U.D. X. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) Cronologia i etapes 2 Verema a Valbuena de Duero

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) 1. La modernització de l’estructura demogràfica Endarreriment del conjunt d’Espanya respecte a l’Europa industrialitzada 1r. terç del s. XX, Inici de la transició demogràfica a Espanya -A Catalunya aquest procés s’havia iniciat a la segona meitat del s. XIX La transició demogràfica Creixement sostingut de la població espanyola -Descens de la mortalitat i de la natalitat Augment de l’esperança de vida Descens de la mortalitat -Menor incidència de les malalties infectivocontagioses (millora de l’alimentació, la sanitat (vacunació) i la higiene (clavegueram i conducció d’aigua potable) -Mortaldat puntual per epidèmies (Grip de 1918-19, 230.000 morts) -Disminució de la taxa de mortalitat infantil Descens de la natalitat -A partir de 1910, paral·lel a l’increment de la població urbana i les pràctiques de planificació familiar 3

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) Transformacions demogràfiques al primer terç del s. XX ESPANYA 1900 1930 Població (Hab.) 18.600.000 23.600.000 Taxa Natalitat 33,8 %0 30,3 %0 Taxa Mortalitat 28,9 %0 21,3 %0 Esperança de vida 34,8 anys 50 anys CATALUNYA 1900 1930 Població (Hab.) 1.966.000 2.758.000 Taxa Natalitat 25,5 %0 23 %0 Taxa Mortalitat 25,3 %0 15,5 %0 Esperança de vida 45 anys 53,8 anys Piràmides de població 4

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) Els moviments migratoris Des del final del s. XIX, increment de l’emigració exterior (1.000.000 pers.) -Amèrica del Sud (Argentina i Brasil) -Cuba Causes -Augment de la població -Feblesa i desequilibri territorial de les transformacions econòmiques -Millora de les comunicacions marítimes (trajecte més curt a Amèrica del Sud) -Frenada de l’emigració exterior en 1914 A partir de 1914, emigració interior -1900-1931, Reducció de la població activa agrícola espanyola de 5 a 4 milions (20 %) Èxode rural -Des de les dues Castelles, Múrcia, Aragó i Andalusia oriental cap a les ciutats industrials (Madrid i Barcelona, també, Bilbao i Sevilla) Catalunya, la receptora més gran d’immigrants -Aragó, País Valencià, Múrcia i Almeria -1930, 1 de cada 5 habitants de Catalunya havia nascut fora de Catalunya 5

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) El creixement de les ciutats Madrid i Barcelona superen el milió d’habitants cap el 1930 -Bilbao duplica la seva població -València, Sevilla, Màlaga, Saragossa un 65 % Mentre que la població de les zones costaneres va pujar, la població de l’interior, tret de Madrid, Saragossa i Valladolid, es va reduir L’auge de la industria i la mineria provocà un gran creixement de la població a -Badalona, Terrassa, Sabadell (Barcelona) -Barakaldo i Sestao (Biscaia) -Mieres, Langreo (Astúries) Malgrat aquest creixement -Cap el 1930, el 70 % dels espanyols vivien en municipis de menys de 20.0000 habitants Espanya continuava sent un país desigual, amb una baixa densitat de població i menys urbanitzat que d’altres països d’Europa 6

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) El creixement urbanístic a Espanya # Habitants 1900 1930 % Variació CATALUNYA Barcelona 533.000 1.005.565 89% Sabadell 23.000 45.000 96% Badalona 20.000 44.000 120% Mataró 19.000 28.000 47% Terrassa 15.000 40.000 167% Lleida 21.000 39.000 86% ESPANYA Madrid 539.000 952.000 77% València 213.000 320.000 50% Sevilla 150.000 228.000 52% Bilbao 83.000 162.000 95% De les ciutats catalanes, Badalona ja formava part de l’aglomeració de Barcelona i les altres eren a la seva àrea d’influència (excepte Lleida) 7

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) 2. L’expansió urbana: el cas de Barcelona 1r terç del s. XX, Gran transformació urbana per la immigració -Barcelona es converteix en una metròpoli -1930, Ciutat més poblada d’Espanya amb 1.005.565 hab. Creixement de la ciutat per l’annexió de municipis del pla de Barcelona -Decret d’Agregació del 1897 (Gràcia, Sant Gervasi, Sant Martí, Les Corts, etc.); Densificació de l’espai urbà -Nous habitatges per a la burgesia a l’Eixample i per als treballadors a Sants, Poble Nou,...) Xarxa de transport públic -Electrificació de la xarxa de tramvies -1922, METRO, Companyia del Gran Metropolità de BCN -1916, Camp d’aviació de Viladecans Urbanització de Montjuïc i Tibidabo 8 Tramvia elèctric de Barcelona

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) 3. L’agricultura: crisi i diversitat d’una societat pagesa L’agricultura al principi del s. XX 1900, la població activa espanyola era de 7,2 milions persones -5,2 milions treballaven en l’agricultura i la pesca -Només 1/3 treballava en la indústria i el serveis Característiques -Dinamisme de l’agricultura mediterrània -Immobilisme de l’agricultura cerealista predominant a l’interior Els cereals representaven el 50% de la producció agrícola -Dominant en Extremadura, Andalusia i la Meseta -La baixa productivitat obligava a mantenir una política proteccionista Els conreus més dinàmics eren els destinats a l’exportació -La vinya (Andalusia, Catalunya i La Rioja) l’olivera (Andalusia) i cítrics, fruiters i hortalisses (València) % Població Activa Sector Primari 1900 1930 Espanya 61,50% 40,40% Catalunya 50,90% 27,20% 9

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) Els problemes agraris L’estructura de la propietat de la terra -Latifundis cerealistes (Castella la Nova, Extremadura i Andalusia -Minifundis (submeseta nord, Galícia) -Dificultaven la introducció de noves tècniques de conreu -Zones latifundistes, abundaven els jornalers sense terres -Zones minifundistes, economia de subsistència -Èxode rural La crisi del sector agrari Crisi cerealística a Europa -Competència de l’agricultura extensiva (Austràlia, EUA, Argentina i Rússia) -Caiguda dels beneficis i del salaris dels jornalers -Pujada d’aranzels Crisi vitivinícola per l’arribada a Espanya de la fil·loxera -1/3 dels ceps destruïts 10

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) Les reformes de¡ sector agrícola Superació de la crisi agrària -Política proteccionista -L’augment de la superfície conreada -Intensificació i la especialització dels conreus La intensificació del conreus a partir de 1910 -Ús de fertilitzants químics -Augment de la mecanització -Expansió del regadiu i disminució del guaret -Increment de la producció de carn i llet destinada al nuclis urbans -Foment dels conreus destinats a l’exportació (vinya, oli i cítrics) 1r terç del s. XX, La producció agrària augmentà un 55% el seu valor. No obstant... -L'agricultura perd valor relatiu en el conjunt de l’economia espanyola davant la producció industrial -La productivitat continuava sent de les més baixes d’Europa Política per fomentar l’extensió dels regadius -1902, Pla d’obres públiques -Creació de les confederacions hidrogràfiques durant la Dictadura de Primo de Rivera -Pla d’obres Hidràuliques (1933) Repartiment de terres de 1907 i 1917 entre els pagesos sense terres -Insuficients -La resistència dels grans propietaris impedí una veritable reforma agrària fins 1932 11

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) L’agricultura a Catalunya: crisi i modernització Crisi vitícola -1910, la fil·loxera s’havia estès per tot Catalunya -La producció va baixar gairebé 1/3 -Només es va solucionar amb la plantació de ceps procedents de Califòrnia Conflicte social entre rabassaires i propietaris -Continuà fins la II República Superada la crisi, augmentà la producció i es reduí la població -Mecanització del camp -Noves tècniques de conreu (adobs, especialització....) Principis s. XX, dualitat al camp català Comarques de Barcelona i Tarragona van ampliar el regadiu -Agricultura especialitzada (carnis, hortalisses, verdures) -Per l’exportació (ametlles, oli, patates...) Comarques de l’interior Tradicional (secà): llegums i blat -Conreus en expansió: l’arròs del Delta, oli (Tarragona i Lleida), fruïts secs i patates (Maresme, Osona) -Increment de la ramaderia (carn, llet) 1900-1930, la producció catalana passà del 8,6 %, al 9,7 % de la producció espanyola 12

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) 4. L’expansió de la indústria Canvi energètic i innovació tecnològica Transformació de l’economia pel canvi energètic -La central hidroelèctrica i el transformador permet la producció i el transport d’energia a un cost reduït Etapes -1880-1914, Enllumenat i transport urbà -1914-1930, Ús industrial -Disminució dels costos de producció -Augment de la demanda per la reducció dels preus El Petroli i mecànica del motor -Nova revolució dels transports (1904, Hispano-Suiza) Millora de la transmissió de la informació -1870, Expansió del telègraf -1920, Telèfon, ràdio El creixement industrial 1900-1930, Producte industrial espanyol per càpita augmenta un 60 % -Taxa mitjana de creixement anual: 1,6 % -Malgrat les noves indústries continuà el predomini de les indústries de béns de consum sobre les de béns d’equip 13

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) Els sectors tradicionals -El tèxtil català continuà expandint-se, però perd pes -Les indústries alimentàries també perden pes, malgrat l’expansió de la conservera del peix (litoral atlàntic i cantàbric) i la dels productes agrícoles (Navarra) La indústria química -Es consolida gràcies als fertilitzants, medicaments, pintures i explosius La indústria siderúrgica -Va estimular la diversificació industrial basca: navilieres, companyies d’assegurances, químiques, elèctriques i banca -La siderúrgica Nueva Montaña, S. A., convertí Cantàbria en la tercera productora desprès d’Astúries -A Sagunt es van aixecar els Alts Forns del Mediterrani (1923) La indústria elèctrica -1884, Compañía Sevillana de Electricidad, primera empresa -1911, primera multinacional, Barcelona Traction, “La Canadenca” La indústria metal·lúrgica -Automòbil (1904, Hispano-Suiza) i electrodomèstics, La construcció -Important desenvolupament durant les primeres dècades del segle XX (industria del ciment, Asland, 1928) 14

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) Un creixement desequilibrat Però la indústria espanyola era encara migrada i poc competitiva Causes -Alts costos de producció -La importació de patents i de matèries primeres -La inexistència de tradició industrial en amplies regions d’Espanya -Necessitat d’una política proteccionista i intervencionista Madrid es converteix en la tercera regió industrial espanyola junt a Catalunya i País Basc -A Galícia sorgeix una indústria de conservació de peix -La conservació de productes agrícoles es desenvolupà a la Rioja, Saragossa i Sevilla -A València i Alacant, indústria del moble i de joguines Continuen els desequilibris territorials i de distribució de la renda -1920, la renda per càpita de Catalunya, País Basc i Madrid superava molt la mitjana espanyola - La renda de Canàries, Galícia i Castella-la Manxa era un 40% inferior a la mitjana 15

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) 5. La indústria catalana: creixement i diversificació Catalunya inicia una Segona Revolució Industrial -Es triplica el nombre de treballadors industrials -El nivell d’industrialització 5 vegades superior al de la resta d’Espanya Causes -La concentració gradual de població en les àrees urbanes i industrials -Les noves fonts d’energia i les noves tecnologies -Capacitat de diversificar la industria cap a nous sectors La diversificació de la indústria catalana -El tèxtil, perd pes (1890 el 67,1 % - 1930 el 48,1 %) -Les indústries bàsiques, mineria, energia, ciment, siderúrgia i indústries lleugeres (confecció, cuir, paper) van créixer -Però, les més importants van ser la indústria química, la metal·lúrgia, les construccions mecàniques i el sector elèctric (Cros, Electroquímica Flix) Es consolida la concentració industrial a Barcelona -El mercat espanyol continuava sent el més important Feblesa de la banca catalana Dependència de la banca Madrilenya i basca 16

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) 6. La política econòmica: proteccionisme i intervencionisme Política econòmica del primer terç del s. XX Nacionalisme econòmic -Cerca de l’equilibri pressupostari -Adopció de mesures proteccionistes i intervencionistes Els efectes de la crisi del 1998 La desaparició dels mercats colonials -Afecta sobretot a l’exportació de cereals i al tèxtil català Recuperació ràpida de la crisi -Política de control de la despesa publica (superàvit) -La repatriació de capitals facilità la creació de nous bancs (Banc de Bilbao, Mercantil de Santander...) i empreses modernes -1899, el control de l’emissió de bitllets pel Banc d’Espanya va limitar la inflació i estabilitzà la pesseta 17

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) L’intervencionisme de l’Estat 1er terç del s. XX Restricció de la lliure competència per l’intervencionisme de l’Estat -Afectà als cereals castellans i la indústria catalana i basca -L’objectiu era afavorir la inversió i reduir els risc empresarial La limitació de la competència -Augment del proteccionisme (aranzels duaners de 1891, 1906 i 1922, protecció al carbó ) -Acords de les empreses per fixar preus i repartir-se el mercat per quotes -Obligació de les indústries a emprar el carbó i acer estatal L’intervencionisme estatal -Ajudes (exempcions fiscals, subsidis i comandes de l’administració) -1907, Llei de protecció de la indústria nacional Conseqüències -Preus de venda més elevats que restringia la demanda -Baixa Productivitat i competitivitat -Però fomentà la indústria nacional i l’articulació d’un mercat interior amb la millora de les carreteres -Va promoure sectors industrials que requerien d’una forta inversió 18

