DEL TELÈGRAF A INTERNET. Breu història de les telecomunicacions

Presentación del tema: "DEL TELÈGRAF A INTERNET. Breu història de les telecomunicacions"— Transcripción de la presentación:

1 DEL TELÈGRAF A INTERNET. Breu història de les telecomunicacions
Lluis Prat Viñas Departament d’Enginyeria Electrònica Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya

2 UNA IMATGE REPRESENTATIVA DE LA NOSTRA VIDA COTIDIANA AL SEGLE XXI.
Penetracio social de les tecnologies de la comunicació: Al 2012 hi havia telefons mòbils, el 96% de la població humana del moment (International Telecommunication Union) Diari ARA 26/nov/2012: Hi ha més línies de telefonia mòbil que humans amb accés a l'electricitat, i més telèfons que persones que disposin d'aigua potable. La quantitat de persones amb mòbil duplica la d'usuaris de raspall de dents Al juliol de 2013 hi havia a Espanya més de 55 milions de línees de telefonia mòvil, un 118% de la població. Del telègraf a l’internet passant pel telèfon, la radio, la televisió, els ordinadors, la revolució dels semiconductors i la revolució digital: Visió panoràmica sense entrar en gaires detalls. Només unes pinzellades claus de cada tecnologia i uns punts de referència temporals per fitar l’evolució d’aquestes tecnologies.

3 1794: LA TELEGRAFIA ÒPTICA. PRIMER SISTEMA DE TELECOMUNICACIÓ
Introducció 1794: LA TELEGRAFIA ÒPTICA. PRIMER SISTEMA DE TELECOMUNICACIÓ Telescopi Les telecomunicacions han configurat el nostre estil de vida actual: Que fariem sense televisió mòbil i internet? Sens dubte les trobaríem a faltar. Les telecomunicacions son tan velles com anar a peu: senyals de fum (romans), campanades (a casa nostra). Però eren tecnologies poc eficients i esporàdiques Les tecnologies de la comunicació eficients i sistemàtiques neixen amb la revolució francesa, amb la telegrafia òptica. Abans de la revolució francesa les noticies viatjaven a 16 km/h (caballs, diligències, vaixells,..). Aquesta lentitud comportava a vegades problemes greus, com per exemple a la guerra entre els EUA i els anglesos: el 5 de gener de 1815 moren uns 2000 joves britànics reclutats coma soldats en una guerra que ja no existia: s’havia signat la pau a Londres per Nadal, però la noticia va arribar en vaixell el 4 de febrer. Descripció telegrafia óptica. Amb la telegrafia òptica l’Assemblea Legislativa francesa va rebre noticies del front de Lille ( a uns 200 km de Paris) al cap de 1 hora enlloc de les 12h que tardava un correu en caball. En el nostre pais també hi hagué telegrafia óptica durant les guerres carlines del segle XIX: era més fàcil de defensar una torre que un simple fil de la telegrafia elèctrica molt fàcil de tallar. Torre del telègraf a Montornés. Torre de telegrafia òptica

4 DEL AMBRE I L’AGULLA IMANTADA…… …. A L’ELECTRICITAT I EL MAGNETISME
Introducció DEL AMBRE I L’AGULLA IMANTADA…… …. A L’ELECTRICITAT I EL MAGNETISME hlectron, elektron Brúixola 1800: Pila de Volta Però les tecnologies de les comunicacions es basen en l’electricitat. I el 1800 l’electricitat encara era desconeguda. Era un fluid misteriós que anava poc més enllà d’una atracció de fira. Tales de Mileto (600 aC) descriu les propietats del ambre (electron en grec) i de la pedra de Magnesia: atrauen plomes i ferro respectivament. Els xinesos descobreixen que una agulla magnètica que pugui girar sempre assenyala al nord. Els àrabs porten aquest descobriment a Europa. Els vikings la fan servir per navegar, i Colom la utilitza en el seu descobriment. La brúixola es una tecnologia estratègica. La reina Elisabet I d’Anglaterra (1600) encarrega al seu metge William Gilbert que estudii la brúixola per a millorar-la. Aquest bateja la nova ciència com “elèctrica” a partir del nom grec del ambre. El 1800 Alexander Volta inventa una “pila” de discos metàlics per fer electricitat. El 1819 Oersted descubreix la interacció electromagnètica. Poc després s’inventa l’electroimán, l’eina bàsica per la nova telegrafía elèctrica. Μαγητιζ λιθοζ (Magnétis líthos): Pedra de Magnèsia 1819: El corrent fa girar la brúixola

