ELABORACIÓ DEL PLA INDIVIDUAL D’ATENCIÓ DINS DEL MARC DE LA LAPAD

Presentación del tema: "ELABORACIÓ DEL PLA INDIVIDUAL D’ATENCIÓ DINS DEL MARC DE LA LAPAD"— Transcripción de la presentación:

1 ELABORACIÓ DEL PLA INDIVIDUAL D’ATENCIÓ DINS DEL MARC DE LA LAPAD
Barcelona, Novembre 2018

2 EL PIA El PIA és el programa individual d’atenció que han de realitzar els serveis socials públics on es determinen les modalitats d’intervenció més adients a les necessitats de les persones d’entre els serveis i les prestacions previstes en la resolució pel seu grau. Per poder iniciar aquesta fase d’elaboració del PIA cal que la persona atesa: - Hagi estat valorada pel SEVAD (Servei de Valoració de la Dependència). Hagi rebut la resolució de grau emesa pel Departament de Treball, Afers socials i Famílies. El PIA incorpora la participació de la persona beneficiària (i/o la seva família o entitats tutelars que la representin) en l’elecció del recurs que pugui donar millor resposta a les seves necessitats. El treballador/a social és el prescriptor de les prestacions incloses a la Cartera de Serveis de la LAPAD.

3 EL PIA Tindrà en compte l’estudi dels aspectes socials i de l’entorn de la persona sol·licitant, la seva capacitat econòmica, les seves preferències i necessitats i la disponibilitat de recursos. El PIA Indicarà el grau de co-pagament de l’usuari a cadascun dels recursos establerts. El PIA es la proposta executiva que determina el/la professional que el fa i és el/la gestor/a de la situació i referent de la persona.

4 PROFESSIONALS QUE ELABOREN EL PIA
1. PROFESSIONAL DE SERVEIS SOCIALS D’ATENCIÓ PRIMÀRIA MUNICIPAL : Que viuen al seu domicili. Que viuen a centres socials en acolliment públic i volen tornar a domicili. Que viuen residència amb plaça sense suport públic. 2. TREBALLADORS SOCIALS DELS CENTRES RESIDENCIALS PÚBLICS, COL·LABORADORS O CONCERTATS : Resideixen de forma permanent en plaça d’acolliment residencial públic. 3. TREBALLADORS SOCIALS DE SSTT: Persones ingressades en centres sociosanitaris que han exhaurit el període de carència. 4. TREBALLADORS SOCIALS DELS MILLE Persones ingressades en les unitats de llarga estada psiquiàtrica.

5 Síntesi informe social (Model diferenciat per domicili i centre)
EL PIA. ACCÉS A SERVEIS I PRESTACIONS Síntesi informe social (Model diferenciat per domicili i centre) - Centre: · Dades d’identificació de persona, centre, plaça · Dades ingrés i tipus d’atenció necessària · Valoració de persona/família i professional - Domicili: · Identificació · Entorn físic i adaptacions · Estructura de suport · Serveis i prestacions actuals

6 TIPOLOGIA DE CENTRES Tipologia de centres:
Centres de Dia per gent gran o discapacitats. Centres residencials per a gent gran o discapacitats. Centres sòcio-sanitaris. Centres Ocupacionals. Centres de llarga estada psiquiàtrica.

7 PIA A DOMICILI

8 PIA A DOMICILI Si la persona viu al domicili el contacte es farà preferentment mitjançant trucada telefònica on s’informarà de: Programació de l’entrevista Cal que estigui present la persona sol·licitant Confirmar el lloc de residència Concertar dia i hora Consultar si té algun/a treballador/a social de referència

9 El SPSS és que restava subjecte a disponibilitat pressupostària.
SISTEMES DE PROTECCIÓ. INCOMPATIBILITATS ENTRE SISTEMES. Amb anterioritat a l’aplicació de la LAPAD Catalunya disposava d’un Sistema Públic de Serveis Socials (SPSS) que englobava serveis públics i prestacions econòmiques adreçades a persones grans i amb discapacitats diverses. El SPSS és que restava subjecte a disponibilitat pressupostària. Com a criteri general la persona depenent haurà de gaudir del Sistema Català d’Atenció a l’Autonomia i la Dependència (SCAAD). Únicament en el supòsit que amb el canvi de sistema perdés cobertura podria mantenir-se en el SPSS. La instrucció per les persones protegides pel SPSS i que tenen resolució de grau de Dependència, és que els serveis i/o prestacions siguin recollits i, per tant, reconvertits en prestacions (econòmiques o de servei) del SCAAD.

