PRINCIPALS CANVIS I NOVETATS DE LA LOMCE

Presentación del tema: "PRINCIPALS CANVIS I NOVETATS DE LA LOMCE"— Transcripción de la presentación:

1 PRINCIPALS CANVIS I NOVETATS DE LA LOMCE

2 Saps quins són els principals canvis i novetats de la LOMCE en el nostre sistema educatiu?
En la següent presentació s’arrepleguen els principals canvis i novetats introduïts per la LOMCE en el nostre sistema educatiu. És important conèixer, almenys de forma general, els canvis que afecten el sistema en el seu conjunt. De moment no hi ha canvis en l'Educació Infantil.

3 Nova llei d’educació? La LOMCE no estableix una nova llei d’educació pròpiament dita sinó que modifica l'anterior, la LOE. De fet és una llei d’article únic, això sí, amb eixe únic article introdueix 109 modificacions. Per tant si consultes el text original de la LOE no sabràs quin article o apartats es mantenen i quins han sigut modificats o suprimits per la LOMCE, i si et remets al text de la LOMCE et faltarà tot això de LOE que no haja sigut modificat. On podem trobar l’articulat complet? el millor és utilitzar el text consolidat de la LOE, en ell tindrem els articles complet tal com queden amb les modificacions, supressions o afegits introduïts per la LOMCE. A aquest text només faltaria afegir les disposicions (estan en el text original LOMCE).

4 Principals canvis que afecten totes les etapes del sistema educatiu
Entre les nombroses modificacions introduïdes per la LOMCE hi ha tres canvis principals que afecten totes les etapes del sistema educatiu: 1. Definició i elements del currículum (no estava explícita en la LOE): La LOMCE introdueix una definició de currículum: “La regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyança i aprenentatge per a cada una de les ensenyances” i alguns canvis en els elements del currículum junt amb els objectius, continguts, competències, metodologia i criteris d’avaluació, apareixen els estàndards d’aprenentatge. Aquest nou element (estàndards d’aprenentatge) està definit com: “Concrecions dels criteris d'avaluació que permeten definir els resultats dels aprenentatges” té especial importància per que serà el referent per a les proves externes, que és un altre dels elements nous que haurem de tindre en compte.

5 Quant a les competències també s’introdueixen alguns canvis: deixen de ser 8 per a ser 7.
Ja no es denominen “competències bàsiques”, són només “competències” o “competències clau” i hi ha de dos tipus: Dos bàsiques: lingüístiques i matemàtiques, ciència i tecnologia, Cinc transversals: digital, aprendre a aprendre, socials i cíviques, iniciativa i emprendiment i consciència i expressió cultural.

6 2. Tipologia d’assignatures:
Les assignatures poden ser de tres tipus: troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica. No es tracta d’una jerarquia en funció de la importància sinó de les diferents competències que tindran les administracions educatives (govern i autonomies) en el seu establiment i determinació.

7

8 3. Avaluacions externes:
són proves externes que es realitzaran en totes les etapes. En primària no tindran efectes acadèmics però les de l'ESO i Batxillerat sí que tindran efectes acadèmics i serà necessari superar-les per a obtindre les titulacions corresponents.

9 Principals canvis en l'etapa d'Educació Primària
Els principals canvis que podem trobar en l’etapa d'Educació Primària es relacionen amb: 1. Organització de l’etapa: l'etapa consta ara de sis cursos “independents” ja que han desaparegut els cicles. Açò tindrà conseqüències en aspectes com la concreció del currículum, l'elaboració de programacions didàctiques, la constitució de la COCOPE, etc.

10 troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica.
2. Assignatures: com hem dit ara tenim tres tipus d'assignatures: troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica. A més Coneixement Del Medi es desdobla en dos assignatures: Ciències de la Naturalesa i Ciències Socials. Desapareix Educació per a la Ciutadania. L’Atenció Educativa per als alumnes que no cursen Religió ara serà una assignatura amb contingut curricular: “Valors Socials i Cívics”.

11

12 3. Proves externes: En Primària hi haurà dos proves externes:
- 3r primària: Individualitzada, orientada a comprovar el grau de domini de les destreses, capacitats i habilitats en expressió oral i comprensió oral i escrita, càlcul i resolució de problemes (competències matemàtica i lingüística). Serà amb caràcter diagnòstic, realitzada pels propis centres encara que dissenyada per l’administració. En el cas que l’alumne obtinga resultats desfavorable serà necessari aplicar programes es reforç.

13 - 6t primària: Individualitzada, orientada a comprovar les competències bàsiques (tal com es descriu en la LOMCE) i l’èxit dels objectius de l’etapa. Comú per a tots els alumnes, el govern establirà els criteris d’avaluació i les característiques. Els resultats s’expressaran en nivells. Es facilitarà l'informe individualitzat a les famílies, tindrà caràcter orientador per als centres. Dels resultats dels centres l’administració pot determinar la necessitat plans de millora.

14 Principals canvis en l'ESO
En esta etapa és potser on trobarem més canvis, ja que apareixen canvis en l’organització, les assignatures, en l’atenció a la diversitat (programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment, dos tipus de matemàtiques en 3r, dos opcions o itineraris en 4t, la formació professional bàsica) i la prova final amb efectes acadèmics. Anem a veure un poc més detingudament:

15 1. Organització de l’etapa:
L'ESO s’organitzarà en dos cicles: - el primer format pels cursos 1r, 2n i 3r, i - un segon cicle format per 4t curs únicament. En 1r podran agrupar-se matèries en àmbits de coneixement per a facilitar el trànsit entre Educació Primària i ESO. El quart curs tindrà caràcter propedèutic (preparació) amb dos opcions: - ensenyances acadèmiques per a la iniciació al Batxillerat i - ensenyances aplicades per a la iniciació a la FP. Es podrà obtindre el títol de graduat en l'ESO per les dos opcions (amb proves i resultats diferents).

16

17 Els Programes de Diversificació Curricular (PDC) de 3r i 4t seran substituïts pels Programes de Millora de l'Aprenentatge i el Rendiment (PMAR) en el primer cicle (cursos 2n i 3r). Els Programes de Qualificació Inicial (PQPI) seran substituïts pels cicles inicials de Formació Professional (FP Bàsica). Els alumnes que acaben la FP bàsica podran: - presentar-se a les proves finals per a obtindre el graduat en l'ESO - o passar directament a la FP de Grau Mitjà.

18 troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica.
2. Assignatures: En l'ESO trobem la mateixa diferenciació d’assignatures vista en primària: troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica. En 3r podran triar entre: - Matemàtiques orientades a les Ensenyances Acadèmiques o - Matemàtiques orientades a les Ensenyances Aplicades. Esta elecció no serà determinant per a l'opció Acadèmica o Aplicada de 4t. Desapareix Educació per a la Ciutadania de 2n. Valors Ètics substitueix a l’Alternativa a la Religió que no tenia continguts curriculars.

19

20

21 3. Avaluació dels aprenentatges:
Contínua, formativa i integradora. Les decisions de promoció s’adoptaran col·legiadament. Els alumnes promocionaran quan hagen superat totes les matèries o tinguen suspeses 2 màxim. Repetiran amb 3 suspeses o més. Excepcionalment es promocionarà quan tenint 3 suspeses o 2 suspeses que siguen instrumentals, es donen els criteris següents: a) 2 de les suspeses no siguen simultàniament Llengua i Matemàtiques, b) l'equip docent valore que no s’impedeix a l'alumne/que s'ha de seguir amb èxit el curs següent c) i que s'apliquen les mesures d'atenció educativa proposades en el consell orientador

22 Es podrà repetir curs 2 vegades en l'etapa i cada curs una sola vegada.
Excepcionalment, un alumne podrà repetir una segona vegada en 4t si no ha repetit en els cursos anteriors de l'etapa. Si la segona repetició de l'etapa es produeix en 3r o en 4t es podrà allargar un any més la permanència en ESO.

23 4. Avaluació Externa-Titulació:
Al finalitzar 4t és necessari superar prova per a poder titular. Es podran establir mesures d’atenció personalitzada per als alumnes que no hagen obtingut el títol havent superat totes les matèries de l'ESO. Es podrà realitzar la prova per cada opció, amb independència de l’opció cursada o per ambdós opcions. Per a cursar Batxillerat serà necessari aprovar la prova d'Ensenyances Acadèmiques. Es podran presentar els que aproven tot o amb màxim de 2 suspeses que no siguen al mateix temps Llengua i Matemàtiques. S’establirà per a tot el sistema educatiu espanyol els criteris d’avaluació i les característiques de la prova. Hi haurà dos convocatòries.