5 1837: EL TELÈGRAF ELÈCTRIC DE SAMUEL MORSE
Abans del segle XIX l’electricitat era un fluid misteriós que sorgia d’una esfera de sofre quan se la fregava amb un drap i que fluïa instantàniament per un fil conductor. El 1800 l’italià Alexander Volta va inventar una altra forma d’obtenir electricitat: una pila de discos metàl·lics separats per un teixit amarat amb una solució salina. Alguns homes de la il·lustració cercaven aprofitar la velocitat de propagació de l’electricitat per transmetre missatges. El primer que aconseguí “fer parlar” l’electricitat d’una forma eficaç fou el Norte americà Samuel Morse, que era un pintor retratista i professor de literatura de la Universitat de Nova York. Va utilitzar un electroimant (que s’acabava d’inventar) per “fer parlar” l’electricitat. L’electroimant era un tros de ferro dolç en forma de U, en el que s’enrotllava un fil conductor. Quan hi passava corrent es convertia en imant, i al tallar el corrent desapareixia l’efecte magnètic. El seu telègraf elèctric era molt simple: un únic fil que es connectava i es desconnectava d’una bateria de Volta amb una maneta. Quan la maneta feia contacte amb la bateria, circulava electricitat i l'electroimant es magnetitzava i atreia una peça metàl·lica. Al aixecar la maneta es tallava l’electricitat pel fil i l'electroimant deixava lliure la peça metàl·lica. Si la duració del contacte era curta es deia que era un punt. Si era llarga era una ratlla. En Morse va codificar cada lletra amb punts i ratlles: el codi Morse (SOS: ). I amb el seu invent enviava punts i ratlles que es propagaven pel fil de forma gairebé instantània.

6 IMPACTE SOCIAL DEL TELÈGRAF
Via de tren i fils telegràfics Competició de velocitat El telègraf fou companys de viatge del tren. El tren va neixer el 1804 a una mina del Pais de Gales quan en Richard Trevithick va acoblar una màquina de vapor a una vagoneta que transportava mineral que es desplaçava sobre unes vies de ferro: velocitat inicial 8 km/h. El 1830 es creà el primer tren per passatgers: 45 km/h. Era el transport més ràpid possible sobre el planeta: calia desdoblar les vies per evitar xocs. El telègraf que acabava de néixer va estalviar aquest desdoblament. Els senyal telegràfics eren infinitament més ràpids que el tren. Gran popularitat del telègraf. Canvis a la premsa: Abans del telègraf la premsa era local i de noticies novel·lades (retards de mesos). Amb el telègraf, canvi radical. Apareixen els corresponsals que enviaven les noticies “instantàniament” i les agències de noticies. Encara avui molts diaris es diuen “Dayly Telegraph” com signe de prestigi. Canvis a les finances: Neix el “mercat global”. El 1850 el 50% dels telegrames als EUA eren sobre compra venda de valors. Es coneixien instantàniament els preus dels valors i les ordres des del cim eren instantànies. S’inicia la transferència electrònica del diner. Canvis al govern: El poder guanya eficàcia per la seva centralització. La informació i les ordres són instantànies. Les idees es propaguen molt ràpidament. Morse defineix el món com “aldea global” el 1838, molt abans que McLuhan introduís aquest concepte.

7 ANTONIO MEUCCI. EL PRIMER INVENTOR DEL TELÈFON
1808: Neix Antonio Meucci a Florencia i estudia Mecànica i Química a Florencia. Col·labora amb en Garibaldi en el Moviment d’Unificació Italiana i es empressonat durant 3 mesos. El 1835 emigren a Cuba. 1849: Mentre feiua experiments amb corrents elèctrics contra el dolor a La Habana, descobreix accidentalment que el só es propagava per un fil conductor com un corrent variable 1855: A partir d’aquest principi desenvolupa a casa seva (ara a New York) un sistema telefònic entre el seu taller i les diverses habitacions (la seva mullar estava incapacitada). Transmissor: bobina enrotllada sobre un imant permanent. Prop del imant vibrava una membrana metàl·lica. 1860: Fa una demostració pràctica del seu sistema per atreure ajut financer, però no ho aconsegueix. 1871: Per manca de diners (250 $) no pot fer la patent i fa un “caveat” (patent provisional, de 10$) del “Talking telegraph”. Lliure un prototip a la Western Union per cercar suport. Al 1874 li diuen que s’ha perdut (?). Antonio Meucci lluita als tribunals contra Bell per defensar la seva patent. Perd: era un pobre emigrant que parlava malament l'anglès. El 11 de juny de 2002 el Congrés dels EEUU el reconeix com el primer inventor del telèfon. Instal·lació telefònica entre el taller i la cambra

