrer

Recursos Densitat de població, ciutats principals i creixement urbà a Europa durant el segle XIX. Creixement de les ciutats europees (en milers d’habitants). Diferències entre la forma d’organització d’un taller artesà i d’una fàbrica moderna. Les condicions de vida de la classe treballadora. Bases ideològiques del socialisme utòpic, el marxisme i l’anarquisme.

Canvis socials El naixement de la societat urbana: Els nous grups socials: Augment considerable de la població i mida de les ciutats. Les ciutats es converteixen en el centre de l’economia gràcies a la concentració de les activitats industrials. L’elit urbana es converteix en la classe dirigent de la societat. Malgrat que les societats rurals es mantenen, les àrees urbanes es converteixen en els centres de poder econòmic i polític. L’alta burgesia aconsegueix el poder polític i el predomini social. Els valors de la burgesia mitjana i baixa es converteixen en els predominants en les societats industrials. El proletariat industrial i agrícola és el grup social més nombrós; no obstant això, està apartat del poder polític i té unes condicions de vida molt dolentes.

Causes del naixement del moviment obrer Problemes socials Bases ideològiques Dures condicions laborals dels treballadors industrials (jornades extenuants, disciplina molt estricta, absència de festius, manca de protecció social en cas d’atur, malaltia o jubilació, manca de drets sindicals, etc.). Rebuig de les màquines per part dels treballadors del camp i de la indústria, que temien que els arrabassessin els llocs de treball. Incorporació de les dones i els nens al treball fabril i domèstic, en condicions d’explotació. Socialisme utòpic: defensava una societat ideal en pau i harmonia, que s’havia d’assolir de manera pacífica. Es va plasmar en la fundació de petites comunitats igualitàries. El socialisme marxista: creia en una lluita constant entre les classes socials. Defensava la revolució del proletariat contra la dominació de la burgesia i la instauració d’una dictadura del proletariat amb un sol estat omnipotent, prèvia a la instauració de la societat comunista. L’anarquisme: també creia en la lluita de classes i defensava la revolució. Però rebutjava la formació d’un estat proletari o qualsevol altra institució de poder polític.

Desenvolupament del moviment obrer Esquema de continguts Desenvolupament del moviment obrer Orígens en el Regne Unit El sindicalisme a la resta d’Europa La Primera Internacional

Desenvolupament del moviment obrer Orígens en el Regne Unit Primeres associacions: van sorgir en el Regne Unit des de finals del segle XVIII, però van ser prohibides el 1800. Ludisme: moviments de caràcter violent contra les màquines, especialment en la indústria tèxtil. La legalització de l’associació obrera: Robert Owen va fundar un gran sindicat nacional, que va fracassar. Cartisme: moviment obrer de caràcter polític; a més de les millores de les condicions laborals, exigia drets polítics. Els sindicats professionals: formats en sectors concrets, generalment per obrers qualificats, que pretenien implantar millores per mitjà de la negociació pacífica.

Desenvolupament del moviment obrer El sindicalisme a la resta de Europa França: en primer lloc es van desenvolupar associacions de treballadors solters. Des del 1830 van ser substituïdes per les societats de resistència, molt més combatives, que exigien millores laborals i auxili social. Van ser reprimides durament. El 1868 es van legalitzar els sindicats. Alemanya: el moviment obrer va ser tardà; cap al 1830 es van constituir les primeres associacions, que van ser perseguides. Es va aconseguir la legalització de les associacions obreres el 1860. Itàlia: moviment tardà i circumscrit a les regions més industrialitzades (Milà, vall del Po, Torí...). La lluita obrera es va estendre en la dècada del 1860. Espanya: moviment tardà i circumscrit a les zones més industrialitzades (Catalunya, algunes comarques valencianes, Astúries, el País Basc...). La lluita obrera va començar el 1830, però no va ser important fins al 1868. Després a poc a poc es va assolir el reconeixement del dret d’associació.

Desenvolupament del moviment obrer La Primera Internacional Es va originar en una reunió entre sindicalistes britànics i francesos a Londres, amb motiu de l’Exposició Universal del 1862. El 1864 es va constituir oficialment amb representants de diversos països europeus. S’inspirava en les bases ideològiques del socialisme revolucionari. Aviat es va produir una divisió ideològica entre els partidaris del marxisme (defensors de la participació política del moviment obrer) i els partidaris de l’anarquisme (favorables a la no participació política). Al congrés de l’Haia del 1872 es va materialitzar la divisió de l’organització i a partir d’aleshores va entrar en decadència.

Canvis socials Densitat de població, ciutats principals i creixement urbà a Europa durant el segle XIX

Canvis socials Creixement de les ciutats europees (en milers d’habitants)

Causes del naixement del moviment obrer Diferències entre la forma d’organització d’un taller artesà i d’una fàbrica moderna

Causes del naixement del moviment obrer Les condicions de vida de la classe treballadora

Desenvolupament del moviment obrer Bases ideològiques del socialisme utòpic, el marxisme i l’anarquisme

Enllaços d’interès Excel·lent web sobre el treball infantil a la Revolució Industrial. Tres presentacions en arxius autoexecutables del professor José Luis de la Torre del l’IES EMT de Granollers. Interessantísima pàgina d’història contemporània a través de la imatge (en francès). Unitat sobre el moviment obrer del Projecte Kairós per al MEC.