TUTORA: MªDolores Todolí Bofí

TUTORA: MªDolores Todolí Bofí
PROGRAMACIÓ D’AULA E.INFANTIL SEGON CICLE 5 ANYS CURS TUTORA: MªDolores Todolí Bofí

INDEX 1- Introducció i contextualització
2- Objectius generals del cicle 3- Les àrees: objectius 4- Les competències bàsiques 5-Organització del temps 6-Unitats de programació: Metodologia general i específica de les diferents unitats de programació. Unitats didáctiques Els Projectes de treball Els Tallers Els racons 7- Avaluació 8- Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport. 9- Utilització de les TICs Projecte TICs 10- Recursos didàctics i documentació 11- Pla de millora 12- Annex

Justificació i contextualització
1-INTRODUCCIÓ Justificació i contextualització Per elaborar la programació d’aula he tingut en compte totes les àrees del currículum i tots els eixos que tractaré al llarg del curs, així com la metodologia que empraré en relació a la seua didàctica, per tal d’afavorir el desenvolupament equilibrat dels infants. També he considerat el grup-classe actual 30 infants els quals han estat a l’escola el curs passat. Hi ha de moment un alumne amb necessitat específica de suport educatiu, les mesures per aquest alumne s’inclourà en la programació la elaboració de material curricular com el suport a l’àmbit familiar. Així, doncs, en la programació general del curs, a banda de la programació de les unitats didàctiques he considerat adient contemplar les unitats metodològiques, relacionades amb els aprenentatges dels infants en els diferents moments del dia, en les que no es desenvolupa cap tema, o en les que se esta aplicant una determinada intervenció metodològica diferent a les de les unitats didàctiques. quadre 1) així com les unitats temàtiques, relacionades en el desenvolupament de determinats aspectes de les diferents àrees (quadre 2). Els projectes de treball: com els alumnes trien el tema, en un primer moment , en la programació he fet una graella dels objectius i continguts relacionats amb les diferents àrees que es poden desenvolupar en qualsevol projecte. El diari en serveix per documentar , reflexionar, avaluar la meua tasca així com la manera d’aprendre dels infants partint de la programació. A banda d’aquesta programació en el diari d’aula es registren les activitats, d’aprenentatge En l’organització de l’espai i dels materials a l’aula així com en la elaboració del horari he considerat les necessitats dels infants , atenent a les seues característiques. com a grup-classe. Aquesta organització espacial així com la temporalització esta justificada per la metodologia emprada. A banda he elaborat les línees bàsiques d’un projecte que forma part de la programació d’aquest curs , relacionat amb les TICs. La finalitat de la meua tasca educativa, és la consecució per part dels infants d’una autonomia personal cada vegada més gran en tots els àmbits i el desenvolupament de la seua capacitat d’aprendre a aprendre. La finalitat de la meua tasca educativa, és la consecució per part dels infants d’una autonomia personal cada vegada més gran en tots els àmbits i el desenvolupament de la seua capacitat d’aprendre a aprendre. La fonamentació de la meua tasca educativa està basada en: Una atmosfera de col.laboració en tots els àmbits i amb tots els responsables de l’educació dels infants. Afavorir la utilització de tots els llenguatges expressius. La integració experiencial, proporcionant els espais i diferents formes de connexió amb la realitat física i social. La consideració de la pluralitat de llenguatges: expressius, comunicatius i cognitius. L'experiència activa i reflexiva: afavorint l'experiència activa i variada en tots els camps, de manera que l'acció serveixca de marc tant al llenguatge i a la inteligència com a l'adquisició d'habilitats i al desenrotllament de totes les capacitats dels infants. L'exercitació multisensorial. El pensament constructiu-imaginatiu. La llibertat de cooperació. L'oportunitat de conèixer

2-OBJECTIUS GENERALS DEL SEGON CICLE E.INFANTIL
Conéixer el propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències. Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social. Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals. Desenvolupar les seues capacitats afectives. Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, com també exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes. Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió. Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectoescriptura i en el moviment, el gest i el ritme. Conéixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dues llengües que interactuen (valencià i castellà), que han de conèixer i respectar per igual, i ampliar progressivament l’ús del valencià en totes les situacions. Descobrir l’existència d’altres llengües en el marc de la Unió Europea, i iniciar el coneixement d’una d’estes. Conéixer i apreciar les manifestacions culturals del seu entorn, mostrant interés i respecte cap a estes, com també descobrir i respectar altres cultures pròximes. Valorar les diverses manifestacions artístiques. Descobrir les tecnologies de la informació i les comunicacions. 3-OBJECTIUS GENERALS: ÀREES DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableix el currículum del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL Conéixer el propi cos i les seues possibilitats d’acció, adquirint de manera progressiva més precisió en els gestos i moviments. Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i expressives, adoptant postures i actituds adequades a les diverses activitats que exercix en la vida quotidiana. Adquirir progressivament autoconfiança i una imatge ajustada i positiva de si mateix i identificar les seues característiques i qualitats personals. Respectar les característiques i qualitats de les altres persones, acceptant i valorant la varietat de sexes, ètnies, creences o qualsevol altre tret diferenciador. Adquirir coordinació i control dinàmic en el joc, en l’execució de tasques de la vida quotidiana i en les activitats en què haja d’usar objectes amb precisió, d’acord amb el seu desenvolupament evolutiu. Conéixer, manifestar i explicitar els propis sentiments, emocions i necessitats, i respectar els dels altres. Adquirir una progressiva autonomia en les seues activitats habituals. Adquirir hàbits relacionats amb el benestar, la seguretat personal, la higiene i la salut com també d’ordre, constància i organització relacionats amb les diverses tasques. Prendre la iniciativa, planificar i seqüenciar la pròpia acció per a resoldre tasques senzilles i problemes de la vida quotidiana, reconeixent els seus límits i possibilitats i buscant la col·laboració necessària Desenvolupar actituds i hàbits de col·laboració i ajuda articulant el propi comportament amb les necessitats, les demandes, els requeriments i les explicacions dels altres.

EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL
El coneixement de si mateix s’ha d’orientar a afavorir la inserció activa en l’entorn. L’impuls gradual a l’èxit de majors cotes d’iniciativa i autonomia requerirà el reconeixement dels factors de l’entorn físic, social i relacional en què es desplegarà l’acció. Impulsar la iniciativa suposarà estimular la capacitat de comprendre a l’altre, de comunicar-se amb ell, emprant els recursos gestuals de manera apropiada, respectuosa i eficaç; suposarà desenvolupar actituds de respecte i cooperació respecte a la cura del que l’envolta i de qui l’envolta. El reconeixement de les seues característiques individuals com també de les dels companys, és una condició bàsica per al seu desenvolupament i per a l’adquisició d’actituds no discriminatòries. La presència de trets personals diferents per raó de sexe, origen social o cultural ha de ser utilitzada pel professorat per a atendre la diversitat. Això propiciarà un ambient de relacions presidit pel respecte i per l’acceptació de les diferències. El valor formatiu de l’àrea implica el progrés en els àmbits d’aprenentatge i desenvolupament següents: El coneixement del seu cos, dels seus components i de les seues funcions. La identificació de les seues possibilitats d’acció, de coordinació i de control gradual. La realització cada vegada més autònoma d’activitats quotidianes i tasques senzilles. La formació d’una imatge ajustada i positiva de si mateix reconeixent les seues característiques, possibilitats i limitacions. El desenvolupament d’un sentiment d’autoconfiança i de la capacitat d’iniciativa per a actuar en el seu entorn. El reconeixement dels seus interessos, necessitats, emocions, sentiments. L’adequació del seu comportament a les diverses situacions, necessitats i requeriments dels altres. El desenvolupament d’actituds i d’hàbits de respecte, ajuda i col·laboració, evitant comportaments de submissió o domini. L’adquisició gradual d’hàbits i actituds relacionats amb la seguretat, la higiene i l’enfortiment de la salut. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL Adquirir mitjançant la relació amb els altres una progressiva autonomia personal. Relacionar-se amb els altres i aprendre les pautes elementals de convivència. Conéixer les normes i modes de comportament social dels grups amb què interactua i establir vincles fluids de relació interpersonal. Actuar de manera cada vegada més autònoma en les seues activitats més habituals, a fi d’adquirir progressivament seguretat afectiva i emocional per a desenvolupar les seues capacitats d’iniciativa i autoconfiança. Explorar i observar l’entorn familiar, social i natural, per a la planificació i l’ordenació de la seua acció d’acord amb la informació rebuda o percebuda. Establir relacions amb els adults i amb els seus iguals, que responguen als sentiments d’afecte que li expressen i ser capaços de respectar la diversitat i desenvolupar actituds d’ajuda i de col·laboració. Valorar la importància del medi físic, natural, social i cultural, per mitjà de la manifestació d’actituds de respecte i la intervenció en la cura segons les seues possibilitats. Conéixer i apreciar festes, tradicions i altres manifestacions culturals de l’entorn a què pertany, mostrant actituds de respecte, interés i participació. Mostrar interés i curiositat pels canvis a què estan sotmesos els elements de l’entorn, per a identificar alguns factors que hi influeixen. Descobrir aquells elements físics, naturals, socials i culturals que mitjançant les TIC amplien el coneixement del món a què pertany. Conéixer, representar i anomenar a partir de l’observació, la descripció, la manipulació i el joc, els objectes de la vida quotidiana amb formes geomètriques planes: cercle, quadrat, rectangle i triangle i formes geomètriques de volum: esfera i cub. Iniciar-se en les habilitats numèriques bàsiques, la noció de quantitat i la noció d’ordre dels objectes. Aprendre a utilitzar adequadament instruments, estris, eines i màquines per a fer activitats senzilles i resoldre problemes pràctics en el marc tècnic de la seua cultura. Identificar algunes de les propietats més significatives dels elements de l’entorn immediat i mediat establint relacions qualitatives i quantitatives de les unes amb les altres que induïsquen a organitzar i comprendre progressivament el món en què viu.

El medi s’amplia i es diversifica a l’escola; esta el farà, alhora, gradualment més accessible. Les situacions que en este àmbit es generen han de configurar experiències privilegiades que permetran els infants créixer, ampliar els coneixements sobre el món i desenvolupar habilitats, destreses i competències noves, evolucionar en definitiva. Això implicarà procedir de la manipulació a la representació: reconèixer sensacions, analitzar les propietats d’objectes i materials presents en l’entorn, determinar semblances i diferències, ordenar, quantificar, establir relacions, determinar alguna de les causes dels canvis, anticipar també algun dels efectes de les seues accions, detectar semblances i diferències, comparar, ordenar i quantificar. L’entorn natural, els seus components i els seus factors són objectes preferents de la curiositat i l’interés infantil. Les vivències que tenen en relació amb els elements de la naturalesa i la reflexió sobre estes els portaran, amb el suport adequat de l’escola, a l’observació d’alguns fenòmens naturals, les seues manifestacions i conseqüències. També els permetrà apropar-se, gradualment, al coneixement dels éssers vius, de les relacions que s'estableixen entre ells i d’algunes de les característiques i funcions. L’acostament a la diversitat i riquesa del medi natural afavorirà el desenvolupament d’una vinculació afectiva a este i serà la base per a potenciar des de l’escola actituds de respecte i atenció. El coneixement de les persones en diversos contextos, la vivència de situacions diverses, l’ampliació, en suma, d’experiències i de vincles interpersonals facilitarà el desenvolupament de vincles de pertinença al medi social. L’entorn escolar constituïx un enclavament privilegiat per a fomentar tals relacions i per a estimular actituds de confiança, empatia i afecció que constituïxen la sòlida base de la seua socialització. En el desenvolupament d’estes relacions afectives, s’hi tindrà en compte l’expressió i la comunicació de les pròpies vivències, de les seues emocions i sentiments per a la construcció de la pròpia identitat i per a afavorir la convivència. L’aproximació progressiva al coneixement, a l’estima i al respecte pels elements de l’entorn físic, natural, social, cultural i tecnològic s’ha d’aprofitar com una via de desenvolupament personal i social; els factors de la naturalesa i la cultura de l’entorn local pròxim i de la Comunitat Valenciana s’han d’utilitzar com a recurs didàctic per a apropar-se, conèixer, respectar i valorar les tradicions d’altres llocs. Els diferents elements curriculars de l’àrea cobren sentit des de la necessària integració i complementarietat amb la resta de les àrees. Els recursos didàctics han d’estar dirigits des de l’enfocament globalitzador: l’entorn no pot ser comprés sense la utilització dels diferents llenguatges. De la mateixa manera, la realització de desplaçaments orientats ha de fer-se des del coneixement del propi cos i de la seua ubicació espacial. En síntesi, el valor formatiu de l’àrea implica el progrés en els àmbits d’aprenentatge i desenvolupament següents: La manipulació d’objectes i de col·leccions, identificant-ne els atributs i les qualitats, establint relacions d’agrupament, de classificació, d’ordre i de quantificació com a via per al desenvolupament d’habilitats matemàtiques. El coneixement i comprensió dels elements més significatius del medi físic i natural. L’observació, l’anàlisi i la comprensió dels les relacions, canvis i transformacions en els elements de la naturalesa. El desenvolupament d’actituds d’atenció, de respecte i de responsabilitat en la conservació del medi. L’exploració activa de l’entorn, buscant interpretacions sobre situacions i fets significatius. L’establiment de vincles de relació amb els altres. La interiorització i l’ajust progressiu de pautes de comportament social. La identificació de grups socials pròxims, les seues característiques, valors i formes de vida. El forment d’actituds de confiança, respecte i estima envers la gent que l’envolta.

ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
Descobrir per mitjà dels diferents llenguatges el propi cos i les seues possibilitats d’expressió i de comunicació. Conéixer els diferents llenguatges i aplicar tècniques perquè desenvolupen la imaginació i la creativitat. Utilitzar les diverses formes de representació per a expressar i comunicar situacions, accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats. Utilitzar tècniques i recursos bàsics de les diferents formes de representació enriquint les possibilitats comunicatives. Valorar i apreciar les produccions pròpies, les dels companys i les companyes algunes de les diverses obres artístiques del patrimoni conegudes per mitjà de TIC o in situ i donar-los un significat que els acoste a la comprensió del món cultural a què pertanyen. Expressar sentiments, desitjos i idees per mitjà de l’expressió artística gràcies a diversos llenguatges. Interpretar i produir imatges com una forma de comunicació i gaudi, a fi de descobrir i identificar els elements bàsics de l’expressió artística. Aplicar hàbits d’higiene i rutines en l’ús del material per al desenvolupament de l’expressió artística que faciliten la consecució de l’autonomia personal i la col·laboració amb el grup social a què pertanyen. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ El desenvolupament de la capacitat de representació, que el progrés en el domini dels llenguatges possibilita, a més d’estimular també l’autonomia d’acció en el medi, la cooperació en la construcció de la identitat personal. Així doncs, les diverses formes de comunicació i representació serveixen de nexe entre el món exterior i interior ja que són instruments que possibiliten la representació de la realitat, l’expressió de pensaments, sentiments i vivències i les interaccions amb els altres. L’ocupació dels diferents llenguatges permetrà a l’alumnat d’infantil descobrir que poden ser representació de les diverses realitats o dimensions d’una mateixa realitat. D’esta manera, es facilitarà que acomode els codis propis de cada llenguatge a les seues intencions comunicatives, acostant-se a un ús cada vegada més propi i creatiu d’estos llenguatges. Les diferents formes de comunicació i representació que s’integren en esta àrea són: el llenguatge verbal, el llenguatge artístic (plàstic i musical), el llenguatge corporal, el llenguatge audiovisual i el llenguatge de les tecnologies de la informació i la comunicació; estes últimes, en una certa manera, i en determinats usos, integren els anteriors. La necessitat de potenciar el desenvolupament del llenguatge en l’alumnat ha de considerar la importància del modelatge en la construcció de la competència comunicativa Cal també un acostament a la literatura infantil, a partir de textos comprensibles i accessibles perquè esta iniciació literària siga font de gaudi, de diversió i de joc. El llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació presents en la vida infantil, requerixen un tractament educatiu que, a partir de l’ús, inicie l’alumnat en la comprensió dels missatges audiovisuals i en la utilització adequada. L’educació en la comprensió i l’ocupació del llenguatge artístic fa referència tant al plàstic com al musical. El llenguatge plàstic inclou la manipulació de materials, textures, objectes i instruments i l’acostament a les produccions plàstiques, per a estimular l’adquisició de noves habilitats i destreses i despertar la sensibilitat estètica i la creativitat. El llenguatge musical ofereix possibilitats de representació de la realitat i de comunicació per mitjà dels sons en el temps. Es pretén adquirir una progressiva capacitat per a servir-se d’este procediment d’expressió i representació al servei dels objectius educatius generals. L’ús de tots dos llenguatges afavoreix el desenvolupament perceptiu i representatiu, el coneixement de si mateix, la construcció de la identitat personal i la relació amb els altres. De manera semblant, el llenguatge corporal afavoreix l’autoconeixement, la identitat, l’autonomia i la relació amb els altres; la utilització del cos, els gestos, les actituds i els moviments poden ser estimulats i emprats amb una intenció comunicativa i representativa. Especialment interessant resulta la consideració del joc simbòlic i de l’expressió dramàtica com a forma de manifestar l’afectivitat i de retre compte del seu coneixement del món. Els llenguatges contribueixen també al desenvolupament d’una competència artística que va acompanyada del despertar d’una certa consciència crítica que es posa en joc en compartir amb els altres les experiències estètiques.

L’ORGANITZACIÓ DEL TEMPS : Criteris i horari
En síntesi, el valor formatiu de l’àrea implica el progrés en estos àmbits d’aprenentatge i desenvolupament: La comprensió de missatges de les persones amb què entaule relació. L’ús de la llengua com a instrument d’aprenentatge, de representació, de comunicació i gaudi, d’expressió d’idees i sentiments. La valoració de la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de la convivència. La utilització de tots els llenguatges per a expressar sentiments, desitjos i idees, triant el que millor s’ajuste a la intenció i a la situació. El desenvolupament d’una actitud de curiositat i respecte envers les diferents llengües i modalitats lingüístiques. La comprensió, la recreació i el gaudi d’alguns textos literaris. La presa de contacte amb els usos socials de la lectura i l’escriptura explorant-ne el funcionament i valorant-les com a instrument de comunicació, informació i gaudi. L’observació interessada i la valoració d’obres artístiques expressades en diversos llenguatges. L’ús de diverses tècniques artístiques per a representar i comunicar millor. L’inici en l’ús oral d’altres llengües del currículum per a comunicar-se en activitats dins i fora de l’aula, mostrant interés i gaudi en participar en estos intercanvis comunicatius. L’ORGANITZACIÓ DEL TEMPS : Criteris i horari No totes les jornades a l’aula són iguals, però hi ha una certa regularitat en l’organització del temps. A l’assemblea del dilluns, comencem a planificar les activitats de la setmana relacionades amb el projecte de treball, així els infants tenen informació del que anem a fer i ells mateixos també aporten idees. Tot s’apunta al full de les propostes d’activitats. A les altres assemblees tractem temes puntuals o relacionats amb els projectes. Per planificar el temps he tingut en compte molts aspectes per tal respectar les necessitats dels infants: El temps d’aprendre i el temps de viure no estan separats i tinc en compte que els infants aprenen en tot moment gracies a totes les persones que els envolten i a les experiències que tenen en aquest context. Per aquest motiu he tingut presents “ tots els moments” de la jornada, he reflexionat i valorat al els diferents aspectes implicats en relació a la planificació del temps. La necessitat d’una certa regularitat. Hi ha certa regularitat en l’organització del temps per a que els infants siguen autònoms en relació amb situacions que es repeteixen cada dia: l’entrada, penxar les motxilles, posar-se el davantal, abans d’eixir al pati, en acabar qualsevol activitat o d’anar a casa recolliran els materials, … Tenim unes fotografies dels diferents moments del dia. Pel matí, l’encarregat col.loca en el seu lloc les activitats del dia i s’ocupa del calendari. Es reparteixen les responsabilitats del dia. Si hi ha alguna activitat puntual: hi ha una targeta en blanc on es dibuixa el que anem a fer. Quan estem desenvolupant un projecte la targeta té una fotografia del tema que estem treballant en eixe moment. Flexibilitat i resposta a les necessitats dels infants De vegades les necessitats dels infants poden modificar allò que tenia previst. Per això tinc una certa flexibilitat a l’hora de seguir la panificació prevista. Algunes vegades, sobretot quan estem desenvolupant un projecte surten propostes que fan que canviem la planificació de la setmana. Altres vegades canvie l’activitat prevista en funció de l’observació del context i de l’estat emocional o físic dels infants. En aquestos dos casos ho reflecteixc al diari de classe. Diversitat i alternança Alternen diferents propostes: les activitats i jocs proposades i dirigides per l’adult , activitats i moments de joc lliure als racons on són els infants els que trien i decideixen el que volen fer. He considerat els diferents tipus d’agrupament: activitats de tot el grup, activitats en petit grup ( tallers) , activitats individuals i la necessitat de canviar de lloc. Els infants disposen de diferents llocs a l’aula per desenvolupar les activitats. En determinats moments també desenvolupem activitats al pati i en altres espais de l’escola.. He valorat en l'organització de la jornada el grau d’activitat física o intel·lectual i l’esforç que requereix una proposta determinada, per aquest motiu alterne allarg de la jornada les activitats dirigides amb les lliures i les activitats de moviment amb altres més tranqui-les. *Per determinar el grau d’acompliment d’aquestos criteris de varietat i diversitat i per captar el ritme que marquem a l’aula durant la setmana, escric en un el diari com es desenvolupen les activitats.

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
Anàlisi de la jornada a l’escola On s’han desenvolupat les activitats Grau d’autonomia i llibertat dels infants: Activitats lliures, dirigides, diverses propostes. Grau d’atenció i esforç ( intel.lectual i físic) que requereixen les activitats proposades: bastant, prou, res. Tipus d’agrupament: Grup classe, grup reduït, individual. Que capacitats hem treballat més: Moviment, llenguatge, cognitives, cura d’ell mateix, de relació, d’hàbits d’autonomia. Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

6-UNITATS DE PROGRAMACIÓ
UNITATS DIDÀCTIQUES Objectius Continguts Activitats Avaluació TEMPORALITZACIÓ MENSUAL PROJECTES TEMPORALITZACIÓ: TRIMESTRAL TALLERS RACONS UNITATS TEMÀTIQUES TEMPORALITZACIÓ ANUAL

TALLERS UNITATS METODOLÓGIQUES RACONS PROJECTES DE TREBALL UNITATS
PLÀSTICA TEATRE I TITELLES LLENGUATGE EXPERIMENTACIÓ TICs MATEMÀTIQUES RACONS TENDA DISFRESSES PROJECTE BIBLIOTECA PROJECTES DE TREBALL UNITATS TEMÀTIQUES CONVERSA/LLENGUATGE ORAL MEMORITZACIÓ APROXIMACIÓ LLENGUATGE ESCRIT GRAFISME SENSORIALS EXPERIMENTACIÓ MESURA LÒGICA GEOMETRIA NUMERACIÓ MÚSICA PSICOMOTRICITAT EDUCACIÓ EMOCIONAL

UNITATS DIDÀCTIQUES

TEMPORALITZACIÓ: TRIMESTRE 1
UNITATS DIDÀCTIQUES ADAPTACIÓ Setmana 1 i 2 de Setembre. UNITAT 1 Setmana 3 i 4 de Setembre Setmana 1 i 2 d’Octubre UNITAT 2 Setmana 3 i 4 d’octubre Setmana 1 i 2 de Novembre UNITAT 3 Setmana 3 i 4 de Novembre. Setmana 1 i 2 de Desembre.

UNITAT 1: LA CLASSE I L’ESCOLA-BENVINGUTS AL COL.LEGI OBJECTIUS
INTRODUCCIÓ L’unitat comença amb un conte motivador i es repassaran alguns conceptes treballats al llarg del curs anteriors. En quant a l'adaptació dels alumnes al curs, aquest any no plantejarà cap problema ja que el grup d'alumnes és el mateix del curs anterior. A més, els infants ja tenen la maduresa suficient per adaptar-se ràpidament al ritme de l'escola i a les diferents activitats de la rutina escolar. El canvi més significatiu és potser la intensificació del treball a l'aula. Per desenvolupar el treball de la unitat començarem amb el mural perquè ho observen i dialoguen sobre diferents aspectes de la il·lustració., realitzant-se activitats d’ atenció, raonament lògic-matemàtic, comunicació grupal i educació en valors. Per continuar amb la motivació dels alumnes, llegirem i treballarem amb el conte Benvinguts al col·le. Al llarg de la unitat didàctica es proposen diversos tipus d'activitats amb les quals s'aniran treballant tots els continguts. Per a això, s'utilitzaran diversos materials. Es realitzaran activitats individuals i col·lectives, sense oblidar l'important paper de les famílies; d'aquesta forma, s'anirà aconseguint una progressió sistemàtica i coherent dels continguts. OBJECTIUS CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL El cos i la pròpia imatge Conèixer alguns ossos i òrgans interns: cor, pulmons i estómac. • Identificar i respectar altres cultures i grups ètnics. • Reconèixer diferents fisonomies: color de pèl i d'ulls. • Demostrar sentiments de tendresa i afecte cap als altres. • Acceptar les manifestacions d'afecte dels altres. • Localitzar i identificar diferents parts del cos. Joc i moviment •Desenvolupar habilitats grafomotores: traç vertical i horitzontal, merlets horitzontals i verticals. • Adquirir nocions d'orientació espacial: davant/darrere. • Descobrir les possibilitats motrius de l'arrossegament i de l'embranzida. • Controlar la respiració i la intensitat del bufo en situacions lúdiques. L’activitat i la vida quotidiana Relacionar objetos con las dependencias del colegio. Afianzar las normas de cortesía: saludo y despedida. Iniciarse en las técnicas de investigación. Desarrollar la capacidad de exponer y comunicar conocimientos. La cura personal i la salut • Demanar i acceptar ajuda en situacions que la requereixquen.

Medi físic: elements, relacions i mesura Reconèixer i identificar el quantificador mitjà. • Discriminar figures geomètriques: cercle, triangle i oval. • Reconèixer la diferència entre llarg i curt. • Distingir nocions de pes: gros/prim. • Explicar fins a sis elements. • Ordenar els nombres de l'1 al 6 en seqüència ascendent i descendent. • Associar les grafies de l'1 al 6 amb la quantitat que representen. • Compondre els nombres 2, 3 i 4. • Conèixer les regletes fins a la del número 6. • Identificar els ordinals del 1r. al 6è. • Discriminar grandàries: ample. • Identificar la posició d'un objecte: davant/darrere. • Diferenciar i utilitzar el quantificador alguns. • Realitzar sèries de tres elements amb diferent forma i color. Acostament a la naturalesa •Identificar colors de la naturalesa: l’arc de Sant Martí • Conèixer diferents mascotes. Cultura i vida en societat Conèixer les dependències del col·legi, els companys, professors i personal no docent. LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Llenguatge verbal - Escoltar, parlar i conversar Desenvolupar les habilitats grafomotores bàsiques: grafia de l'1 al 6. • Practicar la pronunciació de diferents sons. • Identificar les paraules simples que componen algunes paraules compostes. • Ampliar el vocabulari. • Identificar els diferents significats d'algunes paraules polisèmiques. • Descriure sentiments i emocions pròpies. Aproximació a la llengua escrita Discriminar grafies a partir de jocs amb les lletres de l'abecedari. Llenguatge audiovisual i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) Experimentar els recursos digitals com un mitjà d'aprenentatge. • Conèixer el maneig d'algunes eines de la pissarra digital

CONTINGUTS El llenguatge artístic
• Conèixer colors freds i càlids. • Experimentar amb el color verd. • Conèixer i valorar obres d'art. • Conèixer l'obra de Michelangelo Merisi dóna Caravaggio. • Representar un trajecte conegut sobre el plànol. • Experimentar amb diferents tècniques plàstiques. • Experimentar amb diferents materials: el retolador. • Utilitzar instruments d'ús quotidià per realitzar una composició plàstica. • Diferenciar sons forts i febles. • Conèixer instruments de vent i de percussió. • Entonar adequadament cançons i cants col·lectius. • Interioritzar el pols rítmic musical a través de les paraules. • Adaptar els moviments corporals a un codi proposat. • Despertar l'interes per obres i autors del repertori clàssic. Llenguatge corporal Utilitzar el moviment amb intenció expressiva. • Adaptar la posició corporal a diferents propostes. CONTINGUTS CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL El cos i la pròpia imatge El cos humà: ossos i òrgans interns. • Aspectes diferencials de les cultures i els grups ètnics. • Aspecte corporal i fisonomia: color de pèl i d'ulls. • Demostració de sentiments de tendresa i afecte. • Acceptació de sentiments aliens. • Identificació dels diferents segments corporals a través del ball. Joc i moviment • Grafomotricitat: traç vertical i horitzontal, merlets horitzontals i verticals. • Nocions bàsiques d'orientació espacial: davant/darrere. • L'arrossegament i l'embranzida. • Satisfacció pel creixent domini corporal i de la respiració. L’activitat i la vida quotidiana • Dependències del centre escolar. • Normes socialment establertes per saludar i acomiadar-se. • Tècniques d'investigació i classificació d'informació. • Comunicació de coneixements.

La cura personal i la salut
• Valoració de l'actitud d'ajuda d'altres persones EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL Medi físic: elements, relacions i mesura Figures geomètriques: cercle, triangle i oval. • Mesura de longitud: llarg/curt. • Mesura de pes: gros/prim. • Conteig fins al 6. • Nombres 1, 2, 3, 4, 5 i 6. • Associació de la grafia i la quantitat. • Composició dels nombres 2, 3 i 4. • Reconeixement de les regletes fins a la del número 6. • Ordinals: 1r. al 6è. • Grandària: ample. • Conceptes espacials: davant/darrere. • Quantificació: alguns. • Sèries de tres elements amb diferent forma i color. Acostament a la naturalesa • Colors de l’arc de Sant Martí • Les mascotes. Cultura i vida en societat • El col·legi: dependències, companys, professors i personal no docent. LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Llenguatge verbal - Escoltar, parlar i conversar • Grafia dels nombres: 1, 2, 3, 4, 5 i 6. • Repetició de paraules en les quals canvia un sol fonema. • Identificació de les paraules simples que componen algunes paraules compostes. • Vocabulari relacionat amb llocs i monuments típics de l'entorn. • Percepció de les diferències entre els significats de paraules polisèmiques. • Descripció de les pròpies emocions i sentiments. • Participació en jocs amb les lletres de l'abecedari. Aproximació a la llengua escrita • Participació en jocs amb les lletres de l'abecedari. Llenguatge audiovisual i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) • Valoració dels recursos digitals com un mitjà d'aprenentatge. • Visionat d'algunes fitxes en format per a pissarra digital.

CRITERIS D’AVALUACIÓ El llenguatge artístic Llenguatge corporal
• Colors freds i càlids. • El verd. • Valoració i gaudi de les obres d'art. • Acostament a l'obra de *Michelangelo *Merisi dóna *Caravaggio. • Dibuix d'un trajecte conegut: el camí cap al col·legi. • Experimentació amb diferents tècniques plàstiques. • L'ús del retolador directament sobre el paper. • Nova utilitat d'instruments d'ús quotidià en la composició plàstica: la corda. • Reconeixement de sons forts i febles. • Instruments de vent i de percussió: la flauta i el xilòfon. • El cant col·lectiu. • El pols rítmic musical. • Adaptació del moviment a un codi proposat. • Respecte i silenci davant obres musicals de diferents estils. Llenguatge corporal • Valoració de la intenció expressiva del moviment. • Adaptació de la posició corporal. CRITERIS D’AVALUACIÓ CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL • Coneix alguns ossos i òrgans interns: cor, pulmons i estómac. • Identifica i respecta altres cultures i grups ètnics. • Demostra sentiments de tendresa i afecte cap als altres. • Controla el traç de merlets horitzontals i verticals. • Utilitza les possibilitats motrius de l'arrossegament i de l'embranzida. • Aferma les normes de cortesia: salutació i comiat. • S'inicia en les tècniques d'investigació. • Comença a exposar i comunicar coneixements. • Demana i accepta ajuda en situacions que la requereixin EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL • Discrimina les figures geomètriques cercle, triangle i oval. • Reconeix la diferència entre llarg i curt. • Associa els nombres de l'1 al 6 amb la seva quantitat i grafia. • Ordena els nombres de l'1 al 6 en seqüència ascendent i descendent. • Identifica les nocions de pes gros/prim. • Diferencia els conceptes espacials davant/darrere. • Utilitza el quantificador alguns. • Realitza sèries de tres elements. • Identifica colors de la naturalesa: l’arc de Sant Martí • Coneix diferents mascotes. • Reconeix les dependències del col·legi, els companys, professors i personal no docent.

LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
• Escriu les grafies dels nombres fins al 6. • Identifica paraules simples que componen algunes paraules compostes. • Adquireix vocabulari relacionat amb la unitat. • Identifica els diferents significats d'algunes paraules polisèmiques. • Descriu sentiments i emocions pròpies. • Utilitza els recursos digitals com un mitjà d'aprenentatge. • Coneix colors freds i càlids. • Reconeix alguna obra de Michelangelo Merisi dóna Caravaggio. • Representa un trajecte conegut sobre el plànol. • Experimenta amb diferents materials, colors i tècniques plàstiques. • Diferencia sons forts i febles. • Identifica instruments de vent i de percussió. • Mostra interès per obres i autors del repertori clàssic. • Adapta els moviments corporals a un codi proposat. • Utilitza el moviment amb intenció expressiva. TEMPORALITZACIÓ 4 Setmanes : Les propostes d’activitats relacionades amb l’unitat es reflecteixen en la programació setmanal. ( diari de classe) RECURSOS I MATERIALS MATERIAL IMPRES MATERIAL COMPLEMENTARI MATERIAL LLENGUATGE CORPORAL I ARTÍSTIC ALTRE MATERIAL • Quadern de l'alumne: unitat didàctica 1. • Quadern de grafomotricitat. • Quadern per a la família. • Fitxer de llenguatge musical,plàstic i corporal. • Quadern de retallables. de la mascota. • Contes relacionats amb la unitat: - Benvinguts al col·le. - Adaptació del conte clàssic El soldadet de plom. - Jo observo el cos humà, de Claude Delafosse Material impres Bits. • Mural. • Adhesius. • Encunys Material audiovisual i TIC - DVD de contes. • CD de TIC i de pissarra digital. • CD d'anglès. • CD de cançons Reproductor de CD, música, pilotes de tennis de taula, làmines amb formes geomètriques, cartolina vermella, blava, verda i groga i cons. CD de cançons, instruments de metall de petita percussió, una caixa de formatgets, un *pal de 15 cm, llenties, yembe, xilòfon, folis i pintures de colors. Fulles, retoladors negres, cartolines, temperes líquides de diferents colors, bols, entenimentades, tisores i pals de pol. Llapis, pintures de pal o ceres de colors, pintura de dits, *gomets, tisores, suros, catifetes, punxons, trossos de tela i guixos de colors. Figures de colors i textures. Puzles Tampons de l'abecedari. Panell de targetes.

ACTIVITATS Full 2 MOTIVACIÓ LÀMINA INICIAL
Es presenta el mural de l’unitat, una vegada conegut el tema que es va a plantejar, s'explica el conte Benvinguts al col·le, per poder així presentar als personatges que apareixeran en aquesta unitat. A partir del mural, es realitzaran activitats d'atenció, raonament lògic-matemàtic, jocs i pensament creatiu i educació en valors. Es presentaran les cançons relacionades amb el conte de la unitat i es realitzaran diferents activitats de motivació perquè els nens es familiaritzin amb els personatges. Amb aquestes activitats es pretén augmentar la curiositat dels nens cap als nous conceptes i continguts de la unitat, així com mantenir la seva atenció al llarg de totes les activitats que es van a anar desenvolupant. LÀMINA INICIAL •Explicació de que la làmina és una part del mural de la unitat. Identificar-ho. • Observar la làmina inicial. Parlar del racó on viu Pinto i dels colors. • Pegar l'adhesiu i assenyalar la diferència perquè la làmina es correspongui amb la part del mural que representa. •Envoltar a Pinto. • Dibuixar l’ arc de Sant Martí en els cristalls de la finestra. Nomenar els colors. Full 2 • Parlar sobre els seus contes favorits i dibuixar algun personatge en la part superior de la fitxa. • Repassar les línies discontínues del dibuix. • Assenyalar els llibres que són de color verd. • Realitzar el traç en la quadrícula. • Dibuixar un castell. Partir d'un rectangle i dibuixar els merlets en la part superior. Afegir les portes i les finestres. Full 3 • Completar la cara dels gats. Repassar els cercles, acolorir els ovals i pegar els adhesius dels triangles en les orelles. Després, dibuixar els bigotis. • Pegar gomets dels colors que indiqui el mestre segons el color d'ulls de cada gat. • Dibuixar un llaç al gat que més els agradi. Full 4 • Compondre els nombres de l'1 al 4 amb els retallables de la fitxa següent i pegar-los on correspon. • Acolorir-los segons el color de les seves regletes. • Copiar la grafia de cada nombre al costat dels punts negres. • Dibuixar la regleta corresponent a cada nombre. • Retallar i formar els nombres indicats en la fitxa anterior. Full 5 • Repassar amb el dit les lletres de la paraula BENVINGUTS. • Acolorir amb pintures de dits o ceres verdes les lletres del cartell. • Envoltar les lletres que estan en el seu nom. • Dibuixar un gest de salutació (un somriure, una mà aixecada…) sota la paraula BENVINGUTS. Full 6 • Acolorir els noms dels òrgans interns de diferents colors. • Pegar l'encuny per la pestanya per comprovar com els ossos protegeixen als òrgans. • Preguntar als alumnes si observen altres òrgans interns en la fitxa i assenyalar-los (fetge, intestins). • Ampliar vocabulari i nomenar els ossos: estèrnum i costelles. Acolorir-los.

Full 7 Full 8 Full 9 Full 10 Full 11 Full 12 Full 13 Full 14 Full 15
• Assenyalar la fotografia que més els cridi l'atenció i explicar per què. • Repassar els marcs. Després, unir les fotografies del Marroc amb *Alí i les d'Etiòpia amb Elia. • Identificar la figura geomètrica que formen els marcs i emmarcar amb ella als personatges. • Envoltar la foto on es veuen animals. Com es diuen? Full 8 • Explicar quantes ceres verdes hi ha, quants retoladors roses, quantes pintures, quants retoladors, etc. i escriure el nombre al costat. • Envoltar algunes ceres i ratllar alguns retoladors. • Triar el seu color favorit per repassar la paraula ALGUNS. Full 9 • Dibuixar ratlles negres al gatet més gros i ratlles taronges al més prim. • Acolorir els altres gatets amb taques negres. • Trobar dos gats que no tenen bigotis i dibuixar-los-hi. • Completar la sèrie amb els adhesius. • Dibuixar un altre animal gros i un altre prim. Full 10 • Dibuixar la pròpia cara en un requadre. Buscar fotografies de mascotes i pegar la seva preferida en l'altre requadre. • Unir totes les fitxes i confeccionar un llibre de mascotes de la classe. Fer la portada tots junts. Full 11 • Fer hipòtesi sobre el dibuix amagat. • Acolorir segons el codi per descobrir l'objecte amagat. • Descobrir triangles i cercles en els espais en blanc i pegar gomets. • Repassar i escriure la seqüència de nombres. • Dibuixar sis coses que pot haver-hi dins d'una motxilla. Full 12 • Explicar quants nens i nenes hi ha en la fitxa. • Pegar un *gomet en els nens que estan davant de la pilota i envoltar a les nenes que estan darrere. • Escriure el nombre de nens i nenes que no s'han assenyalat i verbalitzar la seva posició. • Descriure com van vestits els personatges Full 13 . • Descriure la sala que representa la fitxa. Buscar semblances i diferències amb la seva. • Escriure el nombre d'objectes que hi ha de cada classe. Pegar sis cèrcols dels adhesius. • Acolorir els objectes que estan en blanc. • Recordar el conte de la unitat i assenyalar el lloc on els nens van trobar als gatets. Full 14 • Unir cada flascó amb el tap corresponent. • Estampar un suro amb pintura de dits en el flascó que té el tap més ample. • Estampar la petjada del dit més ample per la fulla. • Envoltar el flascó en què caben menys coses. Full 15 • Dir l'ordre dels animals dels pòsters: 1r. el coala, 2a. la girafa, 3a. la zebra, etc. Preguntar: “Quin va el primer, quin l'últim, el 5è.?”, etc. • Fer una fila amb els nens dels encunys i envoltar al que ocupa el sisè lloc. • Realitzar la sèrie. • Buscar i envoltar a Pinto. Què està fent? Amb qui juga?

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Full 16 • Identificar als personatges de la fitxa. • Escriure el nombre de la regleta que subjecta cada personatge i unir-la amb la qual resulta en ajuntar-les. • Escriure en la regleta del resultat el nombre corresponent al seu valor. Llegir les composicions. • Escriure les grafies. • Dibuixar la regleta del 5 i la regleta del 6. Full 17 • Picar la *cadeneta curta. Pegar-la a continuació de l'altra cadeneta per fer-la més llarga (encara que se surti de la fulla la *cadeneta llarga, després es doblega i es recull dins). • Dibuixar cares als ninos amb diferents expressions (feliç, trista, sorprès, amb por, enfadat). Full 18 • Parlar de per què pot estar content Pinto: “Què va a fer? Què porta a la mà?”. • Dibuixar els elements que falten en cada caixa perquè hi hagi la quantitat indicada. • Envoltar on hi ha més elements. • Repassar i escriure la seqüència numèrica. • Triar un dels nombres i pegar tants gomets com indiqui. Full 19 • Nomenar les dependències que apareixen en la làmina. Dir què activitats es realitzen en elles. • Nomenar els objectes i dir per a què serveixen. Observar l'exemple. • Pegar un *gomet en el requadre que relaciona cada objecte amb l'estada a la qual pertany. • Envoltar la dependència que més els agradi. Explicar per què. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES Parlar sobre el racó dels contes de la classe. Recordar com és una Biblioteca. Organitzar el racó de la Biblioteca. Conversar al voltant dels contes que els agraden. Confeccionar un senzill carnet de biblioteca: “El meu primer carnet de biblioteca” i explicar el seu funcionament. Utilitzar-ho en classe. • Recitar la poesia de la pàgina de recursos, “La biblioteca escolar”, i aprendre l'endevinalla de el “llibre”. • Nomenar objectes de la classe que tinguin forma de cercle, triangle o oval. • Jugar lliurement amb blocs lògics. Després, agrupar els cercles en un munt i els triangles en un altre. • Usar plantilles de triangles, cercles i ovals per repassar el contorn i realitzar una composició lliure. • Cantar la cançó inclosa a la pàgina de recursos lingüístics: Don Melitó • Repartir targetes amb els nombres i altres targetes amb punts. Els nens passejaran per la classe amb la seva targeta i a un senyal donat buscaran a la seva parella, fent coincidir la grafia amb la quantitat de punts. • Escriure els nombres de l'1 al 6 en paper continu i pegar-los en les parets de la classe. Assignar un nombre a cada nen perquè es posi al costat de la grafia que li correspon. • Experimentar amb les diferents gammes del color verd. Realitzar el “Mural del color verd” sobre paper continu. Buscar fotografies d'objectes d'aquest color i fer estampacions • Parlar de la importància dels tres òrgans que es nomenen en la fitxa i de la seva principal funció (cor: bombar la sang per tot el cos; pulmons: inhalar i expulsar l'oxigen; estómac: digerir els aliments). • Indicar als alumnes on es troba el cor i fer-los notar els seus batecs. Demanar-los que toquin al seu company perquè notin els ossos. • Parlar de la diferència entre les parts toves i les parts dures del cos.

LLENGUATGE ARTÍSTIC LLENGUATGE MUSICAL
SESSIÓ 1 Hola, hola! Ensenyar la cançó Hola (pista 1) vocalitzant i en petits fragments que els nens siguin capaços de repetir. Després, unir dos petits fragments cada vegada. A continuació, escoltar l'enregistrament alhora que es canta entonant correctament i donar palmells quan la cançó diu “Hola, hola, al col·le diem hola. Hola, hola, quantes coses vaig a fer”. Donar palmades sobre les cames amb la resta de la cançó. Plas! Emetre paraules d'una síl·laba perquè els nens les imitin mantenint la mateixa velocitat: “llum”, “flor”, “mar”, “sol”, “te”, “pa”, “col” i “sal”. Començar amb una paraula, i anar afegint unes altres fins que els nens repeteixin les vuit paraules seguides. Primer, realitzar la imitació donant palmells (repetint la proposta vocal idèntica) i després de forma instrumental, substituint les paraules per sons produïts per instruments de metall de so uniforme (platerets, triangle). Juguem en rotlle Organitzar als nens en cercle i realitzar la següent proposta: si sona la caixa xinesa, el rotlle avançarà cap al centre; si sona el pandero, retrocedirà; si sonen els cascavells, es quedarà quiet; si es produeix silenci, els nens s'asseuran en el sòl. Una vegada que han dominat aquesta activitat, introduir en el joc les maraques (el rotlle girarà a la dreta) i la pandereta (el rotlle girarà a l'esquerra). SESSIÓ 2 El nostre cos Organitzar als nens en quatre grups. Ensenyar la cançó El nostre cos (pista 2) vocalitzant i en petits fragments que els nens siguin capaços de repetir. Després, unir dos petits fragments cada vegada. Assignar una estrofa a cada grup. Cantar la cançó entre tots: cada grup cantarà solament l'estrofa que li correspon posant-se dempeus, assenyalant la part del cos que s'esmenta i realitzant les accions que s'enumeren. Construeixc i toque Decorar les dues parts de la caixa de formatgets. Pegar el pal en un dels costats interiors de la caixa. Ficar unes llenties dins i tancar la caixa embolicant el seu contorn amb una cinta adhesiva. Una vegada construïda la maraca, el mestre farà les vegades de director d'orquestra i proposarà unes regles per tocar o no l'instrument segons uns gestos establerts. Quan els nens hagin agafat la dinàmica de l'activitat, algun nen pot exercir de director. Endevine i pinte Mostrar als nens una caixa xinesa, un sonall, un yembe i un xilòfon . Després, tocar-los perquè identifiquin els seus respectius sons. Finalment, associar a cada so un color: tanco amb clau sona la caixa xinesa, els nens han de pintar línies grogues curtes; si sona el sonall, línies blaves llargues i ondades; si sona el *yembe, punts vermells; i si sona el xilòfon, pintar punts utilitzant molts colors.

LLENGUATGE PLÀSTIC LLENGUATGE CORPORAL
DE CAMÍ Al COL·LEGI • Recordar el camí realitzat des de casa fins al col·legi i dibuixar-ho amb el retolador sobre la fulla en blanc. • Pegar la fulla sobre una cartolina. LÍNIES • Abocar cada color de tempera líquida sobre un bol. Després, tallar diversos trossos de corda. • Ficar una corda en un dels bols fins que quedi totalment coberta. Es pot utilitzar un pal de pol per facilitar el procés. • Treure la corda i col·locar-la sobre la fulla perquè s'impregni la pintura. Repetir la mateixa acció amb els altres colors, fins a aconseguir la producció desitjada. • Retirar les cordes amb cura i observar el resultat. LLENGUATGE CORPORAL SESSIÓ 1 Els gatets Recordar als nens quins animals apareixen a la sala de psicomotricitat en el conte Benvinguts al col·le. Organitzar a tots els nens en dues files enfrontades. Un dels nens representarà a la gateta del conte, imitant els seus moviments i passejant-se entre les files mentre sona una cançó. Cada vegada que soni la tornada haurà de triar a un company perquè li acompanyi. Sense deixar-li anar, quan torni a sonar la tornada, triarà a un altre fins que tots els nens ballin al ritme de la música agafats de la mà. La mosca Organitzar als nens en parelles. Un dels nens és una mosca que ha de fer pessigolles al seu company (que roman tombat) en les parts del cos que indiqui el mestre. Al senyal, la mosca surt corrent i el seu company ha de perseguir-li. Canviar els rols quan totes les mosques han estat aconseguides. Cartolines de colors Distribuir als nens per la sala. Ballar al ritme de la música movent la part del cos que indiqui la cartolina que mostra el mestre (cartolina vermella: el cap; cartolina blava: els braços; cartolina verda: les cames; cartolina groga: el tronc). A mesura que l'activitat avanci, el mestre mostrarà dues cartolines alhora. SESSIÓ 2 Tocat Desplaçar-se per la sala intentant tocar als companys la part del cos que indiqui el mestre. Alhora han d'evitar ser tocats en aquesta zona. Segons avança l'activitat, el mestre anirà augmentat el nombre de parts del cos que els nens han de tocar en el company. Dibuixa en la meva esquena Organitzar als nens en parelles. Dibuixar en l'esquena del company (que roman tombat) les formes geomètriques que indiqui el mestre. Quan el nen que està tombat endevini la forma geomètrica, es canvien els rols. Porta'm amb tu Distribuir als nens en dues files darrere d'una línia de sortida i col·locar un con davant, a certa distància. Al senyal del mestre, el primer nen de cada fila haurà de desplaçar-se el més ràpid possible fins al con, envoltar-ho i tornar a la sortida. Quan arribi, agafarà de la mà al següent nen de la fila per repetir el recorregut. L'activitat acaba quan tots els membres d'un equip han fet el recorregut agafats de la mà.

LLENGUATGE ACTIVITAT 1 (FONOLOGIA): Escolta bé! A partir de diverses paraules del conte, formar parells de paraules fonològicament similars. Els nens hauran de discriminar-les i repetir-les correctament sense confondre's de fonema. Alguns parells de paraules podrien ser els següents: totes/toques, ria/embolica, foto/focus, pit/peto, tot/toro, estel/estret, Pinto/cinquè… ACTIVITAT 2 (MORFOSINTAXIS): Paraules compostes Nomenar diverses paraules compostes, com a “benvinguts” que apareix en el conte. Els alumnes hauran de dividir-les en les paraules simples que les componen. Altres exemples de paraules compostes són: pèl-roig, trencaclosques i migdia. Després, jugar a inventar-se noves paraules compostes. ACTIVITAT 3 (ACOSTAMENT Al LLENGUATGE ESCRIT): Coneixem les lletres Realitzar diferents jocs amb les lletres de l'abecedari del mural: formar paraules, buscar una lletra entre diverses, dir paraules que comencin per una lletra escollida a l'atzar, etc. Es pot relacionar aquesta activitat amb el Racó de curiositats del conte i la part corresponent de la guia didàctica, per explicar als alumnes que hi ha altres tipus d'alfabets i símbols d'escriptura. Mostrar-los els exemples de cadascuna que apareixen en el mural. ACTIVITAT 4 (DESCRIPCIÓ): Els meus sentiments i emocions Recordar diferents parts del text en les quals es fa referència a sentiments i emocions: nerviosisme de Carlos, tristesa d'Elia, tendresa d'Antonio, alegria de Pinto i por de Carlos. Preguntar als nens quan i per què han sentit nerviosisme, tristesa, tendresa, alegria o por. Després, fer un dibuix sobre els sentiments i experiències de les quals s'ha estat parlant. ACTIVITAT 6 (RELACIONS SEMÀNTIQUES): Semblants, però diferents Dir els següents parells de frases: “Antonio aconsegueix que Elia es ria / A l'estiu ens banyarem en la ria.” “Antonio va descobrir un gat / El meu pare va canviar la roda del cotxe utilitzant un gat.” Preguntar als alumnes si les paraules que es repeteixen en les frases signifiquen el mateix en cadascuna d'elles. Després, dir més paraules polisèmiques i fer frases en les quals tinguin diferent significat (banc, nina, planta, bonic, serra, bec, etc.).

UNITAT 2: ELS PIRATES PINTO I CAROLA – LA TARDOR OBJECTIUS
INTRODUCCIÓ Aquesta unitat parteix del conte Els pirates Pinto i Carola, en el qual els colegitos viuran grans aventures a bord d'un petit vaixell de paper. Pinto i Carola s'adonaran que això de ser pirata no és tan fàcil com creuen. El centre d'interès principal de la unitat és la tardor. S'abordaran temes relacionats amb aquesta estació de l'any: fruits, fenòmens meteorològics, roba, paisatges, etc. Els nens també aprendran a distingir els arbres de fulla caduca dels arbres de fulla perenne. Per desenvolupar el treball de la unitat Els pirates Pinto i *Carola, començarem mostrant als nens el mural perquè ho observin, realitzin diferents activitats i dialoguin sobre diferents aspectes de la il·lustració. Al llarg de la unitat didàctica es proposen diversos tipus d'activitats amb les quals s'aniran treballant tots els continguts. Per a això, s'utilitzaran diversos materials. Es realitzaran activitats individuals i col·lectives, sense oblidar l'important paper de les famílies; d'aquesta forma, s'anirà aconseguint una progressió sistemàtica i coherent dels continguts. OBJECTIUS CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL El cos i la pròpia imatge • Identificar l'estat de por. • Adquirir estratègies per superar la por. • Exterioritzar i expressar verbalment els disgustos propis. • Ajudar als altres a superar els seus disgustos. Joc i moviment • Desenvolupar habilitats grafomotores bàsiques: traç circular. • Experimentar les situacions espacials a dalt i a baix. • Interioritzar nocions espacials prenent punts de referència. • Adaptar la velocitat de desplaçament a la d'un company o un grup. L’activitat i la vida quotidiana • Desenvolupar hàbits elementals d'organització, constància, atenció, iniciativa i esforç. La cura personal i la salut • Adquirir hàbits d'ús de roba adequada al temps atmosfèric.

Medi físic: elements, relacions i mesura Diferenciar nocions de grandària: estret. • Discriminar i reconèixer línies obertes i tancades. • Repassar figures geomètriques: cercles concèntrics. • Reconèixer textures: suau/aspre. • Diferenciar nocions de capacitat: ple/buit. • Utilitzar nocions espacials: a dalt/a baix. • Explicar fins a set elements. • Identificar el número 7. • Associar la grafia del número 7 amb la quantitat que representa. • Compondre i descompondre el número 7 amb regletes i altres elements. • Seguir la sèrie de l'1 al 7. • Resoldre sumes en horitzontal. • Utilitzar els quantificadors: punts com i gairebé tots. • Descobrir el criteri per seguir una sèrie. • Desenvolupar l'observació per descobrir diferències i semblances. Acostament a la naturalesa • Conèixer els canvis climàtics de la tardor. • Reconèixer i diferenciar fruits de tardor: secs i *carnosos. • Identificar diferents tipus d'arbres: de fulla perenne i caduca. • Conèixer el cicle de l'aigua. Cultura i vida en societat • Identificar peces de vestir relacionades amb la tardor. • Conèixer i valorar la professió de guarda forestal. LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Llenguatge verbal - Escoltar, parlar i conversar • Desenvolupar habilitats *grafomotores: grafia del 5, 6 i 7. • Practicar la pronunciació de síl·labes amb diferents punts d'articulació. • Construir frases senzilles en passat, present i futur. • Ampliar el vocabulari. • Relacionar paraules segons el seu significat. • Participar en una dramatització associada a cançons o poemes. Aproximació a la llengua escrita • Escriure lletres i paraules conegudes prèviament. Llenguatge audiovisual i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) • Reconèixer la icona d'internet i alguns cercadors. • Practicar l'ús del ratolí. • Conèixer el maneig d'algunes eines de la pissarra digital.

• Conèixer i apreciar obres d'art. • Realitzar composicions artístiques amb diferents materials i tècniques. • Conèixer l'obra de Henri Rousseau. • Iniciar-se en la lectura de plànols. • Reconèixer els colors típics de la tardor. • Incorporar el relleu a un plànol. • Apreciar autors clàssics i les seves composicions. • Aproximar-se a l'obra de Johann Strauss. • Conèixer la composició musical del vals. • Expressar-se en un to adequat, vocalitzant correctament. • Coordinar la veu i el moviment. • Interioritzar el pols i el compàs binari a través de les paraules. • Improvisar gestos i moviments. • Interpretar instrumentalment seguint unes indicacions. • Desenvolupar la percepció auditiva. Llenguatge corporal Imitar a un personatge proposat. • Adaptar els recursos expressius del cos a una dramatització. • Descobrir les possibilitats motrius i expressives del cos. CONTINGUTS CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL El cos i la pròpia imatge • L'estat de por en un mateix i en els altres. • Estratègies per afrontar situacions que produeixen por. • Expressió verbal i no verbal dels disgustos. • Mecanismes d'ajuda davant els disgustos. Joc i moviment • Grafomotricitat: traç circular. • Nocions d'orientació espacial: a dalt/a baix. • Punts de referència en l'orientació espacial. • La velocitat en els desplaçaments. L’activitat i la vida quotidiana Valoració i gust pel treball ben fet per un mateix i pels altres. La cura personal i la salut • Hàbit de salut: ús de roba adequada a l'estació.

Medi físic: elements, relacions i mesura • Grandària: estret. • Línies obertes i tancades. • Figures geomètriques: cercles concèntrics. • Textures: suau/aspre. • Mesura: ple/buit. • Conceptes espacials: a dalt/a baix. • Conteig fins al 7. • número 7. • Associació de la grafia i la quantitat. • Composició i descomposició del número 7. • Sèrie ascendent de l'1 al 7. • Suma en horitzontal. • Quantificació: punts com / gairebé tots. • Sèries de dos elements amb diferent forma i color. • Reconeixement de propietats: igual/diferent. Acostament a la naturalesa • Canvis climàtics a la tardor. • Fruits de tardor: secs i *carnosos. • Arbres de fulla perenne i caduca. • El cicle de l'aigua. Cultura i vida en societat • Peces de vestir relacionades amb la tardor. • Professions: guarda forestal. LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Llenguatge verbal - Escoltar, parlar i conversar • Grafia dels nombres 5, 6 i 7. • Pronunciació de síl·labes inverses: vocal i consonant. • Construcció de frases en present, passat i futur. • Vocabulari relacionat amb els vaixells i amb el mar. • Associació de paraules atenent al seu significat. • Participació en una dramatització col·lectiva associada a cançons o poesies. Aproximació a la llengua escrita • Escriptura de lletres i paraules conegudes. Llenguatge audiovisual i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) • Internet i els cercadors. • El correu electrònic. • Realització de diferents traços amb el ratolí. • Iniciació en l'ús d'algunes eines de la pissarra digital.

• Valoració de les obres d'art. • Realització de composicions artístiques amb diferents materials i tècniques. • Acostament a l'obra de Henri Rousseau. • Realització d'un plànol imaginari. • Utilització dels colors típics de la tardor en composicions plàstiques. • Elaboració d'una obra artística en relleu: el paper arrugat. • Gaudi amb les composicions d'autors clàssics. • Aproximació a l'obra de *Johann Strauss. • El *vals. • El to. • Coordinació de veu i moviment. • El pols i el compàs binari. • Improvisació de gestos i moviments. • Interès per la interpretació instrumental. • La percepció auditiva. Llenguatge corporal Iniciativa i creativitat en la representació de personatges i en la dramatització. • Satisfacció pel creixent domini en la utilització de les possibilitats expressives del cos. CRITERIS D’AVALUACIÓ CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL • Identifica l'estat de por i estratègies per superar-ho. • Exterioritza i expressa verbalment els seus disgustos. • Ajuda als altres a superar els seus disgustos. • Controla el traç circular. • Interioritza nocions espacials prenent punts de referència. • Controla la velocitat en els desplaçaments. • Adquireix hàbits elementals d'organització, constància, atenció, iniciativa i esforç. • Adquireix hàbits d'ús de roba adequada al temps atmosfèric. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL • Discrimina i reconeix línies obertes i tancades. • Associa els nombres de l'1 al 7 amb la seva quantitat i grafia. • Compte fins a set elements. • Reconeix les textures suau i aspre. • Identifica les nocions de capacitat ple i buit. • Diferencia els conceptes espacials a dalt i a baix. • Resol summes en horitzontal. • Utilitza els quantificadors tants com i gairebé tots. • Identifica el criteri per seguir una sèrie. • Coneix els canvis climàtics, les peces de vestir i els fruits típics de la tardor. • Coneix el cicle de l'aigua.

• Escriu les grafies dels nombres fins al 7. • Construeix frases senzilles en passat, present i futur. • Adquireix vocabulari relacionat amb la unitat. • Escriu lletres i paraules conegudes prèviament. • Reconeix la icona d'internet i alguns cercadors. • Coneix el correu electrònic i les seves possibilitats de comunicació. • Realitza composicions artístiques amb diferents materials i tècniques. • Reconeix algunes obres de *Henri *Rousseau. • Reconeix els colors típics de la tardor. • Incorpora el relleu a un plànol. • Coneix algunes obres de *Johann Strauss. • Interioritza el pols i el compàs binari a través de les paraules. • Interpreta instrumentalment seguint unes indicacions. • Adapta els recursos expressius del cos a una dramatització. • Utilitza les possibilitats motrius i expressives del cos. TEMPORALITZACIÓ 4 Setmanes : Les propostes d’activitats relacionades amb l’unitat es reflecteixen en la programació setmanal. ( diari de classe) RECURSOS I MATERIALS MATERIAL IMPRES MATERIAL COMPLEMENTARI MATERIAL LLENGUATGE CORPORAL I ARTÍSTIC ALTRE MATERIAL • Quadern de l'alumne: unitat didàctica 2. Els pirates Pinto i Carola. • Quadern de grafomotricitat. • Quadern per a la família. • Quadern de retallables de les mascotes. • Contes relacionats amb la unitat: - Els pirates Pinto i *Carola, conte de la unitat. - Adaptació del conte clàssic Blancaneus i els set nans. - Les estacions, de Frank Girard. Material impres • Bits. • Mural. • Adhesius Material audiovisual i TIC DVD de contes. • CD de TIC i de pissarra digital. • CD d'anglès. • CD de cançons Reproductor de CD, CD de cançons del mestre, instruments de pegat de petita percussió, caixes xineses, sonalls, yembes, xilòfons. Pilotes, cèrcols, figures de foam, matalassets, piques, cons, pandero, triangle,. Fulles en blanc, retoladors, imatges de tardor, pintura de dits groga, vermella, marró i taronja, pinzell, recipient, papers de colors, tisores, cua blanca i fotografies. Llapis de colors, plastilina, pintura de dits, paper continu, guixos, folis, cartolines, paper calma, paper xarol, paper de periòdic, tisores, cola, gomets, llana, regletes, figures geomètriques… Llibres, periòdics, revistes, caixes, papers de colors, teles, fotografies de vaixells, cartolines, pintures. Coixins de colors suaus i caixes de música, una caixa de sabates, paper xarol verd, cartolina, dues pilotes de tennis de taula, ouera de cartró, *tempera verd, pals de pol, pintures.

Després de la presentació del mural, una vegada conegut el tema que es va a plantejar, s'explicarà el conte Els pirates Pinto i Carola, per poder així presentar als personatges que apareixeran en aquesta unitat. A partir del mural, es realitzaran activitats d'atenció, raonament lògic-matemàtic, jocs i pensament creatiu i educació en valors. Es presentaran les cançons relacionades amb el conte de la unitat i es realitzaran diferents activitats de motivació. Amb aquestes activitats es pretén augmentar la curiositat dels nens cap als nous conceptes i continguts de la unitat, així com mantenir la seva atenció al llarg de totes les activitats que es van a anar desenvolupant. LÀMINA INICIAL • Explicar que la làmina és una part del mural de la unitat. Identificar-ho. • Observar la làmina inicial i parlar de la pluja i de per què es formen els tolls. • Pegar l'adhesiu i assenyalar la diferència perquè la làmina es correspongui amb la part del mural que representa. • Envoltar al col.legi • Dibuixar un símbol pirata en la vela del vaixell. Full 2 • Identificar els sentiments que expressa Pinto. • Acolorir a Pinto quan té por. Després fer un dibuix d'un mateix quan sent por. • Dibuixar una boca somrient i una altra trista sota els dibuixos que expressen aquests sentiments. Full 3 • Identificar la imatge de la fitxa: un toll. Relacionar-ho amb el conte. • Repassar els cercles concèntrics que formen les gotes d'aigua en caure en el toll. • Dibuixar les gotes de pluja. • Escriure el nombre de cercles que hi ha. • Realitzar els traços circulars en la quadrícula. • Dibuixar dos objectes que tinguin forma circular. Full 4 • Dialogar sobre la roba i els objectes que utilitzem quan plou. • Explicar els paraigües que hi ha dins de cada paraigüer. • Dibuixar en cada requadre tants punts negres com a paraigües hi ha. • Envoltar on hi ha menys de set paraigües. Full 5 • Descriure les fotografies de la fitxa. • Repassar les lletres de la paraula TARDOR. • Unir la paraula amb les fotografies que corresponen amb aquesta estació de l'any. • Pegar un *gomet damunt de la foto que representa l'estació de l'any que ve després de la tardor. Full 6 • Acolorir els arbres de fulla caduca. • Dibuixar al costat dels arbres de fulla perenne el fruit que ens donen. • Numerar els arbres. • Parlar de la professió de guarda forestal. • Dibuixar un bosc.

Full 7 • Identificar els fruits que apareixen en els adhesius. • Pegar els adhesius de la fruita seca i els fruits carnosos on correspon. • Envoltar la fruita seca i el carnos que més ens agrada. • Escriure el nombre de fruits que hi ha en cada grup. Full 8 • Parlar sobre els bolets i buscar informació sobre elles. • Envoltar set bolets i repassar el número 7. • Explicar els bolets que sobren. • Repassar i escriure les grafies. • Escriure lliurement nombres de l'1 al 6. Full 9 • Pegar llana sobre les línies obertes i repassar amb ceres les línies tancades. • Pegar un gomet a l'interior de les línies tancades. • Acolorir el vaixell de Pinto. Full 10 • Repassar les paraules. • Buscar alguna cosa suau i alguna cosa aspre i pegar-ho on correspon. • Envoltar el nom de la textura que més els agrada. Full 11 • Acolorir algunes pomes de la part d'a dalt de l'arbre i pegar trossos de fulles seques sota. • Completar la sèrie amb els adhesius. • Agrupar pomes de set en set. • Escriure el nom de l'arbre que apareix en la fitxa (pomera). • Aprendre la poesia. • Fer un dibuix de la poesia. Full 12 • Relacionar els elements de la fitxa amb el conte. • Escriure el nombre d'elements que hi ha de cada classe. • Dibuixar sota cada nombre la regleta corresponent. • Escriure en la part inferior de la fulla els tres nombres ordenats de menor a major. • Repassar i escriure les grafies. Full 13 • Identificar l'animal de la fitxa i parlar sobre ell. • Acolorir gairebé totes les nous. • Envoltar les nous que no acoloreixin. • Pegar trossets de paper xarol blau en el cel. Full 14 • Pegar l'adhesiu de Pinto en el cofre que està més ple i ratllar el que estigui buit. • Dibuixar sota els altres cofres set monedes d'or. • Escriure el nombre de cofres que hi ha dibuixats. Full 15 • Envoltar els vaixells de set en set. Després escriure en el requadre el nombre de vaixells que sobren. • Escriure el nombre de vaixells vermells i grocs que té cada conjunt que han fet. • Acolorir les veles de set vaixells. • Unir els nombres de manera ascendent per completar el dibuix. • Pegar set gomets dins del paraigua.