8 1878: PRIMERA CENTRAL TELEFÒNICA A CONNECTICUT: 21 TELÈFONS
El Telèfon A. GRAHAM BELL: QUI OBTINGUÉ LA PATENT DEL TELÈFON I CREÀ LA PRIMERA COMPANYIA TELEFÒNICA Alexander Graham Bell ( ) era un jove professor de fisiologia vocal de la universitat de Boston per a nens sords. Coneixia l’acústica del só. De nit es dedicava a investigar sobre el telègraf, finançat pels pares de dos alumnes sords. 1875: Es crea la “Bell Patent Association” amb A.G. Bell i dos pares dels seus estudiants sords: Gardiner Hubbard i Thomas Sanders. Finançament a canvi de participació en els beneficis dels invents. 1876: Primera patent de A. Bell sobre el telèfon: “Improvements in Telegraphy”. Patent de 6 pàgines sobre el telègraf harmònic amb un últim paràgraf “...transmetre vocals i altres sons ... similars ... a les vibracions de l’aire que les acompanyen...” Sense cap prototip. La patent li es acceptada i bloqueja una sol·licitud de Western Union molt similar a la d’en Meucci. 1877: Es crea la Bell Telephone Company (BTC) amb els 3 socis anteriors. Les primeres línies telefòniques fan servir les línies telegràfiques substituint l'electroimant per un dispositiu que funcionava com a micròfon i altaveu. Els primers temps són difícils: Tenen 778 telèfons en ús i molts deutes, però aconsegueixen superar la situació. 1878: Es crea la primera central telefònica a Connecticut amb 21 abonats. S’inventa el telèfon i s’assigna un número a cada telèfon. 1879: Els socis de la Bell Telephone es retiren. Bell se’n va Washington i es dedica a investigar. Hubbard es anomenat president de la National Geografic Society. Sanders, milionari, es dedica al negoci de les mines. 1878: PRIMERA CENTRAL TELEFÒNICA A CONNECTICUT: 21 TELÈFONS Alexander Graham Bell

9 EL TELEFON I L’EMANCIPACIÓ DE LA DONA
El Telèfon EL TELEFON I L’EMANCIPACIÓ DE LA DONA EL TELÈFON: INSTRUMENT DE COMUNICACIÓ UN OFICI FEMENÍ: LES “HELLO GIRL” Telèfon: inicialment pensat per donar ordres i/o escoltar conferències, música,... Societat: utilitza el telèfon com un instrument de comunicació, sobretot les dones que vivien en àrees rurals. Les companyies s’adapten i venen el telèfon com un estri per comunicar-se. La gent utilitza la “tarifa plana” dels telèfons d’aquells dies per enfortir les seves relacions familiars i socials. Una veritable revolució social, un canvi de costums. Treball de la dona al segle XIX: criada o obrera tèxtil. Les primeres centrals telefòniques eren ateses pels nois que repartien telegrames. Sonades protestes: els que tenien telèfon (rics) volien servents educats. Solució: contractar dones; cobraven poc i eren obedients. Fou un èxit. Però havien de ser joves i solteres. Quan es casaven: cap a casa. L’operador de la central s’anomenava “Hello girl”. Només s’admetien dones! Inicialment, alguns homes sentien certa torbació al despenjar el telèfon i parlar amb una senyoreta. Alguns diaris publicaren suggeriments de com parlar amb l’operadora!

