L’envelliment de la població i la cura de la gent gran en temps de crisi Jeroen Spijker Investigador “Ramón y Cajal” al Centre d’Estudis Demogràfics (Campus.

Presentación del tema: "L’envelliment de la població i la cura de la gent gran en temps de crisi Jeroen Spijker Investigador “Ramón y Cajal” al Centre d’Estudis Demogràfics (Campus."— Transcripción de la presentación:

1 L’envelliment de la població i la cura de la gent gran en temps de crisi
Jeroen Spijker Investigador “Ramón y Cajal” al Centre d’Estudis Demogràfics (Campus UAB) Co-IP en un projecte I+D relacionat amb el tema de les jornades d’avui: “¿Con quién viviré y quién me cuidará? Determinantes actuales y futuros de las pautas de convivencia y de dependencia de la población mayor”.

2 Es poden comparar persones amb la mateixa edat al llarg del temps?
L’envelliment de la població i la cura de la gent gran en temps de crisi Es poden comparar persones amb la mateixa edat al llarg del temps? Com es reparteix la cura de la gent gran? La crisi ha tingut un efecte sobre les estratègies familiars de cura?

3 L’envelliment de la població és ...
Generalitzat – afecta a la majoria de països Profund - toca molts aspectes de la vida humana Perdurable – l’envelliment continuarà i s’intensificarà Irreversible – l’Índex Sintètic de Fecunditat a nivell mundial no augmentarà i, a llarg termini, quedarà sota el nivell de reemplaçament

4 L’envelliment de la població s’ha convertit en una de les principals preocupacions polítiques:
Pel futur rendiment econòmic i Per la viabilitat de les pensions, l’assistència sanitària i els sistemes d’atenció social

5 Però la majoria dels enfocaments actuals de la qüestió de l’envelliment, no compten amb:
Les contínues i substancials millores en l'esperança de vida (existeix una ralentització de l’envelliment?) La diversitat de l'experiència davant l’envelliment

6 L’envelliment biològic versus l’envelliment de la població
L’envelliment biològic s'associa amb un augment de la supervivència de les espècies (humans) L’envelliment de la població és el procés pel qual les persones grans representen, proporcionalment, una major part de la població total

7 Les causes demogràfiques de l’envelliment de la població
L’augment de l’esperança de vida (inclou la de la gent gran) Disminució de la fecunditat (nombre de fills per dona) L’emigració de gent jove (sobretot en zones rurals)

8 Canvis en la contribució de les edats a les millores en l’esperança de vida entre dècades
Homes Dones Catalunya Anys d’esperança de vida Grup d’edad Spijker J. Blanes A (2009), Mortality in Catalonia in the context of the third, fourth and future phases of the epidemiological transition theory. Demographic Research. 20 (8):

9 Els primers del baby boom ja estan prejubilats
Una estructura d’edat que canvia (Espanya) Dividend econòmic: quan els del ‘baby boom’ tenen l’edat de traballar Aument de la població 65+ des de 1975 2001 Diferència amb l’estructura de 1975 1975 Baby boom (nascuts ) - El 1975 hi havia mes persones joves (0-15) que grans (65+) 2025 La generació ‘buida’, nascuda entre ara està en edat laboral Els primers del baby boom ja estan prejubilats Augment de la població 65+ des de 1975

10 Diferències en l’envelliment entre subpoblacions, per exemple, vidus i vídues
Espanya 1900: Període de baixa supervivència Espanya 2001: Període d’alta supervivència Spijker. J. (2012) "Vejez y viudedad en la España del siglo XX: La evolución histórica de la población viuda y sus determinantes demográficos". Revista de Demografía Histórica, XXIX (II):

11 Mesurar l’envelliment de la població: dels anys viscuts als anys que queden per viure
Esperança de vida a l’edat 65 Edat a on l’Esperança de Vida = 22 anys Homes Dones 1908 10,2 10,8 46 48 1939 9,7 11,7 44 50 1974 13,5 16,4 54 58 2009 18,1 22,1 60 65 2014 19,0 22,9 61 66 Font: Human Mortality Database ( y Elaboració pròpia . Pregunta: amb la mateixa esperança de vida, una dona de 48 anys al 1908 havia envellit com una dona de 50 anys al 1939, de 58 anys al 1975 o una dona de 66 anys a l’any 2014?

12 Mesurar l’envelliment de la població: dels anys viscuts als anys que queden per viure
La Taxa de Dependència de les Persones Grans (TDM) La Taxa Real de Dependència de les Persones Grans (TRealDM) La TRealDM ajustada per un augment de l’edat a la jubilació Espanya Font: Human Mortality Database ( i Elaboració pròpia

13 Nombre de centenaris a Espanya
Els centenaris Nombre de centenaris a Espanya EV a l’edat 100 Homes Dones 1908 1939 1974 1,9 2009 2,1 2014 1,8 2,0

14 L’Esperança de Vida Saludable (EVS) a edat 65: una expansió o compressió de morbiditat?
El 2008 van modificar la forma de preguntar sobre les discapacitats a llarg termini (GALI)

15 Característiques de la població espanyola resident en llars familiars el 1999, 2008 i 2013
1999 2008 2013 Població % Població 65+ (% total) 16 17 Població 65+ amb discapacitat que rep cura (% 65+) 19 22 Participació laboral femenina (% fem) 53 66 73 Població estrangera (% 20-64) 4

16 Perfil de la població major de 65 anys
Atès que els homes habitualment es casen amb dones més joves i moren abans: Les dones tendeixen a envellir soles Els homes envelleixen més sovint acompanyats de la seva parella Hi ha una forta desigualtat de gènere entre aquells que reben i donen cures, així com en les formes de convivència Mentre que la parella és habitualment el cuidador principal dels casats, les dones grans no casades són més vulnerables i requereixen el suport de persones alienes al nucli conjugal, inclou descendents, germans, altres familiars, amics o professionals

17 La Llei de Dependència de 2006
La política social ha tingut un paper important en la facilitació de la reorganització de l'atenció a Espanya (tradicionalment realitzat per la família = dones). Hi havia una necessitat d'un nou sistema de cura a causa de:   canvis en les estructures familiars (per exemple, menor nombre de fills per ajudar amb les cures)   canvis en les formes de convivència (per exemple, augment formes de convivència no tradicionals)   augment de la participació laboral femenina (descens de les persones i del temps disponible per a l’atenció) augment del nombre de persones grans que necessiten atenció mèdica

18 La Llei de Dependència de 2006
La llei de dependència que va entrar en vigor l'1 de gener de proporciona l'oportunitat de complementar o substituir els cuidadors familiars amb els cuidadors formals (empleats, serveis socials) Però amb la crisi econòmica, el 2012 el govern nacional va presentar uns forts ajustaments per complir els objectius de dèficit públic

19 Provisió de cura personal entre la població de 65+ anys amb discapacitat. Espanya 2006 i 2013.
Han canviat les estratègies familiars de la cura de gent gran en el context de canvi en els patrons d'ocupació i d’un nou sistema de protecció social? ― Amb alguna dificultat per a AIVD o 1 ABVD Amb alguna dificultat per a 2+ ABVD +  Hi ha una tendència a l’externalització de la cura: de donar-la de manera única pels membres de la llar a una creixent diversificació i complementarietat de fonts de cura. Spijker J., Zueras P (2016). El cuidado a los mayores en un contexto de envejecimiento y cambio social, político y económico. Panorama Social 23:

20 Cuidadors múltiples de persones de 65+ anys, segons el tipus d'atenció, l'estat de residència i parentiu. Espanya 2006 i 2013 Informal, dins de la llar Informal, no coresideix Informal, dins i fora Informal dins & formal Informal for a i formal Informal, dins i fora i formal 2006 2013 24.1 22.6 25.6 24.3 8.3 9.6 10.0 6.8 11.6 12.7 5.7 7.8 Parella 46.3 46.7 40.3 42.2 Fill(s) 43.7 52.9 75.0 87.5 36.6 80.4 81.5 German(s) 6.7 0.4 9.8 1.1 0.0 Net(s) 1.5 6.0 Parella i fill(s) 20.8 53.2 28.1 39.0 Fill(s) & fill(s) 42.6 38.3 28.4 9.5 Parella & nets 7.7 8.8 5.1 Fills i altres 30.4 20.3 Altres 12.3 9.2 19.7 9.1 43.2 31.0 26.2 40.4 34.4 25.0 13.0 42.8 Total (>1 possible) 109.0 109.2 106.1 110.4 106.6 130.2 108.7 108.1 114.8 112.5 116.6

21 Variables que afavoreixen tenir un cuidador fora de la familia?
Probabilitat més alt quan Només necessita ajuda per tasques instrumentals A més edat Dones Educació secundària o superior Persona viu sola Hi ha altres discapacitats a la llar Hi ha coresidents que treballen Els més pobres (un efecte de la Llei de la Dependència?)

22 Conclusions: context És important que les polítiques no considerin l’edat com una cosa fixa (no totes les persones de 65 anys són iguals). S’espera que els avenços científics i mèdics influeixin en el procés d’envelliment biològic i reduexin la gravetat de les discapacitats, així com l’augment de l’ús de tecnologies d’assistència i la millora de la qualitat de l’habitatge, el transport públic, l’accessibilitat dels edificis, … Malgrat això, a mig termini, el nombre de persones grans que requereixen ajuda continuarà en augment per l’envelliment de la població.

23 Conclusions: desigualtat de gènere entre els que reben i els que donen cura
Entre les persones més grans són les dones que tendeixen a envellir soles. Els homes són més propensos a fer-ho en companyia dels seus cònjuges que, alhora, són les seves cuidadores principals. Quan no hi ha cònjuge, són les filles que es responsabilitzen de la cura dels grans, encara més durant la crisi econòmica. També participen més néts, però menys germans i veïns o amics. També s’ha pogut constatar una certa tendència a l’externalització: de les cures úniques per part d’un membre de la llar es tendeix cap a una creixent diversificació i complementarietat de fonts (més formal i/o proveït per persones alienes a la llar). En 2013 gairebé 1.8 milions de persones més grans de 65 anys tenien un o mes cuidadors, 60% més que en 1999.

24 Gràcies