El gran masturbador Salvador Dalí 1904-1989

1.- Documentació Títol: El gran masturbador Autor: Salvador Dalí             Cronologia: 1929             Estil: Surrealisme             País: Catalunya            

2.- TEMA Autoretrat del pintor amb la representació de les seves obsessions.

3.- Descripció - Oli sobre tela. - Sobre un paisatge infinit hi ha l’autoretrat del pintor, tou, bocaterrós i recolzat pel nas, amb les potes d’una llagosta que li fan de bigoti. També hi ha diversos elements simbòlics: una llagosta amb formigues; un lleó; petxines; un ham; un lliri i, sobretot, un bust femení (el de Gala) que sorgeix de la cara de Dalí i que s’abraona damunt uns genitals masculins marcats en uns calçotets d’un cos de cintura cap avall.

4.- Elements formals i compositius Forma: Tancada. Predomini de la línia sobre el color. Gran domini del dibuix i marcat detallisme, fruit de la seva educació acadèmica. Composició: Tancada. Perpectiva:Falsa utilització de la perspectiva per crear un paisatge irreal. Línia d’horitzó:molt baixa Simetria: La pintura és totalment asimètrica.

Geometria: Verticals i línies sinuoses Llum: És una llum totalment arbitrària. Les ombres són totes diferents: les ombres del nas marquen un cert focus lumínic darrera les cames de l'home però l'ombra de la parella que hi ha sota el llengot no s'hi correspon. Cromatisme: Colors molt pujats de to, brillants, clars i lluminosos. Domini dels blaus, el blanc i el groc amb alguns tocs de vermell i verd.  

5.- Antecedents i influències posteriors. L’obra de Dalí presenta grans influències d’artistes de l’antiguitat, i també d’artistes coetanis, com, per exemple, De Chirico pel que fa a creacions d’ambients amb perspectives falses. Dalí, però, amb el seu domini tècnic i la creació d’un món particular, produirà una obra fantàstica que ha tingut una àmplia repercussió en moltíssims camps, que van des de la il·lustració de llibres fins a la influència directa en artistes molt diversos. A més, si bé va crear un món tacnat i perticular que presenta una gran dificultat d’interpretació, ha estat un dels pintors d’èxit més popular, potser per les seves combinacions, trompe-l’oeil, perspectives, personatges delirats, imatges suggerents .....

6.- Relacions amb obres similars de l’autor Dalí és el màxim representant del Surrealisme oníric. La seva formació acadèmica a Madrid i la seva amistat amb Buñuel i Garcia Lorca el marcaren en el futur. El 1928 es traslladà a París, on Miró el féu relacionar amb el grup dels Surrealistes, al qual exportarà el seu “mètode paranoicocrític” de pintura. Després de desavinences artístiques i ideològiques amb el grup, se’n va anar als EUA on triomfà fent decorats per a pel·lícules, publicitat, joies, moda, edicions de bibliòfil ... Fins que tornà a Portlligat l’ay 1955. Tota la vida estigué lligat a Gala, la seva musa, i s’ha comentat que la millor obra seva fou la creació del seu propi personatge. En les seves obres hi podem veure les principals característiques de la seva pintura: ”mètode paranoicocrític”, o sigui, l’intent de representar més la seva psique que no pas la realitat. Ho feia amb la utilització de signes obsessius [els elements tous (són les seves paranoies) i els durs (són la part crítica)] i símbols (permanents lleó= potència sexual; llagosta i formigues= pors infantils; lliri i ham= penetració sexual... o momentanis petxines= passejadesper la platja amb Gala). Gust per les imatges que poden resultar desagradables. Estudi previ de les seves obres i domini del dibiux que resten espontaneïtat a la seva obra.

Domini del dibuix. Dona a la finestra, 1925

Persistència de la memòria, 1931

Àngelus, 1933

Construcció tova amb mongetes, premonició de la Guerra Civil, 1936.

7.- Diferències amb altres solucions coetànies Aquesta obra coincideix en el temps amb altres moviments de les Primeres Avantguardes. (Fauvisme, expressionisme, dadaisme......) Dadà: Amb l’esclat de la Ia. Guerra Mundial, alguns artistes es van refugiar a la neutral Suïssa. A Zuric, i al voltant del poeta Tristan Tzara, va sorgir el dadaisme, moviment que investigava sobre l’absurd en el món de l’art. El seu autor principal és Marcel Duchamp. Roda de bicicleta Font

8.- Significat i funció Significat: La gènesi del quadre es troba en la visita que van fer a Cadaqués el poeta Paul Eluard i la seva dona, Gala, a casa de Dalí, que els havia conegut a París. Gala el va impressionar molt i Dalí, per expressar-li aquesta admiració, li va pintar aquest quadre i li va enviar a París. Hi apareixen nombrosos símbols:             passeigs per la platja: roques i petxines             sentiments carnals i passionals: fel·lació i lleó (llengua)          pors infantils de Dalí: Llengot amb el ventre ple de formigues (li feien pànic). A la vegada el llengot, amb la seva sobtada elevació, és també un símbol fàl·lic             Funció: estètica però alhora teràpia per a l’artista. Aquest quadre, va ser per a Dalí, una via d'escapament dels seus desigs sexuals cap a la dona que tant l'atreia, Gala.  

9.- Context històric i artístic Fotocòpia Primeres avantguardes