Full 16 • Ajuntar les fitxes dels alumnes i formar un gran sòl de tardor. • Triar l'arbre que prefereixin dels encunys i pegar-ho per la solapa per formar un bosc. • Reproduir encunys Full 17 • Repassar el número 7 i completar les sumes amb els adhesius. • Dibuixar damunt del 7 la regleta corresponent. • Verbalitzar les tres situacions de suma que hi ha en la fitxa. • Repassar i unir cada nombre amb la seva regleta. • Ordenar els nombres de major a menor. • Adhesius. Full 18 • Observar el tipus de vaixell que apareix en la fitxa i relacionar-ho amb el conte. Parlar del que saben dels pirates. • Pegar trossos de tela en les veles estretes. • Puntejar les veles amples. • Numerar les veles. Full 19 • Descriure cadascuna de les peces que apareixen en la fitxa. • Observar a Pinto. Ratllar les peces que no es corresponen amb la seva disfressa i envoltar les que sí. • Dibuixar a Pinto en el revers amb les altres peces. Full 20 • Descriure la funció de les diferents icones que apareixen en la barra d'eines. • Escriure o dibuixar un missatge a algun company de classe. • Envoltar la icona d'imprimir. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES • Parlar amb els nens sobre situacions en les quals han sentit por, què va ocórrer, com se'ls va passar… Recordar el conte i parlar de què els ha ocorregut a Pinto i a Carola per tenir por i quina haguessin fet ells en aquesta situació. • Dramatitzar altres situacions on els nens expressin alegria, tristesa, empipament, sorpresa… Assenyalar les parts del cos que s'utilitzen per expressar diferents emocions: ulls, boca, mans, espatlles… Imitar els gestos del mestre. • Buscar fotografies de cares amb diferents expressions i classificar-les en un mural. • Interioritzar el concepte tants com en activitats a la sala de psicomotricitat. Per exemple: “En la taula vermella ha d'haver-hi tants nens com a cadires”. “En el matalasset posar tantes pilotes com a cèrcols”… • Demanar als alumnes que donin tantes palmades com indiqui la targeta de nombre que ensenyi el mestre. • Mostrar fotografies de diferents arbres (si poden ser els de la fitxa, millor) i explicar als nens que alguns arbres canvien les seves fulles a la tardor i per això s'omple el sòl de fulles seques. Altres arbres tenen fulles tot l'any. Demanar-los que observin els arbres que es troben de camí a casa. • Fer una llista amb els noms dels arbres que coneixen i buscar el fruit que ens proporciona cadascun. • Portar a classe fulles seques i classificar-les segons un criteri donat. • Buscar fotografies de boscos i parlar dels beneficis que proporcionen i de la importància de cuidar-los. • Demanar als alumnes que portin a classe fruits de tardor. Partir-los i observar les diferències que hi ha entre ells. Establir el criteri per classificar-los en secs i *carnosos. • Dialogar sobre els beneficis de la fruita per a una alimentació saludable.• Buscar informació sobre els bolets. Fer un mural i diferenciar les que es poden menjar i les que no.

SESSIÓ 1 Pastereta! Ensenyar la cançó El pirata Patarata (pista 3) vocalitzant i en petits fragments que els nens siguin capaços de repetir. Després, unir dos petits fragments cada vegada. A continuació, escoltar l'enregistrament alhora que es canta entonant correctament i percutint, de forma alternativa, palmades i palmells sobre les cames. Quan la cançó diu “... i manejar el timó” fer el gest de manejar el timó. Pinto i més Emetre paraules de dues síl·labes perquè els nens les imitin mantenint la mateixa velocitat: “Pinto”, “vaixell”, “núvol”, “llaç”, “pluja”, “toll”, “lloro”, “ànec”. Començar amb una paraula, i anar afegint unes altres fins que els nens repeteixin les vuit paraules seguides. Primer, realitzar la imitació donant palmells (repetint la proposta vocal idèntica) i després de forma instrumental, substituint les paraules per sons produïts per instruments de pegat de so uniforme (panderos, timbals, bongos...). Castell embruixat Parlar sobre els personatges que poden habitar en un castell embruixat i jugar a simular ser cadascun d'ells. Després, ballar lliurement mentre sona la cançó Castillo embruixat (pista 4). Quan soni la part instrumental de la cançó, un nen (prèviament triat) es col·loca en el centre per improvisar un dels personatges abans esmentats i la resta de nens han d'imitar-li. SESSIÓ 2 A l'abordatge! Aprendre la següent rima (pista 36) intentant imitar l'entonació: “Som pirates sense lloro / i al crit de l'abordatge! / aconseguim un tresor / amb tempesta i onatge. / Som els mariners / i al crit de vaixell pirata! / viramos el nostre veler / i abordem la fragata”. Després, organitzar als nens en dos grups (pirates i mariners) i assignar-los la rima corresponent. A continuació surt el grup dels pirates i recita la seva part de la rima. Quan acaben salin corrent per intentar agafar a algun mariner. Després surten els mariners per recitar la seva part de la rima i intentar agafar a algun pirata. Miro i toco El mestre dibuixarà una sèrie de làmines i assignarà una a cada instrument: làmina amb línies petites de color groc (caixa xinesa), làmina amb línies llargues i ondades blaves (*sonajas), làmina amb punts vermells i làmina amb punts de molts colors (xilòfons). Després, repartirà un instrument a cada nen i mostrarà aleatòriament les làmines perquè toquin els instruments segons correspongui. Primer mostrarà les làmines el mestre, després les podrà mostrar algun nen. Bellugant l'esquelet Explicar als nens la intenció de Camille Saint-Saëns en compondre la Dansa macabra. Escoltar l'audició (pista 18) mentre els nens romanen amb els ulls tancats imaginant algun dels personatges que poden participar d'aquesta dansa macabra. Després, tots els nens es tomben en el sòl simulant dormir. Quan sona la música es desperten i es mouen al ritme com un dels personatges que abans han imaginat.

MAPA DEL TRESOR • Dibuixar un plànol imaginari amb retolador sobre la fulla en blanc. • Acolorir el plànol amb els retoladors. COLORS TARDORENCS • Observar i discriminar els colors de la tardor a través d'imatges. • Aplicar amb pinzell sobre la fulla en blanc els colors típics de la tardor per recrear aquesta estació de l'any. LLENGUATGE CORPORAL SESSIÓ 1 Els pirates Jugar als pirates com fan els *colegitos en el conte Els pirates Pinto i *Carola. Reproduir els moviments típics d'un pirata, que el mestre vagi suggerint: caminar com un pirata amb cama de fusta, acariciar el lloro que porta en l'espatlla, mirar per la ullera de llarga vista, manejar el timó, etc. També es poden encadenar cadascuna de les propostes del mestre. On botem? Repartir una pilota i un cèrcol a cada nen. Botar la pilota seguint les indicacions del mestre i prenent com a punt de referència el cèrcol que romandrà en el sòl: dins del cèrcol, davant del cèrcol, darrere, a un costat, a l'altre, etc. Per a dalt, per a baix Col·locar als nens en files amb les cames obertes, darrere d'una línia de sortida. Passar la pilota cap a enrere, per sota de les cames, fins que arribi a l'últim de la fila. Aquest nen sortirà corrent amb la pilota per col·locar-se el primer. Començar de nou a passar la pilota, aquesta vegada per sobre del cap. Alternar les passades per sobre del cap i per sota de les cames. L'activitat acaba quan una fila arriba a la meta. SESSIÓ 4 A l'abordatge! Organitzar als nens en grups de cinc. Repartir a cada grup un matalasset, un cèrcol i vàries piques per construir un vaixell com fan els *colegitos en el conte Els pirates Pinto i *Carola. Per exemple: utilitzar les piques per remar, el cèrcol com a timó, etc. Quan el mestre cridi “A l'abordatge!”, hauran de canviar-se de vaixell el més ràpidament possible i continuar navegant en el nou vaixell. Porta'm amb tu Distribuir als nens en dues files darrere d'una línia de sortida i col·locar un con davant, a certa distància. Al senyal del mestre, el primer nen de cada fila haurà de desplaçar-se el més ràpid possible fins al con, envoltar-ho i tornar a la sortida. Quan arribi, agafarà de la mà al següent nen de la fila per repetir el recorregut. L'activitat acaba quan tots els membres d'un equip han fet el recorregut agafats de la mà. Els trens Organitzar als nens en dos grups formant un tren cadascun, asseguts i agarrats de les espatlles del company de davant. Desplaçar-se al ritme que marqui el mestre sense aixecar-se ni deixar-se anar. Quan soni el pandero es mourà un grup mentre l'altre descansa, i quan soni el triangle canviaran els rols. El safari Seleccionar a tres nens i lliurar-li una corda a cadascun. La resta, es desplaçarà per l'espai imitant els animals que vagi nomenant el mestre. Els tres nens han d'intentar atrapar amb la corda als animals. Quan un nen sigui atrapat amb la corda es canviaran els rols.

LLENGUATGE ACTIVITAT 1 (FONOLOGIA I ACOSTAMENT Al LLENGUATGE ESCRIT): Juguem amb les síl·labes inverses Inventar oracions amb paraules que continguin síl·labes inverses (en les quals la vocal està davant de la consonant), com per exemple: illa, ostra, últim, altes, anar-se, caminar, vuitè, aneu, al, anglès, onze, sencer, etc. Si és possible, formar frases relacionades amb la temàtica del conte. Per exemple: “El pirata anglès va entrar l'últim en la fosca cova de la bella illa”. Buscar en llibres, periòdics o revistes més paraules amb síl·labes inverses i escriure-les. ACTIVITAT 2 (MORFOSINTAXIS): La màquina del temps Dividir a la classe en tres grups. Uns seran els pirates del passat, uns altres els pirates del present i uns altres els pirates del futur. Construir els vaixells pirates utilitzant diferents materials plàstics (caixes, papers de colors, teles, etc.). Després, cada grup representarà una escena de pirates en la qual hauran d'utilitzar temps verbals en passat, present o futur segons el grup de pirates al que pertanyin. Es pot realitzar aquesta mateixa activitat amb altres personatges i elements (conductors, metges, etc.), així també es pot investigar sobre el nostre passat. ACTIVITAT 3 (VOCABULARI): Hi havia una vegada un vaixell… Buscar informació i fotografies sobre vaixells (tipus de vaixells, parts principals, funcions, activitats relacionades amb ells, etc.). Realitzar murals o maquetes simples i organitzar exposicions per comentar tot el que s'ha après. Les famílies poden participar col·laborant en la realització d'alguns materials o en l'exposició d'algun treball. ACTIVITAT 4 (CATEGORIES LÈXIQUES): Inventem històries Relacionar les fotografies del mural i formar frases i inventar històries a partir d'elles. Es poden introduir elements nous amb l'ajuda d'altres imatges com a dibuixos o retallades de revistes. Per seqüenciar les imatges relacionades amb la tempesta pot partir-se de les explicacions que es desenvolupen en el Racó de curiositats del conte i la part corresponent de la guia didàctica. ACTIVITAT 5 (JOC DRAMÀTIC): A cantar! Interpretar amb gestos associats, cançons i poesies que estiguin relacionades amb vaixells, pirates o mariners. Es poden utilitzar, per exemple, les cançons El vaixell petit o Un vaixell de pela de nou; o el poema La cançó del pirata de José d'Espronceda.

UNITAT 3: EL NADAL OBJECTIUS
INTRODUCCIÓ Per desenvolupar el treball de la unitat L'estel de Nadal començarem mostrant als nens el mural perquè ho observin, realitzin diferents activitats i dialoguin sobre diferents aspectes de la il·lustració. Poden realitzar-se les propostes de la guia sobre atenció, raonament lògic-matemàtic, comunicació grupal i educació en valors. Per continuar amb la motivació dels alumnes, llegirem i treballarem amb el conte L'estel de Nadal. Es realitzaran les activitats complementàries que vénen en els diferents apartats del conte: memòria d'elefant, ull de linx, el calder de les emocions i el racó de curiositats. Al llarg de la unitat didàctica es proposen diversos tipus d'activitats amb les quals s'aniran treballant tots els continguts. OBJECTIUS CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL El cos i la pròpia imatge • Identificar característiques físiques diferencials en funció de l'edat. • Reconèixer i diferenciar aspectes corporals: l'alçada. • Sentir-se satisfet davant els assoliments personals. • Expressar satisfacció personal de forma ajustada i positiva. Joc i moviment • Desenvolupar habilitats grafomotores: traç oblic i ziga-zaga. • Utilitzar i diferenciar les nocions espacials: un costat / altre costat. • Coordinar moviments en diferents tipus de desplaçaments. • Controlar la precisió en els llançaments a objectius mòbils. • Afermar la coordinació visomotriu. L’activitat i la vida quotidiana • Afavorir tècniques d'observació. • Incorporar progressivament pautes adequades de comportament: col·laboració i participació en jocs i festes. La cura personal i la salut • Reconèixer i practicar hàbits d'alimentació sana. • Diferenciar aliments sòlids i líquids.

Medi físic: elements, relacions i mesura • Identificar els nombres de l'1 al 7. • Associar la grafia de l'1 al 7 amb la quantitat que representa. • Compondre i descompondre els nombres 5, 6 i 7 amb regletes i altres elements. • Diferenciar i situar l'ordinal 7è.. • Identificar i reconèixer les regletes fins a l'equivalent al 7. • Realitzar sumes en horitzontal el resultat de la qual sigui menor o igual a 7. • Distingir grandàries: ample/estret. • Reconèixer i identificar l'esfera com un cos geomètric. • Utilitzar i diferenciar mesures de temps: abans, ara i després. • Comparar i discriminar mesures d'altura: alt/baix. • Discriminar conceptes espacials: un costat / altre costat. • Reconèixer i diferenciar el quantificador cap. • Realitzar sèries de tres elements. • Comprendre i realitzar seqüències lògiques. • Resoldre un problema a partir d'una instrucció: codi numèric. Acostament a la naturalesa • Conèixer alguns fenòmens de l'univers: els estels fugaços. • Identificar i conèixer els planetes del sistema solar. Cultura i vida en societat • Identificar als membres de la família i el seu parentiu. • Comprendre i respectar les diferents estructures familiars. • Interpretar un arbre genealògic. • Identificar algunes característiques del Nadal: els adorns. • Col·laborar i participar en la realització d'un arbre de Nadal. • Reconèixer les peces d'abric. • Conèixer la professió de carter. LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Llenguatge verbal - Escoltar, parlar i conversar • Controlar la grafia de l'1 al 7. • Gaudir amb la narració i l'escolta activa de contes. • Desenvolupar el control del diafragma en la respiració. • Exercitar l'ús de diferents tipus d'oracions. • Ampliar el vocabulari. • Gaudir amb un joc lingüístic de disbarats relacionat amb el text del conte. • Participar en converses a partir d'estímuls gràfics. Aproximació a la llengua escrita • Iniciar-se en la lectura de diferents tipus de literatura: el teatre.

Llenguatge audiovisual i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació)
• Gaudir amb l'ús de les TIC. • Conèixer el maneig d'algunes eines de la pissarra digital. El llenguatge artístic Identificar els colors. • Apreciar i valorar obres d'art. • Experimentar amb diferents tècniques plàstiques. • Conèixer l'obra de Paul *Gauguin. • Combinar papers de colors amb una fi estètica. • Representar l'hivern amb els colors blanc i negre. • Crear un mosaic amb material de deixalla. • Diferenciar entre sons greus i aguts. • Associar sons greus i aguts a diferents instruments. • Reproduir una cançó amb acompanyament instrumental. • Expressar un ritme amb diferents qualitats del so. • Ajustar els moviments a la dansa i diferenciar les seves fases. • Discriminar les característiques, qualitats i caràcter d'una obra. Llenguatge corporal • Imitar diferents moviments utilitzant els recursos expressius del cos. CONTINGUTS CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL El cos i la pròpia imatge • Característiques diferencials de les persones: l'edat. • Aspecte corporal: l'alçada. • Satisfacció davant els assoliments personals. • Expressió de satisfacció personal davant assoliments personals. Joc i moviment • Grafomotricitat: traç oblic i ziga-zaga. • Nocions d'orientació espacial: un costat / altre costat. • Coordinació i control corporal en els desplaçaments. • Llançaments a objectius mòbils. • Confiança en la pròpia coordinació*visomotriu. L’activitat i la vida quotidiana • Hàbits elementals: l'observació. • Pautes adequades de comportament: col·laboració i participació en jocs i festes.

• Hàbits d'alimentació saludable: desdejuni, menjar i sopar. • Aliments sòlids i aliments líquids. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL Medi físic: elements, relacions i mesura • Nombres de l'1 al 7. Associació de la grafia i la quantitat. • Composició i descomposició del número 7.Ordinals: 7è.. • Reconeixement de les regletes fins a l'equivalent al 7. • Suma horitzontal el resultat del qual sigui igual o menor a 7. • Grandàries: ample/estret. • Cossos geomètrics: l'esfera. • Mesura de temps: abans, ara i després. • Mesura d'altura: alt/baix. • Conceptes espacials: un costat / altre costat. • Quantificació: cap. • Sèries de tres elements. • Seqüències lògiques. • Resolució d'un problema a partir d'una instrucció: codi numèric. Acostament a la naturalesa • Els estels fugaços. • El sistema solar: els planetes. Cultura i vida en societat Membres de la família: pares, germans, avis. Diferents tipus d'estructures familiars. • L'arbre genealògic. • Tradicions populars del Nadal: els adorns nadalencs. Decoració d'un arbre de Nadal • Professions: carter. LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Llenguatge verbal - Escoltar, parlar i conversar • Grafia de l'1 al 7. • Els contes. • Control del diafragma en la respiració. • Utilització de frases compostes unides per nexes. • Vocabulari relacionat amb els animals. • Gaudi amb un joc lingüístic de disbarats. • Participació activa en converses. • Representació d'una petita obra de teatre. Llenguatge audiovisual i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) • Gaudeixi amb l'ús de les TIC. • Maneig d'algunes eines de la pissarra digital: moviment d'objectes.

• Colors: gammes de verd. • Gust per conèixer obres d'art. • Experimentació amb diferents tècniques plàstiques. • Acostament a l'obra de Paul *Gauguin. • Realització d'un estel de Nadal. • Difuminat amb cera tova per representar l'hivern. • Realització d'un mosaic amb encenalls de llapis de colors. • Sons greus i aguts. • Associació de sons greus i aguts a diferents instruments. • Gaudi amb la interpretació vocal i instrumental. • Les qualitats del so: altura, intensitat, durada i timbre. • Realització de petites coreografies. • Respecte per les obres musicals de diferents característiques. Llenguatge corporal • Gaudi amb activitats que requereixen la utilització dels recursos expressius del cos. CRITERIS D’AVALUACIÓ CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL • Associa l'òrgan del sentit de l'olfacte amb la funció que realitza. • Identifica característiques físiques diferencials en funció de l'edat. • Expressa satisfacció personal de forma ajustada i positiva. • Controla el traç oblic i en ziga-zaga. • Coordina moviments en diferents tipus de desplaçaments. • Controla la precisió en els llançaments. • Incorpora pautes adequades de comportament: col·laboració i participació en jocs i festes. • Reconeix i practica hàbits d'alimentació sana. • Diferencia aliments sòlids i líquids. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL • Compon i descompon els nombres fins a 7 amb regletes i altres elements. • Diferència i situa els ordinals fins al 7è.. • Discrimina les grandàries ample i estret. • Reconeix i identifica l'esfera com un cos geomètric. • Utilitza i diferencia les mesures de temps abans, ara i després. • Discrimina les mesures d'altura alt i baix. • Discriminar els conceptes espacials un costat i un altre costat. • Utilitza el quantificador cap. • Comprèn i realitza seqüències lògiques. • Resol un problema a partir d'una instrucció. • Identifica i coneix els planetes del sistema solar i alguns fenòmens de l'univers. • Identifica als membres de la família i el seu parentiu. • Identifica algunes característiques del Nadal. • Reconeix les peces d'abric.

• Escriu les grafies dels nombres fins al 7. • Gaudeix amb la narració i l'escolta activa de contes. • Utilitza diferents tipus d'oracions. • Adquireix vocabulari relacionat amb la unitat. • S'inicia en la lectura de diferents tipus de literatura: el teatre. • Gaudeix amb l'ús de les TIC. • Reconeix algunes obres de Paul *Gauguin. • Utilitza materials de deixalla i els colors blanc i negre en les seves composicions. • Diferencia sons greus i aguts i els associa a diferents instruments. • Reprodueix una cançó amb acompanyament instrumental. • Discrimina les característiques, qualitats i caràcter d'una obra. • Imita diferents moviments utilitzant els recursos expressius del cos. TEMPORALITZACIÓ 4 Setmanes : Les propostes d’activitats relacionades amb l’unitat es reflecteixen en la programació setmanal. ( diari de classe) RECURSOS I MATERIALS MATERIAL IMPRES MATERIAL COMPLEMENTARI MATERIAL LLENGUATGE CORPORAL I ARTÍSTIC ALTRE MATERIAL Quadern de l'alumne: unitat didàctica 3. L'estel de Nadal. Quadern de grafomotricitat. Quadern per a família. Fitxer de llenguatge musical. Quadern de retallables de la mascota. Contes relacionats amb la unitat: L'estel de Nadal, conte de la unitat. Adaptació del conte clàssic Simbad el Marí. Contes per preparar el Nadal, de Béatrice Garel Material impres • Bits. • Mural. • Adhesius. • Encunys. Material audiovisual i TIC • DVD de contes. • CD de TIC i de pissarra digital. • CD d'anglès. • CD de cançons Cartolines, retoladors gruixuts, punxons, catifetes, paper cel·lofana de colors, cola, tisores, fulles en blanc, planxes de cartró, pintura de dits negra i blanca, ceres toves negres i blanques, pinzells, recipients, maquinetes, llapis de fusta i fulles de colors. Reproductor de CD, CD de cançons , instruments típics de Nadal, conte gegant , instruments de petita percussió, dibuixos d'un ós i d'una papallona làmines d'imatges: sonall, caixa xinesa i Guixos, esponges, plastilina, cartolines, cola, paper continu, tisores, folis, llapis de colors, pintura de dits, llapis, blocs lògics, revistes… Barreges de cartes. Panell de targetes. Material de joc simbòlic: nines, joguines, etc.

Després de la presentació del mural, una vegada conegut el tema que es va a plantejar, s'explicarà el conte L'estel de Nadal, per poder així presentar als personatges que apareixeran en aquesta unitat. A partir del mural, es realitzaran activitats d'atenció, raonament lògic-matemàtic, jocs i pensament creatiu i educació en valors. Es presentaran les cançons relacionades amb el conte de la unitat i es realitzaran diferents activitats de motivació perquè els nens es familiaritzin amb ells. Amb aquestes activitats es pretén augmentar la curiositat dels nens cap als nous conceptes i continguts de la unitat, així com mantenir la seva atenció al llarg de totes les activitats que es van a anar desenvolupant LÀMINA INICIAL • Explicar que la làmina és una part del mural de la unitat. Identificar-ho. • Observar la làmina. Parlar del Nadal, els Reis Mags i els estels fugaços. • Pegar l'adhesiu i assenyalar la diferència perquè la làmina es correspongui amb la part del mural que representa. • Identificar als Reis Mags en la fitxa. Dibuixar al costat del seu rei preferit una joguina que els agradaria que li portessin. Full 2 • Observar la làmina i dir què decoracions nadalenques veiem. Relacionar-les amb les quals poden veure en el seu entorn proper. • Repassar les línies discontínues. Després, repassar les lletres amb retoladors de colors. • Dibuixar la calçada. • Traçar línies obliqües en la quadrícula. • Escriure el nom propi. Full 3 • Acolorir el nombre de seients que s'indica en cada fila. Escriure els nombres de l'1 al 7 en la pauta. • Envoltar a Pinto. • Completar lliurement la sala del teatre. • Completar la seqüència numèrica. • Repassar el traç dels merlets amb un color. Full 4 • Mirar la fitxa i dir el nom de cada planeta. • Pegar els encunys dels planetes en el lloc que ocupen. • Pintar estels en el cel. • Envoltar el planeta que està més prop del Sol. Full 5 • Llegir en veu alta els parentius de la fitxa. • Repassar les paraules. • Assenyalar què parents té cada nen i dibuixar-los. • Pegar tires de paper de regal al voltant del dibuix, com si fossin marcs. Full 6 • Comprendre la pregunta de la fitxa i identificar les paraules SÍ i NO. • Observar les fotografies i envoltar la resposta correcta. • Pegar un *gomet en el joc que més li agradi. • Envoltar la foto on hi ha més nens. • Realitzar la sèrie. • Inventar una sèrie amb una altra figura geomètrica.

• Observar la làmina i parlar sobre els adorns nadalencs. • Repassar els nombres. • Pegar els adhesius per aconseguir la quantitat indicada. Escriure el nombre que correspon en cada requadre. • Dibuixar al costat del resultat el nombre total d'adorns en cada cas. Full 8 • Acolorir les barres dels mesuradors fins a l'altura de cada nen. • Traçar ratlles en la samarreta del més alt i dibuixar pigues en la del més baix. • Envoltar al més alt dels tres. • Escriure o copiar el nom dels personatges. Full 9 • Observar la làmina i parlar de la relació de parentiu de l'arbre genealògic. • Observar l'arbre genealògic d'aquest nen. Després, traçar el camí que li uneix amb el seu oncle i amb la seva àvia materna. • Envoltar amb color al pare i a la mare del nen. Full 10 • Dibuixar en una cartolina la silueta de la mà de cada nen. Retallar-la i acolorir-la en diferents tons de verd. Pegar totes les mans cap avall formant un arbre. • Retallar l'estel i picar el seu interior. Pegar paper daurat o platejat per darrere i decorar-la lliurement. Pegar tots els estels en l'arbre de la classe. Full 11 • Fer hipòtesi de com estaria abans l'arbre i com estarà després. Fer el mateix amb el ninot de neu. • Pegar els adhesius per completar la seqüència temporal. • Envoltar les paraules: abans de vermell, ara de blau i després de groc. Full 12 • Escriure la posició que ocupa cada nen en la fila. Envoltar al nen que ocupa la setena posició.Envoltar al Rei Mag preferit. • Endevinar qui és qui en la fila descrivint la seva roba: porta un abric rosa (la segona), porta pantalons grocs (el setè)… • Aprendre la poesia. Parlar de la professió de carter. Dibuixar una bústia. Full 13 • Observar i comentar les fotografies. • Ordenar de menor a major edat. Assenyalar la fotografia que més s'aproxima a l'edat de cada nen. Realitzar la sèrie. • Envoltar la fotografia de la persona més jove i la de la més major. • Realitzar una sèrie amb gomets. Full 14 • Observar la fitxa i parlar en quin moment del dia es realitza cada menjar. • Enumerar els aliments que apareixen en la fitxa. • Parlar del que menja cada nen. Envoltar els aliments sòlids i ratllar els que no ho són. • *Recuadrar la paraula del menjar del dia que més els agradi. Full 15 • Observar els deixants de la làmina i recórrer-les amb el dit. Dir quin es recorre millor: l'ampla o l'estreta. • *Puntear amb retoladors el deixant més estret. Pegar trossos de paper daurat en la més ampla. • Acolorir amb guix blau el fons.

Full 16 • Observar la fitxa i nomenar a les persones que componen la família de Pinto. • Pegar a Pinto a un costat dels seus avis i a Carola a l'altre costat. • Dibuixar a altres colegitos entre el pare i la mare de Pinto. Full 17 • Ratllar els abrics que tenen butxaques i envoltar els que no tenen cap. • Pegar boletes de plastilina en els botons dels abrics que tenen més de tres. • Descriure verbalment cada abric. Envoltar el que més els agradi. • Escriure el nombre total d'abrics que hi ha. Full 18 • Observar la làmina i parlar dels dolços nadalencs. • Realitzar les sumes. • Dibuixar al costat de cada resultat la regleta corresponent. • Envoltar els grups de tres elements. • Acolorir les regletes i escriure les grafies. • Inventar una suma. Full 19 • Realitzar el camí amb el dit. • Traçar el camí per ajudar a María a trobar el seu llaç. • Envoltar la fletxa que indica cap amunt. • Fer un altre codi per arribar a un altre llaç. • Copiar el dibuix en la quadrícula.Acolorir el dibuix. Full 20 • Dir les vegades que es repeteix cada nombre. • Acolorir seguint el codi. • Decorar la fitxa pegant trossets de paper daurat o platejat. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES Escriure les lletres de l'abecedari en la pissarra i demanar a cada xiquet que repasse el seu inicial. • Parlar amb els xiquets sobre les ornamentacions que es posen en els carrers en Nadal. Cercar fotografies i exposar-les en classe. • Posar en el sòl targetes amb els nombres de l'1 al 7. Demanar als xiquets que posen damunt el nombre d'objectes corresponent en cada nombre. • Fer diferents munts d'objectes. Explicar quants hi ha en cada munt i posar el cartell del nombre corresponent. • Escriure en la pissarra els nombres de l'1 al 7 desordenats. Demanar als xiquets que els ordenen de menor a major. Dir en alt quin nombre va després i quin nombre va abans. • Portar a classe un objecte amb forma d'esfera que ells coneguen, per exemple, una taronja, una pilota… Demanar-los que diguen altres objectes que coneguen amb aqueixa forma i que cerquen més per la classe. • Cercar un pòster o il·lustració del sistema solar. Preguntar-los: “Com es diu el planeta on vivim? Qui coneix el nom d'algun altre planeta? On està el Sol? I la Terra?”. Dir-los el nom dels planetes perquè intenten memoritzar-los. • Proposar un temps de joc lliure en els diferents racons. Després, fer un rotlle i preguntar-los: “Amb qui han jugat? A quin han jugat? Què és més divertit, jugar sol o amb amics?, si han compartit joguets…”. • Dir per torns jocs als quals els agrada jugar amb altres xiquets. • Comparar altures utilitzant objectes de la classe: llapis, pintures… • Portar un mesurador d'altures infantil a l'aula o dibuixar un pal mesurador i situar-ho en la paret. Mesurar l'altura dels alumnes i assenyalar-les amb diferents colors. • Demanar a cada xiquet que dibuixe un laberint en una fulla perquè un company seu ho resolga. • Fer seqüències temporals i ordenar-les entre tots.

LLENGUATGE ARTÍSTIC LLENGUATGE MUSICAL SESSIÓ 1
Estel de Nadal Ensenyar la cançó Estavella de Nadal (pista 5) vocalitzant i en petits fragments que els xiquets siguen capaços de repetir. Després, unir dos petits fragments cada vegada. En acabar posar dues vegades la cançó, la primera solament per a escoltar i la segona per a escoltar al mateix temps que es canta. Una vegada que l'han après, cantar-la acompanyant-se d'instruments típics del Nadal (pandereta, cascavells, simbomba…). T'imite Aprendre la següent rima (pista 37): Pregunta: “Pinte, Pinte gorgorito / que ja ve el olegito”. Resposta: “Pinte, Pinte gorgorito / igualet jo t'imite”. El mestre dirà la primera part expressant-la amb diferents qualitats del so: fort, suau; greu, agut; lent, ràpid; allargat (lligat), tallat (*taccato)... Els xiquets respondran imitant al mestre. On estàs? Organitzar als xiquets en rotlle per a ballar al ritme de la cançó de Pinte (pista 2) realitzant els següents gestos: • Introducció (8 polsos): saludar inclinant el cap. • Tornada: en la primera frase, gest de cercar (la mà en el front); en la segona frase, tapar-se els ulls (amb la mateixa mà); en la tercera frase, gest de negar (amb el dit índex); i en la quarta, saludar inclinant-se i fent una reverència amb el braç. • Estrofes: en la primera frase, girar a la dreta; en la segona, girar a l'esquerra. Esperar durant 4 polsos. • Final: el rotlle avança cap al centre al ritme de la música. Després de l'estel! Mostrar als xiquets el conte gegant L'estel de Nadal (1.er trimestre, conte 3) i organitzar un col·loqui sobre el que ocorre en el conte. Després aprendre la següent rima: “Pinte Pinte colegito / amb els teus bots riem / després de l'estel, voles voles / donant moltes voltes”. Una vegada apresa repetir-la en el to proposat i variant la velocitat i la intensitat. L'ós i la papallona Repartir un instrument a cada xiquet i imprimir una imatge d'un ós i una altra d'una papallona del CD de recursos del mestre. Quan el mestre mostre la imatge de l'ós, els xiquets tocaran fort l'instrument que tenen. Si mostra la imatge de la papallona, tocaran suau. Cavalquem Escoltar la Marxa Radetzky de J. Strauss (pista 19) i explicar als xiquets que la música imita el so dels cascos dels cavalls al trot, muntats pels genets del Cos de Cavalleria de l'Exèrcit austríac. Escoltar de nou l'audició per a imaginar com serien els soldats a cavall i després dibuixar-los. Finalment, realitzar un col·loqui sobre les característiques, qualitats i caràcter de l'obra: instrumental o vocal, lenta o ràpida, alegre o trista, dolça o enèrgica...

