Descargar la presentación
La descarga está en progreso. Por favor, espere
Publicada porMagnar Viken Modificado hace 6 años
1
EL BENESTAR SUBJECTIU DELS ADOLESCENTS TUTELATS A CATALUNYA
FEDAIA 13 d’Octubre de 2016 Joan Llosada-Gistau (DGAIA) Carme Montserrat (UdG) Ferran Casas (UdG)
2
Aspectes materials de la vida Aspectes psicosocials de la vida
Què entenem per Benestar Subjectiu? Aspectes materials de la vida Aspectes psicosocials de la vida Qualitat de vida + = El benestar subjectiu: principal component psicosocial (no material) de la qualitat de vida: les percepcions, les valoracions i les aspiracions de les persones en relació amb els principals aspectes de la vida que els afecten Molt poc és conegut sobre el benestar subjectiu dels infants i adolescents de la població general, i molt menys encara, dels infants i adolescents tutelats
3
La perspectiva del Benestar Subjectiu implica:
Reconèixer els infants i els adolescents com a agents socials actius i no només com a subjectes passius. Això significa que les seves opinions i consideracions han de ser escoltades i tingudes en compte. Estudiar necessàriament aspectes positius de la infància en el present (i no pel que pot esdevenir) i, per tant, explorar les diferents dimensions del seu benestar. Acceptar que les mesures subjectives de la realitat social poden ser tan útils com les mesures objectives alhora de prendre decisions i impulsar polítiques socials.
4
Quants infants tutelats hi ha a Catalunya?
A 1 de setembre de 2016 hi ha (5%o) infants i adolescents tutelats
5
Objectius de l’estudi Avaluar el benestar subjectiu dels adolescents d’entre 12 i 14 anys tutelats per la DGAIA. Esbrinar les principals variables que influeixen en el benestar subjectiu dels adolescents tutelats a Catalunya. Comparar el benestar subjectiu entre els diferents tipus d’acolliment i amb el de la població general de la mateixa edat.
6
Metodologia: Població diana i mostra
La població d’estudi han estat els adolescents de 12 a 14 anys tutelats a Catalunya per la DGAIA La mostra final ha estat compresa per 700, dels quals es van analitzar les respostes de N=669 397 acollits en C. Residencial (taxa de resposta del 73%) (325 CRAE; 48 CA; 24 altres tipus de centre) 251 acollits en Família Extensa (taxa de resposta del 49%) 41 acollits en Família Aliena (taxa de resposta del 37%) El treball de camp es va dur a terme entre el desembre de 2012 i el maig de Es va agafar aquesta franja d’edat per poder comparar amb la població general ja en aquests s’havia passat a 1er d’ESO Varem obtenir 700 qüestionaris omplerts. Un 54%. Finalment s’ha utilitzat 669 que es repartien de la seguent manera: diapo
7
Metodologia: El qüestionari
El qüestionari utilitzat ha estat una versió adaptada pels adolescents tutelats del qüestionari original del projecte Children’s Worlds Dimensions de l’enquesta - La llar o centre - La salut - Les coses que tinc - L’ús del temps - Les relacions personals - L’escola o institut - La zona on visc - Altres aspectes personals Principals canvis introduïts al qüestionari original: “Família” va ser substituït per “Centre residencial o família acollidora” “Pares i mares” va ser substituït per “Tutors o Acollidors” Es van afegir algunes preguntes referents al Sistema de protecció Es van excloure algunes preguntes que no eren pertinents – població diana Children’s World’s Enquesta internacional sobre le BS dels infants que ja han respost d’entre més de 50 països infants. Afegir: satisfacció amb la mesura protectora o el règim de visites amb les pares i mares biològics En total el qüestionari va constar de 34 preguntes. I es va fer una prova pilot del qüestionari en un Crae (Fundació busquets de Terrassa)
8
Metodologia: escales de Benestar Subjectiu
El qüestionari inclou 3 escales per mesurar el BS: Personal Well-Being Index School Children (PWI-SC) (Cummins i Lau, 2005) Student Life Satisfaction Scale (SLSS) (Huebner 1991) Overall Live Satisfaction (OLS) Aquestes escales psicomètriques han estat utilitzades com a indicadors del BS dels adolescents tutelats i, per tant, com a variables dependents de l’estudi Els 7 ítems inclosos en l’escala PWI-SC7 són la satisfacció amb: - Les coses que tinc - Com de segur que em sento - Com utilitzo el meu temps - La meva salut - Les meves oportunitats a la vida - La meva experiència escolar - Les meves relacions amb les persones
9
Aspectes ètics de la recerca
La confidencialitat i l’anonimat de les dades han estat assegurades d’acord amb la llei espanyola 15/1999 de confidencialitat de les dades en totes les fases de la recerca. Aquesta investigació ha estat aprovada per la DGAIA i els adolescents informants han participat de manera voluntària i sense rebre cap incentiu. Podien deixar de respondre qualsevol pregunta i/o abandonar el qüestionari en qualsevol moment.