10 MARCONI: UN JOVE ESPABITLAT
La radio MARCONI: UN JOVE ESPABITLAT Glugielmo Marconi Guglielmo Marconi neix a Bolonia al si d’una família noble i rica. Era un jove espavilat que seguia els avenços relacionats amb l’electricitat. Es va assabentar que existien unes misterioses ones electromagnètiques que foren descobertes matemàticament per Maxwell i que en Hertz havia demostrat la seva existència real. Als 22 anys (1896) construeix el primer radiotelègraf: transmet punts i ratlles mitjançant ones electromagnètiques al jardí de casa seva (2,4 km). Patenta el seu invent a Anglaterra, ja que el ministre italià de Correus no li va fer cas. 1899: Primer vaixell amb un equip de radiotelegrafia a bord. 1901: Primera transmissió de radiotelegrafia entre Poldhu, Cornualles (UK) i Newfoundland, Canadà: 3500 km. 1909: Marconi rep el premi Nobel.

11 REGINALD AUBREY FESSENDEN: VEU I MÚSICA SOBRE LES ONES
La radio REGINALD AUBREY FESSENDEN: VEU I MÚSICA SOBRE LES ONES Alternador d’Alexanderson per a produir una senoide de 75 kHz : varies tonelades de pes. Modulació d’amplitud: AM Es repeteix la història del telèfon i el telègraf però ara utilitzant ones electromagnètiques. Reginal Fessenden, canadenc, proposa la utilització d’una ona continua modulada en amplitud (AM) per transmetre veu i música per la radio, però manquen equips per aconseguir una ona continua de alta freqüència (l’alternador només arribava, aleshores, a una freqüència de 10 kHz). 1906: Fa la primera radiodifusió de la història el dia de Nadal fent servir un alternador de freqüència d’Alexanderson, millorat per ell, que transmetia a uns 75 kHz. Transmet a un vaixell proper una nadala interpretada amb violí. L’alternador utilitzat pesava varies tonelades i era molt “delicat” per la qual cosa no tenia gaires perspectives de futur. Afortunadament, el 1904 va neixer l’electrònica que permetia obtenir ones continues de forma molt fàcil i flexible: fou la tecnologia que va fer possible la radio i la televisió a la primera meitat del segle XX. Eren uns “tubs de buit” derivat de les bombetes de Edison, que contenien diversos elèctrodes metàl·lics al seu interior. Es poden veure als encants en les radios i televisions velles De 1906 a 1920 eren freqüentes les radiodifusions de concerts, música,... 1920: Primera radiodifusió comercial als EUA (la KDKA de Pittsburg). La tardança fou deguda a que encara no s’havia “inventat” la publicitat. 1904: Neix l’electrònica amb el tubs de buit

12 IMPACTE SOCIAL DE LA RADIODIFUSIÓ
La radiodifusió fou el primer mitjà de masses electrònic. El telègraf i el telèfon eren mitjans de comunicació d’un a un. Quatre àmbits d’impacte: 1) Política. Els polítics van adaptar els seus discursos a la radio, doncs eren escoltats en directe en lloc de ser llegits en els diaris. 2) Família. La família s’aplegava al voltant de la radio, per sentir música, discursos, concursos, ... (igual que avui amb la TV). La gent deixa de posar la cadira al carrer per parlar amb els veïns. 3) Educació. La literatura es popularitza entre el públic no lector. Es tendeix cap una cultura més uniforme degut a la influencia de les poques i grans emissores. 4) Entreteniment. Forta incidència en la forma d’entretenir-se la gent, desplaçant les formes familiars i locals cap a altres més generals.

13 LA TELEVISIÓ ELECTROMECÀNICA
El sistema de transmissió d’en Nipkow John Logie Baird i la seva televisió electromecànica Nova dèria de la comunitat científica al segle XIX: enregistrar i transmetre imatges en moviment. Una via fou el cinema: 1895 neix el cinema a Paris (Lumière). L’altra la televisió: article imaginatiu en una revista el 1880). 1884: Paul G. Nipkow patenta un sistema basat en un disc amb forats en espiral per escanejar una imatge. El motor fa girar el disc. El feix de llum que passa pel primer forat va il·luminant la primera línia de la imatge, el segon, la segona línia,... Una cèl·lula fotosensible situada al darrera dona mes o menys corrent segons la llum que li arriba. Aquest corrent actua sobre una làmpada que fa més o menys llum segons el corrent que l’excita. 1925: L’escocès John Logie Baird fa la primera demostració de televisió al seu laboratori, fent servir el disc d’en Nipkow: 30 línies i 5 quadres per segon. La pantalla era molt petita: uns 6 cm d’altura per 2 cm d’amplada. : Baird millora el seu sistema fins aconseguir 240 linies i 25 quadres per segon. 1937: S’abandonen els sistemes electromecànics que no podien aconseguir la fiabilitat i qualitat dels sistemes electrònics. Receptor de televisió electromecànica

