PAISATGE DE L’ESTAQUE Georges Braque 1882-1963
1.- Documentació Autor: Georges Braque Cronologia de l’obra: 1908 Títol: Paisatge de l’Estaque Autor: Georges Braque Cronologia de l’obra: 1908 País: França Estil: Cubisme http://www.edu365.com/batxillerat/art/cubisme/el_cubisme.htm
2.- TEMA Paisatge: Roques, arbres i un camí que porta a un poble.
3.- Descripció Tela. Tècnica de l’oli Aquest és un dels paisatges que Braque va pintar a l’Estaque (Provença) l’estiu de 1908. En ell hi veiem un paisatge amb arbres i roques i, al fons, un poblet. Un camí porta fins aquest poblet.
4.- Elements formals i compositius Forma: Oberta Composició: Tancada. Diagonals corbades Perpectiva: Absència de lleis de la perspectiva. Treballa aspectes de lluny /a prop. Línia d’horitzó: No hi ha horitzó. Simetria:No n’hi ha. Encara que el quadre transmet una sensació d’ordre. Geometria:Reducció de les formes a prismes geomètrics. Llum: Neutra i uniforme que incideix molt lleugerament sobre algunes superfícies per marcar els volums de manera arbitrària i fragmentària. Cromatisme: Gamma cromàtica de colors poc intensos (grisos, blavosos, marrons, ocres) i iguals.
5.- Antecedents i influències posteriors. A més de l’art primitiu, l’antecedent immediant de l’obra de Braque és Cézanne. L’any 1906 es va celebrar una antològica d’aquest pintor que va impressionar Braque de tal manera que canvià el concepte sobre pintura. Fascinat per la geometria del postimpressionista, Braque pintà a L’Estaque diversos paisatges fets de volums geomètrics. Una mostra d’aquesta geometria de Cézanne és l’obra “Els jugadors de cartes”. Entre el 1908 i el 1914 Braque va treballar amb Picasso per desenvolupar junts el cubisme. Braque i Picasso van prescindir de les formes concretes, van obrir la pintura a tot tipus d’experimentació, un procès que culmina amb l’abstracció. L’obra d’aquests primers cubistes influirà en autors tant diferents com Duchamp o Mondrian. El cubisme és la pedra clau de tot l’art del segle XX.
6.- Relacions amb obres similars de l’autor Aquesta obra pertany al cubisme analític (es volia aconseguir el principi de simultaneïtat en diversos angles per tal de poder representar així les tres dimensions alhora; cubisme sintètic: buscaven els plans més amplis que sintetitzaven les formes més complexes, se servien de colors més vius i van introduir una tècnica revolucionària, el collage). En el cubisme analític es redueixen els volums a prismes i s’utilitza la incidència de la llum de manera molt arbitrària, sense crear perspectiva. Això crea una fragmentació de les formes mitjançant la qual s’intenta analitzar la sintaxi del paisatge i trobar-hi les claus de l’estructura interna, tridimensional.
Cases a l’Estaque Viaducte de l’Estaque
7.- Diferències amb altres solucions coetànies El cubisme forma part de les anomenades Primeres Avantguardes. En aquestes hi trobem diferents moviments com el fauvisme, el futurisme i l’expressionisme. El cubisme va ser un moviment cerebral: pretenia utòpicament representar la tridimensionalitat en un pla bidimensional. El fauvisme: creien que el color havia de ser l’element essencial de la pintura i que es podia prescindir de la llum i de la profunditat. (Henri Matisse). El futurisme: moviment d’exaltació de la modernitat enfront el passat, de les innovacions mecàniques, de la maquinària i la tècnica. Partia dels principis de la simultaneïtat del cubisme però els aplicava al moviment. Per això també se l’anomena Cubisme dinàmic. (Balla, Boccioni, Carrà) L’expressionisme: Estètica basada en la espontaneïtat i l’emoció enfront de la racionalitat de les formes. Hi haurà diferents grups: “El Pont”, “El genet blau” i “la Nova objectivitat”.
Balla: Nena corrent en un balcó. Expressionisme: veure Munch
8.- Significat i funció Significat: Funció: Estètica. És una investigació sobre el fenomen pictòric, independentment de la realitat visual; per això la seva pintura és la dissecció de la realitat visual. Funció: Estètica.
9.- Context històric i artístic Fotocòpia Primeres avantguardes