ESTEL DE NADAL • Dibuixar amb el retolador gruixut la silueta d'un estel amb deixant sobre la cartolina. • Segmentar la silueta en diferents parts amb traços gruixuts (si és necessari, passar diverses vegades el retolador perquè el traç siga bastant ample). • Picar les parts interiors de l'estel i pegar trossos de paper cel·lofana de colors per darrere. • Retallar la silueta de l'estel i pegar-la sobre la fulla en blanc. COLORS HIVERNALS • Estendre la pintura negra i blanca per la planxa de cartó experimentant la puresa i la barreja dels colors utilitzats. • Una vegada sec, barrejar les ceres blanes i estendre-les amb el dit per a aconseguir la forma desitjada. TRAU PUNTA Als TEUS LLAPIS • Traure punta als llapis de colors. • Pegar els encenalls en la fulla de color per a realitzar una composició en forma de mosaic, donant regna solta a la imaginació. LLENGUATGE CORPORAL Decorem l'arbre Disfressar-se d'avet igual que fa *Alí en el conte L'estel de Nadal. Organitzar als xiquets en grups. Un adoptarà la posició d'avet i la resta haurà de col·locar-li diferents materials de psicomotricitat per a adornar-ho com un arbre de Nadal. Quan hagen acabat es canviaran els rols. Cangurs i gossos Seleccionar a cinc xiquets i lliurar-li una pilota a cadascun. Col·locar la pilota entre les cames i desplaçar-se saltant, sense que caiguen, com si anaren cangurs. La resta de xiquets haurà de desplaçar-se de quatre grapes, com si foren gossos, fugint dels cangurs. Cada vegada que un cangur enxampe a un gos es canvien els rols. Passa-la Organitzar als xiquets en un cercle. Mentre els xiquets es passen una pilota (sempre al xiquet del costat), el mestre explicarà lentament fins a deu i donarà una palmada. El xiquet que tinga la pilota en aqueix moment, passarà a asseure's amb cames juntes i estirades en el sòl. Quan un xiquet tinga al seu costat un company assegut ha de passar la pilota saltant per sobre de les cames d'aquest abans de lliurar la pilota a l'altre. Guanya l'últim xiquet a asseure's. Segueix el deixant Imitar els moviments de l'estel que porta Pinte per tot l'escenari en el conte L'estel de Nadal. Demanar als xiquets que s'organitzen en parelles i lliurar una tela a cadascuna. Un dels xiquets serà l'estel (amb deixant) i es desplaçarà, per tot l'espai, amb la tela. L'altre xiquet segueix a l'estel imitant els seus moviments. Transcorregut un temps es canvien els rols. Els conills Seleccionar a tres xiquets i lliurar-li una pilota a cadascun. La resta dels alumnes es desplaçarà per l'espai com si foren conills intentant no ser aconseguits per les pilotes que llancen els companys. Quan un conill és aconseguit, es canvien els rols. Passar per la pedra Organitzar als xiquets en grups de tres. Un dels xiquets es col·loca enmig dels seus companys subjectant un cèrcol amb les dues mans per sobre del cap. Els altres dos es passaran la pilota a través del cèrcol. Cada cert temps el mestre canviarà els rols.

LLENGUATGE ACTIVITAT 1 (FONOLOGIA): Aprenem a respirar Iniciar als xiquets en la respiració diafragmàtica. Per a açò, es tombaran en el sòl de cap per amunt i col·locaran un objecte lleuger i el més estable possible sobre el seu estómac (ninot, tela, etc.). Si la respiració és correcta, en agafar aire, l'objecte s'alçarà. En soltar-ho, baixarà. Per a seguir el ritme en la respiració, pot posar-se de fons alguna nadala que tinga un ritme lent (Nit de pau, L'avet, etc.). ACTIVITAT 2 (*MORFOSINTAXIS): Fent memòria Completar diferents frases a partir del conte de la unitat. Les oracions seran similars a les següents: • “Carlos anava disfressat de ……………….. i María portava un vestit de ……………”. • “Mamà *colegita li va dir a Pinte que els majors no podien ……..…. ni …………..”. • “Antonio pensava que hi havia ………………., però *Alí sabia que eren ……………”. Després, jugar als disbarats completant les frases amb paraules il·lògiques i divertides, però sempre mantenint una adequada estructura gramatical. ACTIVITAT 3 (VOCABULARI): Un pessebre de debò Partint de les fotos del mural, cercar informació sobre animals que apareixen tradicionalment en el pessebre. Fer un mural gegant pegant en el centre les fotografies de les figures i al voltant la informació i fotografies dels animals reals. Dividir la classe en grups i repartir els animals. Demanar que facen una breu exposició oral per a la resta de la classe explicant les característiques principals de cadascun. ACTIVITAT 4 (DIÀLEG I CONVERSA): Nadal diferent Amb ajuda de les famílies, cercar informació sobre la celebració nadalenca en altres països: tradicions, nadales, llegendes, instruments, etc. Per grups, realitzar diversos murals i descriure'ls comparant la nostra forma tradicional de festejar el Nadal amb les tradicions nadalenques d'altres llocs del món. Posar l'accent en el valor de les aportacions d'altres cultures i en el respecte pel diferent. ACTIVITAT 5 (ACOSTAMENT Al LLENGUATGE ESCRIT): S'obri el teló Seleccionar dues o tres obres teatrals nadalenques. Llegir-les en classe assenyalant els elements literaris més rellevants (personatges, argument, lloc i moment de l'acció, etc.) i triar una d'elles. Preparar una petita representació per a realitzar en l'aula, en altres classes del col·legi o fins i tot en un festival de Nadal.

PROJECTE DE TREBALL TALLERS RACONS

PROJECTE DE TREBALL TALLERS RACONS TOT EL TRIMESTRE PLÀSTICA Pintura
Modelatge Grafisme TITELLES Fem titelles MATEMÀTIQUES Mesura Numeració Geometria TEATRE Jocs de teatre Preparació de l’obra de Nadal LLENGUATGE Aproximació al llenguatge escrit: Fem un conte Fem poesia EXPERIMENTACIÓ I SENSORIALS Aire Espècies BIBLIOTECA La caixa de la lluna Poesia TICs Power Point Paint Fotografia digital RACONS PLÀSTICA PINTURA COLLAGE GRAFISME TITELLES JOC LLIURE TENDA COMPRAR I VENDRE DISFRESSES CUINA BIBLIOTECA LA CAIXA DE LA LLUNA ACTIVITATS LLIURES JOCS DE LLENGUATGE

TRIMESTRE 2

UNITATS DIDÀCTIQUES

TEMPORALITZACIÓ: TRIMESTRE 2
UNITATS DIDÀCTIQUES UNITAT 4 Setmana 2, 3 i 4 de Gener UNITAT 5 Setmana 1,2,3,i 4 de Febrer UNITAT 6 Setmana 1, 2 ,3 i 4 de Març

UNITAT 4: UNA FADA MADRINA - L’HIVERN OBJECTIUS
INTRODUCCIÓ Amb aquesta unitat dóna començament el segon trimestre del curs. El conte Un fada padrina servirà com a punt de partida per al desenvolupament de la resta dels continguts. En el text es narra una divertida història en la qual els alumnes de la classe juguen a ser fades padrines i a llançar encanteris màgics i divertits als seus companys. El nucli temàtic de la unitat és l'hivern. Els nens aprendran a reconèixer les característiques principals d'aquesta estació de l'any, les peces d'abric més habituals, alguns fenòmens atmosfèrics i diverses mesures per protegir-se de les baixes temperatures. Un altre centre d'interès que s'abordarà en aquestes setmanes és el del carrer. A través de diferents activitats i jocs, els alumnes coneixeran elements que formen part del carrer, diferents tipus de tendes, etc. OBJECTIUS CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL El cos i la pròpia imatge • Identificar sentiments i emocions propis i dels altres: la tristesa. • Expressar desitjos i intencions als altres. • Desenvolupar la tolerància a la frustració quan no es compleixen els desitjos. • Localitzar i identificar diferents parts del cos en si mateix i en els altres. Joc i moviment • Desenvolupar habilitats grafomotores: bucles ascendents i descendents. • Diferenciar nocions espacials: damunt/sota, dins/fos. • Descobrir les possibilitats motrius del gir, els desplaçaments, l'arrossegament, l'embranzida i el salt. L’activitat i la vida quotidiana • Participar i col·laborar en les tasques de casa. • Ordenar temporalment algunes activitats quotidianes. • Iniciar-se en les tècniques d'investigació i classificació d'informació. • Desenvolupar la capacitat d'exposar i comunicar coneixements. La cura personal i la salut • Conèixer les mesures de protecció i cura davant les inclemències del temps.

Medi físic: elements, relacions i mesura Explicar fins a 7 elements. • Identificar els nombres de l'1 al 7. • Associar les grafies de l'1 al 7 amb les quantitats que representen. • Identificar i reconèixer les regletes fins a l'equivalent al 7. • Compondre i descompondre el 7 amb regletes i altres elements. • Diferenciar i situar els ordinals del 1r. al 7è.. • Realitzar sumes en horitzontal el resultat de la qual sigui igual o menor a 7. • Realitzar sèries de dos elements en diferent posició. • Utilitzar i diferenciar mesures de temps: demà, tarda i nit. • Discriminar conceptes espacials: damunt/sota, dins/fos. • Reconèixer i diferenciar el quantificador molts/pocs. • Iniciar-se en la resolució de taules de doble entrada. • Resoldre un problema a partir d'una instrucció: igual que. Acostament a la naturalesa • Observar el temps atmosfèric i els canvis en l'entorn. • Identificar característiques de l'hivern. Cultura i vida en societat • Diferenciar les peces de vestir adequades a l'estació. • Participar en la realització d'un mural dels esports d'hivern. • Identificar característiques i elements del carrer. Conèixer tipus de tendes. • Col·laborar en tasques pròpies de la llar. • Conèixer la professió de llibreter. Acceptar l'opinió de la majoria. LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Llenguatge verbal - Escoltar, parlar i conversar • Controlar les grafies de l'1 al 7. • Gaudir amb la narració i l'escolta activa de contes. Iniciar-se en l'escriptura de paraules senzilles. Iniciar-se en la lectura de petits textos. • Practicar la pronunciació de combinacions de fonemes. Identificar paraules dins d'un text. • Ampliar el vocabulari. Interpretar i elaborar descripcions. • Identificar els significats d'algunes paraules homònimes. Llenguatge audiovisual i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) • Relacionar un so amb una imatge associada en la pantalla. • Manejar algunes eines de la pissarra digital.

• Valorar algunes obres d'art contemporani. • Experimentar diferents tècniques plàstiques. • Conèixer l'obra de Jean *Tinguely i *Niki de Saint-Phalle. • Utilitzar diferents materials en una mateixa obra artística. • Desenvolupar les habilitats manipulatives. • Percebre la diferència entre una textura i la seva estampació. • Identificar alguns instruments musicals amb el seu nom. • Diferenciar els instruments de vent. • Coordinar la veu i el moviment. • Emetre o recitar rimes en diferents altures. • Interioritzar el pols i el compàs binari a través de les paraules. • Desenvolupar la percepció auditiva. Llenguatge corporal Experimentar amb el cos i amb les seves possibilitats expressives. CONTINGUTS CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL El cos i la pròpia imatge • Sentiments i emocions propis i dels altres: la tristesa. • Expressió de desitjos i intencions. • Tolerància a la frustració. • L'esquema corporal. Joc i moviment • Grafomotricitat: bucles ascendents i descendents. • Nocions d'orientació en l'espai: damunt/sota, dins/fos. • Habilitats motrius: gir, desplaçaments, arrossegament, embranzida i salt. L’activitat i la vida quotidiana • Normes de convivència: col·laborar en les tasques de casa. • Activitats quotidianes ordenades temporalment. • Tècniques d'investigació i classificació d'informació. • Comunicació de coneixements.

• Protecció i cura davant les inclemències del temps. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL Medi físic: elements, relacions i mesura Conteig fins al 7. Nombres de l'1 al 7. Associació de la grafia i la quantitat. • Reconeixement de les regletes fins a l'equivalent al 7. • Composició i descomposició del 7 amb regletes i altres elements. • Ordinals: 1r. al 7è.. • Sumes horitzontals el resultat de les quals sigui igual o menor a 7. • Sèries de dos elements en diferent posició. • Mesures de temps: demà, tarda i nit. • Conceptes espacials: damunt/sota, dins/fos. Quantificació: molts/pocs. • Taules de doble entrada. •Resolució d'un problema a partir d'una instrucció: igual que. Acostament a la naturalesa • El temps atmosfèric i l'entorn. • Característiques de l'hivern. Cultura i vida en societat Esports d'hivern. Roba adequada a l'estació: roba d'abric. • El carrer: característiques i elements. Tipus de tendes. • Responsabilitat en tasques pròpies de la llar. • Professions: llibreter. • Acceptació democràtica del vot i de l'opinió de la majoria. LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Llenguatge verbal - Escoltar, parlar i conversar • Grafies de l'1 al 7. • Els contes. • Iniciació a l'escriptura de paraules senzilles. • Iniciació a la lectura de petits textos. • Combinacions de fonemes que presenten certa dificultat. • Identificació de les paraules d'un text. • Vocabulari relacionat amb els aliments. • Descripció d'objectes. • Percepció dels significats de paraules homònimes. Llenguatge audiovisual i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) • Relació d'un so amb una imatge associada en la pantalla. • Visionat d'algunes fitxes en format per a pissarra digital.

Valoració i gaudi d'algunes obres d'art contemporani. • Experimentació de diferents tècniques plàstiques. • Acostament a l'obra de Jean *Tinguely i *Niki de *Saint-*Phalle. • Realització d'una obra artística amb diferents materials. • Retallat, doblegat i encaixat de peces. • Estampació d'una figura amb relleu. • Identificació d'alguns instruments musicals amb el seu nom. • Instruments de vent. • Coordinació entre veu i moviment. • Reproducció de rimes. • El pols i el compàs binari. • Gaudi amb les activitats de percepció auditiva. Llenguatge corporal • Les possibilitats expressives del cos. CRITERIS D’AVALUACIÓ CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL • Identifica la tristesa en si mateix i en els altres. • Expressa desitjos i intencions als altres. • Localitza i identifica diferents parts del cos en si mateix i en els altres. • Controla el traç de bucles ascendents i descendents. • Utilitza les possibilitats motrius del gir, els desplaçaments, l'arrossegament, l'embranzida i el salt. • S'inicia en les tècniques d'investigació i classificació d'informació. • Exposa i comunica coneixements. • Coneix les mesures de protecció i cura davant les inclemències del temps. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL • Associa els nombres fins al 7 amb la seva quantitat i grafia. • Realitza summes en horitzontal el resultat del qual sigui igual o menor a 7. • Realitza sèries de dos elements en diferent posició. • Utilitza i diferencia les mesures de temps demà, tarda i nit. • Discrimina els conceptes espacials damunt, sota, dins i fora. • Utilitza els quantificador molts/pocs. • Resol de taules de doble entrada. • Observa el temps atmosfèric i els canvis en l'entorn. • Identifica característiques, peces de vestir i esports propis de l'hivern. • Identifica característiques i elements del carrer. • Coneix tipus de tendes.

RECURSOS I MATERIALS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
• Escriu les grafies dels nombres fins al 7. • S'inicia en l'escriptura de paraules senzilles. • S'inicia en la lectura de petits textos. • Adquireix vocabulari relacionat amb la unitat. • Interpreta i elabora descripcions. • Relaciona un so amb una imatge associada en la pantalla de l'ordinador. • Valora algunes obres d'art contemporani. • Reconeix alguna obra de Jean Tinguely i Niki de Saint-Phalle. • Utilitza diferents materials en una mateixa obra artística. • Percep la diferència entre una textura i la seva estampació. • Identifica alguns instruments musicals amb el seu nom. • Discrimina els instruments de vent. • Emet o recita rimes en diferents altures. • Interioritza el pols i el compàs binari a través de les paraules. • Experimenta amb el cos i amb les seves possibilitats expressives. TEMPORALITZACIÓ 4 Setmanes : Les propostes d’activitats relacionades amb l’unitat es reflecteixen en la programació setmanal. ( diari de classe) RECURSOS I MATERIALS MATERIAL IMPRES MATERIAL COMPLEMENTARI MATERIAL LLENGUATGE CORPORAL I ARTÍSTIC ALTRE MATERIAL Quadern de l'alumne: unitat didàctica 4. Un fada padrina. • Quadern de grafomotricitat. • Quadern de Colegitos de festa. • Quadern de Colegitos pel món. • Quadern de retallables de la mascota. • Contes relacionats amb la unitat: - Un fada padrina, conte de la unitat. - Adaptació del conte clàssic Rapunzel. - Una ciutat divertida, de Dugald Steer. Material impres • Bits. • Mural. • Adhesius. • Encunys. Material audiovisual i TIC DVD de contes. • CD de TIC i de pissarra digital. • CD d'anglès. • CD de cançons Pica petita o vareta de joguina, làmines amb formes geomètriques, reproductor de CD, música amb diferents ritmes, cartolines de color vermell, blau, verd i groc, cons, piques i enfilades. Reproductor de CD, CD de cançons ,estels de cartolina, purpurina, ceres, pals de pol, cintes amb cascavells petits, caixa xinesa, pandero, cascavells, música, instruments de fusta de petita percussió, folis, aquarel·les i ceres de colors. Paper cel·lofana, tisores, cinta adhesiva, palletes, purpurina, plastilina, fulles de paper, cola, paper granulat, pintura de dits, corró i fulles en blanc. Pintures de pal de colors, ceres, llapis, gomets, cotó, paper blanc, cola, catifetes, punxons, cola i tisores.

Després de la presentació del mural, una vegada conegut el tema que es va a plantejar, s'explicarà el conte Un fada padrina, per poder així presentar als personatges que apareixeran en aquesta unitat. A partir del mural, es realitzaran activitats d'atenció, raonament lògic-matemàtic, jocs i pensament creatiu i educació en valors. Es presentaran les cançons relacionades amb el conte de la unitat i es realitzaran diferents activitats de motivació perquè els nens es familiaritzin amb els personatges. LÀMINA INICIAL • Explicar que la làmina és una part del mural de la unitat. Identificar-ho. • Observar la làmina. Parlar dels tipus de llibres i contes que coneixen. • Pegar l'adhesiu i assenyalar la diferència perquè la làmina es correspongui amb la part del mural que representa. • Acolorir la bata del mestre. Full 2 • Repassar les línies discontínues. • Dibuixar al públic que està animant a Pinto. • Pegar un gomet que tingui la mateixa forma que la pista de patinatge. • Repassar el traç. • Realitzar amb colors altres bucles ascendents. Full 3 • Observar la fitxa i fer hipòtesi sobre quina pugues haver representat. • Unir les seqüències de nombres de l'1 al 7 de manera ascendent per completar els dibuixos. Després, acolorir-los. • Pegar trossets de paper blanc i cotó per la fulla com si fos neu. • Repassar i escriure les grafies en les pautes. • Dibuixar l'escala de les regletes corresponents de l'1 al 7. Full 4 • Dibuixar molts llibres en una prestatgeria i pocs en l'altra. • Repassar amb color les paraules de la fitxa. • Escriure l'ordinal que correspon a cada balda d'a baix a dalt. • Parlar dels llibreters i de les llibreries. • Dibuixar la portada del seu conte preferit. Full 5 • Acolorir el rètol de les tendes. • Picar per on s'indica per obrir les portes. Pegar per darrere l'interior corresponent dels *recortables de la fitxa següent. • Decorar el carrer. • Retallar l'interior de les tendes i pegar-les on correspongui en la fitxa anterior. Full 6 • Observar les imatges de la làmina i parlar sobre elles. • Observar diferents tipus de carrers. Després, dibuixar la seva. • Envoltar el títol de la fitxa. • Repassar el marc de les fotografies.

• Escriure l'ordinal que correspon en cada graó. Acolorir els graons seguint el codi de color. • Numerar els arbres i completar els que falten perquè hi hagi set. • Envoltar el monument. • Repassar les grafies. • Dibuixar un edifici de set plantes. Full 8 • Retallar l'esport que més els agradi. En paper continu, escriure el nom dels diferents esports que apareixen en la fitxa. Pegar les fotografies sota el nom corresponent i observar què esport és el més triat. Full 9 • Observar la làmina i fer hipòtesi sobre el que ocorre en cada il·lustració. • Envoltar a Pinto alegre o trist segons correspongui amb la situació. • Completar la sèrie amb els adhesius. Full 10 • Repassar les línies discontínues amb colors diferents. • Dibuixar al final de cada bucle el que apareix després d'utilitzar les varetes màgiques. • Buscar les diferències i semblances que hi ha entre les fades. Envoltar la que més els agradi. • Realitzar el traç. • Fer un dibuix en el qual apareguin bucles descendents. Full 11 • Repassar els nombres. Traçar un aspa en la casella corresponent. • Envoltar on hi ha menys objectes i acolorir la casella on hi ha més. • Escriure les grafies. Full 12 • Observar la fitxa i parlar sobre el que fan en cadascuna de les escenes. • Repassar les paraules. Unir-les amb el que es fa a cada moment del dia. • Copiar les paraules sota cada model. Full 13 • Assenyalar les diferències que hi ha entre les dues il·lustracions de la fitxa. • Envoltar la roba que ha d'utilitzar Daniela en cada cas. Ratllar la que no utilitza. • Escriure PLUJA o NEU on correspongui. • Dibuixar el temps que fa avui. • Pegar al voltant del dibuixo trossets de paper com si fos un marc. Full 14 • Escriure el nombre d'objectes que hi ha de cada classe i realitzar les sumes. • Comprovar que el resultat final és igual al nombre d'objectes que hi ha en el primer requadre. • Completar les seqüències. • Escriure la sèrie numèrica fins al set. Full 15 • Pegar l'adhesiu del ram damunt de la taula tapant el llapis. • Dibuixar a Pinto amagat sota la taula. • Envoltar el text que apareix en la fitxa. Llegir-ho amb ajuda del mestre. • Dibuixar un llaç en el cap de Daniela.

Full 16 • Llegir les paraules de la fitxa i subratllar la paraula col·labora per ajudar a diferenciar-la. • Pegar els encunys on correspon. • Envoltar aquelles escenes en les quals els nens també col·laboren a casa. Full 17 • Escriure el nombre que correspon a cada regleta. Realitzar les summes i acolorir les regletes. • Dibuixar sota el resultat l'equivalència amb les regletes blanques. • Envoltar la regleta que apareix més vegades. • Resoldre les sumes. • Dibuixar una de les sumes amb regletes. Full 18 • Envoltar les sabates que estan fora de les caixes. Pegar els adhesius dins de les caixes. • Dibuixar a un costat del dependent una caixa buida i a l'un altre una amb sabates dins. • Decorar el mostrador amb gomets. Full 19 • Unir les fades que són iguals. • Envoltar les fades que estan d'esquena. • Assenyalar set varetes màgiques. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES • Dir un element del carrer i demanar als nens que diguin la seva utilitat (semàfor, papereres...). Inculcar als nens el respecte i la cura pels elements dels carrers. • Demanar als nens que facin una fotografia del carrer on viuen i la portin a classe per ensenyar-la-hi als seus companys. Parlar de les diferències que hi ha entre elles. • Fer entre tots una maqueta d'un carrer. Utilitzar paper continu per dibuixar la calçada, la vorera, el pas de vianants... Pegar cases i tendes amb capsetes de diferents grandàries. Posar en cada tenda el seu nom i un producte que la identifiqui. Completar la maqueta dibuixant o retallant de revistes, motos, persones, semàfors… • Parlar amb els nens de les normes de seguretat vial: mirar a un costat i a un altre abans de creuar el carrer, creuar pel pas de vianants o pel semàfor, caminar per la vorera... • Parlar sobre els sentiments. Preguntar als nens què els fa sentir-se tristos. Comentar-los que és bé que els sentiments s'expressin, que ens sentim millor si algú ens ajuda. • Fer mímica per expressar i reconèixer diferents sentiments. Demanar-los que es posin per parelles i que endevinin el sentiment que expressa el seu company. • Fer sèries amb els alumnes seguint el criteri gesto alegre / gest trist. Dividir la classe en racons sent cada taula una tenda diferent. Buscar objectes que puguin utilitzar per vendre. Fer cartells amb el nom de les tendes. Proposar-los fer els seus propis diners amb cartolines. També se'ls pot proposar fer targetes de crèdit. Explicar-los el seu ús. Parlar sobre el nom de les tendes i com est sol estar relacionat amb els productes que es venen i la professió del venedor. Dir noms de tendes relacionant-los amb el producte i el venedor (sabateria, sabates, sabater…). Escriure en paper continu rètols de diversos comerços. Buscar en catàlegs de supermercats els productes i retallar-los. Pegar cadascun en el lloc corresponent. Parlar de la importància de realitzar un consum apropiat de les coses. Diferenciar entre les necessitats i els desitjos.

SESSIÓ 1 Vareta màgica Repartir un estel i dues cintes amb cascavells a cada nen. Decorar lliurement l'estel i retallar-la. Engrapar les cintes amb els cascavells en l'estel i pegar-la en el pal. Després, ensenyar la cançó Màgia (pista 6) vocalitzant i en petits fragments que els nens siguin capaços de repetir. Finalment, cantar la cançó completa i agitar la vareta cada vegada que diguin la paraula “màgia”. Fent la fila Organitzar als nens en una fila. Quan sona la música la fila es trenca i els nens ballen al ritme. Quan la música deixa de sonar, els nens han de tornar a formar la fila en el mateix ordre. Després, realitzar el mateix joc però amb els instruments en lloc de la música: quan sona la caixa xinesa la fila avança, si sona el pandero la fila retrocedeix i si sonen els cascavells els nens se sentin en el sòl. SESSIÓ 2 La fada Inés Recordar als nens el que li ocorre en el conte Un fada padrina i aprendre la següent rima (pista 38): “Amb la seva vareta de plata / juga molt la fada Inés / que fica molt la pota / doncs tot ho encanta a l'inrevés”. “Que aquest llapis de colors / es converteixi en un segon / en un gran ram de flors / el més bonic del món”. Després, recitar la primera part de la rima amb veu molt greu i la segona part amb veu molt aguda. Inés i més Emetre paraules de dues síl·labes amb accent agut perquè els nens les imitin mantenint la mateixa velocitat: “Inés”, “David”, “Miguel”, “saló”, “lladre”, “betum”, “pernil” i “tonyina”. Començar amb una paraula, i anar afegint unes altres fins que els nens repeteixin les vuit paraules seguides. Primer, realitzar la imitació donant palmades sobre les cames (repetint la proposta vocal idèntica) i després de forma instrumental, substituint les paraules per sons produïts per instruments de pegat de so uniforme (caixes xineses, claus…). Fantasia Escoltar Fantasia de Ralph Vaughan Williams (pista 20) destacant el començament de la flauta travesera sobre els concordes de l'arpa, abans de començar a sonar l'orquestra de corda. Després, tornar a escoltar-la però imaginant els personatges que poden aparèixer en aquesta obra (fades, gnoms o follets que habiten en un bosc molt verd i frondós) i moure's al ritme de la música com si anessin un d'ells. Finalment, escoltar-la una vegada més i demanar als nens que imaginin i dibuixin el bosc i els personatges que poden habitar-ho.

LLENGUATGE PLÀSTIC LLENGUATGE CORPORAL 67
UNA VARETA AMB MOLT COLOR • Tallar el paper cel·lofana de colors en quadrats de diferents grandàries. • Col·locar els papers uns damunt dels altres de major a menor. Després, doblegar pel mitjà per formar una espècie de cucurutxo i enrotllar l'extrem. • Introduir-ho per un dels forats de la palleta (es pot pegar un tros de cinta adhesiva per fora per a major seguretat). • Introduir una mica de purpurina per l'altre extrem de la palletai segellar el forat amb una boleta de plastilina. TEXTURES • Crear una figura amb papers retallats i pegar-la sobre el paper granulat • Estendre la pintura de dits en el corró i passar-ho sobre l'obra plàstica. • Col·locar la fulla en blanc sobre el treball realitzat, de tal manera que s'impregni de pintura. LLENGUATGE CORPORAL SESSIÓ 1 La fada padrina Lliurar una “vareta” a un dels nens per fer encanteris, com els de Daniela en el conte Un fada padrina. Perquè l'encanteri es compleixi, la fada padrina ha de pronunciar les paraules: “*Abracadabra, pota de cabra, ara us vaig a convertir en…” i a continuació nomenar un objecte o animal. Els companys han d'adoptar la posició d'aquest objecte o imitar els moviments de l'animal. Canviar de fada padrina cada cert temps perquè tots els nens representin aquest rol. Tocat Desplaçar-se per la sala intentant tocar als companys la part del cos que indiqui el mestre. Alhora han d'evitar ser tocats en aquesta zona. Segons avança l'activitat, el mestre anirà augmentat el nombre de parts del cos que els nens han de tocar en el company. Cartolines de colors Distribuir als nens per la sala. Ballar al ritme de la música movent la part del cos que indiqui la cartolina que mostra el mestre (cartolina vermella: el cap; cartolina blava: els braços; cartolina verda: les cames; cartolina groga: el tronc). A mesura que l'activitat avanci, el mestre mostrarà dues cartolines alhora. SESSIÓ 8 El cabdell Organitzar la classe en dos grups i dibuixar un cercle en el sòl. Un dels grups es col·locarà dins del cercle amb tots els nens units entre si. L'altre grup ha d'intentar treure del cercle als companys arrossegant-los (no està permès copejar, pessigar, ni tirar de la roba). Una vegada que hagin sortit tots del cercle, es canvien els rols. Tombat Seleccionar a un nen perquè persegueixi a la resta de companys. Per evitar ser agafats, els nens poden tombar-se en el sòl dient: “Tombat!”. El nen que es tombi haurà de romandre en aquesta posició fins que un altre company li giri. Quan un nen és tocat abans de tombar-se en el sòl passa a convertir-se en el perseguidor. Relleus Organitzar la classe en quatre grups col·locats en files darrere d'una línia. Per a cada fila, construir quatre obstacles amb les piques i els cons i col·locar-los enfronti separats entre si. Sortir per torns i saltar els obstacles fins al final. Tornar de la mateixa manera i donar el relleu al següent company. 67

LLENGUATGE ACTIVITAT 1 (FONOLOGIA): Abracadabra! Inventar paraules o conjurs màgics amb fonemes amb diferent punt d'articulació i amb certa dificultat de pronunciació (“*jápata, *trácata, *gluplis *grupris…”). El mestre els anirà pronunciant d'esquena als nens. Després, es girarà i els alumnes repetiran les mateixes paraules. Algun alumne pot ocupar el paper protagonista i formar conjurs màgics perquè els repeteixin els seus companys. ACTIVITAT 2 (*MORFOSINTAXIS I ACOSTAMENT Al LLENGUATGE ESCRIT): A la recerca de la paraula perduda Demanar als nens que copiïn en un paper una paraula de les quals apareixen en el conte. Ficar totes les paraules en una “caixa màgica”. Un dels alumnes farà de fada o mag i utilitzarà la vareta del mural per agafar les paraules d'una en una (per pegar els papers a la vareta pot posar-se en ella un zel fet un *rollito). Mentre s'agafa la paraula, pot pronunciar-se la següent rima: “Una paraula ben bonica es trobarà la meva vareta”, “Quin haurem de buscar? La podrem trobar?”. Una vegada que es tregui una paraula es mostrarà als altres i el mestre la llegirà en veu alta. Tots els nens hauran de localitzar-la en el seu conte. ACTIVITAT 3 (VOCABULARI): El gran dia de la màgia Triar un dia perquè tots els nens vengen disfressats de fades o mags. Cadascun haurà de portar preparat un encanteri seguint el model del que apareix en el conte, en el qual digui en quin aliment li agradaria “convertir” als seus companys. Un a un aniran sortint i amb la vareta del mural a la mà, pronunciaran l'encanteri que hagin inventat. “Sóc un fada/mag, és cosa certa, i si moc la meva vareta que al que toqui es converteixi en…”. ACTIVITAT 4 (RELACIONS SEMÀNTIQUES): Paraules màgiques Explicar als alumnes que hi ha paraules que s'escriuen o sonen igual, però que canvien el seu significat segons la frase en la qual s'utilitzin. Per exemple, en el conte apareix el text: “La fada Inés tot ho encanta a l'inrevés”. Preguntar-los si la paraula encanta vol dir el mateix en la frase “M'encanta llegir contes de fades”. Després, esbrinar els diferents significats i construir diverses frases amb algunes de les següents paraules homònimes: bota/vota, va callar/va caure, ona/hola, va tenir/tub, vaca/baca, bell/borrissol, vaig portar, gens, sobre, riu, fet/tiro, ai/hi ha. ACTIVITAT 5 (DESCRIPCIÓ): Endevina de què parlo Demanar als nens de la classe que se senten en cercle. Un d'ells s'aixecarà i mirarà una de les imatges d'objectes relacionats amb els contes del mural, sense que els altres sàpiguen de quin es tracta. Després, tornarà al seu lloc i descriurà en veu baixa dit objecte sense dir el seu nom al company que estigui assegut a la seva dreta. Així successivament fins a finalitzar el cercle. L'últim alumne dirà en veu alta la seva descripció i el mestre desvetllarà l'objecte per comparar-ho amb la descripció.

