COM ÉS QUE UNA PICADA DE PUÇA POT ARRIBAR A MATAR?

Presentación del tema: "COM ÉS QUE UNA PICADA DE PUÇA POT ARRIBAR A MATAR?"— Transcripción de la presentación:

1 COM ÉS QUE UNA PICADA DE PUÇA POT ARRIBAR A MATAR?
La presentació d’introducció l’hem acabada amb dues preguntes. Una d’elles ens ha permès fer una exploració amb la segona presentació d’allò que sabíem sobre la higiene i hem obert la possibilitat d’enfocar-la amb nous punts de vista. A la seva darrera diapositiva hem començat a abordar la connexió que fa la Ciència entre la higiene i la salut. Aquesta segona pregunta, d’entrada oberta i exploratòria, amb l’esquema de la transmissió de la pesta que ja havíem vist, ens ha de permetre obrir el camí cap a l’explicació científica de les malalties infeccioses i també de les defenses de l’organisme.

2 Com ja hem comentat, les respostes poden ser obertes però caldria anar dirigint-les cap al responsable primer de la malaltia en el nostre organisme (gèrmens, microbis, bacteris, virus...) i com es pot saber.

3 Adaptació del mètode científic (XVII)
667 ANYS (7 SEGLES) 1348 2016 Adaptació del mètode científic (XVII) Primers microscopis (mitjans XVII) Teoria cel·lular (mitjans XIX) Recuperem el fris cronològic de la segona presentació però ara amb la incorporació de fites rellevants en l’aspecte científic que han permès el desenvolupament, entre d’altres, del model d’ésser viu i del coneixement de múltiples formes de vida i de relacions.

4 Exemples d’explicacions: segle XVIII
La teoria humoral (dels humors descrits per Hipòcrates) determina que alguns agents del medi físic, especialment la temperatura i la humitat, podien alterar l’equilibri intern i causar la malaltia i la mort. La teoria miasmàtica defensava que unes substàncies imperceptibles anomenades miasmes, originades en determinades matèries o organismes, eren la causa de l’aparició i la propagació de les malalties infeccioses i epidèmiques per la corrupció de l’aire que ocasionaven. Abans de la teoria cel·lular però en ple desenvolupament del mètode científic, la Ciència intentava explicar les infeccions sense una causa pròpiament biològica. Això ens ha de permetre valorar la Ciència no com a veritat absoluta sinó com a fruit del seu temps i humana.

5 Va arribar un moment que la microscopia i les seves tècniques, la teoria cel·lular, la professionalització del coneixement científic, etc. van permetre avenços importants en l’àmbit microbiològic. Dues persones rellevants en aquest camp van ser l’alemany Robert Koch (esquerra) i el francès Louis Pasteur (dreta) Els dos van contribuir de manera important a entendre que les malalties infeccioses eren degudes a microorganismes. Estem parlant de l’últim terç del segle XIX.

6 Van identificar el causant de la pesta bubònica el 1894.
Alexandre Yersin Kitasato Shibasaburō Pel que fa a la pesta negra, la informació de la diapositiva és prou clara: no es va identificar el primer causant de la malaltia, un bacteri, fins 546 anys després de la gran epidèmia de l’Edat Medieval. És important destacar que des del moment que es té la certesa d’una causa, es pot actuar en conseqüència. Hem de pensar que, a partir de les contribucions de persones com Koch, Pasteur i aquestes, cada cop és més estès un corrent higienista que amararà la societat: medicina, urbanisme, arquitectura, costums socials... Si bé des de la Il·lustració comença a haver-hi una altra concepció dels usos i costums, no hi havia un veritable coneixement de causa sobre què produïa les malalties. Van identificar el causant de la pesta bubònica el 1894.

7 Henrique de Rocha Lima va identificar el bacteri del tifus el 1916.
El causant del tifus, una malaltia que associem a la falta d’higiene, va ser identificat fa 100 anys. Va ser un científic brasiler que va reeixir en les investigacions. Aquí caldria destacar que la Ciència no és només un fet europeu o de les primeres potències econòmiques mundials. La identificació del bacteri del còlera, també associat a la falta d’higiene, va ser una de les grans aportacions de Koch. Robert Koch va identificar el bacteri Vibrio cholerae com a causant del còlera l'any 1883.

8 ELS CAUSANTS SÓN ÉSSERS VIUS
QUE GENEREN RESPOSTES EN EL COS HUMÀ Hem arribat al punt en què la informació treballada ens condueix a abordar de ple el model d’ésser viu i lligar caps amb les funcions vitals: de quina manera les malalties les interpretem des del model? D’entrada, si estem parlant d’unes respostes a uns detrrminats estímuls, és la funció de relació. FUNCIÓ DE RELACIÓ

9 A partir d’aquí, descontextualitzem i abordem les idees clau sobre les defenses de l’organismes tot lligant-les a la funció de relació i el model d’ésser viu. Per mantenir el nostre equilibri com a organisme, fem servir el símil del castell emmurallat. Parlem de les defenses primàries. També presents en les obertures del nostre organisme.

10 Aquestes defenses primàries poden ser vençudes: una ferida que esquinci la nostra pell, un aliment (líquid o sòlid) amb un agent infecciós o una toxina, els virus o bacteris que podem respirar... O la picada d’una puça. (Potser aquí podríem fer una especial incidència al fer d’esternudar o tossir sense posar el braç o un mocador davant de la boca; o al fet d’escopir)

11 Quan es trenquen les barreres que separen el nostre medi intern de l’extern, comencen a actuar les defenses inespecífiques, que ataquen allò que no es reconeix com a propi de l’organisme. Es pot parlar, a nivell de ferida, d’inflor, formació de pus... Danys colaterals de la batalla.