10
Resultats: Models multivariats
11
Model de regressió lineal múltiple
Variable Dependent: PWISC7 N: R2: 58%
12
Regressió lineal múltiple Centre residencial (CRAE)
Variables Independents PWISC7 OLS SLSS4 Sexe (Nois) Noies -5.169*** -1.502*** -10.23*** Edat (12 anys) 13 anys -2.807 0.271 -1.351 14 anys -0.336 0.0703 5.708* 15 anys -2.906 -0.878 -9.515* Temps en el mateix tipus de mesura 0.0408 * 0.0448 Ruptura en un acolliment familiar anterior (No) Si -5.150*** -1.165*** -6.723** Mida del centre (menys de 20 places) Entre 20 i 29 places 0.998 -0.611* -6.890** Més de 29 places -4.070** -0.936*** -10.68*** Escapoliments (No) S’ha escapolit una vegada o més -2.068 -0.697* -7.979*** Satisfacció amb els educadors (poc o gens) Força satisfets 6.137* 1.104 7.898 Bastant o molt satisfets 13.51*** 1.915** 19.86*** Satisfacció amb el director (poc o gens) 4.850 0.248 -0.513 9.695*** 0.570 3.032 Satisfacció amb companys del centre (poc o gens) 5.671** 0.633 2.679 10.23*** 1.395** 9.084** R-squared 0.351 0.243 0.264 Regressió lineal múltiple Centre residencial (CRAE)
13
Regressió lineal multiple Independent Variables
Família extensa Independent Variables PWISC7 OLS SLSS4 Sexe (nois) noies 2.077 -0.243 1.782 Age (12 anys) 13 anys -1.330 -0.112 -5.518 14 anys -0.164 0.182 -3.928 15 anys -6.112** -0.567 -5.289 Anys en el mateix tipus d’acolliment 0.0820** Ruptura en un acoll. familiar anterior (No) Si -1.954 0.659*** 12.73** Satisfacció amb les persones que viuen a casa (poc o gens) Força satisfet 17.16 2.932 13.85 Bastant o molt satisfet 33.59* 4.723** 38.01*** R-squared 0.326 0.248 0.261
14
comparativa amb la població general
15
BS dels adolescents tutelats segons mesura i respecte la població general
PWI-SC7 76,3 (CRAE) Els adolescents acollits en CRAE presenten nivells més baixos de BS que els acollits en família i també respecte la població general. Els acollits en família obtenen valors BS molt més similars a la població general Diferències estadísticament significatives
16
Sexe i edat
17
BS segons tipus d’acolliment i sexe
PWI-SC7 79,2 73,0 CRAE Les noies acollides en CRAE mostren un BS més baix que els nois. Entre els acollits en extensa i aliena, en canvi, no hi ha diferències Diferències estadísticament significatives
18
BS segons tipus d’acolliment i edat
PWI-SC7 CRAE A mesura que augmenta l’edat, disminueix el BS. El patró és similar en totes tres mesures, però és en els acollits en centre on les diferències assoleixen significació. Diferències estadísticament significatives
19
L’acord amb el tipus d’acolliment
20
BS segons si estan contents amb l’acolliment
Família aliena extensa Centre Residencial (CRAE) Total n % Poc o gens content 1 3,2 2 0,9 66 20,4 69 11,9 Ni content ni descontent 9 4,0 102 31,9 112 19,3 Bastant o molt content 29 93,5 213 95,1 156 48,2 398 68,6 31 100,0 224 325 580 PWI-SC7
21
L’estabilitat
22
BS segons si tenen els mateixos acollidors/educadors que l’any anterior
Família aliena extensa Centre Residencial CRAE Total n % NO, altres acoll./tutors 3 7.3 14 6.1 187 46.3 204 32,4 SI, mateixos acoll./tutors 38 92.7 215 93.9 172 53.8 425 67,6 41 100.0 229 320 629 100,0 PWI-SC7
23
BS segons temps en darrer acolliment
PWI-SC7 Com més temps en el mateix acolliment, més BS 80,5 77,9 73,2 84,6 79,0 76,1 78,4 87,0 88,0 87,3 87,1 78,3
24
BS segons número de mesures
PWI-SC7 CRAE Haver tingut dues o més mesures protectores afecta negativament al BS dels adolescents tutelats i és en l’AFE on aquests diferències esdevenen significatives Diferències estadísticament significatives
25
BS segons si hi ha hagut ruptura en acolliment familiar anterior
PWI-SC7 CRAE Els adolescents acollits en CRAE que han patit una ruptura en un acolliment familiar mostren pitjor BS. El fet de ser acollit finalment per una família actuaria com a factor compensador Diferències estadísticament significatives
26
BS segons si han efectuat algun escapoliment (CRAE)
PWI-SC7 77,8 68,7 Els adolescents acollits en CRAE que han efectuat com a mínim un escapoliment mostren un pitjor BS que aquells que mai s’han escapolit Diferències estadísticament significatives
27
La família biològica
28
BS segons la relació amb la mare