UNITAT 5 : LES DISFRESSES - CARNESTOLTES OBJECTIUS
INTRODUCCIÓ En aquesta unitat didàctica s'abordaran els temes de la granja i dels aliments. Els nens aprendran les característiques d'alguns animals domèstics, els productes que obtenim d'ells i coneixeran diverses de les activitats que es realitzen en una granja. La cura i respecte pels éssers vius serà un dels valors fonamentals que es treballaran al llarg de la unitat. Connectant amb el centre d'interès de la granja i a partir de diverses activitats, s'abordarà el tema dels aliments. Els nens coneixeran la procedència d'alguns d'ells i el procés d'elaboració de diferents productes. A més, es donaran algunes pautes bàsiques relacionades amb una alimentació saludable. Per desenvolupar el treball de la unitat Les disfresses de colegitos començarem mostrant als nens el mural perquè ho observin, realitzin diferents activitats i dialoguin sobre diferents aspectes de la il·lustració. Al llarg de la unitat didàctica es proposen diversos tipus d'activitats amb les quals s'aniran treballant tots els continguts. Per a això, s'utilitzaran diversos materials. Es realitzaran activitats individuals i col·lectives, sense oblidar l'important paper de les famílies; OBJECTIUS CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL El cos i la pròpia imatge • Identificar els sentits i les seves funcions. • Participar activament en activitats i moments de diversió. • Divertir-se i gaudir amb la companyia dels altres. Joc i moviment • Desenvolupar habilitats grafomotorEs: espirals i *festones. • Orientar-se en l'espai en relació a si mateix i a objectes. • Millorar la coordinació *oculomanual en activitats de precisió. L’activitat i la vida quotidiana Conèixer i participar activament en festes del seu entorn: el carnestoltes. La cura personal i la salut • Realitzar accions que afavoreixen la salut i el benestar propi i dels altres.

Medi físic: elements, relacions i mesura Explicar fins a 8 elements. • Identificar el número 8. • Associar la grafia del 8 amb la quantitat que representa. • Identificar i reconèixer les regletes fins a l'equivalent al 8. • Compondre i descompondre el 8 amb regletes i altres elements. • Realitzar sumes en horitzontal el resultat de la qual sigui igual a 8. • Realitzar sèries de tres elements amb diferent color. • Diferenciar nocions espacials: al mig. • Reconèixer cossos geomètrics: la galleda. • Comprendre i utilitzar el concepte parell i els quantificadors més que / menys que. • Diferenciar nocions de temps: ahir, avui i matí. • Desenvolupar l'atenció visual per percebre característiques. • Resoldre problemes de pertinença a un grup. Acostament a la naturalesa • Diferenciar i reconèixer animals domèstics i salvatges. • Identificar diferents mitjans pels quals es desplacen els animals. • Conèixer diferències físiques característiques dels animals. Cultura i vida en societat • Conèixer i participar activament en festes del seu entorn. • Conèixer i valorar la professió de veterinari. • Diferenciar les formes del vestit al llarg de la història. LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Llenguatge verbal - Escoltar, parlar i conversar • Desenvolupar habilitats grafomotorEs: grafies de l'1 al 8. • Iniciar-se en l'escriptura de paraules senzilles. • Practicar el control de la respiració en la pronunciació. • Completar frases compostes a partir de diferents nexes. • Ampliar el vocabulari. • Relacionar noms segons el seu significat. • Participar en una dramatització associada a endevinalles. Llenguatge audiovisual i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) • Reconèixer i localitzar elements de la càmera fotogràfica. • Desenvolupar la coordinació oculomanual amb l'ús del ratolí. • Conèixer el maneig d'algunes eines pròpies de la pissarra digital.

• Discriminar tons en la gamma del color taronja. • Experimentar amb els canvis de colors quan es barregen. • Realitzar composicions artístiques amb diferents materials i tècniques. • Conèixer l'obra d'Edgar *Degas. • Descobrir nous suports sobre els quals dibuixar i acolorir. • Transformar taques en elements figuratius. • Experimentar amb el relleu sobre el plànol. • Apreciar autors clàssics i les seves composicions. • Aproximar-se a l'obra de *Edvard *Grieg. • Ajustar el ritme i l'entonació en el cant col·lectiu. • Interpretar instrumentalment amb diferents velocitats. • Improvisar gestos i moviments. • Descobrir les possibilitats sonores de la veu. Llenguatge corporal •Adaptar el moviment a un ritme donat. • Dramatitzar situacions a partir de propostes determinades. CONTINGUTS CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL El cos i la pròpia imatge • Els sentits: òrgans i funcions. • Interès per participar en activitats i moments de diversió. • Gaudi amb la companyia dels altres. Joc i moviment • Grafomotricitat: espirals i festonS • Nocions d'orientació espacial: al mig. • Coordinació *oculomanual en activitats de precisió. L’activitat i la vida quotidiana • Festes, costums i tradicions de la festa de carnestoltes. La cura personal i la salut • El benestar propi i dels altres.

Medi físic: elements, relacions i mesura Conteig fins al 8. • número 8. • Associació de la grafia i la quantitat. • Reconeixement de les regletes fins a l'equivalent al 8. • Composició i descomposició del número 8 amb regletes i altres elements. • Sumes en horitzontal el resultat del qual sigui 8. • Sèries de tres elements de diferent color. • Conceptes espacials: al mig. • Cossos geomètrics: la galleda. • Quantificació: parell, més que / menys que. • Mesura de temps: ahir, avui i matí. • Reconeixement de propietats: sí és / no és. • Problemes de pertinença a un grup. Acostament a la naturalesa • Animals domèstics i salvatges. • Mitjans pels quals es desplacen els animals. • Diferències físiques dels animals: pèl, escates i plomes. Cultura i vida en societat • Costums, tradicions i festes: el carnestoltes. • Professions: veterinari. • Evolució de la roba al llarg de la història. LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Llenguatge verbal - Escoltar, parlar i conversar • Grafies de l'1 al 8. • Iniciació a l'escriptura. • Pronunciació de paràgrafs progressivament més llargs. • Construcció de frases a partir de diferents nexes. • Vocabulari relacionat amb la fotografia i els paisatges. • Associació de paraules segons el seu significat. • Participació en una dramatització col·lectiva associada a endevinalles. Llenguatge audiovisual i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) • Elements de la càmera fotogràfica: visor, flaix, objectiu i pantalla. • Desplaçament del ratolí per la pantalla. • Iniciació en l'ús d'algunes eines pròpies de la pissarra digital.

• Gamma del color taronja. • Obtenció del color verd unint materials de color groc i blau. • Composicions artístiques amb diferents materials i tècniques. • Aproximació a l'obra d'Edgar Degas. • Decoració de nous suports: el taulell blanc. • Dibuix de figures sobre les taques d'una radiografia. • Pegat de trossos de paper arrugat sobre el plànol per incorporar el volum. • Gaudi amb algunes composicions d'autors clàssics. • Valoració de l'obra de Edvard Grieg. • El cant col·lectiu. • Variació de la velocitat en la interpretació instrumental. • Improvisació de gestos i moviments. • Les possibilitats sonores de la veu. Llenguatge corporal • Ajust del moviment a un ritme. • Gaudi amb les activitats de dramatització. CRITERIS D’AVALUACIÓ CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL • Identifica els sentits i les seves funcions. • Participa activament en activitats i moments de diversió. • Es diverteix i gaudeix amb la companyia dels altres. • Controla el traç d'espirals i *festones. • S'orienta en l'espai en relació a si mateix i a objectes. • Realitza llançaments amb precisió. • Coneix i participa activament en festes del seu entorn. • Realitza accions que afavoreixen la salut i el benestar propi i dels altres. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL • Associa els nombres fins al 8 amb la seva quantitat i grafia. • Compte fins a 8 elements. • Realitza summes en horitzontal el resultat del qual sigui igual a 8. • Diferencia el concepte espacial al mig. • Reconeix i identifica la galleda com un cos geomètric. • Comprèn i utilitza el concepte parell i els quantificadors més que / menys que. • Diferencia les nocions de temps ahir, avui i matí. • Resol problemes de pertinença a un grup. • Diferència i reconeix animals domèstics i salvatges. • Identifica diferents mitjans pels quals es desplacen els animals. • Diferencia les formes del vestit al llarg de la història.

RECURSOS I MATERIALS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
• Escriu les grafies dels nombres fins al 8. • S'inicia en l'escriptura de paraules senzilles. • Completa frases compostes a partir de diferents nexes. • Adquireix vocabulari relacionat amb la unitat. • Reconeix i localitza elements de la càmera fotogràfica. • Maneja el ratolí amb precisió. • Discrimina tons en la gamma del color taronja. • Reconeix alguna de les obres d'Edgar Degas. • Utilitza nous suports per dibuixar i acolorir. • Experimenta amb el relleu sobre el plànol. • Gaudeix amb les composicions de Edvard Grieg. • Ajusta el ritme i l'entonació en el cant col·lectiu. • Improvisa gestos i moviments. • Adapta el moviment a un ritme donat. • Dramatitza situacions a partir de propostes determinades. TEMPORALITZACIÓ 4 Setmanes : Les propostes d’activitats relacionades amb l’unitat es reflecteixen en la programació setmanal. ( diari de classe) RECURSOS I MATERIALS MATERIAL IMPRES MATERIAL COMPLEMENTARI MATERIAL LLENGUATGE CORPORAL I ARTÍSTIC ALTRE MATERIAL • Quadern de l'alumne: unitat didàctica 5. Les disfresses de *colegitos. • Quadern de grafomotricitat. • Quadern de *recortables de la mascota. • Contes relacionats amb la unitat: - Les disfresses de *colegitos, conte de la unitat. - Adaptació del conte clàssic La Ventafocs. - Una excursió al camp, de *Charlotte *Roederer i Anne-Sophie *Lanquetin. Material impres • Bits. • Mural. • Adhesius. • Encunys. Material audiovisual i TIC • DVD de contes. • CD de TIC i de pissarra digital • CD d'anglès. • CD de cançons del mestre. Reproductor de CD, CD de cançons teles i disfresses, instruments de petita percussió, siluetes d'una tortuga i d'una llebre , triangle, música, un instrument de pegat, un de fusta, un de metall i una flauta. Pilotes, triangle, pandero, cèrcols, figures de foam, matalassets, anelles o cèrcols petits, cons, piques, paracaigudes o tela. Tres tubs de cartró de diferent grandària, pintura de dits blau, groga i verd, pinzell, tisores, paper cel·lofana blava, cola, retolador groc, fulla en blanc, taulell blanc, retoladors permanents, radiografia, retoladors de colors permanents, fulla de color, ceres aquarelables, paper de periòdic, cola Paper contínu, cola, tisores, *gomets, plastilina, cola, cartolines, folis, llapis de colors, pintura de dits, paper de seda, guixos.

Després de la presentació del mural, una vegada conegut el tema que es va a plantejar, s'explicarà el conte Les disfresses de *colegitos, per poder així presentar als personatges que apareixeran en aquesta unitat. A partir del mural, es realitzaran activitats d'atenció, raonament lògic-matemàtic, jocs i pensament creatiu i educació en valors. Es presentaran les cançons relacionades amb el conte de la unitat i es realitzaran diferents activitats de motivació perquè els nens es familiaritzin amb ells. Amb aquestes activitats es pretén augmentar la curiositat dels nens cap als nous conceptes i continguts de la unitat, així com mantenir la seva atenció al llarg de totes les activitats que es van a anar desenvolupant LÀMINA INICIAL • Explicar que la làmina és una part del mural de la unitat. Identificar-ho. • Observar la làmina. Parlar del carnestoltes. • Pegar l'adhesiu i assenyalar la diferència perquè la làmina es correspongui amb la part del mural que representa. • Envoltar tres banderes i esbrinar a quin país pertanyen. • Dibuixar una cua a la disfressa de dimoni. Full 2 • Repassar les línies discontínues. • Dibuixar un altre festó sota el puntejat seguint la mateixa adreça. • Realitzar damunt de les espirals altres dues, una de dins cap a fora i una altra de fora cap a dins. • Realitzar el traç. • Fer un altre traç diferent. Full 3 • Descriure les escenes. • Envoltar els òrgans corresponents als cinc sentits en la figura del nen i unir-los amb les sensacions corresponents. • Pegar un *gomet on el nen està sentint una sensació amb la pell. • Dibuixar l'òrgan corresponent al costat de cada sensació. Full 4 • Pegar adhesius perquè sempre hi hagi vuit elements. • Dibuixar les pintures per realitzar la sèrie. • Escriure sota el requadre que cadascun triï el nombre d'elements que hi havia i els que ha hagut de pegar per tenir vuit. • Envoltar els objectes de la fitxa relacionats amb el carnestoltes. Full 5 • Escriure una S en les fotografies d'animals salvatges i una D en els domèstics. • Envoltar l'animal que no té potes. • Pegar un *gomet en el qual pot volar. • Parlar de la professió de veterinari. • Dibuixar un animal al que podria cuidar el veterinari en la seva clínica. Full 6 • Identificar els animals de les disfresses de Pinto. • Acolorir la disfressa de Pinto de marró si és un animal que es desplaça per terra, de blava si es desplaça per mar i de groc si es desplaça per l'aire. • Dibuixar-se en el revers de la fitxa amb la disfressa d'animal que prefereixin.

• Identificar els animals de les disfresses de Pinto. • Acolorir la disfressa de Pinto de marró si és un animal que es desplaça per terra, de blava si es desplaça per mar i de groc si es desplaça per l'aire. • Dibuixar-se en el revers de la fitxa amb la disfressa d'animal que prefereixin. Full 8 • Envoltar a vuit nens disfressats i repassar el número 8. • Dibuixar els antifaços necessaris perquè hi hagi vuit nens amb antifaç blanc. Després, dibuixar sota la regleta marró la composició que han fet amb els antifaços (7 + 1; negra + blanca). • Repassar i escriure les grafies. Full 9 • Nomenar les figures que apareixen en els encunys. • Inventar un animal amb les figures geomètriques dels encunys. Dibuixar el seu hàbitat. • Explicar en veu alta l'animal que ha realitzat, com ho ha cridat, què menja, on viu… Full 10 • Acolorir l'abric que està al mig en el penja-robes. • Picar la porta d'enmig del moble per obrir-la. • Pegar un paper blanc per darrere de la porta oberta i dibuixar el que cadascun crea que pot contenir. • Escriure damunt del penja-robes el nombre d'abrics que hi ha penjats. Full 11 • Retallar a Pinto i pegar la foto de cada nen on correspon. • Pegar totes les figures sobre una base per fer un diorama de la classe. Full 12 • Explicar els elements i acolorir el nombre corresponent. • Dibuixar la sèrie. • Dibuixar la regleta corresponent a cada quantitat d'elements. • Envoltar el nombre que està al mig. • Repassar i escriure les grafies. • Dibuixar un altre element relacionat amb el carnestoltes. Full 13 • Envoltar els objectes que tenen forma de galleda. • Escriure en la galleda la quantitat que han envoltat (cinc). • Escriure el seu nom en la pissarra. Full 14 • Barrejar pintura vermella i groga a l'interior de la gerra per obtenir taronja. Després, acolorir un parell de gots de taronja forta, un altre parell de taronja més clar i l'altre parell de taronja *clarito. • Dibuixar en el got que queda buit un parell de palletes Full 15 • Ratllar els animals que tenen quatre potes. Després, ratllar els que no tenen bec. Finalment, envoltar el que vola. • Parlar sobre l'estruç i la seva incapacitat per volar, encara que tingui ales. • Pegar un gomet en l'animal que més els agradi. • Envoltar parells d'animals.

Full 16 • Comentar les imatges dels encunys. • Pegar els encunys de les escenes en l'ordre correcte. • Envoltar la paraula AVUI. Full 17 • Escriure sota cada àlbum el nombre de fotos que té. • Pegar un gomet en els àlbums que tenen més de sis fotos i envoltar els que tenen menys de vuit. • Envoltar els àlbums que tenen el mateix nombre de fotos. Full 18 • Repassar el 8. Completar les sumes amb els adhesius i els nombres corresponents perquè el resultat sempre sigui 8. • Envoltar un parell de papallones i un parell de tortugues. • Acolorir les regletes. • Dibuixar una altra composició diferent que sumeix 8. Full 19 • Llegir les paraules de la fitxa. • Repassar les paraules. Ratllar els animals que no corresponen. • Envoltar la fila d'al mig. Full 20 • Pegar els adhesius per completar la càmera. • Dibuixar en la pantalla el que els agradaria fotografiar. • Acolorir les paraules de la fitxa. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES • Realitzar sobre cartolina de diferents coloreixis traços en espiral i retallar-los amb tisores. Pegar les serpentines resultants per decorar la classe • Preparar diferents elements que es poden percebre amb el tacte, l'oïda, el gust i l'olfacte (paper d'escata, colònia, sal i sucre, música o un xiulet…). Tapar els ulls als alumnes perquè endevinin de què es tracta. Entre tots vaig donar• Realitzar en el sòl seriïs de tres elements en les quals solament canviï un atribut. Demanar als nens que identifiquin el criteri triat. • Dibuixar un nombre de figures en la pissarra. Demanar als nens que busquin la targeta del nombre que correspon i la peguin sota. • Repartir en targetes descomposicions de vuit i unes altres que no donin aquest resultat. Tots els que tinguin una que sumeix 8 la hi mostraran a la resta. Entre tots comprovar, amb l'ajuda del mestre, si són o no correctes. *rán amb que òrgan ho han sentit. • Escriure en la pissarra les paraules SALVATGES i DOMÈSTICS i envoltar el seu inicial. • Dialogar sobre les necessitats i el respecte que mereixen els animals. • Demanar als nens que portin a classe fotografies d'animals diferents als quals apareixen en la seva fitxa. Realitzar amb elles un mural en paper continu dividit en dues parts i retolat amb les paraules DOMÈSTICS i SALVATGES• Repartir blocs lògics per equips de tres o quatre alumnes i que cadascun construeixi una figura. Després, demanar-los que expliquin què és. • Dibuixar en la pissarra diverses figures. Donar als alumnes una fulla en blanc perquè, usant únicament aquestes figures, realitzin un dibuix. • Repartir cartolines de colors als nens. Demanar-los que cadascun triï una figura la dibuixi i la retalli. Entre tots realitzar una composició amb les figures dels alumnes. • Resoldre *puzles d'animals. • Jugar a endevinar objectes mitjançant el joc del si i el no. • Fer un mural per classificar totes les imatges d'animals aconseguides segons tinguin potes, ales o escates. Arribar a la conclusió que tots els animals inclosos en un grup tenen les mateixes característiques físiques

SESSIÓ 1 Carnestoltes Ensenyar la cançó Carnestoltes (pista 7) vocalitzant i en petits fragments que els nens siguin capaços de repetir. Després, unir dos petits fragments cada vegada. Una vegada apresa la cançó deixar temps als nens perquè es disfressin d'algun dels personatges que apareixen en la cançó. Finalment, cantar la cançó entre tots: cada nen cantarà la part de la cançó en la qual s'esmenta la seva disfressa. La tortuga i la llebre Repartir un instrument a cada nen i imprimir una imatge d'una tortuga i una altra d'una llebre del CD de recursos del mestre. Quan el mestre mostri la imatge de la tortuga, els nens tocaran lent l'instrument que tenen. Si mostra la imatge de la llebre, tocaran ràpid. Segueix-me Organitzar als nens en fila per avançar mentre sona la música imitant els gestos i moviments del primer nen. Cada vegada que el mestre toca el triangle, el nen que va el primer pansa al final de la fila i els nens hauran de seguir ballant imitant els moviments del que ha quedat en primer lloc. SESSIÓ 10 Imitem sons Llegir als nens el conte Les disfresses dels *colegitos. Després, entre tots, fer una llista d'alguns sons relacionats amb el conte (mosquit, riures, elefant…). Intentar reproduir vocalment aquests sons. A continuació, el mestre tornarà a llegir el conte i cada vegada que es digui una de les paraules de la llista, els nens reproduiran l'onomatopeia acompanyada d'un gest al·lusiu. El mirall Organitzar als nens en dues línies enfrontades. Després, ballar lliurement per la sala. Quan pari la música, tornar a formar les dues línies per realitzar les següents consignes: quan soni l'instrument de fusta les línies avancen; quan soni el de pegat retrocedeixen; i quan soni el de metall romanen quietes; quan sona la flauta amb so agut les línies s'ajunten perquè un nen pugui xocar els palmells amb un altre; quan soni la flauta amb so greu, s'ajunten les puntes dels peus de les dues línies.

DESCOBREIX EL COLOR • Pintar cada tub de cartró amb pintura de dits de diferent color: blau, groc i verd. • Col·locar el tub més petit dins del mitjà i est, dins del gran. • Pegar un tros de paper cel·lofana blava en l'extrem del tub més petit. • Observar per la ullera de llarga vista a Pinto i a la seva mascota, que el mestre haurà dibuixat en groc sobre una fulla en blanc, amb els seus noms respectius sota. Es veurà el color veritable de les mascotes. UN REGAL PER A PAPÀ • Amb el retolador permanent negre, dibuixar en el taulell alguna activitat que als nens els agradi fer amb el seu papà. • Acolorir l'escena amb els retoladors permanents de colors. RADIOGRAFIA • Observar la imatge de la radiografia que mostra alguna part del cos. • Transformar la imatge o la taca de la radiografia en figures, amb els retoladors permanents de colors. TAPÍS • Realitzar diferents grafismes amb ceres a quarelables sobre la fulla de color i deixar-ho assecar uns minuts. • Arrugar el paper de periòdic amb les mans. • Modelar el paper de periòdic i pegar-ho sobre la fulla per crear un efecte de volum. LLENGUATGE CORPORAL SESSIÓ 1 Per a dalt, per a baix Col·locar als nens en files amb les cames obertes, darrere d'una línia de sortida. Passar la pilota cap a enrere, per sota de les cames, fins que arribi a l'últim de la fila. Aquest nen sortirà corrent amb la pilota per col·locar-se el primer. Començar de nou a passar la pilota, aquesta vegada per sobre del cap. Alternar les passades per sobre del cap i per sota de les cames. L'activitat acaba quan una fila arriba a la meta. Del dret i del revés Preparar un circuit senzill: cèrcols en fila, figures de *foam per grimpar, matalassets per rodar, etc. Realitzar el circuit segons les indicacions del mestre: cap a davant, cap a enrere, començant pel final, de costat, etc. SESSIÓ 2 Passa-la Organitzar als nens en un cercle. Mentre els nens es passen una pilota (sempre al nen del costat), el mestre explicarà lentament fins a deu i donarà una palmada. El nen que tingui la pilota en aquest moment, passarà a asseure's amb les cames juntes i estirades en el sòl. Quan un nen tingui al seu costat un company assegut ha de passar la pilota saltant per sobre de les cames d'aquest abans de lliurar la pilota a l'altre. Guanya l'últim nen a asseure's. El cèrcol en la pica Organitzar la classe en grups de quatre o cinc. Cada grup disposarà d'una pica subjecta per un con i dues anelles per nen. Col·locar-se en cercle al voltant de la pica a una distància establerta pel mestre. Llançar les anelles per introduir-les dins de la pica. El paracaigudes boig Organitzar als nens en dos grups, un amb un paracaigudes i l'altre amb diverses pilotes. Durant un temps determinat, el grup que té les pilotes haurà de llançar-les per intentar que quedin en el paracaigudes. I l'equip que té el paracaigudes haurà de sacsejar-ho per evitar que les pilotes romanguin en ell. Una vegada finalitzat el temps s'explicaran les pilotes que té cada equip i guanyarà el que menys tingui. L'objectiu del joc és tenir en possessió, quan acabi el temps, menys pilotes que l'equip contrari.

LLENGUATGE ACTIVITAT 1 (FONOLOGIA): Sense respirar Aprendre la rima del conte de la unitat i repetir fragments de la mateixa cada vegada més llargs sense agafar aire: Els de Infantil, quina il·lusió!, avui cantem sense donar crits una chisposa cançó, vestits de *colegitos. Causarem sensació amb disfresses tan boniques! Jugar amb la velocitat de la pronunciació i comprovar que, com més ràpid parlem, major és el fragment de poesia que podem dir sense prendre aire. ACTIVITAT 2 (*MORFOSINTAXIS): Frases incompletes A partir del contingut del conte de la unitat, formar frases compostes que expressin causa, finalitat, condició, etc., perquè els alumnes les finalitzin. Comentar als nens que, segons les conjuncions que utilitzem, es dóna una informació diferent. Alguns exemples de frases subordinades que es podrien formar són: • “*Alí va proposar als seus companys que… es disfressessin de *colegitos.” • “Els *colegitos es van posar molt contents perquè… els nens s'anaven a disfressar de *colegitos.” • “La fotògrafa Julia va ser a la classe de Pinto per… fer una foto als nens de la classe.” ACTIVITAT 3 (VOCABULARI): La setmana de la fotografia Organitzar “La setmana de la fotografia”. Demanar a les famílies que ajudin als nens a triar o, si és possible, a fer tres fotografies de coses o llocs que a ells els agradin. Decorar la classe amb les imatges de les càmeres del mural i organitzar una petita exposició amb les diferents fotos, a la qual es pot convidar a les famílies. Sota les seves fotos, cada nen col·locarà un cartell amb el seu nom i un títol que ell inventi per a cadascuna d'elles. Si és necessari es pot demanar ajuda a un adult. Per introduir la presentació del tema pot partir-se del racó de curiositats del conte de la unitat i de la part corresponent de la guia didàctica. ACTIVITAT 4 (JOCS DE LLENGUATGE, DIÀLEG I ACOSTAMENT Al LLENGUATGE ESCRIT): Endevina, endevinalla A partir de la pregunta: “De què ens podríem vestir en el taller de disfresses?”, proposar diferents endevinalles de possibles animals, objectes o personatges dels quals es podrien disfressar els alumnes. Buscar les endevinalles en llibres, materials didàctics o internet. Algunes podrien ser les següents: • “Són petits, petits van volant i donen salts Viuen dins de la classe i es diuen… *COLEGITOS.” • “Nas colorit, corbata de ras, riu a riallades doncs sóc un… PALLASSO.” Una vegada resolta cada endevinalla, dialogar sobre com es podrien elaborar les diferents disfresses. Recordar les normes principals de comunicació (torn de paraula, escolta atenta, etc.) perquè els nens les posin en pràctica durant la conversa. Entre tots, triar un de les disfresses per celebrar una festa de disfresses

UNITAT 6 - LA BALLARINA – L’ART I LA CIUTAT OBJECTIUS
INTRODUCCIÓ En el conte La ballarina, els nens de la classe i els *colegitos aprendran a observar i a valorar les manifestacions artístiques. També s'adonaran de la importància de respectar les obres plàstiques dels altres. Els temes que es treballaran al llarg d'aquesta unitat són la ciutat, el poble i la salut. Els nens aprendran a distingir el paisatge rural de l'urbà, fixant-se en els diferents elements que els componen i les activitats característiques del poble i la ciutat. Els alumnes compararan tots dos entorns amb la localitat en la qual viuen, trobant similituds i diferències. També dialogaran sobre llocs als quals van de vacances o on viuen els seus familiars. D'altra banda, identificaran hàbits relacionats amb la salut i el benestar personal. Per desenvolupar el treball de la unitat La ballarina començarem mostrant als nens el mural perquè ho observin, realitzin diferents activitats i dialoguin sobre diferents aspectes de la il·lustració. Poden realitzar-se les propostes de la guia sobre atenció, raonament lògic-matemàtic, comunicació grupal i educació en valors. OBJECTIUS CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL El cos i la pròpia imatge • Afermar la lateralitat. • Desenvolupar l'atenció visual resolent laberints. • Demostrar admiració cap a persones, fets o manifestacions artístiques. • Valorar el treball i l'esforç personal. Joc i moviment • Desenvolupar habilitats grafomotorEs: festonS ascendents i descendents. • Interioritzar les nocions espacials esquerra i dreta. • Adaptar el to i la postura a diferents situacions. • Controlar la respiració i la intensitat del bufo. • Experimentar sensacions amb activitats de lliscament. • Mantenir l'equilibri sobre un punt de suport. L’activitat i la vida quotidiana • Conèixer i respectar les normes de seguretat vial. La cura personal i la salut • Identificar la malaltia i els accidents i les cures que requereixen. • Reconèixer espais relacionats amb la cura de la salut: el centre de salut, la consulta del dentista i l'òptica.

Medi físic: elements, relacions i mesura Explicar fins a vuit elements. • Identificar els nombres de l'1 al 8. • Associar les grafies de l'1 al 8 amb les quantitats que representen. • Identificar i reconèixer les regletes fins a l'equivalent al 8. • Compondre i descompondre el 8 amb regletes i altres elements. • Identificar els ordinals del 1r. al 8è. • Ordenar els nombres de l'1 al 8 en seqüències ascendents i descendents. • Realitzar sumes en horitzontal. • Iniciar-se en la resta. • Realitzar sèries de tres elements de diferent color. • Reconèixer cossos geomètrics: la piràmide. • Utilitzar el quantificador tants com. • Comprendre els conceptes lleuger i pesat. • Col·locar elements segons els conceptes espacials esquerra i dreta. • Ordenar objectes segons la seva grandària: de major a menor. • Memoritzar la seqüència temporal de les estacions de l'any. • Experimentar amb mesures naturals: el pam. Acostament a la naturalesa Identificar les estacions de l'any i els canvis que produeixen en el paisatge. Cultura i vida en societat •Conèixer elements del carrer i del mobiliari urbà. • Observar diferents tipus d'edificis a la ciutat. • Discriminar algun tipus de servei per a la societat: la sanitat. • Conèixer serveis relacionats amb la cura de les ciutats: la recollida d'escombraries. • Conèixer l'edifici on es guarden obres d'art: el museu. • Conèixer la professió de pintor. LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Llenguatge verbal - Escoltar, parlar i conversar • Desenvolupar habilitats *grafomotoras: grafies de l'1 al 8. • Exercitar habilitats *grafomotoras amb la música. Iniciar-se en l'escriptura de paraules senzilles. Desenvolupar el control de la respiració a partir de jocs. • Identificar usos correctes i incorrectes d'algunes paraules.Ampliar el vocabulari. • Gaudir amb un joc lingüístic de creativitat relacionat amb el conte. • Iniciar-se en el coneixement de diferents tipus de literatura: la poesia. Llenguatge audiovisual i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) • Adoptar hàbits saludables en l'ús de l'ordinador. • Conèixer el maneig d'algunes eines pròpies de la pissarra digital.

• Identificar alguns elements característics del carnestoltes. • Fomentar la creativitat i la imaginació. • Conèixer l'obra de Karl Hofer. • Experimentar amb el modelatge per crear figures. • Fomentar el treball en equip mitjançant obres plàstiques col·lectives. • Diferenciar entre soroll i silenci. • Practicar la coordinació entre soroll-moviment i silenci-parada. • Interpretar una cançó variant l'altura. • Discriminar tres timbres diferents. • Despertar l'interès per obres i autors del repertori clàssic. • Identificar el caràcter d'una obra. • Ajustar els gestos i els moviments al ritme de la música. Llenguatge corporal Ballar seguint el ritme de la música. CONTINGUTS CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL El cos i la pròpia imatge • La lateralitat. • L'atenció visual: els laberints. • Demostració d'admiració cap a persones, fets o manifestacions artístiques. • Valoració del treball i l'esforç personal. Joc i moviment • Grafomotricitat: festons ascendents i descendents. • Nocions espacials: esquerra i dreta. • Control del to i de la postura. • La respiració i la intensitat del bufo. • Gaudi amb activitats de lliscament. • Potenciació de l'equilibri. L’activitat i la vida quotidiana Respecte per les normes de seguretat vial. La cura personal i la salut • La cura en la malaltia i en els accidents. • Espais relacionats amb la cura de la salut: el centre de salut, la consulta del dentista i l'òptica.

Medi físic: elements, relacions i mesura Conteig fins al 8. Nombres de l'1 al 8. • Associació de la grafia i la quantitat. Reconeixement de les regletes fins a l'equivalent al 8. • Composició i descomposició del 8 amb regletes i altres elements. • Ordinals: del 1r. al 8è.. • Seqüències ascendents i descendents de l'1 al 8. • Sumes en horitzontal. • Iniciació a la resta. • Sèries de tres elements de diferent color. • Cossos geomètrics: la piràmide. Quantificació: punts com. • Mesura de pes: lleuger i pesat. Conceptes espacials: esquerra i dreta. • Ordre per grandària: de major a menor. • Mesura de temps: estacions de l'any. • Mesura natural de longitud: el pam. Acostament a la naturalesa • Les estacions de l'any i els canvis en el paisatge. Cultura i vida en societat El barri: tipus d'edificis. • El carrer: mobiliari urbà. • Serveis per a la societat: la sanitat. Cura de les ciutats: la recollida d'escombraries. • El museu i les seves funcions. • Professions: pintor. LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Llenguatge verbal - Escoltar, parlar i conversar • Grafies de l'1 al 8. • Realització de traços complexos guiats per música. • Iniciació a l'escriptura. • Jocs de pràctica del control de la respiració. • Identificació de l'ús incorrecte d'algunes paraules dins de frases compostes. • Vocabulari relacionat amb la pintura. • Gaudi amb un joc lingüístic de creativitat relacionat amb el conte. • Elaboració d'apariats senzills. Llenguatge audiovisual i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) • Hàbits saludables en l'ús de l'ordinador. • Maneig d'eines de la pissarra digital: moviment d'objectes.