14 LA TELEVISIÓ ELECTRÒNICA
Tub de raigs catòdics Philo Farnsworth 1927 : L’americà Philo Farnsworth proposa, als 21 anys, un sistema totalment electrònic basat en el tub de rajos catòdics, que s’utilitzava des de començaments de segle per mesurar senyals elèctriques. El feig electrònic d’un tub de rajos catòdics podria representar una imatge recorrent la pantalla per línies horitzontals i produint mes o menys llum a cada instant. Un procediment similar es podria utilitzar per llegir una imatge projectada sobre la pantalla. 1936: Primers jocs olímpics televisats (els jocs d’en Hitler i d’en Jesse Owens) Suspensió de la TV a Europa per la II Guerra Mundial. 1941: S’adopta l’estàndard americà: 525 línies i 60 quadres/s. 1952: S’adopta l’estàndard europeu de 625 línies i 50 quadres per segon. El punt lluminós dibuixa la imatge línia a línia.

15 1965: Apareix la 2ª cadena, denominada UHF.
La televisió LA TELEVISIÓ A ESPANYA 1956, 28 d’octubre: Comença l’emissió regular en blanc i negre (Madrid, Paseo de la Habana), VHF. Tres anys després, el 1959, s’emet des de Barcelona (Miramar) 1965: Apareix la 2ª cadena, denominada UHF. 1973: Comença la TV en color. 1983: Comença emetre TV3. 1990: Comencen les emissions de cadenes privades: Tele 5, Antena 3, Canal plus. 1952: Es funda TVE amb caràcter experimental 1956, 28 d’octubre: Comença l’emissió regular en blanc i negre (Madrid, Paseo de la Habana), VHF. 1959: S’inicien les emissions des de Barcelona (Miramar). 1963: televisors. 1964: S’inauguren els estudis de Prado del Rey 1965: Apareix la 2ª cadena, denominada UHF. 1969: televisors 1973: Comença la TV en color. 1983: Comença emetre TV3. 1986: 3,8 habitants per televisor. 1990: Comencen les emissions de cadenes privades: Tele 5, Antena 3, Canal plus.

16 CHARLES BABBAGE: EL PARE DELS ORDINADORS
L’anglès Charles Babbage es considerat el pare de l’ordinador. Fou la primera persona que va concebre un ordenador programable (mecànic). 1822: Presenta el model de la “Màquina de Diferencies” (Difference Engine). El seu objectiu era fabricar una màquina per calcular taules sense errors, que substituís als ”computers” que les calculaven. Els càlculs es feien amb una màquina d’engranatges. No aconseguí que funcionés pels problemes derivats dels fregaments i vibracions de les peces mecàniques. El 1991 el Museo de la Ciencies de Londres va posar en marxa una d’aquestes màquines seguint els dissenys de Babbage. 1834: Charles Babbage dissenya la “Màquina Analítica”, una màquina que podia ser programada per poder fer qualsevol càlcul. Segons el seu disseny tenia d’una unitat d’entrada que llegia targes perforades, un processador aritmètic que feia càlculs numèrics (anomenat “the mill” en el seu esquema), una unitat de control que determinava la tasca que s’havia de realitzar, una memòria on els números es guardaven a l’espera de ser processats, i una unitat de sortida que proporcionava el resultat. El disseny contenia engranatges i milers d’altres mecanismes que ocuparien l’àrea d’un camp de futbol, i per accionar-la es requeria la força d’una màquina de tren. Per això els escèptics la van anomenar “la bogeria d’en Babbage”. Tampoc s’arribà a construir mai, i es va arruïnar en l’intent. Trovà l’ajut de Ada Byron, contesa de CHARLES BABBAGE

17 1945: ENIAC: EL PRIMER ORDINADOR ELECTRÒNIC
Els ordinadors 1945: ENIAC: EL PRIMER ORDINADOR ELECTRÒNIC 1945: Els americans John Mauchly i Presper Eckert crean l’ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Computer). Ordinador dissenyat per càlcul de trajectòries balístiques (II guerra mundial), però es podia reprogramar manualment. Codificació decimal 20 acumuladors de 10 dígits Programa cablejat (4386 commutadors manuals), vàlvules de buit, 30 tonelades,140 kW de consum de potència, 30m llarg x 2.40m alt x 90 cm ample, 5000 sumes de 10 xifres per segon. Els ordinadors utilitzen el sistema binari (dos valors, 0 i 1), que fou inventat per Leibnizt en 1694, i una lògica anomenada álgebra creada per George Boole en En 1940 Claude Shanon va aplicar aquesta àlgebra al disseny de circuits electrònics de commutació que s’utilitzen per construir els ordinadors.

