Curso de PNL % Coaching El camino del ser al tener Xavi Gàmez Imbert

Presentación del tema: "Curso de PNL % Coaching El camino del ser al tener Xavi Gàmez Imbert"— Transcripción de la presentación:

1 Curso de PNL % Coaching El camino del ser al tener Xavi Gàmez Imbert
Colegiado nº # sección psicologia & coaching #

2 Exercici: QUI SÓC Em dic: La meva funció principal (laboral i vida): Una situació real que me resulta incòmoda, difícil… en mi dia a dia es: El que espero endur-me del curs és: Els meus punts forts són: M’agradaria millorar:

3 Esquema Ser Pensar i Sentir Hacer Tener

4 Camino del Ser Experimentar desde los tres niveles Planes de acción
AUTOconocimiento Experimentar desde los tres niveles Somàtico Cognitivo Campo Planes de acción Conductas y acciones Resultados y Objetivos finales

5 El Ser - I Percepción. Representaciones Internas: el mapa no es el territorio. Inventario VAS. ROLE. Estado de recursos i Estado de tensión-bloqueo-incomodidad. Submodalidades Estados Internos. Anclajes. Niveles lógicos. Organización experiencia, niveles de aprendizaje. Organización temporal. Línea de tiempo. Flexibilidad mental. Posiciones perceptivas. Intención Positiva.

6 El Ser - II Procesos cognitivos
Distorsiones cognitivas ( Selección, distorsión, Eliminación) Objetivos Valores Creencias. Auditoria de Creencias

7 El Ser - III Salida de información. Presentación de informaciones
Comunicación verbal. Escucha activa i Asertividad Metamodelo de lenguaje Comunicación no verbal.

8 Proceso de coaching Búsqueda i aplicación de nuestros recursos y potencialidades. Estado Actual Estado deseado Obstáculos - Impedimentos

9 QUÈ ÉS EL COACHING? “El coaching és un procés d'entrenament personalitzat i confidencial mitjançant el qual, el client aprofundeix en el coneixement de si mateix, augmentant el seu rendiment i millorant la seva qualitat de vida”. International Coach Federation (ICF) Implica fer aflorar tot el potencial de l'individu, ajudar-lo a superar les seves barreres i limitacions personals per arribar al millor de sí, i facilitar-li la manera de funcionar més eficaç i eficient com membre d'un equip. El treball és només una faceta en la vida d’una persona. El coaching parteix d’una visió integral de la condició humana. La recerca de l’equilibri entre la vida personal i professional és un factor clau en els processos de desenvolupament.

10 QUÈ ÉS EL COACHING? Les empreses han començat a adonar-se’n que els treballadors més satisfets en l’àmbit personal estan més motivats a la feina i són més eficients. El coach o facilitador és la persona que ajuda i acompanya en aquesta recerca de la coherència El Coaching requereix l’aclariment d’objectius. A mesura que es van definint ens adonem de la íntima relació entre tots ells. S’han de construir de forma integrada amb una visió estratègica a llarg termini. Aquesta guiarà cada una de les accions que executem en el transcurs del temps.

11 QUÈ ÉS EL COACHING? El coaching aporta multitud de beneficis:
PER A L’EQUIP: Liderar millor Generar respecte Millorar les relacions interpersonals Donar credibilitat i confiança Millorar les habilitats de comunicació Cohesionar l’equip PER A UN MATEIX: Conèixer-nos millor Ser mes autocrítics Millorar l’automotivació i la satisfacció Augmentar l’autoestima Obtenir un millor autocontrol Millorar actituds PER A L’EMPRESA: Sanejar la cultura i el clima laboral Augmentar el rendiment i l’eficiència Augmentar la implicació, la responsabilitat i la participació Enfortir la fidelització dels membres Disminuir l’absentisme

12 C – Centrat - center O – Obert - openess A – Atent - attention
El Coach C – Centrat - center O – Obert - openess A – Atent - attention C – Conectat - Conected H – Hold - sostiene