• Elements característics del carnestoltes. • Desenvolupament de la creativitat i la imaginació. • Aproximació a l'obra de Karl *Hofer. • Modelatge amb plastilina. • Disseny d'una disfressa de carnestoltes per grups. • Soroll i silenci. • Coordinació entre soroll-moviment i silenci-parada. • Qualitats del so: l'altura i el timbre. • Discriminació de timbres. • Interès per obres i autors del repertori clàssic. • Identificació del caràcter d'una obra. • Ajust de gestos i de moviments al ritme de la música. Llenguatge corporal Gaudi amb el ball i amb la música. CRITERIS D’AVALUACIÓ CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL • Aferma la seva lateralitat. • Demostra admiració cap a persones, fets o manifestacions artístiques. • Valora el treball i l'esforç personal. • Controla els traços de *festones ascendents i descendents. • Adapta el to i la postura a diferents situacions. • Manté l'equilibri sobre un punt de suport. • Coneix i respecta les normes de seguretat vial. • Identifica la malaltia i els accidents i les cures que requereixen. • Reconeix espais relacionats amb la cura de la salut. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL • Identifica i reconeix les regletes fins a l'equivalent al 8. • Diferència i situa els ordinals fins al 8è.. • Ordena els nombres de l'1 al 8 en seqüències ascendents i descendents. • S'inicia en la realització de restes. • Reconeix i identifica la piràmide com un cos geomètric. • Utilitza el quantificador tants com. • Comprèn els conceptes lleuger i pesat. • Col·loca elements segons els conceptes espacials esquerra i dreta. • Ordena objectes segons la seva grandària: de major a menor. • Experimenta i utilitza mesures naturals: el pam. • Identifica les estacions de l'any i els canvis que produeixen en el paisatge. • Coneix elements del carrer i del mobiliari urbà. • Coneix serveis relacionats amb la cura de les ciutats: la recollida d'escombraries. • Coneix l'edifici on es guarden obres d'art: el museu.

• Escriu les grafies dels nombres fins al 8. • Identifica usos correctes i incorrectes d'algunes paraules. • Adquireix vocabulari relacionat amb la unitat. • S'inicia en el coneixement de diferents tipus de literatura: la poesia. • Adopta hàbits saludables en l'ús de l'ordinador. • És creatiu i imaginatiu en les seves composicions plàstiques. • Reconeix algunes obres de Karl *Hofer. • Experimenta amb el modelatge per crear figures. • Treballa en equip per crear obres plàstiques col·lectives. • Reconeix algunes qualitats del so: altura i timbre. • Ajusta els gestos i els moviments al ritme de la música. • Gaudeix amb el ball i amb la música. TEMPORALITZACIÓ 4 Setmanes : Les propostes d’activitats relacionades amb l’unitat es reflecteixen en la programació setmanal. ( diari de classe) RECURSOS I MATERIALS MATERIAL IMPRES MATERIAL COMPLEMENTARI MATERIAL LLENGUATGE CORPORAL I ARTÍSTIC ALTRE MATERIAL • Quadern de l'alumne: unitat didàctica 6. La ballarina. • Quadern de grafomotricitat • Quadern de *Colegitos pel món. • Quadern de *recortables de la mascota. • Contes relacionats amb la unitat: - La ballarina, conte de la unitat. - Adaptació del conte clàssic *Aladino i el llum meravellós. - Irene i Pablo a la ciutat, de Carlos *Reviejo, Mª Jesús de l'Om i José Manuel Matins. Material impres • Bits. • Mural. • Adhesius. • Encunys. Material audiovisual i TIC • DVD de contes. • CD de TIC i de pissarra digital. • CD d'anglès. • CD de cançons Imatges de quadres, pilotes de tennis de taula, matalasset ,pilotes de foam, mocadors, reproductor de CD, música, cèrcols, triangle, pandero. Reproductor de CD, CD de cançons del mestre, instruments de petita percussió, siluetes d'una serp i d'una llagosta (CD de recursos per al mestre), làmina d'imatges: el violoncel, folis, ceres o aquarel·les. Paper continu, cola, tisores, folis, cartolines, paper calma, llapis de colors, plastilina, aigua, llapis, pintura de dits, guixos, llana, *gomets, revistes, aquarel·les. plastilina de colors, cua blanca, pinzell, folis, cinta adhesiva, llapis, pintura de dits, elements de festa (confeti, paper de caramels), fulla *DIN A3, aquarel·les, recipient amb aigua, música, reproductor de CD.

Després de la presentació del mural, una vegada conegut el tema que es va a plantejar, s'explicarà el conte La ballarina, per poder així presentar als personatges que apareixeran en aquesta unitat. A partir del mural, es realitzaran activitats d'atenció, raonament lògic-matemàtic, jocs i pensament creatiu i educació en valors. Es presentaran les cançons relacionades amb el conte de la unitat i es realitzaran diferents activitats de motivació perquè els nens es familiaritzin amb ells. Amb aquestes activitats es pretén augmentar la curiositat dels nens cap als nous conceptes i continguts de la unitat, així com mantenir la seva atenció al llarg de totes les activitats que es van a anar desenvolupant LÀMINA INICIAL • Explicar que la làmina és una part del mural de la unitat. Identificar-ho. • Observar la làmina. Parlar dels pintors i els museus. • Pegar l'adhesiu i assenyalar la diferència perquè la làmina es correspongui amb la part del mural que representa. • Envoltar a la ballarina. Full 2 • Repassar les línies discontínues. • Buscar i envoltar la diferència de la fitxa respecte al conte (canvia el color del vestit d'Elia). • Traçar més festons en l'espai lliure. • Realitzar el traç. • Dibuixar cintes de diferents colors com la qual porta Elia. Full 3 • Parlar sobre els edificis de la làmina. Preguntar si coneixen algun d'ells. Explicar les diferències i semblances. • Observar el model i envoltar les fotografies en les quals apareixen piràmides. • Acolorir la piràmide. Full 4 • Envoltar la ballarina que porta un vestit diferent. • Marcar amb color vermell el requadre on hi ha més ballarines. • Marcar amb color blau on hi ha menys. Full 5 • Descriure els encunys relacionats amb la fitxa. • Pegar els encunys de mobiliari urbà per completar el carrer. • Pegar en els extrems dels pivots tantes boletes de plastilina com a pivots hi ha. Numerar els pivots. Full 6 • Reconèixer als personatges (*Alí, Martina i Pinto): “Com es diuen? Què li passa a *Alí, on té sang, com l'hi ha pogut fer…? Quin subjecta Martina a la mà? Què li dol a Pinto, per què es toca la cara?”. • Traçar el camí que ha de seguir cada personatge per arribar a la consulta que li correspon. • Escriure en la pissarra amb lletra de pal ÒPTICA, DENTISTA, CENTRE DE SALUT perquè els alumnes ho copiïn en la fitxa en el lloc apropiat.

• Identificar els edificis de la fitxa i dels retallables: col·legi, hospital, tenda, oficines, biblioteca, fleca i museu. • Pegar els edificis dels *recortables de la fitxa següent per completar el plànol. • Dibuixar passos de vianants per creuar d'un edifici a un altre. • Posar rètols als edificis. • Traçar recorreguts d'un edifici a un altre seguint les indicacions del mestre. • Retallar els edificis per completar el plànol de la fitxa anterior. Full 8 • Repassar les lletres i el contorn del marc. Després, fer un dibuix de la ballarina de Miró. • Decorar la paret del museu. • Completar la sèrie amb els adhesius. Full 9 • Observar com canvia l'expressió del rostre de l'equip de recollida d'escombraries en agafar alguna cosa pesat o lleuger. • Acolorir els elements pesats i envoltar els lleugers. • Dibuixar el cel segons el temps que fa avui. • Parlar de la recollida d'escombraries i el reciclatge. Full 10 • Acolorir i decorar l'edifici. Muntar-ho doblegant per les línies i pegant les solapes. • Dibuixar els carrers i parcs de la ciutat sobre una cartolina gran. • Distribuir els edificis de tots els nens per formar una gran ciutat. Full 11 • Dibuixar els pinzells i pegar els adhesius per completar la caixa de pintures segons diu la llegenda. • Repassar el contorn de la caixa amb retoladors. • Escriure el nombre d'elements que hi havia i els que han afegit en cada cas. • Escriure el nombre següent. • Dictar nombres de l'1 al 8. Full 12 • Repassar les paraules. • Dibuixar-se a un mateix en el costat esquerre de la fitxa i a un company en el costat dret. • Escriure el seu nom i el del company. • Pegar un *gomet vermell en la part esquerra i un de #verd en la part dreta de la fitxa. Fer comparacions amb les seves mans. Full 13 • Observar el quadre. Escriure la quantitat de figures geomètriques que hi ha de cada classe i resoldre les sumes. • Envoltar la figura que apareix més vegades. • Escriure la seqüència numèrica. • Dibuixar i acolorir una figura geomètrica. Full 14 • Envoltar el quadre més gran del museu i ordenar-los del 1r. al 4t. segons la seva grandària (de major a menor). • Assenyalar el quadre que més els agradi. • Dibuixar a Pinto en el museu. Full 15 • Unir cada fotografia amb l'estació que representa. Després, acolorir el nom de l'estació en la qual es troben. • Dibuixar amb ceres toves un marc groc en la fotografia que representa l'estiu, verd en la de la primavera, marró en la de la tardor i blava en la de l'hivern. • Pegar un *gomet en l'estació en la qual ha nascut cadascun.

Full 16 • Pegar els adhesius de les ballarines segons l'ordre en el qual surten de l'escenari. • Repassar els nombres. • Nomenar en ordre els colors dels vestits de les ballarines. Tapar la làmina i intentar repetir la seqüència. • Dividir l'escenari en dos. Dir què ballarines estan en la part dreta de l'escenari i quins en la part esquerra. Full 17 • Pegar els encunys de les regletes per formar sempre 8. Després, completar les sumes. • Envoltar el signe + d'un color i el signe = d'un altre. Full 18 • Estampar en la fitxa el palmell de cada nen untada amb pintura de dits taronja. Marcar la línia que va del polze al menovell. • Escriure el nombre de pams reals que mesura cada element proposat en el model. • Mesurar amb pams la fitxa i escriure el resultat. Full 19 • Repassar els nombres. • Ratllar els elements que sobren en cada requadre per aconseguir la quantitat indicada. • Escriure el nombre d'elements que han ratllat en cada cas. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES • Mostrar una piràmide i descriure-la. Observar les cares que té, com són, si són totes iguals, quantes puntes té... • Ensenyar-los la làmina de les piràmides d'Egipte. Relacionar-les amb el cos geomètric. • Portar a classe diferents cossos geomètrics. Preguntar els seus noms. Jugar a tapar-se els ulls i reconèixer-los mitjançant el tacte. • Jugar amb peces de construcció o objectes de la classe i buscar les que tinguin forma de piràmide. • Buscar fotografies de més edificis i elements de l'entorn que tinguin forma de piràmide. Fer un mural. • Realitzar diferents preguntes que associïn el nombre amb la quantitat. Per exemple: “Quants dits té una mà, quantes potes té la taula, quantes orelles tenim, quants colors el *arcoíris?”, etc. • Mostrar targetes de l'1 al 8, i per equips, realitzar tantes piruetes o voltes de ballarins com indiqui el nombre representat en la targeta. • Col·locar cartolines amb els nombres de l'1 al 8 desordenades pel sòl. Demanar als nens que vagin d'una a una altra seguint l'ordre numèric. Primer en ordre ascendent i després, descendent. • Fer un dibuix del carrer on viuen. • Jugar amb les endevinalles incloses en els recursos lingüístics. • Portar a classe un plànol de la cuideu. Penjar-ho en la paret i interpretar-ho tots junts. • Preguntar què normes de seguretat vial coneixen. • Dibuixar senyals de tràfic senzilles. Pegar en la fitxa el senyal de precaució “Zona escolar” al costat del col·legi. • Recitar la poesia sobre Miró (recursos lingüístics). • Realitzar entre tots un mosaic. Repartir rectangles i quadrats per acolorir-los lliurement, reproduint alguns dibuixos característics de l'obra de Miró i pegar-los en paper continu. • Mostrar als nens alguns objectes de mesurar (regla, cinta mètrica, etc.). Preguntar si els havien vist alguna vegada i si saben per a què serveixen. Experimentar amb ells. • Comentar-los que també es pot mesurar amb el nostre propi cos. Recordar la mesura del peu. Després, explicar que la distància que hi ha entre el dit polze i el petit (menovell) de la mà oberta es diu pam.

SESSIÓ 1 Canvia la veu Ensenyar la cançó Ballarina (pista 8) vocalitzant i en petits fragments que els nens siguin capaços de repetir. Després, unir dos petits fragments. Una vegada apresa la cançó cantar-la variant l'altura: primer cantar-la amb veu greu i després, amb veu aguda. Serp i llagosta Repartir un instrument a cada nen i imprimir una imatge d'una serp i una altra d'una llagosta del CD de recursos del mestre. Quan el mestre mostri la imatge de la serp, els nens tocaran lligant un so amb un altre. Si mostra la imatge de la llagosta, tocaran tallant els sons (*staccato). El cigne Escoltar “El cigne”, de l'obra Carnestoltes dels animals de *Camille *Saint-*Saëns (pista 21) destacant el caràcter tranquil i elegant d'aquesta bella peça. Després, explicar que l'instrument solista és el violoncel (mostrar la làmina d'imatge) i el seu so representa el moviment d'un cigne sobre un llac. Finalment, dibuixar un cigne sobre un llac mentre s'escolta l'audició. SESSIÓ 2 Som globus! Organitzar als nens en cercle. Col·locar les mans a l'altura del melic i agafar aire pel nas comprovant com s'eleva l'abdomen (“com si fos un globus que s'infla”). Expulsar l'aire per la boca a poc a poc, emetent xiulades i pronunciant *alternadamente les lletres F, S i Z. Després, fer el mateix tombats escoltant la cançó Ballarina (pista 8). Segueix-me Organitzar als nens en tres grups i assignar a cadascun un espai a la sala i una família d'instruments (pegat, fusta i metall). En cada grup un nen té l'instrument per marcar el ritme. La resta de nens del seu grup hauran de discriminar l'instrument al que pertanyen i desplaçar-se (al ritme) per l'espai que els correspon. Cada cert temps els nens que toquen l'instrument es canvien. Les estacions Organitzar als nens en rotlle per ballar al ritme de les estacions (pista 9). En la introducció (16 polsos) els nens saluden inclinant el cap. Després, faran un gest en cada vers de les diferents estrofes: • Vers 1: amb les mans donades, el rotlle avança al centre. • Vers 2: amb les mans donades, el rotlle retrocedeix a la posició inicial. • Versos 3 i 4: quiets en el lloc, amb les mans soltes, es fan gestos acompanyant o simulant el que diu el text.

A BALLAR • Realitzar una bola de plastilina i pressionar la part d'a dalt per aconseguir una bola més petita que serà el cap. • Modelar la resta de la plastilina a manera de xurro i pessigar els quatre extrems del cilindre per fer els braços i les cames. • Modelar altres trossos de plastilina per pegar damunt i fer-li detalls a la figura. • Donar unes pinzellades de cua blanca perquè la ballarina adquireixi major consistència. GEGANTS I *CABEZUDOS • Unir de forma vertical dos folis amb cinta adhesiva (el pot fer el mestre). • Imaginar una disfressa per portar en carnestoltes, dibuixar-ho ocupant tot l'espai i acolorir-ho amb pintura de dits. • Formar un mural de gegants i cabuts amb tots els treballs i decorar-ho amb diferents materials: *confeti, paper de caramels… COLOR AMB SENTIMENT • Mullar el pinzell en l'aigua del recipient, escórrer-ho abans de treure-ho i aplicar el color desitjat. • Amb una música melòdica de fons, estendre la pintura per tot l'espai de la fulla realitzant els moviments que la música inspiri. El ritme permetrà que sorgeixin nous colors a través de la barreja. LLENGUATGE CORPORAL SESSIÓ 1 Cura que vaig Col·locar un matalasset *quitamiedos a la meitat de la sala (si no es disposa d'aquest material es poden col·locar tres o quatre matalassets apilades entre si). Organitzar als nens en parelles. Córrer cap al matalasset i saltar damunt intentant desplaçar-la el més lluny possible. Quan tots els alumnes hagin acabat es pot realitzar l'activitat en grups de tres o quatre. El tren coix Organitzar als nens en files de quatre o cinc. Cada nen ha de subjectar el peu del company de davant amb una mà i recolzar l'altra en la seva espatlla. Desplaçar-se donant salts (a peu coix) sense desfer la fila. Al senyal del mestre hauran de parar-se i romandre en equilibri sense caure. Els conills Seleccionar a tres nens i lliurar-li una pilota a cadascun. La resta dels alumnes es desplaçarà per l'espai com si fossin conills intentant no ser aconseguits per les pilotes que llancen els companys. Quan un conill és aconseguit, es canvien els rols. La disfressa de ballarina Disfressar-se de ballarina com fa Elia en el conte La ballarina. Demanar als nens que s'agrupin en parelles. Un dels nens es lligarà un mocador a la cintura per convertir-se en ballarina. Haurà de ballar al ritme de la música dins d'un cèrcol, evitant que el company, sense entrar en el cèrcol, li llevi el mocador. Per aquí no passa Organitzar als nens agafats de la mà en dues files enfrontades. Copejar la pilota amb el peu per intentar colar-la entre les cames dels jugadors del grup situat enfronti. Patata calenta Organitzar als nens en dos grups amb una caixa plena de pilotes. Un nen de cada equip es col·loca enfront del seu grup, a una distància establerta pel mestre i al costat d'un cèrcol col·locat en el sòl. El primer de la seva fila li passa una pilota. Si l'agafa a l'aire, la deixa dins del cèrcol i es va al final de la seva fila. El que ha llançat la pilota passa a convertir-se en receptor. Si no la recull a l'aire retornarà la pilota i seguirà intentant-ho fins que ho aconsegueixi.

LLENGUATGE ACTIVITAT 1 (FONOLOGIA): La dansa de les paraules Posar música clàssica i ballar al ritme de la melodia. El mestre dirà en alt paraules que continguen grups consonàntics, incloent les que apareixen en el conte (braços, oreneta, quadre, mestre, classe o esbarjo). Quan els alumnes escolten cada paraula, es quedaran en el lloc donant tornades de ballarina repetint el que han escoltat fins que la professora done una palmada. Llavors, els xiquets seguiran ballant fins que escolten una nova paraula. ACTIVITAT 2 (MORFOSINTAXIS): Les conjuncions Posar diversos exemples de frases amb nexes vàlids i altres inadequats que farien que perderen el sentit. Llegir-les en veu alta i demanar als xiquets que trien, d'entre les dues opcions, quin és la vàlida i identifiquen l'errònia. Per exemple: • “En ballar, Elia donava tornades mentre/sense alçava els braços.” • “Antonio va ensenyar als xiquets dos quadres de Miró: La ballarina i El jardí.” • “Antonio es va enfadar perquè els colegitos van pintar el quadre.” ACTIVITAT 3 (CATEGORIES LÈXIQUES I VOCABULARI): Quin art té la meua classe! A partir de les làmines d'imatges del mural, organitzar petits tallers sobre els diferents estils pictòrics i artistes. Comparar uns quadres amb uns altres i assenyalar les principals característiques de cada estil. Els alumnes podran portar a l'aula fotografies d'altres obres artístiques per a ampliar la informació. Indicar darrere de cadascuna l'estil, l'artista i el títol de l'obra. Crear un petit museu dins de l'aula i convidar a les famílies a l'exposició. Per a introduir la presentació del tema pot partir-se del racó de curiositats del conte de la unitat i de la part corresponent de la guia didàctica. ACTIVITAT 4 (JOC DRAMÀTIC i CONVERSA): A ballar! Formar diferents apariats a partir dels següents versos: “En ballar, la ballarina, sembla una oreneta.” Els xiquets hauran de repetir l'apariat i imitar l'acció del personatge o animal indicat en cada cas. Algunes propostes per a substituir per “oreneta” són: “un fada padrina, una foca marina, una dama fina”, etc. També es pot modificar el final dels dos versos per a crear noves rimes. Ajudar als xiquets donant-los pistes perquè completen els apariats. Per exemple: “En ballar, els ballarins, semblen bells…” (pistes: naden en l'aigua, estan en el zoo…); “sembla que van amb…” (pistes: tenen rodes, es col·loquen en els peus…). ACTIVITAT 5 (ACOSTAMENT Al LLENGUATGE ESCRIT): Piruetes Demanar als alumnes que, amb una pintura de color, imiten en un paper els moviments que fan els ballarins pel sòl en ballar. (Es pot acompanyar aquesta part de l'activitat amb música d'un ballet o amb un *vals.) Una vegada que hagen acabat, fer que s'intercanvien els folis de manera que ningú conserve el seu. Cada xiquet agafarà llavors una pintura d'un altre color, i repassarà els traços que ha realitzat el seu company.

PROJECTE DE TREBALL TALLERS RACONS

PROJECTE DE TREBALL TALLERS RACONS TOT EL TRIMESTRE PLÀSTICA Pintura
Escultura Collage TITELLES Fem un obra amb titelles MATEMÀTIQUES Mesura Numeració Geometria TEATRE Jocs de teatre Mim LLENGUATGE Aproximació al llenguatge escrit: Fem un conte Fem poesia EXPERIMENTACIÓ I SENSORIALS Aigua Olors i textures BIBLIOTECA El tresor dels pirates Poesia TICs Power Point Paint Fotografia digital Word RACONS PLÀSTICA PINTURA COLLAGE GRAFISME TITELLES JOC LLIURE TENDA COMPRAR I VENDRE DISFRESSES CUINA BIBLIOTECA EL TRESOR DELS PIRATES ACTIVITATS LLIURES JOCS DE LLENGUATGE

ELS TALLERS

ELS TALLERS PLÀSTICA TITELLES MATEMÀTIQUES TEATRE LLENGUATGE .
El tallers ens acosten a unes activitats concretes que van modificant-se a mesura que transcorre el curs. S’estructuren d’una manera més precisa en el temps, també en el espai que les activitats als racons. Predomina el treball, en un sentit de pràctica, adquisició de nous coneixements i de sistemes de representació que requerèixen una planificació per part de l’adult. L’objectiu general dels tallers dins de la jornada escolar es aconseguir una organització flexible de l’acció educativa, facilitant el diàleg entre els infants i entre aquestos i els adults. Aquesta organització em permet: -Una observació més detallada i particular dels infants i del grup. -Que en un mateix moment es puguen realitzar simultàniament diverses activitats. -L’autonomia dels infants que s’adonen de la seua capacitat per a fer front a noves situacions i prendre iniciatives. -Que els infants manifesten les seues preferències i prescindir de la presencia continuada d’un adult que li assenyale constantment el camí a seguir, mentre desenvolupen les seues capacitats. PLÀSTICA TITELLES MATEMÀTIQUES TEATRE LLENGUATGE . EXPERIMENTACIÓ BIBLIOTECA TICs

TALLERS: DATA D’INICI……..
Una vegada hem encetat els tallers poden sorgir noves propostes , per part dels infants o de l’educador/a. Tindrem un full on escriuen els nous tallers proposats i els alumnes s’apuntaran al taller que desitgen. Un cop han desenvolupat un taller, poden seguir amb altres… No hi ha un temps determinat de duració d’un taller: depenent de la dificultat, del nombre d’infants interessats,… Un mateix taller pot desenvolupar-se en diferents sessions. TALLERS: DATA D’INICI…….. Plàstica Conte Experimentació Titelles Matemàtiques TIC

ELS TALLERS D’ART PROPOSTA METODOLÒGICA Equilibri Cognitiu personal
OBJECTIUS Acostar als infants al coneixement de les diferents tècniques plàstiques i materials. Acostar l’art als infants des de la creació d’obres plàstiques. Acostar els infants al coneixement de les obres de diferents artistes plàstics. Deixar que els infants, des de el coneixement de les tècniques i materials, des de l’observació del món que l’envolta, trie la manera d’expressar-se. Oferir als infants llibertat d’explorar i experimentar amb els materials que tenen al seu abast. Estimular la creativitat dels infants. CONTINGUTS Exploració i coneixements de materials per a la producció plàstica. Utilització de distintes tècniques plàstiques: dibuix, grafisme, collage, pintura, escultura, land art... Estimulació de la creativitat individual i de grup. Els artistes plàstics. PROPOSTA METODOLÒGICA En un primer moment, totes les propostes que ofereixc als alumnes parteixen de l’activitat instintiva i espontània dels infants davant dels materials que els oferim i tenen al seu abast. En totes les suggerències que es fan als infants: L’activitat mental va precedida per una activitat manipulativa, sensorial i d’experimentació. S’afavoreixen diverses maneres d’intervenció de l’adult: suggerida, lliure, assistida, proposada pel grup. Agrupació dels infants: grup i petits grups. En totes les activitats que propose als infants tinc en compte tots els àmbits de desenvolupament. Àmbits de desenvolupament Motor, Sensorial, i relació amb l’entorn Cognitiu Equilibri personal Relació interpersonal

ESPAIS I MATERIALS Considere molt important l ’organització dels espais, del temps i materials a l’hora de desenvolupar qualsevol activitat. Els planifique de manera que es propicia l’autonomia dels infants. Elles/elles mateixos prepararen , progressivament , els materials adients. Els infants participaran progressivament en les tasques d’organització i aportació de materials. Al racó de plàstica estan tots els materials a l’abast dels infants. L’organització dels materials facilita l’autonomia i el desenvolupament de les activitats tant als tallers com al racó. Les activitats es desenvolupen a l’aula i al pati. TALLERS Dibuix grafisme Llum color Escultura Pintura Collage Modelatge

ELS TALLERS DE LLENGUATGE
CREACIÓ D’UN CONTE I IL.LUSTRAR-LO Objectius: Potenciar la creativitat. Fomentar l’originalitat. Propiciar la comunicació i el diàleg dintre del grup. Expressar opinions. Augmentar el vocabulari. Iniciar-se en la construcció de frases i textos. Conèixer diferents materials plàstics per fer il.lustracions. ACTIVITAT Grup classe. Utilització de diferents materials plàstics per fer il.lustracions. Ceres, pintura acrílica, colors d’aquarel.la. Sessions: Buscar el personatge principal: els infants van dient personatges i després es tria un per votació. Tots el dibuixen i es tria el que més els agrade. Creació del personatge, característiques. Creació del conte, argument ( grup) Tallers d’il.lustració i escriptura del conte. ( Per part de l’adult, recollint les aportacions dels infants)( Varies sessions, fins acabar el conte) PERSONATGE PRINCIPAL TÍTOL DEL CONTE I ALTRES Què fa? Com és? On viu? RELACIÓ DEL PERSONATGE PRINCIPAL AMB ELS ALTRES ARGUMENT Què passa? On passa?

CONTES MÍNIMS OBJECTIUS:
Desenvolupar la capacitat de comunicació amb els altres utilitzant el llenguatge oral. Expressar-se combinant el gest, la paraula i l’entonació. Desenvolupar la capacitat d’oïda i atenció. Enriquir el vocabulari dels infants . Desenvolupar la capacitat de memorització. Posar en contacte als infants amb la llengua literària. Gaudir escoltant contes. Gaudir inventant contes. MATERIALS: Recull de contes mínims i de mai acabar. Contes mínims il.lustrats. Joc d’imatges per fer i recrear contes mínims. Materials diversos per il.lustrar els contes. ACTIVITATS : Expressió oral: 1- Ritme en les frases: contar contes mínims, marcant el ritme, l'accentuació , les pauses, la velocitat i rima. Triem un conte per treballar-lo a nivell oral: Ex: “Hi havia una vegada un llit, I aquest conte ja està dit” Repetir el conte fins memoritzar-lo. Jugar amb la velocitat: dient el conte ràpid, lent, accelerant… 2- Expressió d’estats emocionals. Entonació: Triar un altre conte mínim, contar-lo enfadats, tristos, contents …. 3-Associació de paraules per joc fònic: Ampliació del vocabulari recreant el conte amb altres que rimen amb l’última paraula del segon vers. “Aquest és el conte de l’abella, i no sé més d’ella” Canviar abella per: vedella, ovella, botella… 4 Inventar contes mínims i il.lustrar-los. 5-Inventar contes mínims amb parelles de paraules que rimen.

BINOMI FANTÀSTIC OBJECTIUS CONTINGUTS
Conèixer els diferents llenguatges i aplicar tècniques perquè desenvolupen la imaginació i la creativitat. Utilitzar les diferents formes de representació per a expressar i comunicar situacions, accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats. Utilitzar tècniques i recursos bàsics de les distintes formes de representació enriquint les possibilitats comunicatives. Expressar sentiments, desitjos i idees per mitjà de l’expressió artística a través dels distints llenguatges. Crear una història o un conte partint del recurs del binomi fantàstic. CONTINGUTS La utilització i valoració progressiva de la llengua oral per a evocar i relatar fets imaginats. La iniciativa, el interés i la participació en la comunicació oral . La utilització adequada de les normes que regeixen l’intercanvi lingüístic, sobretot el respecte al torn de paraula i l’escolta atenta i respectuosa. L’ús progressiu de les estratègies bàsiques per a la comprensió: escoltar atentament, conèixer les relacions de causa - efecte que ajuden a predir el desenrotllament de la trama, etc., La situació davant dels textos des d’un primer moment com a receptor - lector i com a productor- escriptor, La interpretació i la producció col.lectiva i individual de paraules, frases i textos en situacions comunicatives rellevants i pròximes als infants, així com de paraules, frases i textos que acompanyen imatges amb intenció comunicativa i lúdica, després d’una preparació col.lectiva.

EL TREBALL PER PROJECTES

EL TREBALL PER PROJECTES
Son moltes les preguntes que em faig en cada moment. El treball per projectes m’ha suggerit moltes preguntes i em segueix regalant moltes més. Les respostes sempre son provisionals, a punt de ser revisades de nou. Què entenc per projectes? Què entenc per saber? Quin saber és el necessari? És pot construir el saber? De quin saber estic parlant? És el mateix saber del currículum? ¿L’escola parla del mateix saber que fem servir en aquest món globalitzat, al carrer o als mitjans de comunicació?. El projecte per engegar un treball d’investigació a la classe. El projectes que desenvolupe a l’aula s’organitzen a partir de preguntes dels infants que donen peu a investigacions on el conflicte orienta la seva recerca . Paulatinament, per trobar respostes hem de recórrer a diferents disciplines del saber i la idea de globalització va prenent més importància. Es recullen sistemàticament les converses per ser analitzades i anar així definint el problema comú que preocupa al grup. S’incorpora l’avaluació com una necessitat de saber el procés, de donar a conèixer i compartir el camí que es fa durant la recerca. Sorgeix, d’aquesta manera, la necessitat d’explicitar el relat: la història del projecte. La manera de representar el coneixement mereix una atenció especial i les noves tecnologies prenen una importància rellevant. El que passa a la classe i el que passa a la vida real ha d’estar connectat i sempre que sigui possible allò que passa entre les quatre parets de la classe ha de trobar una connexió amb el món exterior i ha de provocar algun canvi . Cada vegada més el currículum queda substancialment modificat (ampliat?) i les temàtiques que s’incorporen es nodreixen de preocupacions dels propis infants i de l’actualitat. La idea de comunitat d’aprenentatge (família, criatures i mestres) articula l’aprenentatge i es posen en joc les biografies de tots i totes per construir les identitats personals. OBJECTIUS GENERALS DELS PROJECTES Crear estratègies d’organització dels coneixements que es basen en el tractament de la informació i en l’establiment de relacions entre els continguts. Fomentar el model “ d’aprendre a aprendre” Partir dels interessos dels infants, i deixar que ells trien els temes a estudiar. Partir dels coneixements previs dels infants , planificant accions a partir del que saben sobre el tema d’estudi. Fomentar un model interactiu d’ensenyament aprenentatge on el mestre/a no és l’únic posseïdor de coneixements.

