SÍNTESI DE PROTEÏNES Què? Qui? Quan? Com?.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Replicación, Transcripción y Traducción en Procariota
Advertisements

EN BACTERIAS Y EN EUCARIOTAS
TOLERANCIA TEMA: Duplicación, transcripción ADN y mutaciones. TRADUCCIÓN (síntesis de proteínas)
Biología 2º Bachillerato - Salesianos Atocha Luis Heras.
Alumno: Olga Rosario Meraz Z Flores Biología Molecular Genes y RNAs mensajeros.
Fac. Cs. Ex. Qcas. y Nat. UNIVERSIDAD NACIONAL DE MISIONES Programa de Formación en Biología Celular y Molecular Cátedra de Biología Celular y Molecular.
Transcripción de ADN. RNA Diferencias con el DNA –Constituido por una sola cadena de nucleótidos  puede adoptar muchas formas tridimensionales complejas.
LA TRANSCRIPCION EN PROCARIOTAS
TEMA 13: EXPRESIÓN DEL MENSAJE GENÉTICO.
construcción del mensaje
ADN Transcripción.
¿Cuál es el mecanismo de especialización de las células?
ADN COMO PORTADOR DA INFORMACIÓN XENÉTICA
Replicación, transcripción y traducción
GENETICA MOLECULAR.
Dra. Flora E. Arana F. CUM-USAC, 2016
Replicación del ADN.
ACIDO RIBONUCLEICO.
Elementos de transcripción y factores de unión en el gen que codifica para la timidina cinasa (tk) en el virus del herpes simple. La RNA polimerasa II.
CIENCIAS NATURALES Genética Molecular.
Tema 7 Expresión génica: transcripción.
Dra. Judith de Rodas Salón 107
EL CODI GENÈTIC Definició de codi genètic Història
SINE’S AND LINE’S: PARÀSITS DEL DNA O ÚTILS PER EL GENOMA ????
De DNA a proteïnes Durant molts anys el dogma central de la biologia molecular era aquest: Amb el temps han aparegut modificacions:
NUTRICIÓ CEL·LULAR Conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules obtenen la matèria i l’energia necessàries per fer les funcions vitals.
Diferència entre éssers vius i matèria inerta:
La Recepta de la Vida Els elements químics que constitueixen majoritàriament als éssers vius són el C , H , O i N. Altres elements hi són en quantitats.
Tema 4. ADN i biotecnologia. Pàg 60
Els virus.
Medicina forense i l’ADN
La cèl·lula eucariota.
Quin és el material hereditari?
DUPLICACIÓ DE L’ADN I TRANSCRIPCIÓ
Síntesis de Proteínas En 1970 Francis Crick (uno de los descubridores de la doble hélice del ADN) enunció el dogma central de la Biología molecular que.
Síntesis de Proteínas.
Ácido Ribonucleico (ARN)
UD IV. GENÈTICA. IV. 3. Dels gens a les proteïnes
Els éssers vius formats per cèl·lules
CONCEPTES BÀSICS DE GENÈTICA.
ADN i GENS.
Estudiant els enzims que faciliten les vies metabòliques
UD IV. GENÈTICA. IV. 3. Dels gens a les proteïnes
La funció de relació en els vegetals
Tema 4. La Terra i la Lluna. Pàg 52
UD2: La cèl·lula.
8 TIPUS D'AQÜÍFERS El modelatge del relleu Biologia i geologia 3r ESO
MANTENIMENTS DE MATRÍCULA de Plans d’estudis de Doctorat
UNITAT 6 MALALTIA I SALUT. IMMUNOLOGIA.
Presentació de la proposta curricular de Biologia per al batxillerat
Recordem: Dogma Central de la Biologia molecular
Universidad Nacional Autónoma de Honduras en el Valle de Sula UNAH-VS
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
SíNTESI DE PROTEÏNES Traducció.
Conceptes bàsics. Pàg 160 Organismes pluricel·lulars
L’APARELL REPRODUCTOR
Tema 5: Nombres naturals i enters
ADN. Cromosomes i reproducció cel·lular
Tipus de Divisió cel·lular
Replicación traducción y transcripción.
introducció a la bioinformàtica
Recordemos la clase anterior… Revisemos la guía de trabajo, responde por decimas para la prueba OBJETIVO DE LA CLASE: Reconocer los procesos de transferencia.
Cromatina 1.
Desenvolupament embrionari
La cèl·lula eucariota.
Primer el nucli es desfà Desprès el DNA es duplicarà La seva informació traspassarà I tot el procés començarà.
TRANSCRIPCIÓN Profesor/a: Gloria Bustos Mario Ramírez Obj: Analizar el proceso de transcripción del DNA.
Código genético.
Divisió Cel· lular Verònica Fontbuté Raluy.
ESTRUCTURA D’UNA CÈL·LULA VEGETAL
Transcripción de la presentación:

SÍNTESI DE PROTEÏNES Què? Qui? Quan? Com?

La informació

un gen = una proteïna

8. L’expressió del missatge genètic S’estableix el paral·lelisme entre els gens i els enzims. Crick proposa la hipòtesi de la col·linearitat: Hi ha una correspondència entre la seqüència de nucleòtids del gen i la seqüència d’aminoàcids de l’enzim que el gen codifica.

9.El mecanisme de la transcripció

9.1. La transcripció en procariotes En bacteris sols hi ha un tipus de RNA-polimerasa. Etapes: -Iniciació -Elongació o allargament -Finalització -Maduració

Iniciació: La RNA-polimerasa i el primer nucleòtid que serà transcrit s’uneix al promotor (regió del DNA que no es transcriu situada abans de la unitat de transcripció i que té una seqüència de nucleòtids donada que s’anomena seqüència de consens. Un cop fixada al promotor, la RNA-polimerasa desenrotlla aproximadament una volta d’hèlix i inicia la polimerització d’RNA seguint un dels dos filaments del DNA (el filament patró).

Elongació o allargament: La RNA-polimerasa recorre el filament de DNA patró cap a l’extrem 5’, i sintetitza un filament d’RNA en dirección 5’→3’. Finalització: L’RNA-polimerasa arriba al terminador i aleshores se separa i el DNA torna a formar la doble hèlix. Maduració:Si és un RNAm no hi ha maduració, en canvi, si és un RNAt o RNAr si.

transcripció

9.2. La transcripció en eucariotes Hi ha tres tipus d’RNA-polimerasa, segons el tipus d’RNA que s’ha de sintetitzar. Sempre cal un procés de maduració, ja que s’han d’eliminar els introns. Etapes: -Iniciació. -Elongació o allargament. -Finalització. -Maduració.

Iniciació: Perquè es pugui fixar l’RNA-polimerasa, abans s’han de fixar els factors de transcripció. El promotor consta de dos senyals, anomenats seqüències consens: la CAAT i la TATA. Elongació: Té lloc en sentit 5’→3’. Quan hi ha uns trenta nucleòtids transcrits s’afegeix la caputxa a l’extrem 5’.

Finalització: Es produeix quan s’arriba a la seqüència TTATTT del DNA Finalització: Es produeix quan s’arriba a la seqüència TTATTT del DNA. A continuació l’enzim poli-A-polimerasa afegeix a l’extrem 3’ uns 200 ribonucleòtids d’A, la cua poli-A. Queda així format el RNAhn. Maduració: Es produeix al nucli de la cèl·lula. La du a terme un enzim anomenat ribonucleopoteïna petita nuclear. S’associen diverses RNPpn entre si i amb proteïnes i es forma el espliceosoma, que separa els introns. A continuació la lligasa empalma els exons.

m-RNA surt al citoplasma