13 PRINCIPIS ÈTICS DEL COACHING
El coach ha d’establir i mantenir una relació de confiança amb el coachee basada en els següents principis: COMPETÈNCIA I CONEIXEMENTS ASSERTIVITAT ESCOLTA ACTIVA POTENCIAR L’AUTOGESTIÓ GESTIÓ A TRAVÉS DE LES PREGUNTES FEED-BACK APROFUNDIR EN OBJECTIUS, VALORS I CREENCES INCIDIR EN EL DISSENY DE PLANS D’ACCIÓ INTEGRITAT ACOMPLIMENT DE COMPROMISOS CONFIDENCIALITAT RESPECTE HONESTEDAT

14 Competencias esenciales
Código deontológico – estándares Establece acuerdos Establece confianza – intimidad Saber estar presente – está presente Sabe comunicar de forma eficiente Sabe escuchar de forma profunda y activa Sabe hacer preguntas potentes Saber comunicar directamente Facilita procesos de aprendizaje y resultados Crea consciencia Sabe diseñar planes de acción Sabe planificar y establecer metas basadas en buena formulación de objetivos Gestiona progresos y responsabilidad

15 TIPUS DE COACHING (segons l’objectiu)
COACHING PROPIO – SELF COACHING Es el que una persona exerceix sobre sí mateix, prenent com a punt de partença les eines del coaching on hi ha una relació entre 2 persones. COACHING PERSONAL – LIFE COACHING Es el que s’orienta a persones de forma individual, fora de l’àmbit empresarial, tractant aspectes molt diversos: desenvolupament personal, objectius vitals, orientació professional... COACHING EXECUTIU Està adreçat a directius i executius que cerquen la millora de la seva eficiència, tot i que sovint es treballen aspectes d’equilibri entre la vida privada i la professional COACHING EMPRESARIAL S’orienta a desenvolupar habilitats, destreses, eficiència, conductes, potencial... de personal d’una organització

16 TIPUS DE COACHING (segons nivell d’intervenció)
NIVELL 1: CONDUCTUAL – COMPETENCIAL En aquest procés es facilita el canvi simple de conductes sense modificar creences, actituds o valors. Es facilita el desenvolupament de competències ja existents i el canvi de conductes des de l’aprenentatge simple o de primer ordre NIVELL 2: COGNITIU – EMOCIONAL En aquest procés es facilita el desenvolupament de competències ja existents i de noves competències. A mes, es revisen creences i es genera la comprensió per a afrontar l’alliberació de frens i barreres que dificulten el desenvolupament. NIVELL 3: ENERGÈTIC ESSENCIAL En aquest procés s’expandeix el nivell de consciència del coachee, tot descobrint tot el seu potencial i facilitant la meta-visió mes enllà dels propis paradigmes. Es cerca la consciència d’unicitat amb l’univers

17 TIPUS DE COACHING (nivells de canvi i aprenentatge)
Què és i com és el que ens rodeja? On, quan, amb qui realitzes les teves activitats? CONTEXTOS COMPORTAMENTS Canvi nivell 1: Conductual Competencial Quines són les accions que dus a terme? Com són els teus gestos, moviments, conductes? CAPACITATS CREENCES Quines són les teves capacitats? Les utilitzes totes? Quines estratègies fas servir? VALORS ESPIRITUAL Canvi nivell 2: Cognitiu Emocional Canvi nivell 3: Energètic Essencial Què penses del mon, dels qui t’envolten? Quines creences et limiten i quines no? Que et motiva? Què és important i que no? Qui ets tu? Què et fa únic i especial? Quina és la teva missió a la vida? La teva activitat et connecta amb aquesta missió? Nivell mes profund. Grans qüestions metafísiques: perquè som aquí? Que em connecta amb d’altres éssers?