PWI-SC7 Els adolescents que afirmen que no tenen mare (per mort, desaparició, desconeguda, etc.) mostren millor BS que aquells que, en canvi, si que en tenen, tinguin o no relació amb ella Diferències estadísticament significatives
29
L’escola
30
BS segons si els agrada anar a l’escola
PWI-SC7 62,1 77,3 80,7 CRAE Els adolescents que afirmen que els agrada anar a l’escola mostren un millor BS en totes tres mesures, i entre els acollit en extensa i centre les diferències són significatives Diferències estadísticament significatives
31
BS segons “si se senten segurs a l’escola”
PWI-SC7 56,2 70,0 79,1 CRAE El fet de sentir-se segur a l’escola també afecta positivament al BS dels adolescents tutelats Diferències estadísticament significatives
32
BS segons la satisfacció amb
els companys de classe PWI-SC7 CRAE Estar satisfet amb els companys de classe també afecta de manera positiva al BS dels adolescents tutelats Diferències estadísticament significatives
33
BS segons la satisfacció amb les notes
PWI-SC7 CRAE Estar satisfet amb les notes acadèmiques obtingudes també afavoreix el BS dels adolescents tutelats Diferències estadísticament significatives
34
BS segons si han canviat d’escola respecte l’any anterior
Família aliena extensa Centre Residencial Total n % NO ha canviat d’escola 30 75.0 180 77.9 149 46.2 359 60,6 SI, ha canviat d’escola 10 25.0 51 22.1 172 53,6 233 39,4 40 100.0 231 321 592 100,0 PWI-SC7 Diferències estadísticament significatives
35
Amics i temps lliure
36
BS segons si realitza activitats extraescolars
PWI-SC7 78,4 73,7 CRAE Els adolescents tutelats que realitzen activitat extraescolars almenys una vegada a la setmana mostren millor BS Diferències estadísticament significatives
37
BS segons la freqüència en que surt amb els seus amics/amigues
PWI-SC7 CRAE 74,7 77,6 81,6 Els adolescents acollits en CRAE que poden sortir amb els seus amics i amigues amb major freqüència mostren millor BS Diferències estadísticament significatives
38
BS segons la freqüència en que utilitza l’ordinador
PWI-SC7 CRAE 76,1 72,1 79,4 Els adolescents acollits en CRAE que poden utilitzar l’ordinador freqüentment mostren millor BS Diferències estadísticament significatives
39
La mida del centre
40
BS segons la grandària del centre
Diferències estadísticament significatives Menys de 20 places Entre 20 i 29 places 30 places o més Els adolescents acollits en centre que viuen en centres més petits mostren un millor BS que els adolescents acollits en centres més places Diferències estadísticament significatives
41
Satisfacció amb els educadors, acollidors i companys del centre
42
BS segons la satisfacció amb els educadors del centre
Gens o poc satisfets Força satisfets Totalment satisfets Els adolescents acollits en centre que estan satisfets amb els seus educadors i educadores mostren un major BS Diferències estadísticament significatives
43
BS segons la satisfacció amb les persones que viuen a casa (Família Extensa)
Gens o poc satisfets Força satisfets Totalment satisfets Els adolescents acollits en família extensa que estan satisfets amb els seus acollidors mostren un major BS Diferències estadísticament significatives
44
BS segons la satisfacció amb els companys del centre
Gens o poc satisfets Força satisfets Totalment satisfets Els adolescents acollits en centre que estan satisfets amb els seus companys mostren un major BS Diferències estadísticament significatives
45
Conclusions I Els adolescents acollits en família extensa i aliena mostren uns valors de BS més propers als de la població general de la mateixa edat. El BS entre els acollits en centre és més baix. Cal anar en compte de no atribuir la responsabilitat d’aquests resultats al recurs residencial, doncs les característiques dels acollits en centre són diferents dels que estan acollits en família: adolescents nascuts a l’estranger sobre-representats, major proporció d’adolescents que cursen educació especial o adolescents tutelats en edats més avançades, entre d’altres. Les noies que viuen en CRAE presenten un benestar subjectiu significativament més baix que els nois. No succeeix entre les noies acollides en AFE.