18 LA REVOLUCIÓ DELS SEMICONDUCTORS
Electrònica dels tubs de buit ( ): Voluminosa Alt consum Fràgil Electrònica dels semiconductors (1947-…): Dispositius submicrònics Baix consum Cada dia circuits més bons, més potents i més barats La segona guerra mundial havia posat de manifest que la tecnologia electrònica basada en els tubs de buit que havia permès desenvolupar la radio i la televisió tenia moltes limitacions. Per això es va crear el 1945 als Bell Labs un grup de recerca amb l’objectiu de trobar una tecnologia alternativa basada en semiconductors. El 23 de desembre de 1947 van descobrir per casualitat el transistor bipolar (intentaven crear un altre tipus de dispositiu) pressionant unes agulles metàl·liques sobre un tros de germani. Acabava de néixer l’electrònica moderna. Aquests dispositius de germani només podien treballar amb molt poca energia. Per això es va canviar del germani al silici el 1954 que un semiconductor més adequat a les aplicacions electròniques. El 1959 es va inventar el circuit integrat que permetia fabricar molts transistors junts en un mateix tros de silici. Aquest dau de silici s’encapsula dins d’una peça de plàstic que té l’aspecte d’un “cent peus”. Els primers circuits integrat tenien en el seu interior un centenar de transistors. Actualment els circuits integrats tenen més de 5000 milions de transistors, i cadascun d’ells ocupa uns 30 nanòmetres (30 milionèsimes de mil·límetre). Ha estat una progressió constant des de l’any 1964 fins avui (50 anys), que ha permès fer els equips electrònics més bons, més barats i més potents. Es la tecnologia que ha fet possible que hi hagin tants telèfons mòbils com persones en el planeta.

19 LA REVOLUCIÓ MICROINFORMÀTICA
La revolució dels PC LA REVOLUCIÓ MICROINFORMÀTICA Els ordinadors surgits els anys 40 van anar millorant les seves prestacions incorporant les noves tecnologies electròniques: primera generació (fins 1953) amb tubs de buit; segona generació ( ) amb transistors discrets; tercera generació ( ) amb circuits integrats; quarta generació ( ) amb microprocesadors; quinta generació (des de 1985) amb computació en paral·lel. Amb els ordinadors dels anys 60 i 70 es creaven “Centres de càlcul” que processaven els programes i feien els càlculs dels clients, que pagaven pel temps de càlcul utilitzat. (Tesi doctoral en l’Univac de Madrid a través del Centre de càlcul de la UPC). El 1975 es crea el primer PC (personal Computer), el Altair 8800: era un kit que s’havia de montar l’usuari, sense teclat, ni memòria. Fou dissenyat en el garatge de Ed Roberts, cap de la jove empresa MITS. Fou un gran èxit de vendes. Els affeccionats a l’electrònica van respondre massivament. I amb diverses aportacions el van convertir en una jogina útil, programable, amb teclat i pantalla. 1981: IBM comercialtza el IBM-PC: pesetes (2400 euros), 4,7 MHz i sense disc dur.