18 FASES DEL COACHING A. CONÈIXER B. RECONÈIXER C. VOLER D. DECIDIR E. PLANIFICAR G. ACTUAR H. AVALUAR

19 FASES DEL COACHING CONÈIXER RECONÈIXER CONÈIXER
Conec, aprenc les bases de la comunicació eficaç, l’existència de diferents estils de lideratge, els fonaments de la psicologia individual i de grup, les funcions de les emocions… CONÈIXER CONÈIXER Reconec, identifico quines són les meves fortaleses i les meves febleses, els punts a millorar i a potenciar com a líder. RECONÈIXER RECONÈIXER

20 FASES DEL COACHING Vull, desitjo un canvi, un aprenentatge, desenvolupar-me… després d’haver reconegut la necessitat VOLER VOLER Decideixo canviar. No en tinc prou amb el desig o la voluntat. La decisió ferma em suposa un avenç envers l’assoliment d’objectius DECIDIR DECIDIR

21 FASES DEL COACHING PLANIFICAR
Planifico, defineixo un pla d’acció, on els objectius són fonamentals PLANIFICAR Actuo, porto a terme les accions planificades en la fase anterior, en els terminis establerts ACTUAR Avaluo el progrés dels meus assoliments i en reajusto les desviacions AVALUAR

22 ALGUNES BASES DEL COACHING
NO HI HA FRACÀS, NOMÉS APRENENTATGE. SI VOLS COMPRENDRE I EVOLUCIONAR, ACTUA. TENIM TOTS ELS RECURSOS QUE NECESSITEM O PODEM CREAR-LOS. 4. TOT COMPORTAMENT TE UN PROPÒSIT, TOT I QUE EL CLIENT NO EL TINGUI CLAR. 5. HO ESTÀS FENT EL MILLOR POSSIBLE, TOT I QUE ES POT MILLORAR. 6. CREEM LA NOSTRA PRÒPIA REALITAT. 7. EL CLIENT TÉ LES RESPOSTES I EL COACH LES PREGUNTES

23 Exercici: LA RODA DE LA VIDA
ÀREA LABORAL ÀREA FAMILIAR ÀREA SALUT FÍSICA ÀREA ECONÒMICA ÀREA DESENVOL. PERSONAL ÀREA RELACIONS SOCIALS ÀREA SALUT PSÍQUICA ÀREA OCI I LLEURE

24 Exercici: LA RODA DE LA VIDA
Avalua del 1 al 10 cada àrea de la teva vida: ÀREA LABORAL Com et sents a la feina? La teva actitud es positiva i proactiva quan vas a treballar cada dia ? Estàs satisfet del teu rendiment? Treballes en el que realment t’agrada? Tens una bona relació amb els companys de feina? 2. ÀREA FAMILIAR Quina actitud adoptes envers la teva família (parella, fills, pares…)? Et sents proper a ells? Passes el temps suficient amb ells? La relació que hi tens es de qualitat ? ÀREA SALUT FÍSICA Com et trobes de salut ? Tens alguna malaltia crònica que et faci que hagis de tenir cura de tu mateix de manera especial ? Com estàs de « forma física » ? Et sents bé amb tu mateix físicament? Tens l’hàbit adquirit de fer activitat física? ÀREA ECONÒMICA Els ingressos que tens fan que cobreixis les teves necessitats actuals econòmiques? Et sents estancat a nivell econòmic ? Tens projectes en la teva vida que fa que no puguis assolir amb la teva actual situació econòmica? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

25 Exercici: LA RODA DE LA VIDA
5. ÀREA EDUCATIVA I DE DESENVOLUPAMENT PERSONAL Et sents a gust amb el teu nivell de coneixements i de formació ? Els coneixements que tens et permeten avençar com tu desitges en d’altres àrees de la teva vida ? Dediques temps a activitats formatives-culturals (pintura, música… ?). Que fas pel teu desenvolupament personal ? ÀREA DE LES RELACIONS SOCIALS Et sents bé amb la qualitat i quantitat d’amistats que tens ? Dediques prou temps a les relacions socials ? Et trobes de manera habitual amb amics i amigues per compartir lleure, aficions, amistat… ? ÀREA DE LA SALUT PSÍQUICA I MENTAL En quin grau t’afecten les pressions de tot tipus (laborals, socials, familiars…) ? Et sents bé amb tu mateix ? Et sents emocionalment estable ? Et sents amb força per superar les situacions de la vida ? ÀREA DE L’OCI I LLEURE Tens activitats que et facin gaudir de la vida ? Saps desconnectar dels problemes de les diferents àrees i gaudir de les coses ? Rius sovint ? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