12 Les imatges ens mostren el procés de fagocitosi i la imatge microscòpica de glòbuls blancs amb fagosomes bacterians.

13 En aquest sentit, cal valorar les aportacions que va fer el català Josep Trueta, entre d’altres, en el tractament de les ferides per evitar que s’infectessin i gangrenessin (morissin teixits) Han salvat milers de vides i evitat amputacions innecessàries. Es van començar a aplicar a la Guerra Civil Espanyola ( ) i a la Segona Guerra Mundial ( ) Com es veu a la fotografia, l’Hospital de Girona du el seu nom com a homenatge a les contribucions a la salut humana.

14 COM ÉS QUE LA GENT ARRIBA A EMMALALTIR PER INFECCIÓ?
Seguim treballant les idees clau sobre les defenses de l’organisme a partir de preguntes bàsiques. Com és que la gent arriba a emmalaltir per infecció? Si hi ha aquestes defenses, què fa que pugui haver-hi malatia?

15 QUÈ FA QUE LES PERSONES PUGUEM RECUPERAR-NOS?
QUÈ FA QUE NO HO PUGUEM FER? Aquestes preguntes lliguen amb l’anterior (i les respostes que se’n poden haver manifestat) Què fa que les persones puguem recuperar-nos? Què fa que no ho puguem fer? Depèn del tipus de respostes que se’n vagin generant, podem buscar símils amb competicions esportives i la qualitat i quantitat de jugadors. O bé, el menyspreable però eficient del combat militar (que, de fet, ja hem fet servir)

16 Quan les defenses més generals no se’n surten, cal que hi entrin en joc les elits. Aquest personatge és l’agent 007 i ve a representar un lluitador altament especialitzat i competent, com aquest limfòcit T.

17 Parlem de la producció d’anticossos específics per a neutralitzar l’acció del patogen.
Introduïm el concepte d’immunologia i el lliguem també amb la funció de relació. Aquí caldria recuperar les preguntes de les diapositives 14 i 15 i tornar-les a plantejar. En funció del que aporti l’alumnat, el professorat sí que caldria que expliqués les seves respostes.

18 COM ÉS QUE HI HA MALALTIES QUE NO S’ENCOMANEN MAI MÉS?
Una altra idea clau sobre els aspectes que treballem és el de la memòria immonològica. Què en pensa el nostre alumnat?

19 QUIN SENTIT TENEN LES VACUNES?
Tot lligant amb la diapositiva anterior, hem de relacionar el fet de no patir una malaltia amb les vacunes.

20 Aquestes dues imatges fan referència a l’origen del concepte vacuna i la seva relació amb la verola: la verola vacuna s’encomanava a les persones però era més suau que la que atacava a les persones i aquestes s’immunitzaven per a totes les variants. Aquí caldria explicar quins poden ser els principis actius de les vacunes i definir el concepte d’immunitat passiva. La vacunació com l’entenem va començar molt a finals del s. XVIII. Amb el coneixement microbiològic de la causa de les malalties, el procediment va agafar embranzida.

21 A Catalunya hem tingut figures rellevants en el camp de la investigació i el coneixement de les vacunes. A la dreta hi ha la fotografia de Ferran i Clua, que va fer la primera vacuna contra el còlera a nivell mundial, cap al A l’esquerra, Josep Cornudella va ser un pioner en la vacunació antituberculosa.

22 QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE LES VACUNES I ELS ANTIBIÒTICS?
Si estem parlant d’ajudar l’organisme a lluitar contra una possible infecció, la pregunta és rellevant i incideix en la comprensió dels usos mèdics de la població. Quina diferència hi ha entre les vacunes i els antibiòtics? Aquí caldria considerar l’acció dels virus i contra els virus diferenciada dels bacteris.

23 PER QUIN MOTIU NO HI HA VACUNES PER A TOTES LES MALALTIES INFECCIOSES?
QUÈ PASSA AMB L’ENCOSTIPAT, LA GRIP O LA SIDA? També cal plantejar-se els límits de la Ciència: la mutabilitat dels agents infecciosos.

24 Persones catalanes treballen actualment a un altíssim nivell internacional en la recerca per a aconseguir una vacuna contra la SIDA. A la fotografia apareix Bonaventura Clotet, que és un referent mundial en aquests estudis.

25 SI LA VACUNA ÉS PREVENTIVA, COM ÉS QUE SI ENS HEM FET UN TALL IMPORTANT ENS PODEN POSAR UN RECORDATORI DEL TÈTANUS? Cal diferenciar els sèrums de les vacunes. Segurament, l’alumnat no en tindrà coneixement previ però poden deduir les possibles respostes. Els sèrums ens aporten els anticossos directament i, d’aquesta manera, els efectes són immediats. Interessa la seva aplicació només en cas d’urgència.

26 En aquest sentit, determinats hospitals de Catalunya tenen el sèrum antiofídic, per neutralitzar l’efecte de la toxina de l’escurçó. Si no ha sortit anteriorment (per exemple amb el constipat o la SIDA), potser caldria parlar dels límits del concepte infecció. Bacteris, virus, toxines...