Descargar la presentación
La descarga está en progreso. Por favor, espere
1
TEMA 1 El medi físic d’Espanya i Catalunya Glòria Garcia Vallecillos
2
EL RELLEU D’ESPANYA El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu és dinàmic. La Península Ibèrica es troba en la part més meridional d'Europa.
3
EL RELLEU D’ESPANYA El relleu peninsular presenta quatre trets fonamentals: La forma massissa, donada per l'amplada i l'extensió de les seves costes. L'elevada altitud mitjana (660 m), donada per l'existència d'un extens altiplà central (¾ del territori) i per les nombroses serralades que hi ha. L'altitud dificulta les comunicacions, l'agricultura i crea un clima més dur. La disposició perifèrica del relleu peninsular, donada pels relleus perifèrics que envolten la meseta. La diversitat del relleu peninsular
4
EL RELLEU PENINSULAR El relleu peninsular presenta quatre grans unitats morfoestructurals: 1) La Meseta, amb les seves muntanyes interiors i perifèriques. 2) Les serralades exteriors a la Meseta. 3) Dues grans depressions. 4) Els relleus litorals.
6
La Meseta, les seves serralades interiors i les vores muntanyoses. La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol (45% de la seva superfície) Presenta dos grans blocs: La submeseta nord (travessada per la xarxa del Duero) La submeseta sud (formada per dos altiplans -Tajo i Guadiana- separats pels Monts de Toledo)
7
La Meseta, les seves serralades interiors i les vores muntanyoses. A la Meseta s'hi poden diferenciar diverses unitats de relleu: L'antic sòcol paleozoic, que aflora a la part occidental de la Meseta (Zamora i Salamanca) en forma de suau peneplà, que es fa una mica més extens a Extremadura. Les conques sedimentàries, al costat oriental de la Meseta, que han format un relleu d'erms, camps i relleus en costa. Les serralades interiors de la Meseta. Les vores muntanyoses de la Meseta.
8
Les serralades interiors de la Meseta El Sistema Central i els Monts de Toledo són dues serralades orientades d'est a oest. En general presenten formes suaus i arrodonides. El Sistema Central: Divideix la Meseta pràcticament en dues meitats. És format per diferents serres d'altitud important: Somosierra, Guadarrama, Gredos, Gata i Serra de l'Estrella (Portugal). Els Monts de Toledo Divideixen en dues parts la Submeseta Sud. Fan de divisòria d'aigües entre la conca del Tajo i la del Guadiana. Són un conjunt de serralades d'alçades modestes: els Monts de Toledo, i les serres de Guadalupe, Montánchez i San Pedro.
9
Les vores muntanyoses de la Meseta Les serralades principals que envolten la Meseta són: Massís Galaicolleonès Massís Asturià Part de la Serralada Cantàbrica Serralada Cantàbrica Gran part de Sierra Morena El Sistema Ibèric
11
El Massís Galaicolleonès Comprèn Galícia, les serres de l'oest d'Astúries, les Muntanyes de Lleó i la serra de la Cabrera i Segundera. Correspon a un fragment del relleu més antic de la Península, molt erosionat. La Serradala Cantàbrica Forma una cadena lineal que poden dividir en: Part occidental (Massís Asturià), amb un relleu elevat i trencat. Part oriental (Muntanya Cantàbrica), amb cims més baixos.
12
El Sistema Ibèric Limita la Meseta de nord-oest a sud-est. Comprèn dues parts: El sector nord, amb serres com la Demanda, el Moncayo o els Pics d'Urbion, que separen la Meseta de la Depressió de l'Ebre. El sector sud, format per diverses serres i depressions creuades per rius (Monts Universals, Serra de Conca, Serra d'Albarracín, serra de Javalambre, Gúdar i Maestrat). Sierra Morena Constitueix la vora meridional de la Meseta, separant-la de la depressió del Guadalquivir.
13
Les Serralades exteriors a la Meseta Pirineus axials o centrals Pirineus Prepirineus Serralada Prelitoral Serralades Litorals Catalanes Serralada Litoral Serralada Penibètica Serralades Bètiques Serralada Subbètica
15
Les Serralades exteriors a la Meseta Els Pirineus Serralada d'uns 440 km que s'estén des del Golf de Biscais fins al Cap de Creus. Els podem dividir en dos conjunts: Pirineus axials o centrals. És on es troben les altituds més notables (Aneto, 3404 m; Mont Perdut, 3355 m; Pica d'Estats, 3143 m) Les comunicacions són difícils, i encara hi ha restes de glaceres. Prepirineus. Presenten una menor altitud i unes formes més suaus. Es divideixen en les serralades interiors (Guara i Peña) i les exteriors (Cadí, Montsec), situant-se entremig la depressió mitjana pirinenca.
17
Les Serralades exteriors a la Meseta Les Serralades Litorals Catalanes Es tracta de dues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa, separades per una depressió longitudinal. Serralada Prelitoral. Presenta algunes altituds considerables (Turó de l'Home, 1706 m). Serralada Litoral. Presenta un desenvolupament escàs.