26 Exercici: 13 FRASES COMPLETA LES SEGÜENTS FRASES, DE FORMA HONESTA I SINCERA, DONANT UN SENTIT PERSONAL A CADA UNA D’ELLES 1. La major part dels problemes La sort El mon actual El meu èxit depèn de Las coses em surten Si fallo Els projectes nous em Quan alguna cosa em surt malament… 9. La força de les circumstàncies Quan m’aixeco pel matí…

27 PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT PERSONAL BASAT EN COMPETÈNCIES PERSONALS
Treballarem sobre un programa de desenvolupament personal basat en competències personals. Farem: 1. Auto diagnòstic. 2. Pla d’acció. Definició de competència: comportament mes eficaç que un altre davant d’una situació professional o personal. Són comportaments que no tenen res a veure amb el CI (associat al èxit escolar i laboral). L’èxit rau en combinar coneixements, actituds, aptituds, trets de la personalitat… en funció de les demandes de l’entorn. El desenvolupament de competències depèn de l’adquisició de coneixements, habilitats, actituds… que les modelen. Podem dir que és una competència quan no és quelcom aïllat i fortuït, sinó que es produeix de forma automàtica i habitual, és a dir, que queda instal·lat en el nostre codi de comportament.

28 Incompetència inconscient
NIVELLS D’APRENENTATGE Incompetència inconscient Incompetència conscient Competència conscient Competència inconscient

29 PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT PERSONAL BASAT EN COMPETÈNCIES PERSONALS
Altres característiques d’aquest programa: El centre de decisions resideix en cada un de nosaltres Es molt important el compromís que adquirim entre les intencions i el nostre pla d’acció. La temporalitat és independent en cada persona. Una persona pot trigar 2 mesos i una altra 2 setmanes en dur a terme un progrés. Els terminis han d’estar personalitzats Els hàbits s’han d’adquirir i evitar que desapareguin a la primera adversitat. No es fàcil adquirir un nou comportament després de 35 anys de realitzar-lo. Cal confiar en el propi potencial i capacitat d’autodesenvolupament

30 CLASSIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES A TREBALLAR
Treballarem el diagnòstic de les competències agrupades en 3 tipologies: Coneixement d’un mateix Valors i creences Seguretat personal Objectius Automotivació Actituds Proactivitat Positivitat Flexibilitat Perseverança Habilitats i recursos personals Resistència a l’estrès Presa de decisions Introspecció Connexió amb l’entorn

31 PENSAMENTS I CREENCES (I)
Les creences són els nostres principis rectors, els mapes interns que utilitzem per donar sentit al mon. Compartir creences dona una gran sensació de cohesió i intimitat. Existeixen alguns principis bàsics que el mon físic confirma a diari (lleis de la naturalesa) i que tots compartim, però tenim també creences sobre sobre nosaltres mateixos i el mon que no estan clarament definides ni demostrades. Les creences venen de moltes fonts: educació, traumes del passat, experiències repetitives... Construim creences generalitzant a partir de les pròpies experiències. Algunes creences ens venen construides per la pròpia cultura i medi on neixem. Estem influenciats per les expectatives de les persones que ens envolten des de que neixem. Grans expectatives i realistes ens creen competència, aptitud... Baixes expectatives creen incompetència i ineptitud.