24 La prova serà de les matèries següents: 8 en total.
- Totes les assignatures troncals (4 matèries) - Dos de les assignatures troncals de l’opció - 1 de les assignatures específiques. - En la Comunitat Valenciana també Llengua Valenciana Per a titular: es requerirà la superació de la prova i una qualificació de l’etapa igual o superior a 5 punts sobre 10. Qualificació final: se seguirà la ponderació següent: a) 70 %, la mitjana de cada una de les matèries d'ESO. b) 30 %, la nota obtinguda en l’avaluació final d'ESO. Els alumnes que no titulen rebran certificat oficial amb el nombre d’anys cursats i el grau d’èxit dels objectius i l’adquisició de competències.

25 5. Atenció a la Diversitat:
Es consideren mesures d’atenció a la diversitat: - Matemàtiques de 3r orientades a les ensenyances acadèmiques o aplicades. - Programes de Reforç per a l’alumnat que promocione amb matèries no superades. - Programes de Millora de l'Aprenentatge i el Rendiment (PMAR) - Formació Professional Bàsica - Itineraris-opcions de 4t curs: Ensenyances Acadèmiques, Ensenyances Aplicades Atès que des de segon es pot començar a cursar un PMAR al final de cada curs d'ESO s’entregarà a les famílies un consell orientador, que inclourà informe sobre el grau d'èxit dels objectius i d’adquisició de competències, així com una proposta de l’itinerari més adequat a seguir, que podrà incloure la incorporació a un Programa de Millora de l'Aprenentatge i el Rendiment (PMAR) o a un cicle de Formació Professional Bàsica.

26

27

28 Altres canvis introduïts per la LOMCE
A més dels tres aspectes fonamentals que hem vist anteriorment hi ha altres novetats que cal conèixer: - Autonomia de centres: es promou l’autonomia de centres a través de la possibilitat d’elaborar projectes educatius de qualitat propis: especialització curricular, excel·lència, millora del rendiment escolar... Competència entre centres: lluita per tindre els millors alumnes per no perdre els recursos de l’administració (“rendició de comptes”). . - Millora de l’ensenyança de les Llengües Estrangeres La llengua pròpia només haurà d'utilitzar-se com a suport. S’ha de potenciar el llenguatge oral i es menciona la possibilitat d’incorporar experts. - Potenciació de les TIC

29 - Concerts educatius més llargs i en més etapes
Els concerts amplien la seva durada i passen de quatre anys a sis a Primària, amb caràcter general. Però també es preveu que hi haja concerts en altres etapes postobligatòries (batxillerat), que fins ara no estaven previstos en la llei. - Blindatge als concerts dels centres que segreguen per sexe Els centres d’educació diferenciada per sexes podran subscriure concerts. L’anterior llei no permetia discriminar l’alumnat pel seu sexe i diverses sentències van donar la raó a les comunitats autònomes que van retirar els seus concerts a centres educatius que segregaven al seu alumnat per sexe. Calendari escolar: de 175 dies lectius (incloent els dedicats a les proves externes).

30 Escoles menys democràtics
El Consell Escolar del Centre perd poder al centre, deixa de ser un òrgan de govern i decisiu, i passa a ser-ho merament consultiu. (traslladant algunes de les seves competències a la Direcció). Ja no pot aprovar, ni decidir (han estat eliminades específicament aquestes funcions del redactat de la llei) i s’ha de limitar a "avaluar" i informar. Els òrgans de decisió (Direcció, Claustre de Professors) no inclouen els pares i mares. Selecció del director. La Comissió de selecció estarà constituïda per representants de les administracions educatives i, almenys, en un trenta per cent per representants del centre corresponent. D’aquests últims, almenys el cinquanta per cent ho seran del Claustre de professors d’aquest centre.

31 - Direcció de centres: -Augmenten les competències del director i es modifica el procediment de selecció: Entre altres, són competències del director:  Aprovar els projectes i les normes en l’àmbit de l’autonomia dels centres.  Decidir sobre l’admissió d’alumnes.  Aprovar l’obtenció de recursos complementaris. S’introdueixen competències que converteixen el director en un gestor empresarial i al centre en una empresa. El problema és que en realitat amb aquest canvi no es dóna més autoritat als equips directius: quan es perd democràcia, no es guanya autoritat necessàriament. Aquest tipus de gestió no serà positiva per als centres: pot augmentar la tensió i no la cooperació.

32 Fins ací una visió molt general de la nova llei, especialment en les novetats que afecten les etapes obligatòries primària i ESO-FP bàsica) perquè tinguem una idea dels aspectes fonamentals en què trobarem canvis.

33