18
Les Serralades exteriors a la Meseta Les Serralades Bètiques El conformen la Serralada Penibètica i la Serralada Subbètica, separades per una sèrie de depressions. Serralada Penibètica. Situada vora la costa. Trobem entre d'altres serres com Sierra Nevada (Mulhacén, 3481 m). Serralada Subbètica. Va pràcticament des de Gibraltar al cap de la Nau. Les serres que destaquen són les de Cazorla, Segura, Sagra i Mágina.
19
Les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir Les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir van ser ocupades pel mar, i posteriorment esdevingueren llacs, que es van anar reomplint amb sediments. Amb el temps els rius erosionaren aquests paisatges creant relleus tabulars, valls i terrasses. Es tracta de terrenys fèrtils i relativament plans.
21
La Depressió de l'Ebre Recorreguda pel riu Ebre, queda encaixada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes.
22
La Depressió del Guadalquivir Recorreguda pel riu Guadalquivir, s'estén entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques.
25
El relleu del litoral peninsular Costa cantàbrica Costes atlàntiques Costa gallega Costa atlàntica andalusa Andalusia i Múrcia Costes mediterràniesGolf de València Litoral Català
27
Costa atlàntica La costa cantàbrica. Hi predominen les formes altes i rectilínies. Les planes i platges són escasses. Hi ha penya-segats on les muntanyes arriben a la costa. Les ries del cantàbric són, en general, curtes i estretes.
28
La costa gallega S'estén des de la Punta de l'Estaca de Bares i el cap Ortegal fins a la frontera de Portugal. El més característic de la costa gallega són les ries. La costa atlàntica andalusa. Entre la frontera portuguesa i el Penyal de Gibraltar s'estén el golf de Cadis. Els al·luvions dels rius han constituït planes costaneres que formen costes baixes i sorrenques, on el vent forma dunes.
29
Costa mediterrània El litoral mediterrani és constituït per un seguit de costes baixes i rectilínies, que formen amplis arcs separats pels caps de Creus, Nau, Palos i Gata. La costa mediterrània d'Andalusia i Múrcia. També rep el nom de costa Bètica. S'estén des de l'estret de Gibraltar fins al cap de la Nau. És una costa tallada, amb camps de dunes i albuferes (Mar Menor, Múrcia).
30
El Golf de València. Des del cap de la Nau fins al delta de l'Ebre s'estén una gran plana litoral (400 km), pràcticament sense interrupció. S'hi alternen platges, aiguamolls, albuferes (València) i tómbolos (penyal d'Ifac, Calp, Alacant). El litoral català. No és una costa uniforme. S'alternen deltes, petites planes litorals, costes escarpades i costes abruptes.
31
El relleu insular L’arxipèlag Balear Les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera són fragments emergits de la Serralada Subbètica. Al nord de Mallorca destaca la Serra de Tramuntana, mentre que a l'altra banda de l’illa hi ha la Serralada de Llevant. Entre ambdues s'estén una ampla depressió central. Als extrems d'aquesta depressió s'obren les Badies de Palma, Alcúdia i Pollença. Eivissa i Formentera presenten un relleu muntanyós i una gran plana. Menorca està relacionada amb la Serralada Litoral Catalana. L'altitud és escassa i hi destaca la plana.
33
L'arxipèlag Canari L' arxipèlag de les illes Canàries es va formar durant el període Terciari. Es formà la Gran Dorsal Atlàntica, de la qual emergiren una sèrie d'illes volcàniques, com les Canàries. El relleu volcànic de les Canàries és molt complex (cons volcànics, calderes, barrancs, colades de lava, penya-segats, platges...). De fet, la formació de les illes Canàries és un procés continu. El Teide (3718 m) és un volcà actiu. També hi ha notícia històrica de gran activitat volcànica a Lanzarote (segle XVIII). Les illes més properes a Àfrica (grup Oriental) són força planes (Lanzarote i Fuerteventura). Les del grup Occidental (Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro i Gran Canària) són muntanyoses.
35
El relleu català De manera molt simplificada, podem destacar quatre grans unitats: els Pirineus (Axial i Prepirineu), les Serralades litorals catalanes (Litoral i Prelitoral), la Depressió Central i la costa amb les planes litorals.
36
Catalunya ocupa 31896 km2, només 6435 dels quals no passen de 200 m d'altitud. Catalunya té una configuració muntanyosa amb un relleu trencat i dues grans planes: la de l'Empordà (que desguassa cap al mar) i la d'Urgell (que desguassa a la fossa de l'Ebre).
39
Els Pirineus En el relleu català destaca el protagonisme dels Pirineus. Els Pirineus són la més important unitat de relleu que hi ha a Catalunya. Tenen aproximadament uns 435 km de longitud, dels que a Catalunya corresponen 250 km. Els Pirineus catalans ocupen una tercera part de Catalunya i estan formats per dues serralades paral·leles: El Pirineu Axial: s'aixeca al voltant dels 3000 m (Pica d'Estats, 3143 m), amb ports de muntanya elevats (Vielha, 2424 m; Port de la Bonaigua, 2072 m). El Prepirineu: presenta elevacions inferiors, que van a donar a la Depressió Central Catalana. A la seva vegada es troba format per dues unitats: Les serres interiors (Sant Gervàs, Boumort, Cadí, Pedraforca, Bassegoda) i les serres exteriors (Montsec i Montroig), separades per algunes depressions mitjanes, com la Conca de Tremp.
41
La Serralada transversal La Serralada Transversal són una sèrie de relleus, situats al peu dels Pirineus, que uneixen el Prepirineu amb les carenes litorals. Alternen les muntanyes (Puigsacalm, serra de Finestres, Cabrerès) amb formes enfonsades (plana d'Olot, Pla del Bages).
42
Les serralades litorals Les serralades litorals són un conjunt muntanyós format per una doble serralada paral·lela a la costa, des de la desembocadura del riu Ter fins al delta de l'Ebre. La Serralada Interior (Prelitoral) presenta cims importants (Montseny, 1747 m; Prades, ports de Beseit). Per raons de proximitat en aquesta alineació s'incorporen relleus que no li són propis, formats per materials conglomerats com Montserrat. La Serralada de Marina (Litoral), suaument ondulada, no té alçades importants (Montnegre, 759 m). Alguns dels seus extrems s'apropen tant a la costa que formen penya-segats (Garraf). Entre les dues serralades s'obre un corredor, la Depressió Litoral. Montseny Serralada de Marina
43
La Depressió Central Catalana La Depressió Central Catalana és la part oriental de la Depressió de l'Ebre. És una extensa depressió que s'estén entre els Pirineus i les serralades de la costa. Va ser ocupada pel mar (per això trobem sediments d'origen marí i dipòsits de sal gemma i sals potàssiques). Destaquen unitats com la Plana de Vic, Manresa, la Conca d'Òdena o la de Barberà, alternant-se amb alguns altiplans (altiplà de la Segarra). Només al centre de la Depressió Central s‘hi estenen grans planes argiloses (Segrià, Urgell, la Noguera).
44
El litoral català Les costes catalanes són elevades en el nord, tot i la presència de la Plana de l'Empordà. Al centre i sud trobem la plana litoral, que arriba al Delta de l'Ebre. Aquesta plana es veu de vegades tallades quan la serralada litoral arriba al mar (Garraf).
45
Història geològica del relleu espanyol
46
PRIMÀRIA O PALEOZOIC SECUNDÀRIA O MESOZOIC TERCIÀRIAQUATERNÀRIA CRONOLOGIA 500 - 240 milions d’anys240 - 60 milions d’anys60 - 1 milions d’anysÚltim milió d’anys ACTIVITAT OROGÈNICA Plegament Hercinià: fa 300 milions d'anys el sòcol meseteny es plega i fractura. Sorgeixen les primeres unitats muntanyoses. No hi ha orogènesi, tan sols una forta activitat erosiva que redueix els pics a penillanura. el mar envaeix la península i comença la sedimentació del sòcol inundat. Plegament alpí: Es torna a plegar i trencar el sòcol. S’eleven els bancs de sediments (convertits en roca calcària) fins constituir noves serralades. Alguns massissos paleozoics es tornen a elevar. El mar continua present a l'interior de la península (depressions de l'Ebre i del Guadalquivir). La Meseta s'inclina cap a l'Atlàntic. Les glaceres "esculpeixen" els alts cims de les serralades. El mar comença a retirar-se de les depressions. Es perfilen les costes peninsulars. PAISATGE Penillanura en els sistemes muntanyencs. Paisatge pla en la Meseta, amb petites elevacions anomenades turons testimoni. En no produir-se orogènesi en aquesta era no hi ha cap unitat mesozoica. Pics abruptes i molt elevats. L'aigua altera la roca calcària i dona lloc a formacions singulars com avencs, cavitats o gols. L'aigua desapareix de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. A la del Guadalquivir són típiques les campinyes i aiguamolls. A la de l'Ebre apareixen taules o queixals, petites elevacions. SÒLS Són de naturalesa silícia: granit, pissarra, gneis, etc, roques molt dures i resistents a l'erosió. Els bancs de sediments acumulats al fons del mar solidifiquen i es converteix en roques calcàries. En les depressions envaïdes pel aigua (llacs, rius, lleres desbordades, etc) s'acumulen sediments molt lleugers que constitueixen les argiles. Continuen formant argiles en les depressions després de la seva dessecació. UNITATS DE RELLEU Meseta – Sistema Central – Massís Galaico-Lleonés – Monts de Toledo No sorgeixen unitats. En aquesta era es creen les roques (calcàries) que seran elevades en el plegament alpí. Pirineus - Serralada Cantàbrica - Sistema Ibèric - Serralada Costanera Catalana - Sistemes Bètics - Serra Morena - Depressió de l'Ebre - Depressió del Guadalquivir. No sorgeixen unitats, tan sols les depressions del Guadalquivir i de l’Ebre queden emergides després de retirar-se el mar de la primera i dessecar el llac a la segona. La península es configura definitivament tal com avui la coneixem.
Presentaciones similares