32 PENSAMENTS I CREENCES (II)
Creure en alguna cosa ens fa actuar com si fos veritat. Els fets s’interpreten en forma de creença. El que fem, manté i reforça les nostres creences. I les creences no són només mapes del que ha passat, sinó plans i estratègies per a accions futures. L’efecte Pigmalió o l’efecte Placebo expliquen com les creences poden actuar com a profecies. Les creences canvien i es desenvolupen i també poden ser qüestió d’elecció. Poden abandonar creences que ens limiten i contruïr-ne d’altres que ens facin la vida millor. Les creences poden ser positives (permisos) o limitatives. Per eliminar les interpretacions cognitives irracionals s’utilitzen processos d’argumentació lògica (un d’ells és el METAMODEL DEL LLENGUATGE).

33 CREENCES, EMOCIONS I CONDUCTES
En aquest esquema veiem com es relacionen les creences i pensaments amb les conductes, segons Ellis: CONDUCTES RACIONALS LIMITATIVES DERIVANT EN: EMOCIONS RACIONALS QUE ES PERCEBUT I INTERPRETAT SEGONS LES CREENCES SOBRE UN MATEIX I EL MÓN ES DONA UN FET CONCRET QUE PODEN SER CONDUCTES IRRACIONALS POSITIVES DERIVANT EN: EMOCIONS IRRACIONALS

34 CREENCES, EMOCIONS I CONDUCTES
Vegem la següent situació com a exemple: FET: “El meu cap, el Joan, no m’ha dit res en creuar-se amb mi pel passadís”. CREENÇA O INTERPRETACIÓ RACIONAL: “Potser no m’ha vist, estava pensant en el problemes de producció, o s’ha distret mirant en un altre lloc” CREENÇA O INTERPRETACIÓ IRRACIONAL: “El Joan em té mania, no s’interessa per mi. De fet, darrerament ningú ho fa” CONSEQÜÈNCIES DEL PENSAMENT RACIONAL: - Conductuals: “Quan el vegi li diré que l’he vist pel passadís” - Emocionals: “Estic bé, tranquil, les persones es distreuen de vegades” CONSEQUÈNCIES DEL PENSAMENT IRRACIONAL: - Conductuals: “Evitaré trobar-me el Joan. A la próxima reunió estaré distant” - Emocionals: “Em sento marginat i poc valorat. M’entristeix el que ha passat”

35 Exercici: TRANSFORMANT ELS PENSAMENTS
Cerca alternatives a aquests possibles pensaments limitants PENSAMENTS LIMITANTS ALTERNATIVES Es horrible, espantós. Em deixa bloquejat. No puc suportar-ho Sóc un estúpid És un imbècil Això no hauria de passar No té dret M’ho mereixo, per despistat Necessito que ell ho faci Sempre surt tot malament Cada vegada que provo una cosa, fracasso Res no funciona Ella és tota la meva vida Això hauria de ser mes fàcil Hauria d’haver-ho fet millor Sóc un fracàs

36 METAMODEL DEL LLENGUATGE (I)
El METAMODEL DEL LLENGUATGE és una eina de la PNL per tenir un millor coneixement del que les persones diuen. Ens explica com es tradueix el pensament en paraules. El llenguatge només és una aproximació al que pensem. La idea completa i total del que l’emisor vol dir en una conversa és el que s’anomena ESTRUCTURA PROFUNDA. El que realment diem s’anomena ESTRUCTURA SUPERFICIAL. L’estructura profunda no és conscient; el llenguatge existeix en un nivell neurològic molt profund. Si no retalléssim l’estructura profunda, la conversa seria llarguíssima. Per passar de l’estructura profunda a la superficial, fem insconscientment 3 coses: 1. ELIMINAR 2. DISTORSIONAR 3. GENERALITZAR