10 La cartera de serveis de la LAPAD contempla
PRESTACIONS

11 LA CARTERA DE SERVEIS I PRESTACIONS A LA DEPENDÈNCIA
Per a tots els col·lectius de persones amb dependència SERVEIS PRESTACIONS Servei de prevenció de dependència i promoció de l’autonomia Teleassistència Atenció social domiciliària Centres de dia i de nit (aquí no) Serveis residencials en diferents modalitats Prestacions econòmiques: Prestació vinculada a un servei Prestació de suport al cuidador no professional Prestació d’assistent personal Programes de formació

12 SERVEIS Les prestacions en forma de servei tindran caràcter prioritari. SERVEIS QUE ES PRESTEN ACTUALMENT SAD i Teleassistència: Els preus públics els fixa l’ens local titular del servei en les seves ordenances . Servei de Centre de Dia o Centre Ocupacional. Servei Sòcio-sanitari. Servei Residencial. Servei de llarga estada psiquiàtrica.

13 PRESTACIONS ECONÒMIQUES
Prestacions econòmiques per tenir cura en l’entorn familiar. Prestacions econòmiques vinculades al servei mentre no hi hagi disponibilitat de servei. (La LAPAD prioritza els serveis davant els prestacions ). Prestació econòmica d’assistent personal Aquesta figura està destinada a facilitar l’accés al treball i a l’educació i a promoure un major grau d’autonomia en l’exercici de les activitats bàsiques de la vida diària a les persones amb gran dependència.

14 PRESTACIONS OBJECTE DE DEDUCCIÓ
Complement de gran invalidesa (art de la Llei General de la Seguretat Social, text refós aprovat per Reial Decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny). b) Complement de l’assignació econòmica per fill a càrrec, major de 18 anys, amb un grau de discapacitat igual o superior al 75%. c) Complement de necessitat de tercera persona de la pensió d’invalidesa no contributiva (art. 145 Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei General de Seguretat Social). d) Subsidi de suport a tercera persona de la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI).

15 EFECTES DE LES PRESTACIONS ECONÒMIQUES I SERVEIS.
La data d’efectes de les prestacions LAPAD fa referència a la data a partir de quan la persona genera el dret a percebre les prestacions econòmiques i/o de servei. Existeixen dates d’efectes diferenciades en funció de si es tracta d’un PIA inicial o una MODIFICACIÓ PIA, i si s’acorda un servei o una prestació econòmica.

16 PRESTACIÓ ECONÒMICA PER CUIDADOR FAMILIAR NO PROFESSIONAL.
La prestació per cuidador familiar no professional s’adreça a persones que visquin a domicili i que disposin de suport informal (no professional) per garantir la cobertura de les necessitats de la persona dependent que li permetin la màxima autonomia possible. La prestació per cuidador familiar no professional segons la Llei 39/2006 (capítol II, article 18) té caràcter excepcional . Els imports abonats tenen caràcter de prestació econòmica. La prestació per CNP està afectada pel període suspensiu. Qui pot ser cuidador/a no professional: El cònjuge i parents fins el tercer grau de parentiu. Excepcionalment, en zones rurals, podrà fer-ho una persona de l’entorn que resideixi al mateix municipi o un proper durant un any abans. A partir de les Instruccions 5/2013 per a la gestió i aplicació de les disposicions normatives derivades de la Llei 39/2006 de 14 de desembre: En prestacions econòmiques per cuidador no professional aquest ha de ser convivent respecte a la persona depenent a partir del 1 de juliol de 2013 en qualsevol acord o modificació de pia signat a partir d’aquesta data. A més a més la persona cuidadora no pot tenir cap grau de dependència. (Anteriorment a les instruccions només era obligatòria la convivència en aquelles persones que tenien el grau 1 nivell 2). RD 615/11 DE MAIG QUE REGULA LA SEGURETAT SOCIAL DELS CURADORS DE LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

17 APLICACIÓ RDL 20/2012, DE 13 DE JULIOL
BENEFICIARIS ACTUALS NOUS BENEFICIARIS Grau i nivell Import antic Nou import Grau Import III, 2 520,69€ 442,59€ III 387,64€ III, 1 416,98€ 354,43€ II, 2 337,25€ 286,66€ II 268,79€ II, 1 300,90€ 255,77€ I, 2 180,00€ 153,00€ I

18 PIA DE LLARGA ESTADA DE SALUT MENTAL
Als efectes de realització de PIA es contemplaran les places de llarga estada psiquiàtrica a centres amb suport públic com a serveis públics incorporats a la cartera d’atenció a la Dependència com a Servei de Promoció de l’autonomia Personal. NO INCLOU LES PERSONES INGRESSADES A UNITATS D’AGUTS, SUBAGUTS NI MITGES ESTADES. El/la professional gestor de PIA serà la TS del centre, que farà un PIA com a servei de continuïtat.

19 EL SAD EN RELACIÓ AL PIA El SAD es considerarà SAD del SCAAD (“SAD dependència”) des de la data d’acord del PIA. El SAD anterior es considerarà SAD social. Es modifiquen i flexibilitzen les intensitats de protecció, referides a hores/mes, en funció del grau de dependència. Els nous nivells d’intensitat queden com segueixen: Grau III: Entre 46 i 70 hores mensuals. Abans, el marge estava entre 55 i 90 hores. Grau II: Entre 21 i 45 hores mensuals. Abans, el marge estava entre 30 i 55 hores. Grau I: Màxim 20 hores mensuals. S’incorpora que els serveis relacionats amb les necessitats domèstiques o de la llar (neteja, cuina). Només es podran donar amb serveis relacionats amb l’atenció personal de les activitats de la vida diària. A l’acord de PIA i a la resolució de PIA s’haurà d’identificar quantes hores corresponen a treballadora familiar i quantes són d’auxiliar de la llar.

20 Prestació Vinculada a SAD. Interpretació trams
EL SAD EN RELACIÓ AL PIA INTENSITATS TRAMS PRESTACIÓ ECONÒMICA VINCULADA A SAD ACORDS POSTERIORS AL 14/07/2012 Prestació Vinculada a SAD. Interpretació trams Prestació Vinculada a SAD. Noves intensitats 2012 Tram superior Tram inferior Grau III 70-63 hores/mes 62-56 hores/mes 58-70Hores/mes 46-57 Hores/mes Nivell 2 55-50 hores/mes 49-46 hores/mes Nivell 1 Grau II 45-37 hores/mes 36-31 hores/mes 33-45 Hores/mes 21-32 Hores/mes 30-25 hores/mes 24-21 hores/mes Grau I 2 20-11 hores/mes 10-0 hores/mes Grau I 11-20 Hores/mes Fins a 10 hores

21 EL SAD EN RELACIÓ AL PIA En relació a les intensitats es proposa el següent: Les persones que ja estan en el sistema: Es mantindrà la intensitat de serveis que tenen actualment fins que sol·liciten una modificació de PIA o hi hagi un canvi de grau de dependència. En aquest moment s’aplicarien les noves intensitats. Les persones que no tenen resolució i amb data d’acord posterior a la vigència del RDL 20/2012: S’apliquen les noves intensitats.

22 PIA RESIDÈNCIA Els PIA que es poden realitzar en els casos on la persona està acollida a un centre residencial són: Prestació econòmica vinculada al servei Residència. Servei centre residencial social / Llar residència/ Llarga estada Salut Mental. Servei Centre Sociosanitari Llarga estada. PRESTACIÓ ECONÒMICA VINCULADA AL SERVEI DE RESIDÈNCIA Aquesta prestació econòmica s’atorga en aquells casos on la persona depenent es troba acollida en un centre residencial ocupant una plaça privada, tant en centre col·laborador, concertat o acreditat. No es podrà prescriure un servei de residència o prestació vinculada a servei de Residència a persones amb un grau I o grau I-2. Els Serveis Socials Bàsics realitzaran els PIA de prestació econòmica vinculada al servei residència en centres concertats, col·laboradors i acreditats. IMPORT DE LA PEV-R  Grau III (amb o sense nivell): El màxim anual de la PEV-R serà de 8.580,84 €. L’import màxim mensual de aquesta prestació és de 715,07 € mensuals. Grau II (amb o sense nivell): El màxim anual de la PEV-R pel grau II serà de 5.113,44 €. L’import màxim mensual que inclourà aquesta prestació serà de 426,12 € mensuals.

23 REVISIONS DE GRAU AMB BAIXADA A NO GRAU
Persones amb grau i nivell protegit que passen a NO GRAU Des de SSTT es farà d’ofici extinció de PIA quan es tracta de prestació i la primària en casos de SAD.

24 ACORD És el consentiment compartit entre la persona professional i la persona usuària respecte als serveis i les prestacions adients per fer front a la situació de dependència. És preferible arribar a un acord però en cas de desacord prevaldrà el criteri professional.

25 RESOLUCIÓ PIA El sol·licitant rebrà una segona resolució que té com a finalitat formalitzar l’accés als serveis i prestacions.

26 SEGUIMENT DEL PIA El PIA és un document modificable. Cal que s’adapti als diferents canvis que puguin sorgir. Quan hi ha un canvi de situació econòmica cal fer una instància informant de la nova situació i es farà una revisió econòmica des de SSTT. També des de SSTT podran fer revisions econòmiques d’ofici.

27 DOCUMENT DE GESTIÓ DE FINALITZACIONS EXCEPCIONALS
CADUCITAT, DESISTIMENT, NO ACORD, PROPOSTA DE NO CORRESPON CAP PRESTACIÓ SCAAD, NO REQUISIT, PEV RESIDÈNCIA D’IMPORT 0 EFECTES COMUNS: Suposa la finalització de l’expedient de dependència, el seu tancament. La persona interessada rep una resolució de l’ Administració. La persona manté el grau que indica la resolució rebuda. La persona interessada pot demanar la reobertura del seu expedient mitjançant instància.

28 CADUCITAT CADUCITAT: Suposa l’arxivament de les actuacions d‘ un expedient administratiu, quan durant un temps determinat és paralitzat per causa imputable a l’ interessat. Es pot donar un termini de 10 dies per aportar la documentació preceptiva per continuar el tràmit. Quan un procediment es paralitza per causa imputable a la persona transcorreguts 3 mesos se’n produirà la caducitat. Supòsits més habituals de caducitat de la persona interessada: - No respon a les citacions per a fer el PIA. - No respon a les citacions per a aportar documentació necessària per a l’elaboració del PIA. - No acudeix a signar el PIA o el desistiment.

29 PROCEDIMENT DE LA CADUCITAT
Per tal de documentar aquest procés s’utilitzarà la doc. complementària al pia : - Notificació de l’entrevista. - Notificació de la incompareixença. - Requeriment de documentació. La TS farà una proposta de caducitat. S’enviarà a SSTT i s’emetrà una resolució.

30 EL DESESTIMENT DESISTIMENT:
Tota persona interessada pot desistir de la seva sol·licitud. Sempre ha de ser un acte voluntari per part de l’interessat. SUPÒSITS: 1. Ja gaudeix d’un altre recurs dels sistema públic de serveis socials que li resulta més beneficiós (PUA o Viure en família per ex.) 2. No gaudeix de cap recurs però no està interessada, ara mateix, en rebre cap. REACTIVAR EXPEDIENT DESPRÉS D’UN DESISTIMENT : NO ES POT PRESENTAR DIRECTAMENT UNA MODIFICACIÓ DE PIA excepte en casos de servei. L’usuari ha de presentar una instància sol·licitant-ho, als registres del DBSiF. EXCEPCIÓ: Quan previ un desistiment té un nou grau no cal fer instància.

31 NO ACORD Es tractaria d’una primera actuació, ja sigui en primera instància o segones instàncies sempre i quan no hi hagi cap recurs resolt prèviament. SUPÒSITS: La prescripció d’un recurs implica mirar els recursos, la disponibilitat dels mateixos així com les necessitats de la persona beneficiària que com a professional puc oferir i la persona no esta d’acord amb cap dels que se li ofereixen. Aquesta finalització implicaria que hi ha alternatives possibles però no està d’acord amb el que s’ha ofert ja que voldrien un altre recurs. DOCUMENTACIÓ A APORTAR: Full d’acord pia marcant NO ACORD indicant quin ha estat el recurs o recursos oferts sense indicar data ni import i adjuntant la proposta de finalització per no acord. El procediment es resoldrà amb la finalització excepcional de no acord sense resoldre-li cap recurs.

32 NO REQUISITS La persona interessada no assoleix els requisits legals necessaris per tal de poder ser beneficiària d’un recurs per dependència. SUPÒSITS: La persona que ha d’assumir al condició de cuidador no conviu amb la persona depenent. La persona que ha d’assumir la condició de cuidador és sol·licitant de la dependència o la té reconeguda. No complir la condició de residència legal al territori espanyol. No complir períodes de residència legal al territori espanyol. La persona ocupa plaça residencial privada no acreditada. No compleix els requisits específics necessaris per ser beneficiari de cap de les prestacions previstes dins de SCAAP:

33 NO SCAAD La persona interessada està ingressada en un recurs que no està integrat dins al cartera per dependència. SUPÒSITS: Persona ingressada a presons, CRAE, comunitat religiosa..

34 PEV A RESIDÈNCIA D’IMPORT 0
SUPÒSITS: Persona ingressada en plaça residencial susceptible de prestació econòmica vinculada però al fer la calculadora de dependència per calcular l’import de la prestació econòmica vinculada a residència, aquest import surt 0 €. DOCUMENTACIÓ: S’ha de fer servir la proposta de finalització de procediment conjuntament amb la fulla d’acord on se li haurà indicat a la persona beneficiària quins són els recursos als quals pot optar, així com al calculadora de copagament on es vegi l’import resultant.

35 DOCUMENT DE GESTIÓ DE FINALITZACIÓ PIA. L’EXTINCIÓ
L’extinció només és aplicable quan una persona rep una PRESTACIÓ o un SERVEI i que no compleix els requisits o quan incompleix les condicions per a la seva continuïtat. SITUACIONS MÉS HABITUALS: 1- Ingressar per un període superior a 45 dies a un centre social no acreditat (residència privada/privada). 2- Ingressar en un centre no acreditat i manifesta que no vol canviar a un centre de la xarxa pública.

36 L’EXTINCIÓ 3- No utilitzar la prestació vinculada amb la finalitat per la que es va concedir. 4- Revisió de grau que passa de grau protegit a no protegit i està cobrant una prestació (es farà d’ofici). 5- No complir el requisit de residència (absència perllongada al domicili, quan se l’ha citat pel seguiment, etc.). 6- Incomplir de manera reiterada el Pla terapèutic proposat al PIA. 7- Desaparició del cuidador i no tenir un altre convivent que acompleixi criteris. 8- Altres.

37 MODIFICACIÓ DE DADES Qualsevol canvi en la situació del o la sol·licitant, SEMPRE s’haurà de comunicar, per la via administrativa al Departament de Benestar Social i Família.