20 … I ALGUNS DELS SEUS JOVES PROTAGONISTES
La revolució dels PC … I ALGUNS DELS SEUS JOVES PROTAGONISTES Els futurs creadors de Microsoft, tenien 19 anys (Bill Gates) i 22 anys (Paul Allen) quan van crear BASIC per ALTAIR (1975). Els futurs creadors de APPLE, tenien 22 anys (Steve Jobs) i 27 anys (Steve Wozniak) al crear la companyia APPLE (1977). El 4 d’abril de 1975 Bill Gates i Paul Allen funden Microsoft i desenvolupen el llenguatge de programació BASIC per ALTAIR, que s’emmegatzamava en una cassette. En anys posteriors desenvolupen el sistema operatiu Windows dels PCs i les eines d’ofimàtica Microsoft Office. El 1976 Steve Jobs i Steve Wozniak crean APPLE, la competència de Microsoft que desenvolupa els ordinadors Macintosh i recentment l’iPOD.el iPAD i el iPHONE. Posteriorment es van anar creant programes per PC com a full de càlcul (1978, Visicalc) i per editar textes (1979, Wordstar). El 1981 Bill Gates desenvolupa el sistema operatiu pel IBM-PC (el MS-DOS) i el 1985 Microsoft desenvolupa el Windows 85, el primer sistema operatiu dels PC moderns.

21 LA REVOLUCIÓ DIGITAL Telefonia mòbil Televisió digital
2 4 6 8 10 Es prenen mostres del senyal analògic El valor de cada mostra es codifica en binari, amb “1” i “0” Es tracta adequadament el senyal binari Amb el senyal binari final es construeix el senyal analògic 6 9 8 5 4 2 1 3 APLICACIONS ESTEL·LARS: Telefonia mòbil Televisió digital La revolució dels semiconductors i la revolució microinformàtica han portat cap a la revolució digital. La tecnologia digital consisteix en convertir els senyal electrònics en “tires” de “1” i “0”, que es el llenguatge que entenen els ordinadors, i transmetre i processar aquests senyals digitals. Per fer-ho es segueix un procediment de quatre etapes: 1) Es prenen mostres del senyal analògic. 2) El valor de cada mostra es codifica amb “1” i “0”. 3) Es transmet i es processa aquest senyal digital. 4) Es construeix un senyal analògic final a partir del senyal digital. Les grans aplicacions electròniques han passat del primitiu tractament analògic al modern tractament digital: la telefonia (tant la fixa com la mòbil) i la televisió (el 2010 es va produir a Espanya “l'apagada” analògica i tothom va haver de passar a la tecnologia digital. La radio continua sent analògica (AM i FM) ja que els receptors digitals resulten més cars.

22 INTERNET: LA ÚLTIMA REVOLUCIÓ
Internet: xarxa d’ordinadors a nivell mundial Neix el 1969 als EUA dins del projecte Arpanet, quan 4 ordinadors de 4 universitats comencen a intercanviar-se missatges. Hi ha més de 1000 milions d’ordinadors connectats a internet, però també telèfons mòbils, i altres dispositius: un total de més de 5000 milions dispositius interconnectats a l’any 2010. Es una xarxa a nivell mundial, amb un percentatge d’usuaris del 80% en els països desenvolupats, d’un 32% en països en fase de desenvolupament, i amb una mitjana global del 40%.

23 GRANS FITES EN EL DESENVOLUPAMENT D’INTERNET
1969: Projecte ARPANET del Departament de Defensa dels EEUU (4 ordinadors connectats en xarxa no jeràrquica: guerra freda). 1972: Es crea el correu electrònic 1983: Protocol TCP/IP a ARPANET (commutació de paquets enlloc de un circuit dedicat a cada connexió). 1991: Neix el “WWW” al CERN: html i http (hipertext) permet operar en informació multimedia. 1992: Neix “Internet Society” entitat sense ànim de lucre que vetlla pel bon funcionament d’internet. 1993: Apareix el primer navegador de pàgines www: MOSAIC 1995: S’inicia l’ús comercial d’internet: e-comerç, teletreball,... 1996: Es funda Hotmail per correu electrònic 1998: Neix el cercador Google 2005: Apareix Tou Tube: la xarxa de videos 2010: S’estima que hi ha més de milions de dispositius connectas a internet, entre ordinadors (més de milions), telèfons mòbils, i dispositius interconnectats entre sí (M2M, Machine to Machine). 2011: S’estima que hi ha usuaris d’internet, un 30% de la població mundial.