37 METAMODEL DEL LLENGUATGE (II)
El coaching utilitza el metamodel a través d’una sèrie de preguntes que intenten aclarar les eliminacions, distorsions i generalitzacions del llenguatge. Les preguntes tenen la finalitat d’omplir la informació perduda, remodelar l’estructura i treure informació específica per donar sentit a la comunicació. Veurem diferents formes mes concretes de eliminar (E), distorsionar (D) o generalitzar (G) la: HIPERGENERALITZACIÓ (G) ETIQUETACIÓ (G) EL DEURE I LA POSSIBILITAT (G) LECTURA DE PENSAMENT (D) ERROR DE L’ENDEVÍ (BOLA MÀGICA) (D) DRAMA (D) OMISSIONS (E) JUDICIS (E)

38 METAMODEL DEL LLENGUATGE (III)
Vegem el significat de cada una d’elles: HIPERGENERALITZACIÓ (G): Establir una norma general a partir d’un fet aïllat. Ex: “El menjar àrab té un sabor horrorós”. ETIQUETACIÓ (G): Fer una definició negativa, simple i global d’un mateix o dels altres. Ex: “Tinc un caràcter molt fort, no hi puc fer mes...”. EL DEURE I LA POSSIBILITAT (G): Posar obligacions o limitacions rígides a un mateix a als altres, de forma absoluta. Ex: “Tinc un caràcter molt fort, no hi puc fer mes...”; “He de pensar mes en els meus”. LECTURA DE PENSAMENT (D): Suposar que saps el que els altres pensen, que no caus bé... Ex: “Sé perfectament el que estàs pensant”. ERROR DE L’ENDEVÍ (BOLA MÀGICA) (D): Pensar que les coses sortiran malament, preveure el futur de forma negativa. Ex: “Quan faci temps que estiguis aquí ho entendràs”. DRAMA (D): Exagerar la interpretació d’un fet, una conducta... Ex: “Mai m’he trobat amb una situació tant extremadament complicada!”. OMISSIONS (E): Una paraula clau no surt a l’estructura superficial (verb, nom, referència comparativa...). Ex: “Les dones són mes sensibles”; “Ell em va ajudar molt”; “Han arruïnat l’empresa”; “Els animals domèstics són una molèstia”; “Sempre algú arriba tard a les reunions”. JUDICIS (E): És una afirmació mancada d’informació, de concreció. Ex: “Evidentment, aquesta persona és el candidat ideal”.

39 Exercici: PARAULES SUPERFICIALS?
Assenyala a quin tipus de generalització, eliminació o distorsió pertany cada una d’aquestes expressions o frases: EXPRESSIÓ O FRASE TIPUS DE G – E – D Ja saps a que em refereixo... 2. No has de fer aquestes afirmacions 3. Es diu que el Marc té una amant 4. Res del que has dit té sentit 5. Sé que se’m volen treure del damunt 6. Els meus pensaments em deprimeixen 7. Tots els homes són igual 8. Les coses no van bé. 9. Sóc (o és) el “gafe” de l’equip 10. Es dur estudiar 11. Això és insuportable, no puc mes!! 12. No puc contradir al director 13. En aquest lloc de treball no s’hi sentirà a gust 14. Es impossible que arribin a un acord 15. Es millor no dir res...

40 Exercici: PREGUNTAR PER APROFUNDIR
Cerca alternatives a aquests possibles pensaments limitants ELIMINACIÓ, DISTORSIÓ O GENERALITZACIÓ PREGUNTES HIPERGENERALITZACIÓ Sempre? Mai? Tots? ETIQUETACIÓ Què t’ho fa pensar? En que et bases? EL DEURE I LA POSSIBILITAT Què passaria si no ho fessis? Què ho impedeix? LECTURA DE PENSAMENT Com ho saps...? ERROR DE L’ENDEVÍ Què t’ho fa pensar...? DRAMA Així ho veus ara? Quins indicadors...? OMISSIONS Què o qui específicament? Com passa això específicament? Comparat amb què? JUDICIS Qui ho diu? Podria ser diferent?