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) El foment de les infraestructures 1er terç s. XX -Esforç inversor en la millora de camins i carreteres (1900-1930, Espanya passa de 30.000 a 90.000 km) -La xarxa telegràfica augmentà de 29.000 km a 41.000 km -Extensió de la telefonia (1930, prop de 220.000 abonats), 1924, creació de la Compañía Telefónica Nacional de España que obtingué el monopoli De quina manera va afectar la Gran Guerra a l’economia espanyola Període d’expansió econòmica -Increment enorme de les exportacions (Siderúrgia basca, mineria asturiana i tèxtil català…) -Reducció de les importacions: Balança de pagaments positiva -Grans beneficis empresarials -Procés inflacionari (preu del blat puja el 72 %) -Empitjorament del nivell de vida de les classes populars Vagues i reivindicacions obreres -L’augment de beneficis no s’invertiren en la millora del sistema productiu -1919-1924, Forta crisi per la fi de la guerra (caiguda de la demanda, augment de l’atur) 19

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) 8. La política econòmica durant la dictadura de Primo de Rivera 1924-1929 -Millora de la conjuntura econòmica internacional (feliços anys vint) Política nacionalista i de dirigisme estatal -Foment de les grans obres públiques i la indústria pesant (siderometel·lúrgia i ciment) -Creació de grans monopolis (Tabacalera Española, Compañía Telefónica de Nacuional de España, Campsa) -Creació de les Confederacions Higrgràfiques per impulsar els regadius Conseqüències -Augment de les despeses de l’Estat (dèficit pressupostari) -1929, Endeutament de l’Estat set cops el superior al de 1924 -La dictadura no va abordar els greus problemes del camp 20

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) 9. Les transformacions socials Els límits de la modernització Malgrat la modernització va continuar havent grans desigualtats -Monopolització del poder econòmic i polític per una reduïda oligarquia -Persistència de del model de la Restauració -El caciquisme, el frau electoral o la dictadura s’impedeix la democratització -Aliança de grans propietaris i industrials bascos i catalans per imposar una política econòmica proteccionista i intervencionista Zones rurals -Àmplies capes de pagesos pobres i jornalers -Importància dels grans propietaris, l’Església i les formes de vida tradicional -Tot i així, inici de la decadència del món rural (1930, només el 34 % de la població espanyola viu en municipis de menys de 5.000 habitants) 21

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) La societat urbana SOCIETAT URBANA Dóna lloc a la: SOCIETAT DE MASSES -Estratificació social i segregació (barris, associacions lúdiques i culturals i oci) BURGESIA -Reforçada per la industrialització Burgesia industrial (catalans i bascos) -Burgesia financera -Ostentació d’estatus social i riquesa Integració amb la vella aristocràcia de sang CLASSES MITJANES -Funcionaris, obrers de coll blanc (comerç, administració, banca…) i professions liberals (metges, advocats, professors…) PROLETARIAT -Obrers industrials (Catalunya, País Basc, Astúries i Madrid) -Descans dominical es generalitza el 1904. Jornades laborals de més de 10h -Augment de l’afiliació a organitzacions sindicals (CNT, UGT) 22

U. D. IX. Transformacions econòmiques i socials (1898-1931) Noves formes de sociabilitat i cultura urbana L’organització social es basa en el nucli familiar -Les institucions de beneficència i les parròquies fan les tasques d’assistència social La vida urbana farà sorgir nous valors i noves formes de sociabilitat Alfabetització progressiva i millora de l’educació -1900, el 55% de la població era analfabeta; 1930, el 30% Demanda d’oci cultural (hàbit de lectura) -Increment dels llibres editats -Novel·les breu adreçades a un públic popular -Expansió de la premsa escrita (premsa de masses) Formació d’una opinió pública independent Noves formes d’oci i d’associacionisme civil -Als tradicionals casinos, cercles (classes benestants) s’afegiren ateneus i cases del poble (grups populars) -Es va estendre l’excursionisme i l’esport (hípica, tennis, caça i nàutica (grups benestants) i natació, boxa, ciclisme (més populars) i l’esport espectacle (futbol) A la difusió d’aquestes de vida i cultura urbana va contribuir els nous mitjans de transport -1919, Construcció del metro de Madrid i, 1924, el de Barcelona 23