46
Conclusions II La meitat dels adolescents acollits en centre residencial no estan contents de viure-hi i aquest fet repercuteix negativament en la seva percepció de benestar. El tipus d’acolliment és important però encara ho és més la percepció que es té del mateix. És possible viure satisfactòriament en un entorn residencial, però la primera condició és estar-hi d’acord. Els adolescents amb la mare desapareguda, desconeguda o morta mostren puntuacions més altes de BS que aquells que tenen o coneixen la seva mare, tinguin relació amb ella o no. L’estabilitat dels adolescents, tant pel fet de mantenir la mateixa escola, com tenir els mateixos acollidors o educadors, es relaciona positivament amb el seu benestar. Estar satisfet amb les relacions amb els acollidors/tutors i els companys del centre afavoreix significativament el seu BS
47
Conclusions III Condicionants del Sistema que afavoreixen el seu benestar: més anys en el mateix recurs, haver passat només per un tipus de recurs, no haver patit una ruptura en un acolliment familiar o viure en centres amb menys places. Importància cabdal de l’escola: els adolescents que els agrada anar a l’escola, que s’hi senten segurs, que tenen bona relació amb els companys de classe o que estan satisfets amb les seves notes, mostren puntuacions més altes en el seu BS independentment del tipus d’acolliment - l’escola pot jugar un paper compensador i afavoridor del seu benestar. Els adolescents tutelats que realitzen activitats extraescolars, surten amb els amics o poden utilitzar l’ordinador sovint mostren un BS, sobretot entre els adolescents acollits en CRAE
48
Reptes de futur per la DGAIA i l’ICAA
Cal seguir potenciant l’acolliment familiar i anotar els resultats positius de l’acolliment en família extensa. Cal revisar l’atenció residencial i les condicions de vida materials i relacionals dels que hi són acollits. És important que s’hi sentin bé i cal reduir el nombre de places. Calen esforços per clarificar al màxim el rol de les mares i pares biològics, i les relacions amb ells, escoltant la veu dels propis infants i adolescents. Cal posar l’escola en el centre de la vida dels infants i adolescents tutelats. Cal garantir, en la mesura del possible, l’estabilitat vital d’aquests nois i noies (evitar canvis de recurs, d’escola i d’educadors-tutors). Cal potenciar el paper dels amics i de les activitats de temps lliure, fomentant la normalització en activitats quotidianes.
49
Com continuar? Disposar d’una mostra més àmplia dels adolescents acollits en F. aliena. Disposar de valoracions dels acollidors i dels professionals entorn les mesures protectores que complementin la informació obtinguda dels adolescents. Incloure la perspectiva qualitativa: Entendre alguns perquès. Identificar altres variables independents que afectin al BS dels adolescents acollits en família extensa i aliena. Aprofundir la recerca en els acollits en centre residencial (ex: tipus de centre). Seguir vinculant dades provinents de qüestionaris (fonts primàries) amb dades (fonts secundàries). Monitoritzar el BS dels adolescents tutelats a Catalunya i estudiar-ne l’evolució aplicant millores.
50
Algunes reflexions dels adolescents
“Por fin alguien se preocupa por lo que quiero yo o cómo me siento” (noia 14 anys, CRAE) “Gràcies per enviar-m'ho, aquestes són preguntes que quasi ningú me les fa” (noia, 14 anys, família extensa) “Ha estat molt bé. M'ha interessat perquè es preocupen per mi” (noi, 13 anys, família extensa) “A mi em sembla bé que es faci això perquè així hi ha gent de fora que sap com ens sentim els nens i nenes que estem en un centre. Crec que és important” (noia, 13 anys, CRAE) “Por muchas preguntas que hagáis y por mucho que pongamos, nada cambiará” (noi, 13 anys, CRAE) “M'ha agradat molt el vostre qüestionari. Vull saber els resultats” (noia, 12 anys, CRAE)
51
Referències bibliogràfiques
Llosada-Gistau, J., Montserrat, C. & Casas, F. (2015). The subjective well-being of adolescents in residential care compared to that of the general population. Children and Youth Services Review, 52, Llosada-Gistau, J., Casas, F. & Montserrat, C. (2016).What matters in for the subjective well-being of children in. care? Child Indicators Research, DOI /s z Contacte:
52
EL BENESTAR SUBJECTIU DELS ADOLESCENTS TUTELATS A CATALUNYA
FEDAIA 13 d’Octubre de 2016 Joan Llosada-Gistau (DGAIA) Carme Montserrat (UdG) Ferran Casas (UdG)
Presentaciones similares
© 2025 SlidePlayer.es Inc.
All rights reserved.