Tema 1. Geografia Física DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
El relieve de España El relive de España.La Meseta.
Advertisements

EL RELIEVE DE ESPAÑA Hecho por: Alonso Franciscoy Miguel l.
EL MEDIO FÍSICO DE ESPAÑA
España es el segundo país más montañoso de Europa
EL RELIEVE DE INTERIOR DE ESPAÑA
EL RELIEVE PENINSULAR.
UNIDADES MORFOESTRUCTURALES
DE LA PENÍNSULA IBÉRICA Prof.:Antonio Morales Egea
MESETA O. ATLÁNTICO (Mar Cantábrico) FRANCIA SUBMESETA NORTE Menorca
TEMA 1 El medi físic d’Espanya i Catalunya Glòria Garcia Vallecillos.
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
1.Les grans unitats del relleu terrestre
Què és un terratrèmol? Un terratrèmol és la manera natural que té la Terra d’alliberar tensions acumulades a la litosfera com a conseqüència dels moviments.
CEIP PORTAL NOU QUART DE PRIMÀRIA
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 7 El paisatge d’Europa i d’Espanya PER COMENÇAR MAPA DE LA UNITAT ANIMACIONS INTERNET ESQUEMES I ACTIVITATS.
Illes Canàries.
España es el cuarto país más extenso de Europa, sólo superada por Rusia, Ucrania y Francia.
Climogrames i Biomes.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE
Maria Fajardo Jordi Casado Pol Ayats Arnau Brunat Joel Rodriguez
EL RELLEU D’ESPANYA.
3. LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA
EL MODELAT CÀRSTIC A MALLORCA
MAPA DEL MÓN.
Index Que és el bosc tropical humit
D: L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
5. Les costes i els rius d’espanya
LES COMARQUES DE COSTA Les Comarques de litoral són les situades a la costa mediterrània. S’estenen de nord a sud, des dels Pirineus fins al delta.
OBSERVEM EL PAISATGE 3r Primària
ELS PAISATGES I ELS POBLES
El Planeta Terra.
ELS ECOSISTEMES CURS TERCER.
Abderrahman, Coraima, Joel i Meritxell
IMPERIALISME I PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Els 13 animals carnívors més perillosos
Unitat 3: El sector primari
EL RELIEVE El relieve de España.
Coneixement del Medi Social i Cultural
Les costes i els rius de Catalunya
Tema 4. La Terra i la Lluna. Pàg 52
Poblament rural i urbà Berta Romera. Imatges extretes de google.
La vegetació de Catalunya
Guerra del Marroc
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
Matemàtiques 3er E.S.O..
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Unitat 1: L’escenari fisic de les activitats humanes
Unidad 1. El medio físico I: Relieve e hidrografía
Els primers en ser invadits i els últims en ser conquistats
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
GALÍCIA La comunitat autònoma..
EL RELLEU CATALÀ DEPRESSIÓ CENTRAL SERRALADES COSTANERES ELS PIRINEUS
APICULTURA.
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
Introducció En aquest apartat haurem de treballar algunes dades sobre la vegetació, ja saps: el món de les plantes en el seu medi. Cal que penquis de valent.
UNITAT 4 RISCOS CAUSATS PER LA SISMICITAT I EL VULCANISME.
EL TERRITORI I EL RELLEU DE CATALUNYA
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
La Terra i la Lluna.
Consum per substàncies per any (últim mes)
EL CLIMA I LA VEGETACIÓ D’EUROPA
Campanya d’incendis 2015 Departament d’Interior
Tema 4: Clima i Vegetació d’europa
Rius de la Península Vessant Longitud Cabal Règim Vessant mediterrani
LES MÀQUINES.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

Tema 1. Geografia Física DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS Geografia d’Espanya info@escolapiasgandia.es www.escolapiasgandia.es COL.LEGI ESCOLÀPIES GANDIA Tema 1. Geografia Física ELS TEXTOS, IMÀGENS I QUALSEVOL CONTINGUT QUE HI HA EN AQUESTA PRESENTACIÓ SÓN PER A ÚS EDUCATIU, EN QUALSEVOL CAS, SI HI HA ALGUN ELEMENT PROTEGIT CAL QUE ENS HO COMUNIQUEU I SERÀ RETIRAT IMMEDIATAMENT Miquel.fuster@gandia.escolapies.com 1 1

TORNAR INTERIOR TORNAR ATLÀNTIC

ESPANYA FÍSICA

ESPANYA FÍSICA El marc físic espanyol resulta, a grans trets, poc favorable i planteja obstacles seriosos des del punt de vista del desenvolupament econòmic i del benestar social. Això es posa de manifest en el fet que, malgrat que l’Estat espanyol representa el 15,6 % de la superfície de la Unió Europea, solament hi aporta el 10,7 % de la població i el 6,9 % del PIB. La complexa orografia i l’accidentat relleu espanyol representen barreres que van obstaculitzar al llarg de la història la formació d'un mercat únic i d'una integració més gran dels pobles d'Espanya, ja que van dificultar les comunicacions i van reduir les possibilitats de conreu i la productivitat.