38 MODIFICACIÓ DE DADES FULL D’EXPEDIENTS JA INICIATS
Per incorporar documentació nova a l’expedient.

39 TRASLLAT D’EXPEDIENTS RD 727/2007 8 DE JUNY
Notificar a Benestar i Família, mitjançant Comunicació de Modificació de Dades i degudament registrat, la petició del canvi de trasllat d’expedients i l’adreça del nou domicili. Es procedirà al trasllat de destí. Les persones que traslladen el seu domicili a Catalunya, han de notificar-ho a la seva CCAA d’origen, sol·licitant el trasllat d’expedient i indicant la nova adreça de residència de Catalunya. Trasllat de domicili de la persona beneficiària d’una Comunitat Autònoma a una altra Les administracions implicades, per tal de donar continuïtat a l’acció protectora de la llei hauran de fer el següent:

40 TRASLLAT D’EXPEDIENTS RD 727/2007 8 DE JUNY
Si el trasllat de domicili és permanent: La CCAA d’origen: Haurà de notificar el trasllat a la CCAA de destí. Mantindrà durant un màxim de tres mesos l’abonament de les prestacions econòmiques reconegudes. Substituirà el dret al servei que tingui reconegut per la prestació econòmica vinculada al servei. La CCAA de destí: haurà de revisar en un termini de tres mesos (a comptar des de la data que en tingui coneixement) el PIA. Si el trasllat de domicili és temporal: L’administració d’origen està obligada durant 90 dies a l’any a: Mantenir el dret i la reserva del servei (amb l’obligatorietat per part de la persona beneficiària d’abonar la part del seu co-pagament). Mantenir la prestació econòmica.

41 SISTEMA DE COMPTABILITATS ENTRE PRESTACIONS I SERVEIS
IMPORTANT: S’HA DE PRIORITZAR EL SERVEI DAVANT EL CUIDADOR NO PROFESSIONAL. A l’hora de fixar la prestació de cuidador, l’opinió dels professionals ha de primar per sobre de la voluntat de les famílies. Importància de l’informe social sobretot en casos de discrepància ha de quedar ben argumentat i justificat. ES PODEN DONAR COMPATIBILITATS PERÒ LA RECOMANACIÓ ÉS QUE LA PRESTACIÓ DE CUIDADOR NO PROFESSIONAL SIGUI LA PRESTACIÓ SECUNDÀRIA, PRIORITZANT D’AQUESTA MANERA ELS SERVEIS. MENTRE ESTIGUI VIGENT L’ORDRE ASC/471/2010 ES MANTENEN LES COMPATIBILITATS QUE S’ESTABLEIXEN A LA MATEIXA COM FINS ARA.

42 COMPATIBILITATS

43 PROCEDIMENT EN CAS DE MORT
PIA FET → RESOLUCIÓ PIA - Els hereus podran presentar la SOL·LICITUD DE PRESTACIONS MERITADES I NO PERCEBUDES. El termini de presentació màxim serà de 4 anys des de la data de resolució PIA. PIA FET → ÈXITUS ABANS DE RESOLUCIÓ PIA - RESOLUCIÓ D’ÈXITUS. → Si ha gaudit d’algun servei, el PIA es farà d’ofici per tal que els centres i ajuntaments puguin percebre l’import econòmic corresponent. Si el servei és de Centre de dia i/o SAD, serà el SSB corresponent qui haurà de fer un PIA d’ofici i serà validat per la Referent Comunitària. Si és servei de residència o LLE, ho faran des dels SSTT. Si el PIA elaborat és de prestació econòmica, no genera dret. IMPORTANT: La data de baixa del SAD no pot ser posterior a la data d’èxitus de la persona depenent. PIA NO FET → RESOLUCIÓ D’ÈXITUS (“NO GENERA DRET A PRESTACIÓ”). Els hereus poden presentar reclamació al Departament (no sol·licitud de meritades i no percebudes). No es validaran PIA’s de persones que en el moment de la validació siguin èxitus excepte casos de finalització de SAD, casos de servei sociosanitari, c. de dia o residències.

44 Gràcies per la vostra atenció!