41 Exercici: PREGUNTAR PER APROFUNDIR (I)
Cerca preguntes per “impugnar” les possibles distorsions ELIMINACIÓ, DISTORSIÓ O GENERALITZACIÓ PREGUNTES HIPERGENERALITZACIÓ - Totes les reunions que fem aquí són una pèrdua de temps. - Mai faig les coses bé. ETIQUETACIÓ - Sóc molt tímid. - És un inepte. EL DEURE I LA POSSIBILITAT - No hauria ni de saludar-los - No puc rebutjar aquesta oferta LECTURA DE PENSAMENT - El Jordi és infeliç - Està enfadat, però no ho admetrà

42 Exercici: PREGUNTAR PER APROFUNDIR (II)
Cerca preguntes per “impugnar” les possibles distorsions ELIMINACIÓ, DISTORSIÓ O GENERALITZACIÓ PREGUNTES ERROR DE L’ENDEVÍ - Això acabarà malament. - Mai arribaràs enlloc. DRAMA - Estic molt decebut - La seva opinió estar totalment fora de lloc. OMISSIONS - Aquí em tracten com em mereixo. - La gent es passa de la ratlla. JUDICIS - Aquesta actitud és inacceptable. - El Pere porta malament les reunions

43 FEED-BACK I FEED-FORWARD (I)
QUÈ S’ENTÉN PER FEED-BACK? El feed-back és una paraula anglesa que s’ha traduït com a retroalimentació. En un entorn empresarial, els treballadors necessitem saber si el nostre rendiment s’ajusta al que s’espera de nosaltres, com estem desenvolupant la nostra feina. La informació que es dona orientada a aquest obejctius és el que s’anomena feed-back. El sentit de donar dfeed-back és el poder millorar o canviar coses de les nostres conductes. El feed-back ascendent és aquell que els membres de l’equip donen al seu cap i el feed-basck descendent és aquell que els caps donen als seus col·laboradors. El feed-back ascendent darrerament s’ha incrementat en l’entorn empresarial a través de l’eina anomenada 360º El donar feed-back ha estat considerat molt de temps com una eina essencial per a líders. La característica principal del feed-back és que està enfocada al passar, en allò que ja ha passat, i no en la infinita varietat d’oportunitats que ens pot brindar el futur. El feed-back pot doncs arribar a ser limitant enlloc de ser expansiu i dinàmic

44 FEED-BACK I FEED-FORWARD (II)
QUÈ S’ENTÉN PER FEED-FORWARD? (Marshall Goldsmith) El feed-forward consisteix en donar suggeriments a una persona pel seu futur i ajudar-lo a millorar tant com es pugui. Els trets i utilitats que té el feed-forward són: Ajuda a les persones a focalitzar un futur positiu, no un passat ple d’errors. Ajuda a evitar la interpretació del feed-back “deixa’m dmostrar-te que estàs equivocat. El feed-forwrd normalment és vist com a positiu ja que es focalitza en solucions, no en problemes. Pot venir de qualsevol persona, encara que no es coneguin. Porta implícita la creença de que l’altre pot millorar. Tendeix a ser mes ràpid i mes eficient que el feed-back. Està dissenyat per a persones orientades a l’èxit. Pot ser una eina d’aplicació per a tot l’equip. No implica superioritat de judicis o d’experiència. Som “companys de viatge”, no “experts”.

45 Exercici: DONANT FEED-FORWARD (I)
Escull una conducta teva que voldries canviar, que tingués molt significat en la teva vida. 2. Tria 1 company a qui vulguis explicar millor aquesta conducta. Explica-ho primer a un i després a l’altre. 3. Sol·licita feed-forward (2 suggeriments que et puguin ajudar en el canvi). 4. Escolta atentament els suggeriments i pren nota escrita. No pots fer cap comentari ni criticar els suggeriments. 5. Fes comentaris tipus “es una bona idea...”. 6. Agraeix als participants els seus suggeriments. 7. Fes el procés amb totes les persones del grup. 8. Explica les conclussions que en treus.

46 Exercici: DONANT FEED-FORWARD (II)
Participant 1 Suggeriment: Participant 2 Suggeriment: Participant 3 Suggeriment: Participant 4 Suggeriment: Participant 5 Suggeriment: