La planificació educativa a les Illes Balears. El cas de Mallorca.

Presentación del tema: "La planificació educativa a les Illes Balears. El cas de Mallorca."— Transcripción de la presentación:

1 La planificació educativa a les Illes Balears. El cas de Mallorca.

2 La planificació educativa
La planificació educativa a les Illes Balears La planificació educativa És el procés de presa de decisions per garantir el dret a una educació de qualitat i equitativa, que doni resposta a les demandes socials i que tengui en compte la situació actual i els factors que poden influir en l'assoliment d’aquests objectius.

3 La planificació educativa a les Illes Balears
LA SITUACIÓ ACTUAL: Població escolar en creixement continu. Incorporació significativa d’alumnat immigrant. Insuficients mecanismes d’integració escolar. Dèficit d’infraestructures educatives. Pressió en zones i centres Ràtios elevades. Concentració d’alumnat NESE.

4 La planificació educativa: Objectius
OBJECTIUS DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA (I): Escolaritzar l’alumnat en les millors condicions. Lluitar contra la segregació escolar per millorar l’equitat del sistema. Millorar els resultats educatius. Incrementar les opcions d’elecció efectiva de centre facilitant la presa de decisions informades.

5 La planificació educativa: Objectius
OBJECTIUS DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA (II): Reduir les ràtios. Racionalitzar rutes escolars sostenibilitat. Incrementar la satisfacció dels usuaris i agents implicats.

6 La planificació educativa: Actuacions
ACTUACIONS (I): Planificació d’infraestructures a partir de: Evolució de la població en edat escolar. Evolució dades d’escolarització. Distribució alumnat NESE. Relació matrícula/oferta de places (ràtios). Presència d’aules modulars.

7 La planificació educativa: Actuacions
ACTUACIONS (II): Revisió de les zones d’escolarització. Revisió criteris de reserva d’alumnat NESE. Revisió de la normativa d’admissió. Revisió gestió dels processos d’escolarització. Impuls acords escolarització equilibrada NESE.

8 La planificació educativa: Actuacions
ACTUACIONS (III): Major suport a centres en situació desavantatge. Punts i serveis d’orientació a alumnat i famílies. Revisió de l’oferta formativa. Valorar la creació d’instituts-escola, i, en qualsevol cas, millorar coordinació entre etapes. Promoure els plans de millora de zona.

9 La població escolar a les Illes Balears.
La planificació educativa a les Illes Balears La població escolar a les Illes Balears.

10 La població escolar a les Illes Balears
La planificació educativa a les Illes Balears La població escolar a les Illes Balears Increment de població del 46% entre 1996 i 2015, motivat per la immigració exterior. Percentatge d’alumnat estranger a Balears (14%) superior a mitjana estatal. Distribució desigual entre centres públics (18%) i concertats (8%), i també entre centres públics.

11 Evolució població escolar infantil i primària a les Illes Balears
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució població escolar infantil i primària a les Illes Balears

12 La incorporació tardana al sistema educatiu balear
La planificació educativa a les Illes Balears La incorporació tardana al sistema educatiu balear Alumnat procedent d’altres CCAA i l’estranger. Elevada mobilitat durant el curs. Gran diversitat nacional, lingüística i cultural. L’alumnat estranger és alumnat NESE, sobre tot per qüestions lingüístiques. El procés d’escolarització pot convertir-se en un element més d’integració o segregació social.

13 L’alumnat estranger a les Illes Balears
La planificació educativa a les Illes Balears L’alumnat estranger a les Illes Balears

14 Distribució alumnat estranger IB curs 16/17
La planificació educativa a les Illes Balears Distribució alumnat estranger IB curs 16/17

15 Distribució i origen alumnat estranger Mallorca curs 16/17
La planificació educativa a les Illes Balears Distribució i origen alumnat estranger Mallorca curs 16/17

16 Alumnat estranger centres públics Mallorca curs 16/17
La planificació educativa a les Illes Balears Alumnat estranger centres públics Mallorca curs 16/17

17 Alumnat estranger concertada Mallorca curs 16/17
La planificació educativa a les Illes Balears Alumnat estranger concertada Mallorca curs 16/17

18 La planificació educativa a les Illes Balears
L’evolució de la població en la presa de decisions de planificació educativa Es tenen en compte: Evolució de la població en edat escolar en els darrers anys. Dades d’escolarització dels darrers anys. Dades de distribució d’alumnat nouvingut. Relació matrícula/places per zones escolars. Presència d’aules modulars.

19 Evolució població Illes Balears
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució població Illes Balears

20 Grups i alumnes Illes Balears
La planificació educativa a les Illes Balears Grups i alumnes Illes Balears

21 Evolució població Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució població Mallorca

22 Evolució població Menorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució població Menorca

23 Evolució població Eivissa
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució població Eivissa

24 Evolució població Formentera
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució població Formentera

25 Evolució població Alcúdia
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució població Alcúdia

26 Grups, alumnes i ràtios Alcúdia
La planificació educativa a les Illes Balears Grups, alumnes i ràtios Alcúdia

27 Evolució de la matrícula a Mallorca entre els cursos 2010-11 i 2016-17
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula a Mallorca entre els cursos i

28 Evolució de la matrícula d’EI a Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula d’EI a Mallorca

29 Evolució de la matrícula d’EP a Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula d’EP a Mallorca

30 Evolució de la matrícula d’ESO a Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula d’ESO a Mallorca

31 Evolució de la matrícula de BAT a Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula de BAT a Mallorca

32 Evolució de la matrícula de GM a Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula de GM a Mallorca

33 Evolució de la matrícula de GS a Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula de GS a Mallorca

34 Evolució de la matrícula de tots els nivells a Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula de tots els nivells a Mallorca

35 La planificació educativa a les Illes Balears
Relació entre matrícula i oferta de places per nivells educatius el curs 16/17.

36 Relació matrícula/places Mallorca curs 16/17

37 Relació matrícula/places EI Mallorca curs 16/17

38 Relació matrícula/places EP Mallorca curs 16/17

39 Relació matrícula/places ESO Mallorca curs 16/17

40 Relació matrícula/places Batxillerat Mallorca curs 16/17

41 Relació matrícula/places GM Mallorca curs 16/17

42 Relació matrícula/places GS Mallorca curs 16/17

43 Ubicació aules modulars a Mallorca curs 16/17

44 Planificació educativa, elecció de centre i equitat.
La planificació educativa a les Illes Balears Planificació educativa, elecció de centre i equitat.

45 Planificació educativa: elecció de centre i equitat
PRINCIPIS NORMATIUS (I): Article 1 de la LOMCE: “La libertad de enseñanza, que reconozca el derecho de los padres, madres y tutores legales a elegir el tipo de educación y centro para sus hijos, en el marco de los principios constitucionales”.

46 Planificació educativa: elecció de centre i equitat.
PRINCIPIS NORMATIUS (II): Article 84 de la LOMCE: Regular l’admissió d’alumnes en centres públics i privats concertats. Escolarització equilibrada alumnat NESE. L’Administració ha de garantir l’equitat del sistema educatiu.

47 Planificació educativa: elecció de centre i equitat.
El procés d’escolarització no és únicament una oportunitat per concedir a les famílies plaça al centre que han sol·licitat en primera instància, sinó també per combatre el fenòmen de la segregació escolar.

48 El procés d’escolarització: segregació o integració.
La planificació educativa a les Illes Balears El procés d’escolarització: segregació o integració.

49 L’escolarització: segregació o integració (I)
La segregació escolar és un factor de desigualtat i d’exclusió social. Es veu afavorida per l’arribada d’alumnat immigrant: Situació residencial. Tendència a l’agrupament. Efecte “fugida” de les famílies autòctones.

50 L’escolarització: segregació o integració (II)
La diversitat escolar és clau per a la millora dels resultats educatius i per a la cohesió social. És precís conjugar lliure elecció de centre i el principi d’igualtat d’oportunitats. La segregació escolar està vinculada als processos d’elecció d’escola. Les polítiques d’elecció de centre s’han de combinar amb polítiques d’integració escolar.

51 L’escolarització: segregació o integració (III)
Les possibilitats de tria estan desigualment distribuïdes en funció de l’estatus socioeconòmic. Les famílies més instruïdes de classe mitjana surten més beneficiades en l’elecció escolar: major informació i grau de reflexivitat capital cultural major accés a xarxes socials privilegiades capital social major capacitat per sufragar costos capital econòmic

52 L’escolarització: segregació o integració (IV)
Les famílies amb un nivell educatiu més baix tenen més dificultats per prendre decisions d'escolarització informades. Cal recolçar les famílies perquè puguin fer eleccions ben informades.

53 Polítiques d’elecció de centre a l’OCDE

54 L’escolarització: segregació o integració (V)
En la majoria de països els estudiants són assignats a alguna escola de la seva zona, però poden elegir altres centres. La zonificació no garanteix una escolarització equilibrada.

55 L’escolarització: segregació o integració (VI)
La segregació escolar sovint supera la segregació residencial. Hi ha municipis que aconsegueixen reduir la segregació amb polítiques actives: Reserva de places. Política de consens entre centres. Suport als centres en situació desfavorida. Zonificació. Persecució del frau en el procés d’escolarització.

56 L’escolarització: segregació o integració (VII)
Els mateixos centres poden tenir un paper en els processos de segregació escolar: Les escoles més demandades en ocasions estableixen mecanismes selectius (projectes singulars, barreres culturals o econòmiques,…). Les escoles menys demandades “tiren la tovallola” i cauen en el desànim.

57 Mecanismes i recursos per afavorir una escolarització equilibrada.
Zonificació. Reserva de plaça alumnat NESE: nombre de places reservades. període de reserva. Adaptar als centres de la zona la ràtio prevista. Treball en xarxa de les oficines escolarització amb altres organismes i entitats.

58 Mecanismes i recursos per afavorir una escolarització equilibrada (II).
Acords d’escolarització equilibrada als municipis. Dotació de més recursos a les escoles en situació desfavorida. Projectes d’innovació específics a escoles desfavorides. Projectes de millora de zona o en xarxa.

59 La nova Ordre d’Escolarització
Increment reserva de places alumnat NESE. Extensió període de reserva fins inici classes. Possibilitat d'incrementar o disminuir ràtios. Comissions específiques d'escolarització. Major control sobre puntuació lloc de feina. Revisió zones escolarització i adscripcions, prèvia consulta Consells Escolars.

60 Canvis en les zones d’escolarització Mallorca

61 Els acords d’escolarització equilibrada.
La planificació educativa a les Illes Balears Els acords d’escolarització equilibrada.

62 Acords d’escolarització equilibrada
Procés consensuat de millora del sistema d'escolarització entre administracions local i autonòmica i centres públics i concertats, per: Detectar alumnat NESE que s'incorpora a 4t d’EI i aconseguir una escolarització equitativa. Realitzar propostes de suport i recursos als centres del municipi per millorar l'atenció a l'alumnat.

63 Acords d’escolarització equilibrada a Mallorca
Acords actualment vigents: Zona de Manacor: Manacor, Porreres Zona d’Inca: Inca, Sa Pobla. Previsió extensió curs 17-18: Zona de Manacor: Campos, Felanitx, Santanyí Zona d’Inca: Pollença, Alcúdia.

64 Aspectes clau dels acords d’escolarització equilibrada (I)
Comissió tècnica d'escolarització al municipi, per al seguiment de l’acord. Iniciar la detecció conjunta d’alumnat NEE i NESE, per part dels serveis socials de l’Ajuntament i dels equips d'atenció primerenca de la Conselleria d'Educació. Acord de tots els centres educatius del municipi. Reducció de ràtios i dotació dels recursos necessaris.

65 Aspectes clau dels acords d’escolarització equilibrada (II)
Transparència en la informació relativa a l'escolarització de l'alumnat. Orientació i assessorament a les famílies per prendre decisions informades i sobre beneficis integració escolar. Participació de les APIMA de tots els centres educatius en el desenvolupament de l’acord. Implicació social dels centres per contribuir a la integració social de determinats col·lectius com és el cas de les dones de determinades nacionalitats i cultures.

66 Aspectes clau dels acords d’escolarització equilibrada (III)
Supervisió i control de la Conselleria d'Educació a través del servei d'escolarització i d'Inspecció. Consens polític de tots els grups municipals ja que l’acord afecta el model social de futur. Implicació, compromís i suport en igualtat de condicions a tots els centres educatius del municipi. Promoció d’activitats que facilitin l’adaptació dels nous alumnes habilitació d’espais de preadaptació escolar.

67 El cas de Palma Presenta una situació complexa, amb una descompensació de places escolars en funció de les zones. Proporció de centres concertats i públics al 50%. Elevada proporció de centres que concentren un nombre molt elevat d’alumnat NESE, desigualment distribuïts. Els centres públics amb més demanda ho deuen a la situació, en un entorn de classe social mitjana i alta. En el cas dels centres concertats la ubicació no és un element tan determinant com per als centres públics.

68 Centres públics a Palma i proporció estrangers

69 Centres concertats a Palma i proporció estrangers

70 Revisió de la zonificació de Palma
Objectius: Afavorir la proximitat de l’alumnat al centre educatiu. Incrementar el vincle entre els CEIP i els IES més propers.  Detectar necessitats de noves infraestructures educatives. Vincular les zones escolars de Palma als barris que incorporen, fent coincidir el límits amb aquests.

71 Properes actuacions de planificació educativa
La planificació educativa a les Illes Balears Properes actuacions de planificació educativa

72 Properes actuacions de planificació educativa
Noves infraestructures: Palma, Llevant de Mallorca, corredor Inca, Alcúdia, Eivissa i Formentera. Continuar amb el Pla de disminució de ràtios. Ampliació dels acords d’escolarització equilibrada. Revisió de la zonificació de Palma, Eivissa i Menorca. Implementació de programes de suport i d’impuls als centres en situacio més desfavorida. Revisió del Decret d’admissió d’alumnes.

73 Moltes gràcies