24 L’IMPACTE SOCIAL DE INTERNET: UN NOU e-MON ESTÀ NEIXENT
* El e-correu * La e-comunicació * La e-navegació * El e-comerç * La e-educació INTERNET MODIFICA PROFUNDAMENT MOLTS ASPECTES DE LA VIDA SOCIAL DE LA HUMANITAT: - Noves formes d’accedir a la informació: diaris electrònics, agències de noticies, Noves vies d’accés a la documentació: biblioteques virtuals, articles científics,... Noves maneres d’edició: llibres electrònics,... Noves vies de comunicació personal: , chats, Facebook, Skype,... Noves formes de producció: teletreball,... Noves maneres de comerç: comerç electrònic,... Noves formes de gestionar els diners: telebancs, serveis bancaris,... Noves formes d’aprendre: e-learning Noves formes de jugar: jocs per internet, viatges virtuals, ... Noves ... * El e-treball

25 NOVES TECNOLOGIES DE TELECOMUNICACIÓ
Satel·lits de comunicacions Encara que per raons de temps no es poden descriure les noves tecnologies de telecomunicació, almenys cal citar la seva existència: La colonització del espai exterior amb els satèl·lits de comunicacions desenvolupats a partir del llançament del Sputnik l’any 1957 Els làsers i fibres òptiques a partir del 1970 Els sistemes de posicionament global (actualment el basat en el sistema norteamericà GPS). Els sistemes de posicionament global (GPS) Làsers i fibres òptiques

26 Les Tecnologies de la Comunicació: una qüestió de 5 generacions
Cloenda Les Tecnologies de la Comunicació: una qüestió de 5 generacions 1850 1900 1950 2000 Invenció de la telegrafia elèctrica Neix el meu besavi (1848) Neix el meu avi (1877) Neix el meu pare (1908) Neixo jo (1946) Neix el meu fill (1978) TELEGRAFIA Invenció del telèfon TELEFONIA 1896 Invenció de la radiotelegrafia 1920 Primera emissora regular de radiodifusió 1924: EAJ1 Radio Barcelona RADIODIFUSIÓ 1936 S'inicia l'emissió regular de la televisió a Londres 1956 Primera emissió de TV a Espanya TELEVISIÓ LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LES COMUNICACIONS (TIC) Tecnologia jove, de 175 anys, que ha marevellat a les últimes 5 generacions. Cadascuna ha tingut un caràcter gairebé màgic, i que ha mostrat una expensió exponencial. Ha transformat profundament l’estil de vida de la humanitat. M'atreviria a dir que els joves africans que han arribat al notre pais en patera, que estan a l’atur i quasi ni tenen per menjar, tots tenen el seu mòbil. A la vista de la regularitat del cronograma anterior (cada 35 any una nova meravella), sembla que ja tocaria una nova TIC. Però, per on vindrà la sorpresa? 1981 Primer PC (ordinador personal) INTERNET 1995 Inici Internet comercial ? ?

27 QUINA SERÀ LA NOVA REVOLUCIÓ?
Cloenda QUINA SERÀ LA NOVA REVOLUCIÓ? Televisió 3D Realitat augmentada Ulleres Googel per realitat augmentada Visió volumètrica per holografia UN MON 3D? La televisió 3D ja es ven a les botigues, però encara està a les beceroles. La holografia també promet avenços importants. Però encara està al laboratori REALITAT MIXTA? Del mon real al mon virtual hi haurà un ampli ventall de possibilitats. Una d’elles es la realitat augmentada amb la informació dels ordinadors. Google ja comercialitza unes ulleres de realitat augmentada. TELE-OLFACTE? TELE-TACTE? SEGUR QUE SI SOM CAPAÇOS D’IMAGINAR-HO S’ACABARÀ FENT REALITAT. AIXÒ ES EL QUE ENS ENSENYA AQUESTA HISTÒRIA.

28 UNA IMATGE REPRESENTATIVA DE LA VIDA COTIDIANA UNES 400 GENERACIONS ENRERA.
Una imatge de la vida cotidiana sens dubte seria aquesta, que fou l’estil de vida durant centenars de milers d’anys. La imatge s’hauria de completar amb una foguera, ja que la nostra especie domina el foc des de fa almenys anys. Els científics que estudien el nostre passat diuen que la vida mitjana d’aquesta època era d’uns 20 anys, i eren molt comuns les deformacions per lesions òssies, dentals,… Segur que ningú voldria canviar el nostre estil de vida actual pel dels nostres ancestres de fa unes 400 generacions. Com diu l’antropóleg Eudald Carbonell la nostra especie ha pogut sobreviure en un món dominat pels depredadors gracies a dues armes formidables: l’acció en equip i la tecnologia… que ha estat el camí que ens ha portat de la primera a la segona imatge. 28