MOMENTS DEL PROJECTE PLANIFICACIÓ
ELECCIÓ En el primer trimestre el tema del projecte es proposat per l’adult , però seguint la metodologia dels projectes. Els infants extrauen individualment o per equips un tema que siga del seu interés. En la “pluja d’idees” sortiran temes i per successives votacions triaran el tema del projecte. PLANIFICACIÓ En un primer moment cerque els interessos dels infants al voltant del tema: Què saben els infants?, Què volen saber? Envia la carta a casa. Al llarg del projecte organitze, recondueixc els interessos dels infants de forma que la majoria dels conceptes expressats tinguen una resposta satisfactòria que pot venir donada per la formulació RECERCA D’INFORMACIÓ Informació aportada per altres adults de l’entorn Visites dels familiars Visites d’especialistes al voltant del tema d’estudi. Informació aportada pels infants Recursos TIC, Informació : llibres, revistes, diaris. Biblioteca Aportació de la informació al grup. - Presentacions i racó del projecte Organització de la informació. - Mapa conceptual - Dossier: recollida d’informació Organització i temporalització de tasques: - Tallers - Racons - Activitats Elaboració del dossier Diari del projecte AVALUACIÓ -Del que s’ha aprés Del procés seguit

COM ORGANITZE UN PROJECTE.
Per facilitar l’organització i les tasques a desenvolupar en qualsevol moment del projecte utilitze una sèrie de recursos. Un projecte no es pot programar a priori, perquè no conec el tema que va a sorgir, el que faig es dur un diari que em facilitar durant i després del projecte la formulació real del que volem saber i del que hem aprés: els infants i jo. També tinc en compte els objectius i continguts de les diferents àrees que es desenrotllen dintre del projecte i l’organització temporal, els espais i el material adient. També tenim que tindre clar com organitzaré els espais l’aula, els materials i l’horari. PRESENTACIONS: organització de les informacions aportades pels infants. Una vegada encetat el projecte, la càmera digital em permet documentar allò que han portat a l’ aula . Després quan la presentació a la resta de la classe, escric el que diuen, documentant gràficament la seua informació. També , si hi ha una gran quantitat d’informació hi ha un full on s’organitza el torn de les informacions. Aquesta proposta permet una certa organització temporal, facilita que tots puguen tindre opció per mostrar el que han portat i s’aniran contestant les preguntes en relació al que volem saber…

UN PROJECTE PAS A PAS Sessió 1- Pensar el tema del projecte
Assemblea: propose als infants que pensen un tema sobre el que es agradaria saber coses. Conversa ( escric el que diuen) Dibuix en un full en blanc o full preparat ( veure model) del tema que vol cadascú. Escriure el nom del tema que volen. Sessió 2 - Elecció del tema Assemblea: votació y conversa .Es dibuixen els temes en un full ( Dina-3) Escric el nom dels temes Escric el nombre dels vots. Dibuix en un full del tema del projecte i escriure el nom. Sessió 3: Què sabem? Assemblea: conversa al voltant del que saben, apuntar en un full ( Dina-3) el que diuen. Dibuixar cadascú el que sap. Sessió 4: Què volem saber? Assemblea: conversa al voltant del que volen saber, escric en un full ( Dina-3) el que diuen. Dibuixar cadascú el que vol saber. Després la mestra/e apunta darrere el que vol saber cadascú. ( Conversa amb cada infant) La carta per a casa. Mentre preparem el racó del projecte, per anar deixant el que van portant els infants. També preparem el mapa conceptual, per anar omplint amb el que anem aprenent. Sessió 5 : Què volem fer? Assemblea : PLUJA D’IDEES. Escric en un full ( Dina-3) el que diuen. Conversa al voltant del que volen fer i veure si podem fer-ho. Cadascú dibuixa el que voldria fer. Apuntar en el full el que diu cadascú.

PROGRAMACIÓ DEL PROJECTE: Temporalització
Sessió ……………. Data: ACTIVITAT Pensar el tema del projecte Elecció del tema Aspectes que hem treballat Què sabem? Què volem saber? Sessió ……………. Data ACTIVITAT Què volem fer? El racó del projecte Aspectes que hem treballat Encetem el mapa conceptual Planificació d’un taller Taller Sessió ……………. Data ACTIVITAT Informació de: Llenguatge: Aspectes que hem treballat Matemàtiques Plàstica

INFORMATIU Notícies Mapes conceptuals Descripcions Noms Llistats
TIPUS DE TEXT QUE TREBALLEM AMB ELS PROJECTES A NIVELL D´EXPRESSIÓ ORAL I LLENGUATGE ESCRIT INFORMATIU LITERARI EXPOSITIU PRESCRIPTIU ENUMERATIU Notícies Mapes conceptuals Descripcions Noms Llistats Contes Endevinalles Rodolins Cançons Poesies Embarbussaments Instruccions Regles de jocs… PER Manejar dades Informar Gaudir Estudiar Fer coses

OBJECTIUS RELACIONATS AMB EL LLENGUATGE - PROJECTES
Familiaritzar a l’alumnat amb diferents tipus de textos: - Enumeratiu - Informatiu - Literari - Expositiu - Prescriptiu Ampliar el seu vocabulari Enriquir el nombre de paraules del seu vocabulari i augmentar l’adquisició de noves estructures lingüístiques, procurant que siga capaç d’utilitzar-les després en altres contextos comunicatius. Fomentar el gust per utilitzar el llenguatge com a una eina de comunicació. Ajudar al desenrotllament de la pronúncia correcta, la vocalització clara i la capacitat d’expressar-se oralment en les diferents situacions comunicatives. Comprendre els missatges dels emisors. Comprendre els continguts dels textos. Familiaritzar-se amb la llengua escrita. Desenvolupar la seua capacitat oral de transmetre als altres els coneixements apresos. Utilitzar la Biblioteca, les TIC, la transmissió oral de coneixements, l’observació directa, per buscar informació al voltant dels temes que els interessen. Gaudir a l’hora d’utilitzar el llenguatge oral per comunicar-se amb els altres. ELS PROJECTES DE TREBALL I LES ÀREES EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L´AUTONOMIA PERSONAL La confiança en les possibilitats i capacitats pròpies per a realitzar les tasques. Actitud positiva davant les demostracions de sentiments, d’emocions i de vivències pròpies i dels altres, i del seu control gradual. Acceptació i valoració ajustada i positiva de la pròpia identitat i de les seues possibilitats, limitacions. L’acceptació de les normes implícites que regeixen els jocs de representació de papers. L’actitud d’ajuda i col.laboració amb els companys. La pràctica de destreses, actituds, normes i la consolidació d’hàbits positius. L’adquisició d’autonomia operativa. La interacció i col.laboració amb actituds positives per a establir relacions amb els altres.

EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL.
Les propietats, relacions, d’objectes i agrupació d’objectes en col.leccions. El gust per explorar objectes i activitats que impliquen posar en pràctica coneixements sobre les relacions entre objectes. El nombre ordinal i cardinal. La resolució de problemes que impliquen l’aplicació de senzilles operacions. El descobriment de les nocions bàsiques de mesura: longitud, grandària, capacitat, pes i temps. L’estimació de la duració d’algunes rutines de la vida quotidiana en relació a les unitats de temps. El coneixement de formes geomètriques planes i de cossos geomètrics El coneixement de les característiques generals dels essers vius i de la matèria inerta. El desenrotllament de la curiositat, atenció i respecte cap als animals, plantes i l’entorn natural. L’exploració i coneixement de les interaccions i relacions entre els essers vius i el seu entorn. La presa de consciència de la necessitat dels grups socials i del seu funcionament intern. Les relacions afectives que s’hi estableixen. La valoració i el respecte de les normes que regeixen la convivència en els grups socials a què pertanyen. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ La utilització i valoració progressiva de la llengua oral per a evocar i relatar fets, per a explorar coneixements i aprendre. La iniciativa, el interés i la participació en la comunicació oral en les situacions de la vida quotidiana a l’aula. La participació i l’escolta activa en situacions habituals de comunicació.. La utilització adequada de les normes que regeixen l’ intercanvi lingüístic, sobretot el respecte al torn de paraula i l’escolta atenta i respectuosa. Us progressiu de les estratègies bàsiques per a la comprensió: escoltar atentament i connectar el que s’escolta amb les experiències personals. L’aproximació a l’ús de la llengua escrita com a mitjà de comunicació L’observació, l’exploració i la utilització dels diferents textos habituals, dels llocs on apareixen i de la seua funció comunicativa. L’ús gradualment autònom de diferents suports de la llengua escrita com a llibres, revistes, periòdics, cartells o etiquetes. La utilització progressivament ajustada de la informació que proporcionen. El interés i l’atenció en l’escolta de narracions, explicacions, instruccions o descripcions llegides per altres persones. La utilització de la l’escriptura per a acomplir finalitats reals. La utilització de la biblioteca amb respecte i atenció i la seua valoració com a recurs informatiu, El descobriment de la llengua oral i escrita com a mitjà per a informar-se, per aprendre i per a pensar. L’ús d’estratègies de comprensió i d’utilització de recursos i fonts d’informació escrita( fullets informatius, llibres divulgatius, biblioteca d’aula…) i de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjans d’informació i d’aprenentatge. La iniciació en l’ús d’instruments tecnològics com l’ordinador, càmera o reproductor de so i d’imatge, com a element de comunicació.

ELS RACONS

ELS RACONS Els racons són uns espais delimitats de la classe, on els infants, individualment o per petits grups, realitzen simultàniament diferents activitats d’aprenentatge. El treball per racons potencia la necessitat i ganes d’aprendre dels infants , d’adquirir coneixements nous. Desenvolupa l’esperit de recerca , d’investigació i afavoreix la utilització de diferents tècniques i estratègies d’aprenentatge. A l’hora de trobar solucions als problemes plantejats. Els racons impliquen una metodologia més creativa i flexible on els infants guiats per les propostes d’’activitats aprenen a observar, explorar, manipular, experimentar, descobrir, crear... A l’aula els racons estan en un lloc fix i identificable pels infants. Per raó d’espai, no es possible tenir un espai fix per a cada racó, però el material està sempre al mateix lloc i igualment identificable i s’ assigna un grup de taules de treball individual a un racó determinat. Hi ha un horari fix, perquè els alumnes s’habituen. La periodicitat es diària. En cada racó hi ha cinc o sis propostes amb diferents activitats i materials, segons el tipus de proposta. Cada mes es canvien les propostes, sempre què les hagen realitzat tots els infants. Depenent del racó hi ha propostes per a tot el curs. Totes les activitats es donen a conèixer als alumnes abans de deixar-les en el racó. Hi ha activitats amb diferent grau de dificultat i de diferents materials. Els infants poden canviar de racó un cop hagen realitzat , al menys, una activitat al racó què hagi triat. Els infants han d’aprendre i tindre cura del material del racó. Quan han fet l’activitat han de deixar el material al seu lloc. RACONS LLENGUATGE I BIBLIOTECA ORDINADOR MATEMÀTICA PROJECTE PLÀSTICA CUINA / TENDA TITELLES OBSERVACIÓ/EXPERIMENTACIÓ DISFRESSA

RACÓ DE LLENGUATGE I BIBLIOTECA
Llegir i escriure són dues habilitats lingüístiques què s’han de desenvolupar juntament amb el parlar i escoltar. En el racó de llenguatge es pretén desenvolupar aquestes habilitats des d’una perspectiva comunicativa del llenguatge. Les activitats proposades pretenen possibilitar al alumnes l’accés a una comunicació oral i escrita funcional. Totes les activitats estan programades i s’han elaborat els materials. ACTIVITATS Capses sorpresa Vet aquí què... Cartes de contes Un vaixell carregat de... Qui és qui? Treball amb logotips Plena Pots de lletres Mèmori Confegir amb lletres mòbils Dictats muts Frases Ordres Descripció Narració Contes

RACÓ DE MATEMÀTICA Al racó de matemàtica, els infants van construint el pensament matemàtic a partir de la manipulació, l’observació i l’experimentació dels materials. D’aquesta manera comencen a discriminar, a abstreure, a generalitzar i crear relacions a partir de les dades extretes de la realitat. Al racó tenen activitats concretes i adequades què ajuden als alumnes al desenvolupament d’aspectes lògics, qualitatius, quantitatius i espacials. Els infants disposen de materials específics: blocs lògics, reglets i d’altres propers a la realitat dels infants. ACTIVITATS Classifiquem Seriacions Completar seriacions Blocs lògics Jocs de lògica Màquines Numeració Cartronets de quantitat Caseta dels totxos Ordenem Reglets Descompondre Sumes i restes amb daus i altres jocs Problemes

RACÓ D’OBSERVACIÓ I EXPERIMENTACIÓ
Per mitjà de l’observació del què succeeix al seu voltant i de la manipulació i experimentació dels materials què posem a l’abast dels infants, aniran desenvolupant el seu sentit de la curiositat i de l’observació què els ajudaran a poder entendre millor els fenòmens naturals, físics i tècnics. Amb l’experimentació lliure o amb activitats d’aprenentatge proposades els infants aprendran a fer deduccions, formular hipòtesis, preveure els resultats, generalitzar o senzillament comprendre el què succeeix al seu voltant. ACTIVITATS Cada cosa al seu lloc Mira bé! Què fem amb l’aigua Jocs d’aigua Què passa amb l’ou? Fem bombolles Suren o s’enfonsen Roda dels colors: juguem amb els colors Juguem amb la llum Fer rodar els pots Pescar : imants Barreges Globus màgics

RACÓ DE PLÀSTICA L’objectiu principal del racó de plàstica és potenciar la dimensió creativa dels infants. A partir de l’observació els infants coneixen les coses, per mitjà del llenguatge plàstic expressen tot allò què van coneixent. Les diferents activitats, proposades i lliures, pretenen ajudar els infants a utilitzar el llenguatge plàstic per expressar les seues idees i els seus sentiments alhora què avancen en el domini de les diferents tècniques i materials. ACTIVITATS Dibuixem Treballem amb ceres Pintura La pintura i... Estampació Composició amb gomets Plaques de fang Collage Plegat de paper Modelatge Plastilina Dibuix d’observació Simetries Invents Treballem el traç Sanefes Línies i colors / Arabesc Contorns, grafismes al voltant de...

ORDINADOR L’objectiu d’aquest racó es utilitzar l‘ordinador com un altre recurs per treballar les diferents àrees del currículum. Els aspectes que treballem són -COMUNICATIUS: Tractament de la informació i competència digital. Comunicació lingüística y audiovisual. -METODOLÒGICS: Aprendre a aprendre. Cada dia de la setmana es fan grups de 5 alumnes . Així tots poden utilitzar l’ordinador durant la setmana, per la vesprada quan estan treballant als racons. Passen pel racó individualment o en parelles, depenent de l’activitat (20 ‘ cada parella d’infants ) Maneig del ratolí Dibuixar : paint Escriure: word Jocs: relacionats amb totes les àrees ACTIVITATS

UNITATS TEMÀTIQUES

LA CONVERSA La comunicació verbal és una de les eines que fem servir per comunicar-nos. Per tal de que les “converses” siguen significatives pels infants, els contextos es basen en els temes que estem desenrotllant en un moment determinat. En la conversa no es preten només abordar els continguts del llenguatge verbal, sino que inclou també gran part dels continguts de les diferents àrees d’aprenentatge. A l’aula propose un ampli ventall d’activitats perquè els infants utilitzen la conversa per comunicar-se en parelles, en petit grup i en gran grup: Evocació de situacions viscudes Explicació d’ històries, Formulació de desitjos i emocions. Converses a partir d’un suport visual. Tinc una cura especial de que els infants utilitzen el temps verbal correcte: Pretèrit: quan els temes de la conversa estan lligats a la seva experiència. Futur: quan els temes es deriven a la formulació de desitjos. Present: quan expliquen una làmina, dibuix, expliquen un experiment... En cada sessió de conversa intente aconseguir que l’aprenentatge siga significatiu , tenint en compte els coneixements del grup, els seus interessos i les seues necessitats de comunicació. En les sessions de conversa tinc en compte: La creació d’un clima on l’espontaneitat estiga present, perquè tothom es trobe capacitat d’aportar vivències, experiències, dubtes y preguntes. Inculcar en els infants el respecte cap a les aportacions de qualsevol alumne i també per la seua manera d’expressar-se. Hi ha unes normes per respectar el torn de paraula. SELECCIÓ DE CONTINGUTS LLENGUATGE VERBAL Comprensió d’explicacions Interpretació de frases: enunciativa, interrogativa, exclamativa. Seguiment del fil d’un relat Identificació de l’ordre de succeció dels fets d’un relat. Comprensió dels mecanismes de concordança: nombre, gènere i persona. Expressió combinant el gest, la paraula, la mirada, l’entonació. Expressió ordenada del discurs. Construcció oral de frases: enunciatives, interrogatives i exclamatives. Descripció ordenada de fets o situacions amb ajut d’imatges. Descripció ordenada de fets o situacions sense suports d’imatges. Distinció entre la realitat i la fantasia. Record d’objectes, persones, dades personals, situacions viscudes... Adquisició de vocabulari sobre una temàtica concreta. Respecte al torn de paraula. Espera pacient del torn de parlar i espera del moment oportú per parlar. Interés per comprendre els missatges dels altres, per les noves informacions i per comprendre els missatges dels altres. Esforç per parlar bé.

MOMENTS DE CONVERSA A L’AULA
ASSEMBLEA L’HORA DEL CONTE CONVERS ESPONTÀNIA( (DOCUMENTACIÓ) EXPOSICIÓ DELS INFANTS PROJECTE INTERCANVI D’INFORMACIÓ TALLER DE TITELLES: DIÀLEG AMB TITELLES EXPLICACIÓ DE MURALS, IMATGES, FOTOGRAFIES: CONVERSA DIFERENTS ACTIVITATS INTERCANVI ORAL D’INFORMACIÓ, GUSTOS, PREFERÈNCIES...

CRITERIS D’AVALUACIÓ Compren les explicacions.
Interpreta les frases: enunciativa, interrogativa, exclamativa Segueix el fil d’un relat Compren els mecanismes de concordança: nombre, gènere i persona Descriu ordenadament fets o situacions amb ajut d’imatges. S’Expressa combinant el gest, la paraula, la mirada, l’entonació Descriu ordenadament fets o situacions sense suports d’imatges. Adquireix el vocabulari sobre les temàtiques treballades. Respecta el torn de paraula. Espera el moment oportú per parlar. S’interessa per comprendre els missatges dels altres i per les noves informacions. S’esforça per parlar bé.

APROXIMACIÓ AL LLENGUATGE ESCRIT
LA MEMORITZACIÓ Per afavorir l’expressió i la comunicació oral també es necessari desenvolupar la memorització. Els infants estan “àvids de paraules”, capten tot allò que senten i per això disposem d’una sèrie de recursos referits a la llengua oral. Treballem la memorització mitjançant els jocs de llenguatge , en les activitats quotidianes i utilitzant poemes, dites, endevinalles, embarbussaments. Aquestos recursos d’expressió oral han de ser memoritzats pels infants. Recordar-los i evocar-los els millorarà les competències lingüístiques i l’exercitació d’una capacitat - la memòria -, imprescindible per poder accedir a altres aprenentatges. SELECCIÓ DE CONTINGUTS Expressió combinant el gest, la paraula i l’entonació. Reproducció de textos curts. Reproducció de poemes, dites, endevinalles i embarbussaments. EL GRAFISME La grafomotricitat és la psicomotricitat aplicada a l’acte d’escriure. Els diferents grafismes que van assolint els infants són el resultat d’essencials i lentes adquisicions a nivell motor, perceptiu i simbòlic; paral.lelament a ells es considera el component emocional, bàsic quant a la motivació i les actituds dels infants cap a l’aprenentatge del grafisme. ASPECTES QUE ES TENEN EN COMPTE MOTRICITAT L’aspecte motor es contempla des de dues vessants. Per una banda, en les activitats prèvies amb exercicis d’independència segmentaria, d’observació i reproducció de postures del cos, de propostes de grafismes lliures amb moviments amplis. Per altra banda, es proposen tasques per experimentar amb la mà o els dits amb material divers ( guix, sorra, farina, pintura) i en diferents plànols ( horitzontal, vertical), encaminades a donar els infants la força muscular i la lleugeresa articular necessària per realitzar els diferents grafismes. APROXIMACIÓ AL LLENGUATGE ESCRIT El model interaccionista Aquest model, interaccionista o interactiu per al qual intervenen en la lectura de manera coordinada els dos tipus de procesos: ascendent i descendent. Situats davant d’un text, els signes gràfics, lletres, paraules, generen espectatives d’ordre superior que ens fan fer les hipòtesis que confirmem o desmentim tornant al text, en un procés descendent. Eix del mètode: Amb l’eix en el desxiframent i alhora en el sentit, l’adult sol·licita, informa,, afavoreix o ajuda, estructura, suggereix, i participa amb el infant en un joc reglat. El xiquet/a per part seua, ha de fer el seu aprenentatge, descobrir els textos, observar, escoltar, escollir, categoritzar, entrenar-se, memoritzar, i construir la seua combinatòria. L’oralizatció no és sistemàtica, la lectura i l’escriptura també van lligades i s’alternen el grup classe, petits grups i individualització.

L´ANÀLISI DE LES ACTIVITATS I PROPOSTES DIDÀCTIQUES TRIMESTRAL

LÁNÀLISI DE LES ACTIVITATS I PROPOSTES DIDÀCTIQUES
TRIMESTRAL CLIMA RELACIONAL I AFECTIU ANÀLISI* Existeix una relació de confiança entre els infants i nosaltres. Els infants participen de les activitats amb tranquilitat, no els importa equivocar-se. Confiem amb les possibilitats dels infants. Ens sentim bé a láula. Els infants s´hi troben I es senten bé a láula. Els infants saben el que poden I no poden fer. En general els infants entenen el que poden fer i ho respecten. Lórganització de láula i la dinámica de les activitats permeten un cert grau dáutonomia dels infants. Els infants es senten implicats en el funcionament i lórganització de láula. Els infants col.laboren en el manteniment de lórdre i de la dinámica establerta. ASPECTES PER REVISAR I MILLORAR/ PROPOSTES

INICI DE LES ACTIVITATS
ANÀLISI* PRESENTACIÓ DE LES ACTIVITATS Hem ajudat a relacionar les nostres propostes amb els seus coneixements previs. Els infants an mostrat interés. Els infants s´han sentit motivats. CONEIXEMENTS PREVIS Hem averiguat que coneixements previs tenien sobre els continguts que hem plantejat. Ens ha resultat complicat averiguar els coneixements previs. Els infants han participat aportant els seus coneixements i experiències. EXPLICACIÓ DELS OBJECTIUS DE L´ACTIVITAT Els hem explicat el que pretenem que aprenguen. Els infants ho han entés i ho han relacionat amb el que feiem en les activitats. CONSIGNES INICIALS Les explicacions que hem donat en iniciar l´activitat han estat clares. Les activitats han resultat com les haviem previst. Han sorgit problemes que no esperavem. Hem sabut modificar-ho a temps. Hem explicat clarament el que ens proposavem. Hem animat als infants a fer preguntes en eixe moment. ASPECTES PER REVISAR I MILLORAR/ PROPOSTES

ORGANITZATCIO I FUNCIONAMENT DEL GRUP
ANÀLISI* Ha funcionat la dinámica de grup S´han establert relacions positives entre els infants Han sorgit dificultats excesives en el funcionament del grup Hem aconseguit l´autoregulació de les conductes amb un poc d´ajuda Hem anat controlant la situació Hem tingut la sensació de perdre el control ASPECTES PER REVISAR I MILLORAR/ PROPOSTES ACTITUD I PARTICIPACIÓ DELS INFANTS ANÀLISI* Els infants han participat activament Han manifestat interés. Hem estimulat la participación de tots els alumnes Han pogut participar tots Hem recollit les diferents aportacions dels infants Els hem deixat el temps suficient per parlar i participar ASPECTES PER REVISAR I MILLORAR/ PROPOSTES

ORGANITZACIÓ DEL TEMPS
ANÀLISI* Les activitats s´han prolongat excesivament Hem tingut poc temps Les activitats s´han desenvolupat a un ritme adequat En el desenvolupament de les activitats hem respectat lálternancia désforç, concentració i moviment Hem donat massa presa als infants en determinats moments Hem aprofitat els fets espontànis que han sorgit durant les sessions ASPECTES PER REVISAR I MILLORAR/ PROPOSTES ORGANITZACIÓ I UTILITZACIÓ DELS ESPAIS ANÀLISI* Hem utilitzat léspai adequat per a láctivitat que estavem desenvolupant. Pensem que existeixen espais més adequats Lórganització de láula ha afavorit la participación, els desplaçaments, láutonomia , el control i el treball en grup en funció del tipus dáctivitat i finalitat de la mateixa. ASPECTES PER REVISAR I MILLORAR/ PROPOSTES

INTERVENCIÓ I INTERACCIONS AMB ELS INFANTS
ANÀLISI* Amb que finalitat hem realitzat les intervencions al llarg de láctivitat: controlar, dirigir, ajudar, contrastar, avaluar. Hem interactuat amb els infants. Tipus dínteracció: provar junts, parlar, preguntar, jugar amb ells, oferir models, explicar, proposar, sugerir, corregir… Hem pogut avaluar i reflexionar en grup al voltant de láctivitat desenvolupada. Hem introduit canvis a partit del que ha passat a láula. Hem adaptat lájuda a les necessitats i dificultats dels infants. Hem tingut massa protagonisme. Hem potenciat suficientment la seua iniciativa I participación. ASPECTES PER REVISAR I MILLORAR/ PROPOSTES ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ANÀLISI* Hem pogut ocupar-nos de la diversitat al llarg de les activitats. Hem pogut participar tots els infants en funció de les seues possibilitats. Hem ajudat als que més ho necessitaven. Hi ha hagut alguns infants que no han seguit láctivitat. Com podriem ajudar els infants que no poden seguir les activitats. ASPECTES PER REVISAR I MILLORAR/ PROPOSTES

Els materials han estat els adequats
ANÀLISI* Els materials han estat els adequats Els materials han interesat els infants S´han seleccionat els materials en relació als continguts I les activitats plantejades. El material ha estat ládequat en funció dels continguts i objectius treballats. ASPECTES PER REVISAR I MILLORAR/ PROPOSTES AVALUACIÓ ANÀLISI* Hem explicat als infants el que esperavem délls. Els instruments dávaluació que hem utilitzat han sigut útils i pertinents. Hem plantejat una avaluació inicial: ha estat necessaria? Hem fet una avaluació formativa al llarg de láctivitat Hem pogut observar les dificultats dálguns alumnes Quan hem ajudat els alumnes han obtingut millors resultats Hem fet valoracions negatives respecte a determinats alumnes Hem valorat positivament I hem ajudat a aquells infants que més ho necessitaven. ASPECTES PER REVISAR I MILLORAR/ PROPOSTES

NECESSITATS DE RECOLZAMENT MESURES HORARIS
ALUMNES NECESSITATS DE RECOLZAMENT MESURES HORARIS ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA

PROYECTO TICs E.INFANTIL: 5 AÑOS CURSO

INTRODUCCIÓN DESCRIPCIÓN DELPROYECTO
“La escuela debe ir al encuentro de la vida y adaptarse al mundo presente y futuro” INTRODUCCIÓN DESCRIPCIÓN DELPROYECTO OBJETIVOS GENERALES Y ESPECÍFICOS (Referidos a la integración curricular de las TICs) CONTENIDOS GENERALES ASPECTOS METODOLÓGICOS MATERIALES ESPACIOS TIEMPOS ACTIVIDADES: EL RINCÓN DEL ORDENADOR TALLERES TIC LOS BLOGS DEL AULA EVALUACIÓN “La educación debe preparar adecuadamente para vivir en la nueva sociedad del conocimiento y para afrontar los retos que de ella se deriven”

INTRODUCCIÓN Las nuevas tecnologías son un buen recurso dentro del aula ya que nos ayudan a conseguir objetivos a través de diversas actividades en las que se pueden utilizar ordenadores, pizarras digitales, equipamientos audiovisuales... Pero lo importante no es sólo introducir la revolución tecnológica dentro de las aulas sino también hacer uso educativo de dichos recursos tecnológicos. En la actualidad las nuevas tecnologías son utilizadas en todos los ámbitos de la vida y en la mayoría de los casos los niños, antes de llegar a la escuela, ya disponen de unos conocimientos previos adquiridos sin apenas esfuerzo, simplemente con la práctica de utilizarlos. La introducción de las nuevas tecnologías en el aula requiere una reorganización del espacio y del tiempo escolar, además de los cambios en la metodología . El proyecto que planteo se basa en la utilización de las TIC en el aula, incorporándolas como un recurso más en el proceso de enseñanza-aprendizaje para investigar, descubrir, imaginar, motivar y crear, teniendo en cuenta todas las áreas del currículum, despertando el interés y motivación del niño para la utilización de las TIC, permitiendo, de este modo, que forme parte de la programación de aula. Con la utilización de las TICs se puede distribuir el tiempo de aprendizaje de un modo más flexible y tener la oportunidad de seguir un proceso educativo más intenso e interactivo, en el sentido de que proporcionan un mayor tiempo de relación didáctica entre los alumnos, el docente, alumnos de otros Centros y las familias ( mediante el blog de la clase) . Las TIC pueden aportar todo tipo de oportunidades para apoyar el aprendizaje de los niños en edad infantil, tanto en el ámbito cognitivo como social. Así, en la interacción con el ordenador el niño puede resolver problemas, tomar decisiones, consolidar las competencias adquiridas en otras áreas y adquirir nuevas habilidades en colaboración con otros niños. El proyecto se desarrolla en el aula de 5 años En le Centro contamos con un aula de informática, con un ordenador para cada alumno, disponiendo de una hora semanal para su utilización. También contamos con una PDI en la Biblioteca del Centro y otra en un aula de infantil de uso común para todos los niveles de E. Infantil . Un ordenador con impresora en el aula.

Información y comunicación
DESCRIPCIÓN DELPROYECTO El proyecto se basa en uso habitual de las TICs en el aula de 5 años y la implicación de toda la Comunidad Educativa. El trabajo continuado con las TICs propicia el desarrollo de actividades de investigación y creación, que más adelante son presentadas por el alumnado a sus compañeros, y posteriormente a sus familias, propiciando la entrada de las mismas en el Centro Escolar. Todas estas actividades tendrán cabida en un sencillo Blog escolar: gestionado por la tutora en el que se irán plasmando las distintas actividades realizadas, así como aquellas inquietudes propias de los niños, de manera que se convierta en un reflejo de la vida de la clase y un medio de comunicación con el resto de la Comunidad Educativa. TICs Ordenador RINCÓN TALLERES Cámara digital TALLER Grabadora Cámara de video PDI ACTIVIDADES Internet Información y comunicación El blog de la clase El correo Proyectos de trabajo

Objetivos relacionados con los aspectos básicos de informática
OBJETIVOS GENERALES Desarrollar experiencias de utilización de las TIC con el fin de aportar entornos de aprendizajes en los que estén presentes las herramientas y objetos de la nueva sociedad de al información. Generar competencias y estrategias de conocimiento y dominio de las Nuevas Tecnologías comenzando con el proceso de alfabetización digital conjuntamente con los demás procesos de adquisición de técnicas instrumentales. Incorporar en la organización espacial y temporal de la Programación Didáctica las TIC como material educativo. Valoración de los recursos digitales como un medio de aprendizaje Proporcionar a todos los niños y niñas, con independencia de sus diferencias sociales y/o culturales, un acceso equitativo a las TIC Objetivos relacionados con los aspectos básicos de informática Fundamentos informáticos básicos: o Reconocer los elementos básicos del ordenador: CPU, monitor, teclado, ratón, altavoces… o Identificar el botón de encendido del ordenador: encender el ordenador o Identificar el botón de encendido del monitor y altavoces. o Identificar el lector de CD-Rom del ordenador, apertura y cierre Introducción básica a Windows XP: o Identificar el Escritorio y los elementos que lo componen: iconos, botón Inicio ,barra de tareas… o Abrir aplicaciones usando el ratón (haciendo doble clic sobre su icono) o Apagar correctamente el ordenador desde el botón Inicio, usando el ratón o Identificar los botones de cambio de estado de la ventana: minimizar, maximizar y cerrar Manejo del ratón: o Coger el ratón correctamente o Utilizar el ratón para mover el puntero por la pantalla, con progresiva precisión y velocidad o Identificar el botón izquierdo del ratón y su función Manejo de ventanas: o Cerrar aplicaciones desde el botón de la barra de título o Identificar botones de estado de la ventana: maximizar y cerrar. Cerrar y maximizar aplicaciones Introducción al teclado y a la escritura Conocer básicamente el teclado del PC o Realizar prácticas para la digitalización del texto o Realizar actividades de escritura. Edición de sonidos o Conocer como realizar grabaciones de sonidos del entorno. Programas Conocer y utilizar : word, power point ,paint…

Aspectos básicos de informática:
CONTENIDOS Utilización de las TIC en el aula con el fin de aportar entornos de aprendizajes en los que estén presentes las herramientas y objetos de la nueva sociedad de al información. Competencias y estrategias de conocimiento y dominio de las Nuevas Tecnologías: alfabetización digital conjuntamente con los demás procesos de adquisición de técnicas instrumentales. Organización espacial y temporal de la Programación Didáctica las TIC como material educativo. Los recursos digitales como un medio de aprendizaje Aspectos básicos de informática: Fundamentos informáticos básicos. Introducción básica a Windows XP Manejo del ratón y ventanas. Introducción al teclado y a la escritura Edición de sonidos Programas: word, power point, paint … PRINCIPIOS METODOLÓGICOS La metodología se basa en los siguientes principios: sentido y significatividad del aprendizaje; globalización; actividad y experiencias; el juego. Las actividades TIC contribuyen a realizar un aprendizaje significativo porque, entre otras cosas, resultan motivadoras para los niños, lo que les lleva a participar activamente en el proceso de construcción de significados, partiendo de sus intereses, de sus propias propuestas y motivaciones por lo que se puede articular a su alrededor las secuencias susceptibles para ayudarles a aprender constructivamente. Los niños comprenden la finalidad de dichas actividades y su funcionalidad, aspectos claves para que se puedan realizar aprendizajes significativos. Desde la perspectiva de la globalización, las diferentes propuestas y actividades se implementen en la vida cotidiana de los niños a través del Rincón del Ordenador y los diferentes talleres . Su uso no se plantea como herramienta que se usa de vez en cuando sino que cada concepto que se trabaja en clase puede encontrar su continuidad en el ordenador aportando además motivación e interactividad. El juego es un recurso privilegiado de acceso al conocimiento a través del cual se obtienen experiencias, se explora la realidad, se aprenden pautas de socialización, modelos culturales, etc. Las TIC ofrecen posibilidades de interés para el juego, dando nuevas opciones a la imaginación, y a la colaboración. El ordenador conecta con sus intereses y motivaciones, y les permite interactuar con él. En la etapa de Educación Infantil tiene un relieve especial crear un clima de seguridad en el aula. Es imprescindible la creación de un ambiente cálido, acogedor y seguro en el que los niños y niñas se sientan queridos y confiados para poder afrontar los retos que le plantea el conocimiento progresivo de su medio y para adquirir los instrumentos que le permitan acceder a él. La utilización de las TIC les permite progresar en la construcción de su autoconcepto a través del trabajo cada vez más autónomo con el ordenador, favoreciendo el desarrollo de la confianza en sí mismo y en sus propias posibilidades.

