Roques i Minerals Accés

Minerals Roques ÍNDEX - Carbonats - Sedimentàries - Sulfurs - Sulfats - Halogenurs - Òxids - Silicats - Sedimentàries - Metamòrfiques - Ígnies Bibliografia

CARBONATS Calcita Aragonita Atzurita

Calcita Aspecte: Cristalls rombohèdrics o prismàtics de color variable. Propietats físiques: Semidur, lleugera amb exfoliació fàcil i perfecta. Brillantor vítria, translúcida o opaca. Duresa: 3 Usos: Construcció, metal·lúrgica, en la indústria de fertilitzants i en la química. (Ampliar) Composició: CaCO3

Aragonit Aspecte: Cristalls prismàtics allargats de diferents colors o incolors. Propietats físiques: Semidur, fràgil i difícilment exfoliable. Transparent amb brillantor vítria. Duresa: 3.5-4 Usos: Col·leccionisme. (Ampliar) Composició: CaCO3

Atzurita Aspecte: Cristalls prismàtics allargats amb abundants cares. Propietats físiques: Semidura, fràgil, pesada i exfoliable. Transparent o translúcida amb brillantor vítria. Color blau. Duresa:3.5-4 Usos: Col·leccionisme i ornamental (Ampliar) Composició: (CO3)2(OH)2CO3

SULFURS Cinabri Galena Pirita

Cinabri Aspecte: Cristalls molt estranys i mal formats. Normalment es presenta en forma de masses microcristal·lines o terroses de color vermell. Propietats físiques: Blana, pesada, fràgil i exfoliable. El seu color permaneix immutable en els grans (pols vermella Duresa: 2-2.5 Usos: Mena de mercuri. (Ampliar) Composició: HgS

Galena Aspecte: Els cristalls més freqüents són cúbics i de color gris Propietats físiques: Blana, pesada, fràgil i exfoliable. Opaca, amb brillantor metàl·lica. Duresa: 2.5 Usos: Mena de plom. (Ampliar) Composició: PbS

Pirita Aspecte: Cristalls cúbics, octaèdrics o en forma de macles de color groguenc. Propietats físiques: Dura, pesada, molt fràgil i no és exfoliable. Opaca, amb brillantor metàl·lica. Duresa: 6-6.5 Usos: Producció d’àcid sulfúric. . (Ampliar) Composició: FeS2

GUIX (SULFAT) Rosa del desert Guix cristal·litzat Guix fibrós Macla del guix

Guix (ampliar: clicar damunt foto) Aspecte: Es pot trobar en diferents formes depenent de com s’han format. Poden ser cristalls transparents, en forma de macla (fletxa, rosa del desert). Color blanc, gris, groc, bru... Propietats físiques: Bla, lleuger, exfoliable en làmines. Transparent amb brillantor vítria. Duresa: 2 (es pot ratllar amb l’ungla). Usos: emprat per a la construcció, també com a material base per a les escultures. Composició: CaSO4(H2O)2

HALOGENURS Fluorita Silvina Halita

Fluorita Aspecte: Cristalls cúbics, octaèdrics i de grans dimensions. En estat pur és transparent. Color variable. Propietats físiques: Pesada, fràgil i exfoliable. Duresa: 4 Usos: Preparació de HF indispensable en la indústria de la ceràmica, òptica i plàstica. (Ampliar) Composició: CaF2

Silvina Aspecte: Cristalls cúbics, de colors variables (blanc, vermell...) Propietats físiques: Lleugera i fàcilment exfoliable, fràgil, transparent amb brillantor vítria. Duresa: 4 Usos: Fertilitzant. (Ampliar) Composició: KCl

Halita Aspecte: Cristalls cúbics, de colors variables (blanc, vermell...) Propietats físiques: Lleugera i fàcilment exfoliable, fràgil, transparent amb brillantor vítria. Duresa: 4 Usos: Fertilitzant. (Ampliar) Composició: KCl

OLIGIST (ÒXID) Aspecte: Cristalls romboèdrics, negres i bastant aixafats. A vegades laminars i disposats com pètals de rosa. Propietats físiques: Pesat, fràgil i sense exfoliació. Opac amb brillantor metàl·lica però amb reflex vermell. Duresa: 5-6 Usos: Mineral industrial (Ampliar) Composició: Fe2O3

SILICATS Ortosa Turmalina Quars Olivina Moscovita Biotita

Quars (Ampliar) Aspecte: Cristalls generalment blancs, però les varietats pures són incolores. Cristalls hexagonals que poden arribar a ser de grans dimensions. Propietats físiques: Lleuger, no presenta exfoliació. Transparent i translúcid, amb brillantor vítria. Moltes varietats: amatista, quars rosa... Duresa: 7 Usos: Òptica, cristalleria, varietats usades com a pedres ornamentals o gemmes. (Ampliar) Composició: SiO2

Ortosa Aspecte: Cristalls prismàtics. Masses granulars compactes de gran dimensió. Sovint, són incolores o blanques, també poden ser grogues, roses, blavoses o grises. Propietats físiques: Lleugera, fràgil i exfoliable. Transparent o translúcida i amb brillantor vítria. Duresa: 6-6.5 Usos: Mineral industrial, preparació porcellana. (Ampliar) Composició: (Si3AlO8)K

Turmalina Aspecte: Color lligat a la composició i és molt variable (incolor, blau, negre, rosa, vermell, verd...). Propietats físiques: Duríssima, pesada i fractura concoide. És entre transparent i translúcida. Duresa: 7-7.5 Usos: Per a la fabricació de manòmetres. (Ampliar) Composició: Na(Mg, Fe)3Al6[(OH)4|(BO3)3|Si6O18]

Olivina Aspecte: Cristalls verds i groguencs. (Ampliar) Propietats físiques: Pesada, fràgil amb fractura concoide. És entre transparent i translúcida. Amb brillantor vítria. Duresa: 6.5-7 Usos: Les varietats transparents són utilitzades com a gemmes. (Ampliar) Composició: Mg2SiO4

Moscovita Aspecte: Color blanc, platejat amb làmines fines. Cristalls tabulars amb el contorn hexagonal o triangular. Propietats físiques: Lleugera, blana i exfoliable. Transparent o translúcida i amb brillantor vítria. Duresa: 6-6.5 Usos: Mineral industrial, preparació porcellana. (Ampliar) Composició: Si3O10(OH)2KAl3

Biotita Aspecte: Apareix en làmines disseminades. (Ampliar) Propietats físiques: Blana, pesada, exfoliable, en làmines flexibles, elàstiques, transparents o translúcides. Brillantor vítria molt intensa. Duresa: 2.5-3 Usos: Interès petrològic i col·leccionisme. (Ampliar) Composició: Si3O10(OH, F)2K(Mg, Fe)3(Al, Fe)

SEDIMENTÀRIES Detrítiques Químiques Organògenes Orgàniques - Argila - Arenisca Pudinga - Evaporita Creta Estromatolit - Calcària nummulítica - Antracita - Torba

Argila Aspecte: Color variable, de tonalitat que pot anar de clar a obscur. Formada per grans molt fins. Composició mineralògica: Caolinita, il·lita, montmorillonita. Usos: Matèria prima per la indústria de la ceràmica, construcció, manipulació industrial. (Ampliar)

Arenisca Aspecte: Color variable (blanc, verd, gris, vermell...). Textura clàstica amb grans de mida diferent. Grans poden ser arrodonits. Composició mineralògica: Poden ser fragments de roques o de minerals individuals (quars, feldespat, mica, calcita...), que sovint són pesats (magnetita, pirita, olivina...) Usos: Matèria prima per la indústria de la ceràmica, construcció, manipulació industrial. (Ampliar)

Pudinga Aspecte: Color variable entre bans i gris obscur. Textura definida per grans més o menys esfèrics i de diferents dimensions. Composició mineralògica: Els grans poden ser de qualsevol tipus de roca, la matriu sol ser arenosa i el ciment és calcític. Usos: Construcció (revestiment). (Ampliar)

Evaporita Aspecte: Roca formada per precipitació química causada per l’evaporació d’aigua. Les substàncies precipiten segons la seva solubilitat: comencen les menys solubles. Composició mineralògica: Roca formada per diversos clorurs: clorur sòdic, clorur potàssic. Usos: Obtenció de potassi. I aplicació a la indústria (adobs, vidres, ceràmiques...) (Ampliar)

Creta Aspecte: Roca formada per closques de foraminífers calcaris. És de color blanc i gra molt fi. Composició mineralògica: De naturalesa calcària. Usos: Decoració, col·leccionisme... (Ampliar)

Estromatolit Aspecte: Formats per dipòsits de capes d’algues que han sofert un procés de fossilització. Composició mineralògica: De naturalesa calcària. Usos: Col·leccionisme, decoració... (Ampliar)

Calcària nummulítica Aspecte: Roca de color grisenc on s’observa la presència de fòssils anomenats nummulits, que són foraminífers de forma lenticular. Composició mineralògica: De naturalesa calcària. Usos: Construcció, decoració i col·leccionisme. (Ampliar)

Antracita (Ampliar) Classe: Carbó fòssil. Aspecte: Color obscur o negre; brillant, dura, escamosa i compacte. Composició mineralògica: Carboni (93-96%). Usos: Combustibles, goma sintètica.

Torba (Ampliar) Classe: Carbó fòssil. Aspecte: Color clar (variable). Estructura filtrada. Composició mineralògica: Restes vegetals, mesclats amb altres materials com el quars i la micacita. També restes d’organismes animals i minerals. Usos: Combustibles, substrat en floricultura.