ESPANYA FÍSICA El relleu de l’Estat espanyol, 505.990 km2, es caracteritza per forts contrastos d'altitud, amb muntanyes que superen els 3.000 m, que alternen amb serralades o massissos d’altituds mitjanes, i les unes i els altres amb depressions planes d'extensió moderada. Malgrat la diversitat i la complexitat del relleu espanyol, s'hi poden diferenciar tres trets essencials: la forma massissa, escassament retallada, del contorn costaner, sense entrants ni sortints profunds; l’elevada altitud mitjana, només superada a Europa per Suïssa, la disposició perifèrica dels relleus més destacats. L’arxipèlag balear i el canari en constitueixen una excepció. El primer es pot considerar una prolongació del relleu peninsular. El segon, en canvi, té un relleu del tot diferent: es tracta d’illes d’origen volcànic; les orientals són planes i les occidentals, extraordinàriament muntanyoses.

ESPANYA FÍSICA 1.1 La forma massissa La forma del contorn peninsular va ser comparada antigament per Estrabó amb una pell de brau estesa, perquè considerava que tenia una certa semblança amb el contorn més o menys trapezoïdal de la península Ibèrica a causa dels amplis arcs o ovals que dibuixen algunes de les seves costes, especialment les del litoral mediterrani. La manca d’entallaments profunds a la costa dificulta la penetració de les influències marines i, en conseqüència, del poder temperant del mar, l’acció del qual es veu detinguda, a més a més, pels elevats relleus perifèrics i limitada a una estreta franja costanera. Això explica el caràcter continental del clima a la zona interior de l’Estat espanyol, amb fortes oscil·lacions tèrmiques entre l’estiu i l’hivern i també amb precipitacions escasses. ESPANYA FÍSICA

ESPANYA FÍSICA 1.2 L’elevada altitud mitjana L’altitud mitjana de la península Ibèrica és de 660 m sobre el nivell del mar, molt superior a la de França, amb 342 m, i només superada per Suïssa, que té 1.300 m. Únicament l’11,4 % de les seves terres es troben a menys de 200 m d'altitud. Aquesta gran altitud mitjana es deu no tant a les serralades com a l’existència d'un massís central elevat, la Meseta, que constitueix un bloc de forma quadrada, generalment de superfície plana i lleugerament inclinat cap a l’oceà Atlàntic. Aquest altiplà està accidentat per relleus muntanyosos, com el Sistema Central, que separa la conca del Duero de la del Tajo, i els Montes de Toledo, que diferencien la conca del Tajo de la del Guadiana. La resta de territoris s’adossen a aquest nucli central de la Meseta: un triangle al nord-est, format per la depressió de l’Ebre i la serralada dels Pirineus, i un altre al sud, de dimensions semblants, format per la depressió del Guadalquivir i les serralades Bètiques. ESPANYA FÍSICA

ESPANYA FÍSICA. La disposició del relleu peninsular Un tret distintiu del relleu peninsular és el que per accedir a la Meseta s’hagen de salvar desnivells importants. Pel nord, s’ha de franquejar la serralada Cantàbrica, amb altituds que oscil·len entre els 1.000 m i els 2.500 m i situada a escassa distància de la costa; per l’est, malgrat que el salt és menys pronunciat, cal salvar el Sistema Ibèric, al sud s’interposa Sierra Morena. al nord-oest el massís Galaic i els monts de Lleó; al nord els Monts vascos, ja fora del complex de la mesesta Dins de la Meseta hi ha unes serralades interiors: el Sistema Central, que divideix la meseta entre la nord i la sud; i els Monts de Toledo, dins de la meseta sud. Com unitats exteriors, més al nord,els Pirineus, al nord-est la Serralada Litoral Catalana, d’altituds més modestes, paral·leles a la costa i que constitueixen un doble recinte emmurallat;entre aquest i els Sistema Ibèric trobem la Depresió de l’Ebre.Pel sud s’aixeca El sistema Bètic, amb Sierra Nevada, a més de 3.000 m i pròxima a la costa; entre aquest i Sierra Morena, la depressió del Guadalquivir. p. 160-7 La disposició perifèrica del relleu determina forts contrastos climàtics entre, d’una banda, les zones humides (les costes cantábrica i gallega, la serralada Cantábrica, el Sistema Central i els Pirineus, principalment, que reben més de 600 mm de precipitació distribuïda amb una uniformitat relativa al llarg de l'any i amb escassos contrastos tèrmics entre els mesos hivernals i els mesos estivals; i de l'altra, les zones seques, que comprenen la resta de l’Estat i reben escasses precipitacions, i en les quals les amplituds tèrmiques entre les diverses estacions de l’any són més accentuades. Aquesta dualitat climàtica explica l’escassa dotació de gran part del territori per a l’agricultura.

p. 158 Si representem en un mapa els tipus de roques més abundants a Espanya trobem quatre zones: Una zona silícea, formada per roques graníticas i metamórficas, de molts tipus. Una zona calcària, constituïda per roques sedimentàries, fonamentalment calcàries i conglomerats. Una zona argilenca, en la qual apareixen roques sedimentàries de gra fi, que s'acumulen en planes i depressions. Una zona volcànica, formada per roques que deriven d'erupcions volcàniques. Aquesta zona comprèn fonamentalment les illes Canàries, si bé existeixen algunes altres zones de roques volcàniques disperses per la Península. ESPANYA FÍSICA