AGERMANAMENT ENTRE ESCOLES Joan Salvat Papasseit Fodè Ansou Kane.

Presentación del tema: "AGERMANAMENT ENTRE ESCOLES Joan Salvat Papasseit Fodè Ansou Kane."— Transcripción de la presentación:

1 AGERMANAMENT ENTRE ESCOLES Joan Salvat Papasseit Fodè Ansou Kane

2 A l’inici del curs els professors i les professores del CEIP Joan Salvat Papasseit de Mollet del Vallès (Barcelona) vam prendre la decisió d’agermanar la nostra escola amb l’escola Fodè Ansou Kane de Maka (Senegal).

3 A l’inici del curs els professors i les professores de l’ escola Fodè Ansou Kane de Maka van prendre la decisió d’agermanar-se amb el CEIP Joan Salvat Papasseit de Mollet del Vallès.

4 Els objectius de l’agermanament són:
Construir ponts entre els nostres respectius alumnes, professors i AMPAS. Prevenir actituds racistes. Coneixement mutu: gustos, cultura, afeccions,... Fomentar l’empatia vers les persones d’una altra cultura. Promoure la recerca de punts comuns, projectes i aspiracions.

5 Cada vegada es parla més de la falta de valors a la societat però no es veu la manera d’afrontar eficaçment el tema. Tot i això, com a professors, com a pares i com a persones veiem necessari fer quelcom al respecte. És en el diàleg cultural on podem reconèixer no solament les nostres diferències, sinó també les nostres semblances; i, el que és encara més important: els nostres projectes, desitjos i aspiracions.

6 CURS 2004-2005 Ens volíem conèixer
Així que al llarg d’aquell curs vam intercanviar escrits, dibuixos y cançons. Nosaltres vam enviar… Ells ens van enviar…

7 CURS Vam escollir com a centre d’interès: ELS JOCS (de taula i de pati).  ¿Per què el joc? -Perquè el joc pot convertir-se en un mètode d’auto coneixement en donar-nos l’oportunitat d’observar-nos en els moments de triomf i d’acceptar els nostres límits en els moments de fracàs. -Perquè el joc és una font inesgotable d’aprenentatge. -Perquè quan juguem ho fem amb tot el nostre ser i ens produeix satisfacció i alegria. -I perquè el joc és un tipus de manifestació cultural que es desenvolupa en tots els pobles i cultures que componen el teixit social del nostre planeta i pot ajudar-nos a conèixer l’altre.

8 Vam aprendre molts jocs
L’awalè El xoco I ens vam adonar que tenim jocs iguals o molt semblants

9 molt semblants Molt, però que

10 Ells van aprendre

11 CURS El tema d’interès al llarg d’aquest curs és: COM ÉS LA NOSTRA VIDA DIÀRIA? Educació Infantil: a partir del dibuix. Cicle Inicial: en un auca es presenten les diferents parts del dia: aixecar-se, pel matí, migdia, tarda i nit. Cicle Mitjà: a partir d’un còmic i/o una redacció. Cicle Superior: diari personal.

12 CURS El tema que vam consensuar entre els claustres de ambdues escoles va ser: EL REGAL Volíem intercanviar regals i ens vam posar a fer polseres i collarets.

13

14 CURS 2008-2009 Durant aquest curs volem fer TRENCACLOSQUES
Educació Infantil: autoretrat Cicle Inicial: la classe Cicle Mitjà: l’escola Cicle Superior: edificis característics del municipi I un trencaclosques amb fotos o dibuixos del grup-classe

15 PER QUÈ ELS TRENCACLOSQUES?
Perquè un trencaclosques és un problema o endevinalla de difícil comprensió o resolució que desafia l’enginy, la inventiva, la habilitat...

16 TAMBÉ FEM ALTRES ACTIVITATS
Campanyes de recollida de material escolar Exposicions Xerrades

17 però sobre tot...

18 Ensenyem a valorar a “l’altre”
La teva música és negra… el teu cotxe japonès… la teva pizza italiana… la teva democràcia grega… el teu cafè brasiler… les teves vacances marroquines… les teves xifres àrabs… les teves lletres llatines… ¿Com pots dir que el teu veí és estranger?

19 Aprenem a conèixer-nos
19

20 I ensenyem a buscar els punts comuns

21 En el viatge que vam fer l’estiu de 2006 el senyor Kutà, director de l’escola Fodè Ansou Kane ens va dir: “Estic molt satisfet de l’enriquiment que ha suposat l’agermanament per a tota la comunitat educativa. A les proves que fa el Ministeri d’Educació en el pas de Primària a Secundària i que fins ara aprovaven entre un 42% i un 48%, aquest curs van aprovat un 86% i aquest resultat és degut a l’agermanament”. Li vam preguntar que com era possible. Ens va contestar que “abans els que tenien un llapis o un “boli” s’ho passaven als companys, i que no tots tenien llibreta… Ara tots tenen el seu llapis, la seva goma, la seva llibreta,… Així que tots poden prendre apunts repassar per a les proves”. Això ens va portar a pensar que “molts pocs fan un molt” i que “gra a gra s’omple el graner”.