METAMÒRFIQUES Gneis Marbre Pissarra Esquists

Marbre (Ampliar) Aspecte: Color blanc, o en diferents tonalitats. Estructura massiva, amb el tamany dels grans que poden ser grossos o fins. Composició mineralògica: Calcita (granit, pirita, mica, quars) Usos: Construcció i fins estructurals. (Ampliar)

Gneis (Ampliar) Aspecte: Color clar, amb transició o colors obscrus. Textura granoblàstica. Composició mineralògica: Feldespat, mica, turmalina, magnetita, pirita,... Usos: Construcció i pavimentació de carreteres.

Pissarra Aspecte: Gris obscur, brillant. Textura lepidoblàstica, granoblàstica. Composició mineralògica: Mica, cordierita, andalucita. Estructura esquistosa. Usos: Ús per a construcció, i materials estructurals. (Ampliar)

Esquists Aspecte: Color clar. Textura granoblàstica amb zones de color verd fluix, blanc, vermell, fort i rosa. Composició mineralògica: Essencials: calcita, mica, quars. Accessoris: titanita, grafit. Usos: Destinat a la fabricació de màrmols. (Ampliar)

Magmàtiques o Ígnies Plutòniques Filonianes Volcàniques Pumita Granit Pegmatita Lava Obsidiana Basalt

Plutòniques Roques formades per refredament i solidificació de magma a grans profunditats. - Estructura holocristal·lina formada per cristalls grans a causa del seu lent refredament. - Formen grans batòlits, com en el cas del granit.

Filonianes Roques formades per refredament i solidificació de magma en esquerdes. Refredament més ràpid que les roques plutòniques, però més lent que les volcàniques. Estructura gràfica. Un cristall de feldspat engloba nombrosos cristalls de quars. També anomenada cuneïforme perquè els quars tenen forma de tascons i recorden l’escriptura cuneïforme. És característica de les pegmatites.

Volcàniques Roques formades pel refredament i solidificació del magma a l’exterior dels volcans. En la textura porfírica la cristal·lització s’ha produït en dues fases. La primera fase lenta, que ha permès el creixement dels fenocristalls (cristalls grossos), i la segona ràpida, en la qual s’han format els microcristalls o el vidre. Si el refredament és molt ràpid dificulta la formació de fenocristalls, per això, la seva estructura és vítria. Textura porfírica Textura vítria

Granit Aspecte: Color blanc, gris clar, rosat, groguenc o rarament verdós. Dens amb grans de mida mitjana o fina. Composició mineralògica: Quars, feldespat potàssic, plagioclassa i mica biotita. Usos: Decoració, construcció (façanes, cuines, rajoles). (Ampliar)

Pegmatita (Ampliar) Aspecte: Color clar, variable segons el tipus de components. Cristalls grans quasi idiomorfs. Té una estructura amb nombroses cavitats. Composició mineralògica: Quars, feldespat, mica. Accessoris: turmalina, topazi... Usos: Importància industrial per l’extracció de diferents minerals. (Ampliar)

Pumita (Ampliar) Aspecte: Molt sovint presenta aspecte vesicular (d’aquí el seu nom). Textura porfídica. Composició mineralògica: Composició semblant al granit Usos: Fabricació en filtres, abrasius i usos agrícoles.

Lava volcànica (Ampliar) Aspecte: Presenta cavitats causades per l’escapament de gasos. El color depèn de la composició del magma. Composició mineralògica: Magma refredat a la superfície, que perd els gasos. Usos: -

Obsidiana (Ampliar) Aspecte: Color negre brillant. Fractura concoide. Està formada per un refredament ràpid d’un magma fluid pobre en elements volàtils. Composició mineralògica: Vidre volcànic, òxid de ferro. Usos: Matèria prima per a la fabricació de llana de roca. I també per la fabricació d’objectes decoratius.

Basalt (Ampliar) Aspecte: Color obscur tirant a negre. Textura entre holocristal·lina i hipocristal·lina fins a vítria. Composició mineralògica: Plagioclassa, piroxè i anortita. Usos: Proporciona materials per a la construcció (vies ferroviàries, pavimentació de carreteres, etc.)

Bibliografia: Realitzat per: “Guía de minerales y rocas” Ed. Grijalbo (MONDADORI EDITORE, Arnoldo). Traduït per SERRANO, Mercè i VALLESPINÓS, Ferran. “Gran enciclopedia de bolsillo: Rocas y Minerales” Revista Tiempo. Ed. Molino (KINDERSLEY, Dorling). Traduït per ESTALLO PESAIRE, Alejandro. “Terra 1: Biologia i Geologia” Ed. Vicens Vives (FERNÁNDEZ ESTEBA, M. Á.; MIGO ZAPATERO, B.; TORRES LOBEJÓN, M.D.) Realitzat per: BAYONA DOMENGE, Roser SERRA FERRAGUT, Toni SERRAT FONT, Joan SERVERA NICOLAU, Maria dels Àngels