MATERIALES ESPACIOS TIEMPOS Ordenador Impresora PDI Cámara digital
Cámara de video Grabadora Recursos webs CD : actividades TIC Memorias USB - Pein Drives Materiales curriculares TV y DVD. ESPACIOS En la distribución del espacio se contemplan los Rincones de trabajo y juego como opción metodológica para la realización de aprendizajes constructivos y significativos. Los rincones nos permiten organizar el aula en pequeños grupos, cada uno de los cuales realiza una tarea determinada y diferente. Pueden ser de trabajo o de juego. Según el tipo de actividad algunos rincones necesitan ser dirigidos por el adulto En otros rincones los niños pueden funcionar con autonomía. Organizados en grupos reducidos, los niños y niñas aprenden a trabajar en equipo, a colaborar y a compartir conocimientos. Los rincones también potencian su iniciativa y el sentido de la responsabilidad. El aula está conformada por los siguientes Rincones: · Rincón de biblioteca y lenguaje · Rincón de matemáticas. · Rincón de plástica · Rincón de experimentación · Rincón de juego simbólico. · Rincón del ordenador. El Rincón del Ordenador se ha situado lejos de los rincones más ruidosos. Hay una mesa específica para ubicar material informático con un ordenador, una impresora y dos sillas. Todo el material se sitúa de tal manera que resulte accesible a los niños. Se sitúa, además, cerca del espacio donde se realiza la Asamblea de Clase para facilitar la utilización del ordenador en las actividades de presentación de contenidos de aprendizaje al gran grupo. TIEMPOS El Rincón del Ordenador se utiliza en los siguientes momentos: En la actividad de Asamblea: nos sirve para realizar las rutinas de asamblea desde donde accedemos a la información que precisamos en cuando en la asamblea surgen dudas y preguntas sobre el proyecto o tema que estamos trabajando. También sirve para presentar algunas actividades en soporte digital . En los tiempos dedicados a la actividad en rincones: los niños van al rincón del ordenador de forma rotativa para realizar las actividades que se han programado en el mismo. En el tiempo asignado dentro del horario general del centro para la utilización del aula de Informática donde se capacita a los niños para la utilización de software de autor adecuado a los contenidos educativos que se están trabajando.

ACTIVIDADES Las diferentes actividades están encaminadas a incorporar el ordenador a la práctica educativa en el aula utilizándolo como un recurso importante en el proceso de enseñanza y aprendizaje de los niños y niñas. Dentro de las actividades que se desarrollan se contemplan: 1. Las actividades en el rincón del ordenador , dirigidas y libres, cuya finalidad es integrar el uso de las TIC en el aula. 2. Las actividades que se desarrollan en el aula específica de informática y que complementan a las anteriores. 3. Los talleres relacionados con la utilización de las diferentes TIC. ACTIVIDADES DIRIGIDAS Y LIBRES EN EL AULA. Estas actividades se realizan en el Rincón del Ordenador y son las siguientes: - El taller del ordenador - Actividades con software de autor. - Actividades con el Blog de aula. El blog de los Proyectos: actividades relacionadas con el Proyecto de trabajo que estemos realizando. -Taller de lenguaje y escritura. -Taller de fotografía digital -Taller de video. -Taller de arte: paint -El taller de Internet ACTIVIDADES EN EL AULA ESPECÍFICA DE INFORMÁTICA. Disponemos de una hora a la semana para la utilización del aula de informática. -Actividades con software de autor.: Se trabaja con los programas de manera que les capacite para poder utilizarlos de forma cada vez más autónoma, ya que disponen de un ordenador para cada uno.

EL RINCÓN DEL ORDENADOR
No solo como contenedor sino como espacio capaz de formar parte de los procesos de aprendizaje. Interacción entre iguales Componente social del aprendizaje Entorno vivenciado OBJETIVOS: Utilizar las TIC para facilitar la adquisición de aprendizajes relacionados con las diferentes áreas del currículum. Incorporar el ordenador como material educativo en la organización espacial y temporal del aula a través del Rincón del Ordenador. CONTENIDOS El Rincón del ordenador como espacio del aula donde realizar actividades relacionadas con las TIC. Iniciación en el uso de instrumentos tecnológicos: ordenador y periféricos como instrumentos facilitadores de la comunicación.

Información y comunicación
TALLERES OBJETIVOS: Utilizar las TIC para facilitar la adquisición de aprendizajes relacionados con las diferentes áreas del currículum. Iniciación en el uso de instrumentos tecnológicos: ordenador y periféricos, cámara digital, videocámara, grabadora , Internet como instrumentos facilitadores de la comunicación. CONTENIDOS: Iniciación en el uso de Ias TIC como instrumentos facilitadores de la comunicación. TICs Ordenador TALLERES Power point Paint Word Otros Cámara digital TALLER Grabadora Cámara de video Internet Información y comunicación El blog de la clase El correo Proyectos de trabajo

LA PÁGINA DE RECURSOS TIC
LOS BLOGS Los blogs del aula: · Como soporte digital para la presentación de determinadas actividades y contenidos relacionados con la vida en el aula . · Para proporcionar información a las familias. · Como facilitador del acceso desde el hogar a la vida del aula. OBJETIVOS Conocer y utilizar el Blog como fuente de información. Optimizar las relaciones entre los miembros de la comunidad educativa a través del Blog de aula. Utilizar el Blog del aula como fuente de recursos educativos para los alumnos y las familias. Utilizar Internet y el Blog del aula como fuente de información para los diferentes Proyectos de Trabajo en el aula y como recurso de aprendizaje de contenidos de las diferentes áreas. CONTENIDOS Utilización del Blog en el aula como herramienta facilitadora de información y contenidos de aprendizaje diversos. Uso del Blog como facilitador de la comunicación con las familias y como extensión en el hogar de las actividades de aprendizaje que se realizan en el aula. EL BLOG DEL AULA LA PÁGINA DE RECURSOS TIC La de recursos es una herramienta que se ha creado a través del análisis, selección y evaluación de diferentes portales educativos y páginas web . Su finalidad fundamental es la de servir de fuente de recursos educativos cuyos contenidos fundamentales son elementos multimedia como vídeos, imágenes, animaciones y juegos interactivos, debidamente seleccionados para la etapa de Educación Infantil.

La evaluación deL PROYECTO contempla varios aspectos:
· La evaluación individualizada de cada alumno con respecto al grado de consecución de los objetivos específicos previstos. · La evaluación general del PROYECTO donde se incluirá la valoración por parte de las familias de su participación en la misma. EVALUACIÓN DE LOS ALUMNOS. La evaluación es global, continua y tiene un carácter formativo, utilizando como principal instrumento de evaluación la observación directa y sistemática. Se valorará el grado de consecución de los objetivos previstos. Se contempla una evaluación individualizada de cada alumno para realizar un seguimiento del grado de consecución de los objetivos específicos establecidos y el desarrollo de su competencia digital. Se evalúan los siguientes aspectos: Identificación de los componentes del ordenador por parte de los alumnos. Manejo del ratón. Introducción básica a Windows XP. Manejo de programas multimedia. Manejo de la `´amara digital Blog del aula Blog de Proyectos EVALUACIÓN GENERAL DEL PROYECTO. Se tienen en cuenta los objetivos generales del PROYECTO TICs y el grado de consecución de los mismos. Se evalúan, por tanto, los siguientes aspectos: · Si la utilización de las TIC contribuyen a mejorar y apoyan los aprendizajes de las diferentes áreas de la etapa de Educación Infantil. · Si la utilización del ordenador en el aula de Educación Infantil motiva a los niños y fomenta aprendizajes significativos, constructivos y autónomos. · Si se utiliza el ordenador y las TICs como parte integrantes de la planificación didáctica. · Si se ha incorporado el ordenador como material educativo fundamental en la organización espacial y temporal del aula. · Si los niños conocen y utilizan las herramientas tecnológicas básicas desarrollando una actitud crítica hacia su uso. · Si se mejoran las relaciones entre los miembros de la comunidad educativa a través del Blog de tutoría y cómo valoran las familias su utilización y participación en el mismo. · Si la elaboración de un Blog de páginas adecuadas para niños como repositorio de recursos educativos es útil y motivante para los niños. Se realiza, además una evaluación de la práctica docente en la que se contempla qué aspectos de nuestra intervención favorecen el aprendizaje y en qué otros podrían incorporarse cambios y mejoras. Se evalúan: · La adecuación de los objetivos específicos y la selección de contenidos. · La pertinencia de las actividades propuestas y su secuenciación. · La presencia de estrategias diversificadas que den respuesta a los distintos intereses y ritmos de aprendizaje de los niños. · La adecuación de los materiales empleados. · El nivel de interacción con y entre los niños.

TASCA PROJECTE: L’ORDINADOR OBJETIU FINAL -Utilitzar l‘ordinador com un altre recurs per treballar les diferents àrees del currículum. ASPECTES TREBALLATS -COMUNICATIUS: Tractament de la informació i competència digital. Comunicació lingüística y audiovisual. -METODOLÒGICS: Aprendre a aprendre. CONTEXTE A l’ aula: treball al racó i tallers. A l’aula d’informàtica : cada infant treballa en un ordinador. A la Biblioteca: pissarra digital, tot el grup. CONTINGUTS -L’ordinador : parts i funcions. -Els programes: word, paint i power point. - Potenciació de les capacitats cognitives d’atenció, percepció i discriminació, així com la memòria, comprensió i las estratègies de exploració i tanteig mitjançant el treball amb l’ordinador. - L’ autoestima i confiança en las pròpies idees i capacitats a través del treball autònom i cooperatiu amb l’ordinador. PROCES Cada dia de la setmana es fan grups de 5 alumnes . Així tots poden utilitzar l’ordinador durant la setmana, per la vesprada quan estan treballant als racons. Passen pel racó individualment o en parelles, depenent de l’activitat (20 ‘ cada parella d’infants ) RECURSOS Pissarra digital Ordinador Documentació: diari de les activitats i registre. ADAPTACIÓ A LA DIVERSITAT Els alumnes amb dificultats, tindran més temps ( individualment). ALTRES ASPECTES QUÈ ES TREBALLEN -Hàbits de treball i autonomia en les tasques a desenvolupar. AVALUACIÓ S'avaluarà la participació de l'alumnat: -Realització de la tasca al racó. -Utilització correcta del ratolí i dels programes treballats. -Capacitat de retenció de la informació. TEMPORALITZACIÓ: Es planteja per a tot el curs escolar. VALORACIÓ Es realitzarà una valoració trimestral.

TALLERS DE FOTOGRAFIA DIGITAL
INTRODUCCIÓ L'ús de la càmera digital a l'aula ha esdevingut des de fa un temps una pràctica habitual entre el professorat, que ha deixat de banda la fotografia analògica. El món de la imatge esta present en la vida dels infants, però: -Algú sap què és la imatge? Partint d’aquesta pregunta anirem captant instants de tots els aspectes de la vida de la classe i de l’entorn què ens envolta. El currículum ens parla de: Descobrir aquells elements físics, naturals, socials i culturals que a través de TIC amplien el coneixement del món a què pertany. Mitjançant les imatges que capten els infants del seu entorn aniran explorant i ampliant aquest coneixement del món al què pertanyen. La càmera digital, doncs, és un recurs útil per treballar totes les àrees del currículum, depenent de com la fem servir. Per altra banda ens pot servir per fer un treball relacionat amb altres TIC, ja què necessitarem fer ús de l’ordinador, la pissarra digital i diferents programes com ara el paint, el word o el power point. TALLERS DE FOTOGRAFIA DIGITAL LA IMATGE FUNCIONAMENT DE LA CÀMERA DIGITAL TALLERS: QUÈ FOTOGRAFIEM? LA FOTOGRAFIA I L’ART LA FOTOGRAFIA I EL LLENGUATGE

TALLER DE FOTOGRAFIA DIGITAL
NIVELL: 5 anys OBJETIU FINAL -Familiaritzar-se amb els recurs de la fotografia per tal d'ajudar als alumnes a progressar en la comunicació i expressió oral y escrita ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de la imatge. ASPECTES TREBALLATS -Representació, interpretació i comprensió de la realitat i de l’entorn què els envolta. -Recopilació d’informació mitjançant la imatge ,per comunicar oralment la informació rebuda. - Emocions. CONTEXTE En funció de la situació: .Fotografiar objectes, espais, persones, companys, animals i allò què els interessa del seu entorn. CONTINGUTS -Verbalització de la informació sobre les imatges. -Comunicació i expressió oral amb l’ajut d’imatges. -Expressió d’emocions mitjançant les imatges. -Documentació d’activitats utilitzant la imatge. PROCES Cada dia de la setmana es fan grups de 5 alumnes. Així tots poden utilitzar la càmera durant la setmana, aprofitant moments adients. Un cop realitzades les fotografies, es fan les explicacions orals: quan fem l’exposició. RECURSOS Càmera digital. Pissarra digital Ordinador Documentació: diari de les activitats i registre. ADAPTACIÓ A LA DIVERSITAT Els alumnes amb dificultats, tindran més ajuda per part de l’adult i més temps per desenvolupar les activitats. ALTRES ASPECTES QUÈ ES TREBALLEN -Ampliació del vocabulari relacionat amb el tema i l’entorn proper. -Expressió i comunicació oral. -Comunicació a través de la imatge. -Hàbits de treball i autonomia en les tasques a desenvolupar. AVALUACIÓ S'avaluarà la participació de l'alumnat: -Realització de la tasca i interés. -Capacitat de comunicar oralment allò què ha captat o volia expressar amb la imatge. -Expressió oral. TEMPORALITZACIÓ: Es planteja per a tot el curs . En cada trimestre es desenvolupen diferents activitats al taller.

OBJECTIUS I CONTINGUTS
Treballar la fotografia i la imatge en general com a eina per a descobrir l'entorn. Conèixer el funcionament de l’aparell fotogràfic: càmera digital. Aconseguir el domini bàsic de l’aparell fotogràfic. Familiaritzar-se amb els recurs de la fotografia per tal d'ajudar als alumnes a progressar en la comunicació i expressió oral y escrita ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de la imatge. Aprendre a utilitzar les imatges de manera que estimulen als alumnes a pensar, crear i elaborar explicacions sobre diferents fets, vivències…que vulguin comunicar. CONTINGUTS: L’aparell fotogràfic com a element capaç de crear imatges fixes de la realitat. El retrat El punt de vista i l’enquadrament de les imatges El llenguatge plàstic , la fotografia i programes de tractament d’imatges i dibuix: paint Funcionament de l’aparell de fotografia digital: Visor i disparador Verbalització de la informació sobre les imatges. Cura per tots els aparells i espais Valoració dels treballs propis i dels altres ACTIVITATS Autoretrats Fotografiem els companys. Fotografiem l’aula. Els infants faran fotografies al pati i després farem un àlbum de fotos del pati: Objectes i elements del pati, animals i plantes. Ombres del pati Els infants al pati Jocs al pati ( Anirem fent exposicions i explicaran oralment allò què han fotografiat i conversarem al voltant de les mateixes) Fer retocs i composicions amb les fotos, fent servir diferents tècniques. Fer trencaclosques a partir d’imatges. Realitzar animacions, còmics, utilitzar les bafarades i expressions facials. Construir paraules amb fotos de lletres captades a l’aula i fora d’ella. Recollir fotos de processos d'aprenentatge, d’activitats, per després poder-los memoritzar i reproduir, com per exemple: un experiment, un taller de cuina... CRITERIS D’AVALUACIÓ Descobreix la fotografia i la imatge en general com a eina per a descobrir l'entorn. Coneix el funcionament de l’aparell fotogràfic: càmera digital. Ha adquirit el domini bàsic de l’aparell fotogràfic. Progressa en la comunicació i expressió oral ajustada als diferents contextos i situacions relacionades amb les imatges obtingudes amb la càmera digital. Utilitza les imatges com a recurs per pensar, crear i elaborar explicacions sobre diferents fets i vivències que vol comunicar. Experimenta i utilitza les possibilitats expressives i artístiques de la imatge. Gaudeix amb l’ús de la càmera digital. Aprecia i valora les produccions pròpies i les dels companys.

TEMPORALITZACIÓ: CURS 2.014/2.015
TRIMESTRE 1 OBJECTIUS Aconseguir el domini bàsic de l’aparell fotogràfic. Familiaritzar-se amb els recurs de la fotografia per tal d'ajudar als alumnes a progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de la imatge. TALLERS: Retrats Ombres Coses i objectes La fotografia i el paint. Documentar activitats TRIMESTRE 2 Els companys i l’escola TRIMESTRE 3 Aprendre a utilitzar les imatges de manera que estimulen als alumnes a pensar, crear i elaborar explicacions sobre diferents fets, vivències…que vulguin comunicar. TALLERS La fotografia i l’art. Documentar activitats. Jocs: trencaclosques i altres. Fem un conte amb fotografies i el power point.

REGISTRE DE FOTOGRAFIES
OMBRES LA CLASSE L’ESCOLA AUTORETRATS COMPANYS DOCUMENTAR ACTIVITATS 1-MARCOS 2-MIREIA 3-JUAN 4-BLANCA 5-LORENA 6-SAUL 7-JOAN L 8-DIEGO 9-ESTHER 10-GAEL 11-ADRIANA 12-MARTINA G 13-ROSER 14-IVÁN G 15-ELITZA 16-ÁNGEL 17-NATALIA 18-MANUEL 19-ALEX 20-MARC 21-CLAUDIA J 22-TRIANA 23-IVÁN M 24-MARTINA M 25-SALVA 26-SOFIA 27-AURELIO 28-VIVIAN 29-GEMA 30-CLAUDIA

PROYECTO: FRUTAS Y VERDURAS PARA TODO EL AÑO
En este curso desarrollaremos en el aula de 5 años un proyecto relacionado con la alimentación saludable: “FRUTAS Y VERDURAS PARA TODO EL AÑO” OBJETIVOS -Propiciar el consumo de frutas y verduras. -Fomentar hábitos alimenticios saludables. -Conocer las frutas y verduras que consumimos habitualmente -Dar a conocer a los algunas frutas que no son tan usuales en su dieta. -Reconocer que las frutas y verduras son alimentos saludables. -Identificar las partes de algunas frutas y verduras. -Disfrutar comiendo frutas y verduras. -Desarrollar los diferentes sentidos a través de las frutas. -Tomar conciencia de cuidar el medio ambiente. -Estimular el uso los diferentes recursos literarios: poemas, rimas, cuentos y canciones relacionados con las frutas y verduras. CONTENIDOS Las frutas y verduras que comemos. Hábitos alimenticios saludables Partes de las frutas Expresión oral en contextos cotidianos y convencionales: diálogo, descripciones… Ampliación del vocabulario básico relacionado con las frutas y verduras. El texto literario: poemas, canciones, cuentos… ACTIVIDADES Los traen dos días a la semana una fruta o verdura a la clase. Las comen y comparten por la mañana y por la tarde. Conversaciones sobre la importancia de las frutas y verduras en la alimentación saludable. Clasificación de las frutas y verduras que traen al aula. Los talleres de plástica relacionados con las frutas y verduras. Audición de canciones relacionadas con las frutas. Taller de cocina. Observar y manipular frutas y verduras. Leemos cuentos con temas relacionados con las frutas y verduras.

Materials curriculars
RECURSOS DIDÀCTICS I DOCUMENTACIÓ Materials curriculars

PALABRAS: ¿ Hablamos? INTRODUCCIÓN APARTADOS
“Palabras”, es un programa de estimulación del lenguaje oral en E. Infantil, elaborado con el propósito de crear un instrumento que facilite el trabajo en el aula, en el ámbito de la comunicación, realizando paralelamente una acción preventiva de los ligeros trastornos del habla, de origen funcional, que se suelen encontrar en muchos casos en el alumnado de esta etapa educativa. El programa consta de dos partes: Materiales básicos para el trabajo fonético de los grupos vocálicos y consonánticos , donde se tratan todos los aspectos relacionados con el lenguaje oral. Material base para realizar diferentes actividades en el aula y para el trabajo individual con niños con dificultades en el desarrollo del lenguaje oral. (A partir de él se pueden realizar variaciones , teniendo en cuenta la motivación de los niños y aprovechando sus aportaciones). Las actividades con el material se realizan colectivamente, en pequeños grupos, o individualmente en periodos cortos de tiempo, para facilitar el interés de los alumnos. Las sesiones dedicadas a la comprensión oral se complementan con aspectos expresivos y creativos en los talleres de lenguaje. b) Aparte del material específico, los objetivos propuestos para el desarrollo del el lenguaje oral están presentes en todas las actividades que realizamos en el aula , con una metodología basada en la creación de un clima favorable y motivador, el fomento del intercambio y la comunicación y en la potenciación de la acción del niño sobre la realidad APARTADOS Discriminación fonética y auditiva Fonética y articulación Expresión oral Discriminación auditiva Comprensión oral Ritmo y entonación

A - DISCRIMINACIÓN FONÉTICA Y MEMORIA AUDITIVA
OBJETIVOS A - DISCRIMINACIÓN FONÉTICA Y MEMORIA AUDITIVA Discriminar e identificar fonemas, aislados o dentro de palabras. Discriminar fonemas ( vocálicos y consonánticos) aislados. Identificar fonemas ( vocálicos y consonánticos) a comienzo o final de palabra. Reconocer palabras que empiezan ( o terminan ) por un determinado fonema. Discriminar e identificar fonemas ( vocálicos y consonánticos) en medio de palabras. Discriminar e identificar fonemas en una serie de palabras de sonoridad parecida. Diferenciar e identificar sílabas que componen una palabra. Separar las sílabas de una palabra. Reconocer palabras que tienen una misma sílaba ( inicial, final o en medio). Asociar fonemas ( o grupos silábicos) a determinados gestos o grafismos. Responder, de acuerdo a un código de gestos o movimientos, a fonemas o grupos fonéticos determinados. Asociar determinados fonemas o grupos fonéticos con trazos o signos gráficos ( de acuerdo a un código inicial). Desarrollar la memoria auditiva. Reproducir series de sonidos y fonemas o palabras. Recordar el sonido que falta en una serie con respecto a otra dada anteriormente. Identificar el sonido añadido a una serie dada. Recordar melodías sencillas. B – FONÉTICA Y ARTICULACIÓN Respirar correctamente, con agilidad y ritmo adecuados para una buena fonación. Desarrollar la movilidad y agilidad de los órganos bucofaciales que intervienen en la articulación. Pronunciar correctamente los sonidos del idioma, ya sean aislados o en palabras

C- EXPRESIÓN ORAL Utilizar correctamente en la expresión oral, el vocabulario básico adecuado al nivel. Pronunciar correctamente palabras relativas a nombres, formar frases con ellas y utilizarlas de forma comprensiva en su expresión oral. Pronunciar correctamente palabras relativas a cualidades, formar frases con ellsa y utilizarlas de forma comprensiva en la expresión oral. Pronunciar correctamente palabras relativas a acciones, formar frases con ellas y utilizarlas de forma comprensiva en la expresión oral. Formar familias de palabras derivadas a partir de una dada. Conocer y utilizar palabras antónimas. Conocer y utilizar palabras sinónimas. Enumerar palabras ( aisladas o en frases) de acuerdo a una clase, criterio o un tipo de asociación. Enumerar y emplear palabras pertenecientes a una misma familia semántica. Expresar oralmente hechos, ideas, sentimientos y vivencias básicas. Realizar descripciones orales de objetos, animales, personas y situaciones. Realizar pequeñas narraciones orales ( a partir de hechos vividos, relatos oídos, imágenes gráficas o hechos inventados) atendiendo especialmente a la secuencia temporal. Expresar oralmente los propios sentimientos y vivencias ( alegría, tristeza, amor, ternura, miedo, agrado, desagrado…) Participar en diálogos sencillos y conversaciones grupales: Dialogar con el adulto y los compañeros, respetando el turno y siguiendo comprensivamente la conversación. Conocer y utilizar fórmula de “ saludo” y “ despedida”. Inventar y representar un pequeño diálogo adecuado a una situación o a unos personajes. Representar diálogos telefónicos ( iniciación al uso del teléfono) Desarrollar y ampliar las estructuras morfosintácticas, aplicándolas a la expresión oral. Utilizar correctamente las formas singular-plural de los nombres, adjetivos y verbos, y guardar concordancia de número al formar frases. Utilizar correctamente las formas masculina-femenina de los nombres y adjetivos y guardar la concordancia de género al formar frases. Utilizar correctamente las formas o flexiones verbales y guardar la concordancia de tiempo y persona al formar frases. Construir estructuras morfosintácticas cada vez más amplias a partir de una dada. Ordenar adecuadamente las palabras de una frase para que tengan sentido y transmitan un determinado mensaje.

E – COMPRENSIÓN ORAL D – DISCRIMINACIÓN AUDITIVA
Ser capaz de guardar silencio atentamente Distinguir entre los sonidos de fuera y dentro del aula. Diferenciar sonidos ambientales usuales, asociándolos con el entorno en el que se producen. Distinguir sonidos cotidianos producidos por el ser humano: los sonidos de las palmadas y pisadas del adulto, de un compañero, toses, risas, lloros , voces, etc…Identificar sonidos usuales de la naturaleza, de animales, de objetos, hechos y fenómenos de la vida diaria y humanos. Reconocer el sonido producido por objetos de uso frecuente. Reconocer los sonidos de los animales domésticos y del entorno ( una moto, un coche, un avión, una sierra mecánica, sirenas…) Reconocer por el tono de voz distintos estados de ánimo, sentido de los mensajes, tipo de llamada, etc… Distinguir el sonido que produce un mismo objeto al chocar con otros distintos. Oída una serie de sonidos, identificar el que es igual a uno dado. Discriminar sonidos atendiendo al criterio de intensidad Dada una serie de sonidos, discriminar su intensidad ( fuerte-débil) Asociar sonidos fuertes o débiles con respuestas ( motoras o verbales) de igual ( o contraria intensidad) Discriminar y asociar sonidos de igual intensidad. Diferenciar el ruido del silencio, señalando características diferentes de situaciones ruidosas y silenciosas. Callar y escuchar el sonido de la respiración u otros sonidos corporales o muy débiles. Guardar silencio atento para escuchar mejor a otros. Percibir semejanzas y diferencias entre sonidos usuales. E – COMPRENSIÓN ORAL Adquirir el vocabulario básico adecuado al nivel Reconocer el significado de palabras que se refieren a nombres. Reconocer el significado básico de las palabras referidas a acciones. Reconocer el significado de palabras que se refieren a cualidades y que se presentan asociadas a nombres o a acciones. Seguir comprensivamente exposiciones orales sencillas. Comprender y realizar órdenes orales, sencillos encargos, instrucciones verbales, etc…que impliquen una o varias acciones sucesivas. Comprender expresiones de supervivencia: alto, cuidado, cierra, corre …y actuar en consecuencia. Identificar errores, situaciones imposibles y absurdos elementos equivocados que aparecen en un mensaje. Comprender el significado de acertijos y adivinanzas. Comprender breves relatos o narraciones transmitidos oralmente y responder a preguntas sobre la narración. Comprender las distintas intenciones que puede tener un mensaje según la entonación de la frase.

Comprender las relaciones semánticas existentes entre las palabras y los distintos matices que puede adquirir su significado. Identificar palabras que pertenecen a una misma familia semántica y agrupar-categorizar palabras en familias semánticas. Reconocer y comprender palabras sinónimas. Reconocer y comprender palabras antónimas. Comprender el significado de aumentativos y diminutivos. Asociar palabras que guardan una relación lógica, ya sea por similitud , complementariedad, pertenencia a la misma clase o categoría, etc… Comprender que una palabra puede tener distintos significados y diferenciar estos según el contexto ( vino, gato, muñeca…) F - RITMO Y ENTONACIÓN Dominar el tono de voz y modularla Pronunciar una misma frase con diferentes intensidades. Pronunciar una misma frase con diferentes intenciones y entonación. Expresar distintos mensajes, intenciones sentimientos ( interrogación, admiración, orden, súplica, petición, enfado, contento…) mediante la entonación. Controlar el ritmo de expresión oral. Separar oralmente y contar las sílabas de una palabra. Separar y contar palabras de una frase. Seguir y mantener distintos ritmos de expresión oral. Recitar en grupo, adaptándose al ritmo de expresión del adulto o del conjunto. Recitar poemas e interpretar canciones con el ritmo y la entonación adecuados, adaptándose al grupo. Interpretar canciones, asociándolas a determinados gestos y movimientos. Interpretar canciones populares y otras. Memorizar y recitar sencillas poesías, de forma individual y colectiva.

METODOLOGIA La estimulación del lenguaje oral se desarrolla diariamente en el aula y se tiene en cuenta en todas las actividades de la vida cotidiana, propiciando momentos en los que adquiere más relevancia : En la acogida: diálogo cotidiano a la entrada (adulto – niño, conversación entre iguales), mientras esperamos que lleguen todos los niños y niñas al aula . En el desarrollo de los proyectos de trabajo: presentaciones, explicaciones, diálogos… En los talleres: de biblioteca, de lenguaje, de teatro, de plástica, de matemáticas, de experimentación, donde siempre se tienen en cuenta los objetivos propuestos para el desarrollo del lenguaje oral. Diariamente se realizan actividades específicas, aprovechando momentos de reagrupamiento para el cambio de actividad: sesiones, de corta duración, en las que realizamos los ejercicios de respiración y soplo, de motilidad facial y juegos de articulación. También hay un rincón en el aula donde se van exponiendo los diferentes murales fonéticos. A modo de resumen, las tareas principales que llevamos a cabo en el aula en relación con la metodología dirigida al desarrollo de la expresión oral son: -La creación de un clima favorable y motivador, en el que el niño es aceptado con su lenguaje, se encuentra seguro y se eliminan bloqueos e inhibiciones. -El fomento del intercambio y la comunicación, ya que es a través de la interacción verbal como se desarrolla el lenguaje. -La potenciación de la acción del niño sobre la realidad, para que a partir de esa actividad construya su propia representación simbólica del mundo y la manifieste externamente por medio del lenguaje. El enriquecimiento del vocabulario y la expresión del niño está directamente vinculado a las experiencias de su vida diaria, el cual irá dominando progresivamente mediante mecanismos de impregnación e imitación directa. Es a través de las nuevas experiencias y vivencias como los niños sienten la necesidad de adquirir palabras nuevas para poder comunicarlas a los demás. En definitiva, cualquier tipo de actividad puede servir de pretexto para impulsar el comportamiento lingüístico. Cuanto más diferentes sean los materiales y recursos empleados , y más variadas las situaciones planteadas, más diversos y ricos serán los modelos lingüísticos que surjan de la actividad.

TALLERES DE LENGUAJE ORAL LAS ACTIVIDADES Y EL LENGUAJE ORAL
SONIDOS DEL LENGUAJE FONEMAS TALLERES DE LENGUAJE ORAL LAS ACTIVIDADES Y EL LENGUAJE ORAL -VOCALES -CONSONANTES Materiales y actividades para vivenciar la articulación correcta de los fonemas vocálicos y consonánticos. EL RINCÓN DE LAS LETRAS Y LAS PALABRAS JUGAMOS CON LAS PALABRAS -TÍTERES -TEATRO -LA HORA DEL CUENTO Materiales y actividades -LAS ACTIVIDADES DE LA VIDA COTIDIANA EN EL AULA Y EL LENGUAJE ORAL. - LOS PROYECTOS DE TRABAJO -TALLERES Y ACTIVIDADES DE PLÁSTICA,MATEMÁTICAS, EXPERIMENTACIÓN…

RECURSOS DIDÀCTICS I DOCUMENTACIÓ Materials curriculars
Materials curriculars que he elaborat MATERIAL ANEXE Projecte matemàtic Els tallers d’art La llum, l’ombra i el color Activitats TIC Els tallers de llenguatge. Els tallers de teatre Els tallers de Biblioteca Els projectes de treball Estimulación del lenguaje oral y escrito Conformación de un aula lectoescritora: recursos Documentar el trabajo en el aula. -Palabras ¿Hablamos? DOCUMENTACIÓ DE CONSULTA “Els cents llenguatges dels infants” Rosa Sensat “Racó a racó” Dossiers Rosa Sensat “ Aprender y enseñar en E.Infantil” Ed. Graó “Estimulación del lenguaje oral en E.Infantil” Departamento de Educación Gobierno Vasco. Jocs de lògica – Gamar MATERIALS ED. SM VOLTERETAS ( Unitats didàctiques) DECRETO 38/2008, de 28 de marzo, por el que se establece el currículo del segundo ciclo de la Educación Infantil en la Comunidad Valenciana.

http://www.xtec.es/recursos/mates/index.htm http://gamar.udg.es
DOCUMENTACIÓ PER CONSULTAR: WEBS

TUTORA: MªDolores Todolí Bofí

Presentaciones similares

Presentación del tema: "TUTORA: MªDolores Todolí Bofí"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback

Iniciar la sesión

Autorizarse a través de una red social:

TUTORA: MªDolores Todolí Bofí

Presentaciones similares

Presentación del tema: "TUTORA: MªDolores Todolí Bofí"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback